1. Que acostuma a fer mala cara a tot el món, que té la cara desagradable, antipàtica. 2. Lleig. De cara repulsiva
1. Criatura a qui els pares o altres persones permeten de fer el que vol. 2. Poc cortès, que no posa fre als seus desitjos, especialment per haver rebut una educació massa transigent
Malforjat -ada. Es diu de qui va mal vestit, desgavellat en el que du damunt, amb roba que no li cau bé, mal feta, mal posada
Malforjat, que porta roba que no li cau bé, mal feta, mal posada
1. Lloc arrecerat on s'aturen a reposar els pastors i llurs ramats. 2. Porció de terreny tancat, generalment de paret, dins del qual pastura el bestiar. 3. Llit de palla menuda que es posa en el corral dels porcs perquè els animals estiguen sobre un paviment sec. 4. Jaç que es fa un animal en l'estable o en el corral. 5. Colp pegat amb un mall. [Mall: Martell gros de mànec llarg, que s'usa en diverses professions
1. Que no costa gaire de fer, fàcil, senzill. 2. Embriac. Que té les facultats pertorbades per la ingestió d'alcohol
1. Colp pegat amb un mantí. [Mantí: Peça de llana o un altre material, més llarga que ampla, que, posada sobre l'esquena, serveix d'abric]. 2. Un cop de puny donat de dalt cap a baix
Es diu referint-se als qui, en haver-se absentat dels amics o familiars, se n'obliden o no els envien noves
És una crítica a qui descuida els amics i parents d’antany o a qui vol oblidar experiències passades
La calma aparent que fa la superfície brillant i plana com un espill és sempre momentània
Es per aquesta època quan les ovelles han criat
És temps de migracions
Manifesta que el 2 de febrer, efemèride de la Candelera, no es pot esperar més que fred i mal oratge
1. Vent fresc de la banda de la mar, que sol bufar a hores determinades. 2. Preparat líquid per a marinar un aliment
La ventada humida de voramar és espentada per la pluja marina, que origina una columna descendent d’aire fred
La ventada humida de voramar és espentada per la pluja marina, que origina una columna descendent d’aire fred
1. Acció o efecte de marrar. Fallar o errar. 2. Itinerari, recorregut que s'aparta del camí directe; la distància suplementària que en resulta. 3. Contorsió o altre moviment amb què un perseguit es desvia del camí o direcció en què el perseguidor el segueix. Fer marrada: Desviar-se del camí recte
Preparat perquè sigui fàcil de comprendre o d'executar. Que no costa gaire de fer
La boira matutina es dissipa al llarg del matí per efecte de la calor del sol
1. Conjunt de bèsties mulars i cavallines. La matxada de sant Antoni: la benedicció dels animals de cabreste el dia de sant Antoni. 2. Feta o dita mancada de bon sentit, sia per estupidesa, per ganes de fer riure, o per a impressionar
Quan es disposa de temps lliure perquè d’altres ens fan la feina, tot és meravellós
Les bones paraules i maneres convencen, mentre que els mals modos distancien o enemisten
Es fa servir per tal expressar l'acceptació d'una situació possible o esdevinguda valorada com un mal menor
Mes val alguna cosa que res
Ens indica que convé més posar remei a una cosa poc espatllada que deixar el mal tal com està i esperar que sigui pitjor
És una manera exagerada de criticar els qui són fartaners
Vol dir que és més valuosa la intel·ligència o la saviesa que les riqueses materials
1. Temps al voltant de migdia. 2. Sesta. Dormida que es fa després de dinar. A l'hivern fer la migdiada, ganduleria manifesta: La sesta es va inventar per a desconnectar de la calor de l’estiu. Per Sant Bartomeu, migdiada adéu [24 agost]: S'acaben les vacances
La calor i la lluminositat agostines embelteixen com l’alcoho
Els ocells menuts són individualistes, però s’agrupen allà on hi ha quemenjar, sobretot pels camps sembrats
1. Quantitat d'olives, blat o altra cosa que es mol. 2. Molta d'olives. 3. Residu pastós de l'oliva després d'haver-la premsada per extraure'n l'oli. 4. Mesura d'olives que oscil•la entre 27 i 36 decalitres. 5. Carbonissa; fragments molt petits de carbó que s’usa per a cremar-lo en el braser. 6. Bolla formada amb molts de cucs entravessats amb una agulla, i que serveix per a pescar anguiles. 7. Meconi. Matèria continguda en l'intestí del nadó, expel·lida en la primera defecació
Es diu del qui fa molta feina, almenys aparentment, per una cosa de resultats nuls o insignificants
L’acumulació d’humitat en la terra nodreix llargament els vegetals
Tota pluja que no siga torrencial és sempre ben acollida pel camp
L’excés de pluja en temps fred podreix arrels i afavoreix la proliferació de paràsits i fongs en els vegetals
Es diu d'algú que creu haver fet una gran cosa, que en realitat és insignificant. Aplicat quan algú es creu fer qui sap què i li falla i gairebé no li resulta res. Ho diu el qui es creia fer un bon negoci i l'ha fet molt petit
1. Gest que es fa per fer riure o per atreure l’atenció d’algú. 2. Persona o cosa graciosa o delicada
Significa que amb la netedat ja basta per a fer les dones agradoses
1. Cop donat amb els morros, sia envestint de cara, sia caient. 2. Morrejada. Besada apassionada als llavis
1. Porció d'una cosa que es tritura d'una vegada en el morter. 2. Quantitat de morter que es pasta d'una vegada. 3. Gran quantitat, especialment de diners. 4. Caguerada gran
Vol dir que les mossegades de vidriol [un rèptil] són mortals
Convé evitar l’excés de confiança amb criats o empleats i renovar el mascle del corral perquè sempre siga jove i actiu
Quan el blat es manifesta pel febrer, es pot esperar una bona collita, i a mesura que va apareixent més i més tard, podem pensar que la collita serà menys i menys lluïdora
1. Revoltó. Volta que deixa el motlle entre cada dues bigues d'un sostre. 2. Conjunt de peces que es fan amb un motlle
Ben vestit, amb la roba que no és la de feina o dels dies feiners. Anar mudat i tibat: Molt ben vestit i estirat. Anar [o estar] mudat de pontifical: Anar molt ben vestit, en vestit de cerimònia. Anar mudat com un margalló. Estar mudats de florera: Molt mudat, molt ben vestit
Significa que l'animal que no menja prou, sol patir de nafres i altres malures
Abans de fer unes coses s’han d’haver fer unes altres més necessàries
o un] muntó [de]: Molt [de]. Fer muntó: Estalviar diners com a una previsió, per a quan arribi la vellesa o per si de cas es presenta una malaltia, un accident o qualsevol problema imprevist. Fer-ne previsió, reunir-ne una certa quantitat. Tindre una muntonada: Gran quantitat de coses juntes
Les faenes o encàrrecs que s’han pagat per endavant es fan sense l’interés per fer-ho bé que es té quan encara no s’han cobrat
Expressa amb ironia o desconfiança el desig de comprovar la sinceritat d'assercions o la mutabilitat suposable d'actuacions i d'actituds
Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit
Quan la lluna llu és perquè l’atmosfera està neta i les nits produeixen molt reixiu
Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit