`

Refranys vinya

menjar vinya

Sopes amb vi fan bon sagí

Es diu referint-se als efectes de menjar sopes amb vi?

vinya alegria beure menjar cos huma

Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa

Es diu referint-se als efectes de menjar sopes amb vi

menjar vinya

Sopes i vi, no emborratxen, però escalfen

Es diu referint-se als efectes de menjar sopes amb vi

animals cos huma vinya

S’agafen més mosques amb mel que amb fel [o vinagre]

Les bones paraules i maneres convencen, mentre que els mals modos distancien o enemisten

foc vinya

Tabac, vi i foc, poc

Tot excés és sempre perjudicial

joc beure vinya

Tabac, vi i joc, poc

Tot és perjudicial en excés

vinya beure bona

Taverna de bon vi, no falten borratxos allí

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

bona beure vinya

Taverna que té bon vi està plena vespre i matí

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

vinya beure bona animals

Taverna que té bon vi, no li faltarà mosquits

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

bona beure vinya

Taverna que té bon vi, ventura té prop de si

Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys

mesos vinya oratge

Tempesta a l'agost, bons raïms i millor most

La pluja en el ple de la calor [fins a la primera quinzena] afavoreix tot això i més

maneres de dir vinya camp

Tenir un ull a l'hort i altre a la vinya

Indica vigilància simultània cap a dos indrets diferents

maneres de dir vinya

Tenir-ne el bot ple

Estar cansat de suportar alguna cosa

maneres de dir vinya alegria beure

Tindre el vi alegre [o trist]

Posar-se alegre [o trist] quan s'està embriac

maneres de dir vinya beure bona mal

Tindre [algú] bon [o mal] vi

Tindre bon humor, comportar-se pacíficament, etc., o tindre mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac

oficis vinya beure

Traginer de vi no ha de ser borratxo.

És clar que amb aquest vici la mercaderia no arribaria enlloc.

mesos animals oratge mar vinya

Trons d'agost, fan fugir el peix i s'enduen el most

Les tronades agostines espanten els sers vivents i la pluja aigualeix la polpa del raïm

mesos oratge vinya

Trons en març, el vi a bassals

Els trons anuncien el pròxim reg de les vinyes

vinya beure bona

Un bon trago de vi i alça Martí

És una invitació a reprendre el treball o la marxa

maneres de dir vinya

Un got de vi més!

Es diu volent significar que cal esvair les preocupacions

beure salut vinya

Un poc de vi fa pair, molt el verí

El vi va bé amb tot, i exagerant, fins i tot amb les toxines

vinya

Un tassó de vi i una brusca prima enganyen un home.

Vol dir que hi ha coses aparentment insignificants que produeixen efectes més importants que no es feien comptes.

cos huma camp vinya

Un ull al camp i un altre a la vinya

S’ha d’estar pendent en tot moment dels interessos i dels possibles perills

colors aigua llocs vinya

Val més un glop de negre, que tot el que baixa pel Segre

Ho diuen a Lleida, tot significant que és millor el vi que no pas l'aigua

vinya

Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur

Després de ploure molt, el raïm està aigualit, com la resta de la fruita

vinya

Verema mullada, vi aigualit

Després de ploure molt, el raïm està aigualit, com la resta de la fruita

camp animals vinya persones

Veremar sense cabra, és com la núvia sense arracada

Es diu per a denotar que falta algun detall perquè la feina estiga ben rematada. La cabra es menja l’agràs o agram i poda la vinya

aigua beure vinya

Vespres de vi, maitines d'aigua

Segons la litúrgia catòlica, vespres i matines són oracions que es fan, respectivament, tard de nit i prompte de matí. Ací significa que qui abusa de l’alcohol de nit, al matí següent té el cos desarreglat