Refranys vinya

Entre l'amarar i el veremar hi ha el gramar i l'espadar.

vinya

Entre Sant Miquel i Sant Francesc pren la verema tal com és (29 setembre) (4 octubre)

sants, vinya

Escampar vi, bon destí; escampar sal, mal senyal (Es diu per a restar importància al fet que s’haja tombat alguna copa de vi en taula i per contra el llençar la sal és un mal presagi)

menjar, vinya

Escudella i vi fan bon sagí (Els plats de calent i el vi són molt alimentosos i engreixen molt quan van junts)

menjar, vinya

Esperit de vi (Alcohol etílic; etanol)

maneres de dir, vinya

Espluga de Francolí, carquinyolis i bon vi (Municipi de la comarca de la Conca de Barberà en la província de Tarragona)

llocs, menjar, vinya

Ésser home de vi (Un borratxo és un no-ningú, un zero a l’esquerra, un ninot sense voluntat, anul·lada per l’alcohol)

beure, vinya, persones

Ésser una vinya (Per a qualificar una cosa de la qual hom obté un bon profit sense gaire esforç)

maneres de dir, vinya

Ésser una vinya (Ésser alguna cosa o situació molt productiva econòmicament o que dóna un gran benestar)

maneres de dir, vinya

Està que no arribarà a la caiguda del pàmpol (Es refereix a quan s'acaba una cosa. Entre elles la vida)

mort, vinya

Estar més borratxo que un cep (Anar molt begut)

maneres de dir, beure, vinya

Estudiant de medecina confon el vi amb l'orina

ensenyar, vinya, salut

Estudiant de Medicina confon el vi amb l’orina (Ridiculitza la llavor dels metges)

salut, vinya, oficis

Fa més una gota de mel que una bóta de vinagre (Significa que és més eficaç la suavitat de tracte que la violència)

vinya

Faci fred, faci calor, sempre m'agafo al porró

oratge, vinya

Fer baqueta (Fer tabola amb vi)

maneres de dir, vinya

Fer cara de vi [o veremes]

vinya, cos huma

Fer el got (Beure un got de vi)

maneres de dir, vinya, beure

Fer trista verema.

vinya

Ferida dolenta, la que el vi no la renta (El vi reconforta momentàniament, però no cura res)

salut, vinya

Fes veremes en temps eixut i tindràs el vi pur.

vinya

Figues i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí (Són dues versions contradictòries, per bé que el vi és un bon acompanyant de qualsevol altre aliment)

plantes, vinya, menjar, aigua

Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire (Són dues versions contradictòries, per bé que el vi és un bon acompanyant de qualsevol altre aliment)

aigua, menjar, vinya, plantes

Fill, si ets bo, per a tu planto el mallol [mallol = vinya, sarment] (Denota que el bon comportament acaba sent recompensat)

parentiu, vinya, plantes

Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi (11 novembre) (L’11 de novembre marca el límit entre l’estiu i la tardor i és una data clau per a tastar en companyia el vi acabat de fer, que a vegades s’esgota)

mesos, sants, vinya, beure

Fins a Sant Martí tothom qui vol beu vi; de Sant Martí enllà en beu qui n'ha (11 novembre) (L’11 de novembre marca el límit entre l’estiu i la tardor i és una data clau per a tastar en companyia el vi acabat de fer, que a vegades s’esgota)

beure, vinya, sants, mesos

Fins per Sant Pere, el vi enrere (29 juny) (Aconsella evitar el vi mentre es puga)

mesos, sants, vinya

Fins que Sant Urbà no és passat el vi no és assegurat ( 25 maig) (El suc de raïm o most esdevé vi al cap d’un mes o dos)

vinya, sants, mesos

Foc de rama, foc de flama, foc de sarment, foc de turment (La llenya prima fa molta flama però poca brasa)

foc, vinya

Foc de sarment, foc ardent (La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta)

vinya, foc

Foc de sarment, foc d'infern (La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta)

foc, vinya

Foc de sarments, foc de turments (La fusta de la vinya és molt irregular i sol encendre’s tota junta)

vinya, foc

Força i vi mal es varen avenir (L’excés de vi envalentona mentalment però resta força física)

mal, vinya, beure

Fred d'abril, no faltarà pa ni vi (La il·lusió influeix més en l’esperit que la realitat desagradable)

oratge, vinya, mesos, menjar

Fuig del vi si vols ser bon veí (Qui és habitual del vi és mal considerat pels altres)

beure, persones, vinya

Fumador de pipa, jugador de cartes, bevedor de vi, no el vull per a mi

joc, beure, vinya

Garnatxa de l'Empordà, és el vi millor que hi ha.

vinya, beure, llocs

Gelades per Sant Urbà, ni vi ni pa. (25 maig)

mesos, oratge, sants, vinya

Gent de la Ribera tal és com era: sempre molt bravatgera, poca alegria, molt de pa i un glop de vi, s'aixequen molt de matí i s'adormen tot el dia.

vinya

Gent de vi, gent de per qui, per qui.

vinya, beure, gent

Gent de vi, gent mesquí.

gent, beure, vinya

Gent de vi, ni vespre ni matí.

vinya, beure, gent

Gentussa de vinarra [vinarra=vi fort] (Gent de taverna. Borratxos)

gent, maneres de dir, vinya, beure

Gota a gota s'ompli la bóta (Quan algú està enfadant-se i està a punt de rebentar)

consells, vinya, maneres de dir

Guapesa de dona i bon vi fan desvetllar de matí.

bona, beure, vinya, persones

Hi ha de tot a la vinya del Senyor [o de Déu] (Expressió per referir-se al món)

maneres de dir, mon, vinya, déu

Hi ha dues classes de vi, un de bo i l'altre de millor

bona, vinya

Hi ha més acudits dins un bòtil de vi, que dins el cap d'un misser.

vinya

Hi ha més raons dintre un got de vi que en un rentador de cent dones.

vinya, beure, persones

Hi ha ram; és de mam; és de pi; hi ha vi.

vinya

Pàgina 14 de 30.

El Refranyer