`

Refranys amb la paraula a boca

maneres de dir

A boca de canó

D'improvís i sense cap preparació. També Amb la boca de l’arma gairebé tocant l’objecte al qual hom tira

cos huma casa maneres de dir persones

A boca de fosc, les noies a casa

Aconsella que les dones a l'entrada de la nit ni hi vagin pel carrer

dia i nit maneres de dir

A boca de nit, [o A boqueta de nit, o a boqueta nit o a poqueta nit]

Quan comença a fosquejar, immediatament després de la posta del sol

maneres de dir

A boca de sól·lera

Es diu quan qualcú espera atentament una cosa que ha de passar o s'ha d’esdevenir

maneres de dir dia i nit

A boca nit

Quan comença a enfosquir, en començar a fer-se de nit

maneres de dir cos huma

A boca que vols

Assolir tots els desitjos

cos huma animals parlar

A boca tancada, no entra ni mosca ni alada

És preferible callar que parlar i errar

cos huma parlar

A l'ombra del nas, la boca fresca

Aconsella ser callats més que no xarradors, perquè qui molt parla, molt erra

parlar déu cos huma

A la boca que no parla Déu no la sent

Significa que moltes vegades els assumptes es compliquen perquè no hi ha prou franquesa o perquè no es diuen clarament les coses

menjar festivitats

A Nadal, tot ací dalt [ací = a la boca]

Nadal és una celebració en la que es menja molt

cos huma maneres de dir

Abans d'obrir la boca, ja li han vist les dents

Es diu d'un qui no sap dissimular quan hauria de dissimular, de manera que tot d'una li veuen les intencions

cos huma menjar maneres de dir

Amb el dinar a la boca

A continuació, inmediatament

maneres de dir menjar cos huma

Amb el menjar a la boca

A continuació, immediatament. De seguida, o molt aviat, després de menjar. Havent dinat, de seguida; sense reposar

maneres de dir cos huma

Amb el mos a la boca

A continuació, inmediatament

menjar maneres de dir

Amb el mos en la boca

Just en acabant de menjar

alegria maneres de dir cos huma

Amb la rialla a la boca

Amb expressió molt alegre, amb gran afabilitat

maneres de dir

Anar a bocadents

Caure pegant-se amb la boca en terra

maneres de dir parlar cos huma

Anar-se'n de la boca

Dir allò que s'havia de mantenir en secret

cos huma parlar maneres de dir

Anar-se'n de la boca [o de la llengua]

Dir una cosa que no s'havia de dir. Parlar massa, xerrar massa, ser un bocamoll, ser fluix de llengua, esclovellar-se; insultar

parlar

Anar-se-li'n tot per la boca [a algú]

Es diu de qui diu molt i fa poc

maneres de dir menjar cos huma

Badar primer la boca que els ulls

Tenir gana de menjar abans d'aixecar-se del llit

cos huma menjar

Coca, pega’m a la boca.

Es diu com a elogi d’aquesta menja apetitosa

maneres de dir

Comptar [a algú] els bocins de la boca

Observar importunament allò que menja, per creure o fer creure que menja massa

parlar cos huma

De l'abundància del cor parla la boca

Significa que espontàniament solem dir aquelles coses que ens impressionen o que ens preocupen

menjar cos huma

De la ma [o del plat] a la boca, es perd la sopa

Adverteix que moltes vegades es perd part del producte o dels diners durant el procés o el camí cap a la destinació

parlar maneres de dir cos huma

Deixar (algú) amb la paraula en la boca

Anar-se'n sense escoltar-lo, interrompre'l, no deixar-lo parlar

cos huma maneres de dir

Deixar amb la mel a la boca

Despertar en algú les ganes d’una cosa i no permetre que en frueixi

maneres de dir cos huma

Deixar [algú] amb la mel en la boca

Privar-lo d'alguna cosa que començava a assaborir o a fruir

cos huma menjar

Del plat a la boca ningú s'equivoca

Significa que el menjar sempre congrega gent

cos huma parlar maneres de dir

Dir a boca

Dir parlat, no escrit

parlar maneres de dir cos huma

Dir tot lo que ve a la boca

Dir tot allò que un pensa, sense mirar si convé dir-ho o si no convé

persones parlar

Diuen les dones del Born que per la boca s'escalfa el forn

Vol dir que la murmuració encén i aviva les passions i rancors

animals oficis caça

El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró

Ho diuen per al·lusió a l'exageració de què solen abusar els caçadors quan conten les seves caçades

menjar mort maneres de dir salut

El peix gros per la boca mor

Indica que allò que es menja pot matar al mes fort

animals parlar maneres de dir

El peix, per la boca mor

Al•ludeix als qui són indiscrets en el parlar

diners joc

El que diu la meua boca, ho manté la meua butxaca

Expressió dita en el moment d'iniciar-se un desafiu, en el qual l'home del poble vol mantenir la seua paraula i la millor manera de demostrar-ne el valor és amb diners

menjar cos huma

El que no agrada als ulls no agrada a la boca

Moltes vegades, allò que no entra primer pels ulls no entra per la boca

cos huma menjar

El que no entra pels ulls, no entra per la boca

La presentació o la imatge dels aliments o altres coses els fa apetibles

maneres de dir

El que té al cor, té a la boca

Manifesta la sinceritat d’una persona

parlar

El secret, quan ix de la boca, deixa de ser secret.

Els secrets que es conten, van sent contats en secret de boca a orella i van multiplicant-se els sabedors

bona beure vinya

El vi ha de tenir coses de la dona hermosa: bon color, bon nas i bona boca

Ha d’agradar a la vista, tenir bon aroma i regalar el paladar

menjar cos huma

Els ulls mengen més que la boca

La presentació o la imatge dels aliments o altres coses els fa apetibles

parlar

En la boca del discret allò que és públic és secret

Alaba el recat i la preservació d’intimitats dels altres

maneres de dir cos huma

Fer de la boca cul

No complir la paraula donada

maneres de dir cos huma menjar

Fer la boca aigua

Pensant en una vianda o parlant-ne, imaginar-se que ja s'assaboreix

aigua cos huma

Fer venir aigua a la boca

Provocar una secreció salival i, per extensió, fer venir un gran desig d'alguna cosa

maneres de dir cos huma menjar

Fer vindre aigua a la boca

Pensant en un menjar o parlant-ne, imaginar-se que ja s’assaboreix

aigua cos huma maneres de dir

Fer-se la boca aigua

Tenir moltes ganes d'alguna cosa

maneres de dir cos huma

Fer-se-li la boca tova

Referit a la lloança feta d'alguna cosa o d'algú del qual s'està especialment satisfet