Tema
vinya
1.461 refranys catalogats sota aquest tema.
Sopes amb vi no emborratxen, però alegren la panxa
Es diu referint-se als efectes de menjar sopes amb vi
vinya alegria beure menjar cos huma
Sopes i vi fan bon sagí
Dos aliments nutritius
beure vinya menjar bona
Sopes i vi, no emborratxen, però escalfen
Es diu referint-se als efectes de menjar sopes amb vi
menjar vinya
Sorreta a mi, que et daré pa en vi
menjar vinya beure
S’agafen més mosques amb mel que amb fel [o vinagre]
Les bones paraules i maneres convencen, mentre que els mals modos distancien o enemisten
animals cos huma vinya
Tabac, dones i vi si se n'abusa donen mala fi
Tot és perjudicial en excés
vinya beure persones
Tabac, joc i vi, amb taxa, distrauen, sens ella, un verí
joc beure vinya
Tabac, vi i foc, poc
Tot excés és sempre perjudicial
foc vinya
Tabac, vi i joc, poc
Tot és perjudicial en excés
joc beure vinya
Tan bo és el raïm com dolent és el vi.
vinya
Tant el vi bo com el dolent pel maig floreix
ol dir que els grans de raïm en aquest mes tornen grossos.
bona mesos vinya
Tant vi com entra, tants secrets com surten.
L'alcohol del vi afluixa el cervell i la llengua.
vinya
Taula sense vi, no la vull per mi.
En la bona taula no mai sol faltar el vi.
vinya
Taverna de bon vi, no falten borratxos allí
Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys
vinya beure bona
Taverna que té bon vi està plena vespre i matí
Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys
bona beure vinya
Taverna que té bon vi, no li faltarà mosquits
Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys
vinya beure bona animals
Taverna que té bon vi, ventura té prop de si
Qui té bon gènere fa bona clientela i bons guanys
bona beure vinya
Taverner que ven bon vi ventura té prop de si.
[Ventura = sort = fortuna]. Si ofereix un producte de qualitat tindrà la taverna plena de gent. El comerç ben assortit i ben servit sol prosperar.
vinya
Tempesta a l'agost, bons raïms i millor most
Indica que les tempestes durant el mes d'agost, especialment a la primera quinzena, són molt beneficioses per a la vinya. Aquesta pluja aporta aigua necessària per obtenir uns raïms de qualitat i un most excel·lent.
mesos oratge vinya
Temps de veremes.
vinya
Tenir bon vi
Estar embriagat
maneres de dir beure vinya bona
Tenir el vi dolent
Tenir mal beure
beure maneres de dir vinya
Tenir el vi trist
Tenir mal beure
vinya maneres de dir beure diable
Tenir mal vi
Tenir mal beure
vinya beure maneres de dir
Tenir un geni com el vi de quatre barrejat amb aigua
Tenir mal caràcter
maneres de dir vinya
Tenir un ull a l'hort i altre a la vinya
Indica vigilància simultània cap a dos indrets diferents
maneres de dir vinya camp
Tenir-ne el bot ple
Significa estar fart, cansat o haver suportat massa una situació o persona. S'usa per expressar un esgotament emocional o paciència esgotada.
vinya maneres de dir
Terra blanca la vinya aguanta.
vinya
Terra d'argila fa bona vinya.
vinya
Terra de calç, vi de molts graus.
vinya
Terra de romanços, terra de poc vi
vinya
Terra de romaní, terra de poc vi.
On el romaní es fa bo, el raïm donarà poc suc.
vinya
Terra grassa, vi magre.
vinya
Terreny sorral, poc vi, però de molt grau.
vinya
Tindre el vi alegre [o trist]
Posar-se alegre [o trist] quan s'està embriac
maneres de dir vinya alegria beure
Tindre [algú] bon [o mal] vi
Tindre bon humor, comportar-se pacíficament, etc., o tindre mal humor, comportar-se agressivament, etc., quan està embriac
maneres de dir vinya beure bona mal
Torrons alacantins, volen vins
beure vinya llocs menjar
Tot bon català beu vi pel seu dinar.
vinya beure
Tot el menjar crida vi.
vinya
Tot el que es menja sense vi es torna danyí.
vinya
Tota la vinya estimada, pel març treballada
mesos treball vinya
Traginer de vi no ha de ser borratxo.
És clar que amb aquest vici la mercaderia no arribaria enlloc.
oficis vinya beure
Tres coses en el vi s'ha de trobar: bon color, bona olor, bon paladar.
vinya
Tres coses enganyen el fadrí: gràcia de nina, pluja menuda i el bon vi.
vinya
Tres coses fan perdre l’home: el joc, el vi i la dona
Les dues primeres no tenen discussió: però en quant a la dona una vegada més el refranyer sobre les dones és abundantíssim i d'una forta agror; només respecta la dona com a mestressa de casa i com a mare; la resta són dures invectives.
joc persones vinya beure
Trobar una vinya
Tindre sort
maneres de dir vinya
Tronc de Nadal, caga tarró i pixa vi blanc
25 desembre. Es refereix al costum de «fer cagar el tió».
colors festivitats vinya
Trons al matí no prenen pa ni vi.
Vol dir que, encara que la tronada faci por de bon matí, normalment és passatgera.
menjar oratge vinya
Trons d'agost, fan fugir el peix i s'enduen el most
Les tronades agostines espanten els sers vivents i la pluja aigualeix la polpa del raïm
mesos animals oratge mar vinya
Trons de febrer, dolents per a la vinya i bons per al sementer
Indica que les tronades (i la pluja forta) durant el mes de febrer són perjudicials per a la vinya, ja que poden afectar la brotada primerenca o la qualitat del cep, però són molt beneficioses per al sementer (els camps de conreu de cereals), ja que l'aigua ajuda al creixement dels conreus.
bona camp mesos oratge vinya
Trons en març, el vi a bassals
Els trons anuncien el pròxim reg de les vinyes
mesos oratge vinya
Un bocí de pa, i un trago de vi, i alça, Martí.
És una invitació a reprendre el treball o la marxa. Descriu el ritual de l'esmorzar o el descans del pagès: un cop tip i amb un glop de vi per animar l'esperit, ja es pot tornar a la feina amb força.
vinya
Un bon sopar sense vi, és un ball sense orquestra.
vinya menjar festa bona
Un bon trago de vi i alça Martí
És una invitació a reprendre el treball o la marxa. Amb la panxa una mica alegre, qualsevol feina sembla més lleugera.
bona vinya beure
Un bon vi per un bon amic
vinya
Un caçaire i un pescaire a la llinya han pas mai comprat una vinya.
vinya caça
Un dit de vi fa enfadar el metge.
vinya
Un geni com el vi de quatre barrejat amb aigua
aigua beure vinya
Un got de vi més!
Es diu volent significar que cal esvair les preocupacions
maneres de dir vinya
Un got de vi negre amb polls vius, cura el fel sobreeixit
vinya salut cos huma
Un home valent i una bóta de vi bo, aviat s'acaben
Els qui presumeixen de valent prest troben sabata de son peu; i la bóta de vi… segons el qui la beu.
persones vinya
Un mal cop costa un cep. Un mal cop costa un bot. Un mala poda costa una bóta
Es refereix a la poda de les vinyes. Per les contrades vinateres començaven a passar els podadors de vinya especialitzats en aquest art difícil.
vinya
Un petricó de vi té més paraules que el missal llatí.
vinya
Un poc de vi fa pair, molt el verí
El vi va bé amb tot, i exagerant, fins i tot amb les toxines
beure salut vinya
Un tassó de vi i una brusca prima enganyen un home.
Vol dir que hi ha coses aparentment insignificants que produeixen efectes més importants que no es feien comptes.
vinya
Un ull al camp i un altre a la vinya
Significa que cal estar molt alerta, vigilar alhora dues o més coses importants i no descuidar-ne cap. Tradicionalment, el pagès no es podia centrar només en el cereal (el camp) o només en el raïm (la vinya). Tots dos conreus requerien feina i atenció en moments clau; si es badava en un, es perdia la collita. Avui dia s'aplica a qualsevol situació de la vida quotidiana, laboral o familiar en què cal fer multitasca o tenir els ulls ben oberts davant de possibles perills o oportunitats.
camp cos huma vinya
Una bota té vi, vi té; té tap, tap té; té tap i tapó; tapó i tap té
vinya
Una mica de vi és meitat de sang.
És un mite popular que associa el vi negre amb la producció de sang i la millora de la circulació per la seva aportació de ferro. Tot i que conté antioxidants, la ciència no avala que el consum de vi sigui necessari per a la salut, sent sovint una frase més folklòrica que mèdica.
vinya
Una vinya a cent anys és encara un infant.
vinya
Va dir la llet al vi: Bon dia veí; i va dir el vi a la llet: bon profit no t'hauré fet.
Adverteix sobre el perill de mesclar la llet amb el vi, una combinació que tradicionalment s'ha considerat molt pesada o fins i tot perjudicial per a la digestió. La frase personifica les dues begudes. El vi, en respondre "bon profit no t'hauré fet", està avisant que la trobada entre tots dos dins l'estómac provocarà un mal de panxa o una mala digestió (que la llet es "talli").
vinya
Va dir Sant Antoni que Déu va fer el vi, i la borratxera el dimoni.
17 gener. El refrany fa referència a la llegenda de les temptacions del dimoni i destaca la distinció entre el consum moderat d'un do natural (el vi) i l'excés pecaminós (la borratxera).
déu diable sants vinya beure
Val més borratxo de vi que de medicines
Expressa de manera humorística i hiperbòlica la preferència per gaudir dels plaers de la vida (com el vi) en lloc de dependre de fàrmacs per malaltia. Defèn, amb ironia, que és preferible l'excés festiu que la malaltia crònica que obliga a prendre medicaments.
salut vinya beure
Val més fer olor de vi que de medecina.
Suggereix que és millor beure vi amb moderació (gaudir de la vida) que necessitar medecines, associant el vi amb un estil de vida més saludable o, com a mínim, més alegre.
salut vinya
Val més mal vi que bon sagí.
vinya
Val més mal vi que bona aigua.
vinya bona mal aigua
Val més pa i vi que ben vestir.
vinya
Val més que sobri pa que no que falti vi.
Si sobra del que siga, no passa res, però si falta, no es pot fer.
vinya
Val més tot en vi que tot en lli.
vinya
Val més un glop de negre, que tot el que baixa pel Segre
És un refrany irònic que destaca la preferència pel vi sobre l'aigua. Ho diuen a Lleida, tot significant que és preferible beure un glop de vi negre que no pas tota l'aigua que transporta el riu Segre, posant el vi per sobre de l'aigua.
aigua colors llocs vinya
Val més vi maleït que aigua beneita.
vinya
Val més vi poc fort que aigua millor.
vinya
Vell amic i vi vell són molt bons.
vinya
Verema acabada, paner i portadora trencada.
vinya
Verema en eixut i tindràs vi pur.
vinya
Verema en eixut i tindràs vi pur.
I és que per fer el vi bo, convé que l'aigua estigui el més enfora possible.
vinya
Verema en mullat i et sortirà vinàs, verema en eixut i tindràs vi pur
Després de ploure molt, el raïm està aigualit, com la resta de la fruita
vinya
Verema mullada, vi aigualit
Després de ploure molt, el raïm està aigualit, com la resta de la fruita
vinya
Verema tard i sembra aviat; si ho erres un any, cent ho encertaràs
És un consell agrari tradicional. Recomana collir el raïm madur (tard) i sembrar el gra com més aviat millor per garantir una bona collita, assegurant que aquesta pràctica és encertada gairebé sempre.
camp consells vinya
Veremar sense cabra, és com la núvia sense arracada
Es diu per a denotar que falta algun detall perquè la feina estiga ben rematada. La cabra es menja l’agràs o agram i poda la vinya
camp animals vinya persones
Vespres de vi, maitines d'aigua
Segons la litúrgia catòlica, vespres i matines són oracions que es fan, respectivament, tard de nit i prompte de matí. Ací significa que qui abusa de l’alcohol de nit, al matí següent té el cos desarreglat
aigua beure vinya
Vessar vi, bon destí, vessar [o abocar, o escampar] sal, mal senyal
Són dues creences contraposades
menjar vinya
Veu bon vi i menja bon pa i viuràs sempre sa
menjar salut vinya
Vi a tast, blat a mostra.
Significa que la qualitat del blat es pot conèixer simplement mirant-lo o agafant-ne un grapat (a mostra), mentre que la del vi s'ha de comprovar bevent-lo (a tast). S'utilitza com a metàfora per indicar que l'aparença enganya i que les coses s'han de jutjar experimentant-les directament.
vinya
Vi agre i pa de sègol no fan bon treballador.
vinya
Vi agre i pa dolent, fan mala gent.
vinya
Vi al pitxell i dona borratxa, pobre d'ell!
Ho diuen per aquells qui volen tenir tots els avantatges d'una cosa i no tenir els seus inconvenients.
vinya
Vi alacantí, bon ví
llocs bona vinya beure
Vi amb les panses i aigua amb les figues
Cada fruita s'acompanya millor amb la beguda adient. Les figues, en portar tant de sucre, si hi bevem després vi, aquest reacciona i ens fa mal.
aigua plantes vinya
Vi barrejat amb vi, verí.
vinya salut
Vi batejat no val un nap.
vinya