`

Refranys treball

treball

L'amo fa el mosso, i el mosso fa l'amo

Vol dir que la manera d'esser del superior sol influir damunt el súbdit, i viceversa

treball

L'art, al qui l'ha; i a les dones, el filar

Vol dir que convé escoltar el parer dels entesos en cada ram

treball setmana

L'endemà de diumenge, hauria de ser diumenge

El cos i la ment s’acostumen més fàcilment a les festes que als dies feiners

treball maneres de dir animals

L'esmerla que no ha omplit el pap, no cal que s'afanye

Es diu quan una persona, que no ha fet la feina que havia d'haver fet durant tota la jornada laboral, per molt que faça a última hora no es pot treure el jornal perquè ja ha fet tard

treball persones

L'home matiner un bon faener

Qui és més diligent que un altre li porta avantatge

bona treball

La bona feina no necessita anunci

Es refereix a que la feina ben feta val per si mateix

treball

La bugada de Na Rius, que els pois morts tornaren vius

Ho diuen parlant de bugades o neteges mal fetes

mesos treball festivitats

La Candelera és feinera (2 febrer)

És una efemèride que passa desapercebuda entre qui té obligacions o tasques a fer

treball

La diligència és mare de la bona ventura

Vol dir que l'activitat i promptitud ajuda molt al bon èxit de les sol·licituds

treball parentiu

La dona que va a la llana, mai tindrà la testa vana

Vol dir que les ocupacions domèstiques eviten la perversió o afluixament moral de les dones

maneres de dir treball

La faena gira esquena

Es diu als malfaeners amb ironia

persones treball

La faena, per als anglesos

És una manera irònica de dir: “la faena, que la facen els que no n’han feta mai”

menjar treball

La fam s’absenta quan el treball es presenta

Confirma que el treball reporta benefici econòmic

treball

La feina matinal, tot el dia val

Allò que es fa al primer moment, ja està fet

parentiu treball

La filla sorda, quan fila no es torba [torbar-se = distraure’s, despistar-se]

Recomana estar pendent del que s’està fent i no distreure’s

gent llocs treball

La gent de la Bisbal és treballadora i molt formal

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

aigua treball

La gota [o goterella] forada la pedra [o gota a gota fa forat]

Vol dir que la persistència en el treball arriba a vèncer les dificultats més serioses

mesos treball festivitats mar

La mala filanera comença a vetllar per la Candelera (2 febrer)

No és el moment, se sol filar pel bon temps i a l’aire lliure

ensenyar treball

La mateixa feina ensenya

La pràctica fa que sorgisquen o ens plantegem dubtes i que els resolem

treball

La necessitat és la mare de la indústria

Vol dir que quan ens veiem constrets per la necessitat a fer una cosa, ens enginyem per a fer-la

dia i nit dormir treball

La nit es féu per a dormir i el dia per a descansar

És una justificació de la inactivitat i la manteria

treball

La peça ben ordida està mig teixida [ordir = fer la trama]

Allò que està ben fet de bon principi resulta més fàcil de continuar i acabar que allò mal fet, que no farà sinó allargar les dificultats

treball

La xeringa de l'hospital

Persona a la qual se li manen sense cap consideració els treballs més desagradables o molta faena

maneres de dir treball persones oficis animals

Les aranyes a filar i les persones a treballar

Vol dir que cada cosa s'ha d'aplicar a la seva pròpia finalitat

treball

Les coses no es fan soles

Se li diu a qui ha de fer alguna tasca i no se li veuen ganes de fer-la

treball

Les coses no plouen del cel

Se li diu a qui ha de fer alguna tasca i no se li veuen ganes de fer-la

maneres de dir treball cos huma

Les mans a la filosa, i els ulls a la porta

Vol dir que cal treballar i vigilar al mateix temps

treball oficis

Les noies de pagès, si no són morenetes, no valen res

Significa que si les noies pageses no són fosques de color, és senyal que el sol no les toca gaire, i per tant, que són poc treballadores

treball diners

Les obres, de les sobres [Obra, de lo que sobra]

Vol dir que no convé emprendre obres de construcció si no es tenen diners sobrants

maneres de dir treball

Li agrada més un vagarí que cent retories

Es diu d'una persona malfeinera i rodamón

camp treball animals

Llaurada de rucs i batre de bous, merda a l'era

Vol dir que ni els rucs valen per a llaurar ni els bous per a batre

treball camp

Llaurada fonda fa bon blat [o pa tinfràs]

Vol dir que cal posar en les empreses tot l'esforç que es pugui i confiar en la sort o en les circumstàncies per a completar el bon resultat

diners oficis treball indumentària

Llaurador de capa negra, ben poc medra

Aquell que malgasta i viu per sobre de les seves possibilitats difícilment podrà prosperar

camp treball

Llaurar fondo no és per a tothom

Significa que les obres grans o acurades no poden fer-les sinó les persones capacitades

treball camp animals persones

Llaurat de vaques i cavada de dones, baconada segura [baconada = porcada, enviscada, merderada, bunyol, faena mal feta]

Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat

animals camp persones treball

Llaurat de vaques i cavat de dones, mal treballat i ben trepitjat

Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat

maneres de dir treball riure/plorar

Llevar-se el trompó

Caure i fer-se molt de mal. Referència a trencar-se el nas. Treballar fins a l'esgotament. També plorar molt, d'un plor intens i prolongat

treball

Lo mateix té filar que donar a filar

Es diu pels qui pretenen disculpar-se d'una cosa dient que no l'han feta ells, però que es sap que n'han estat causa

menjar treball llocs beure

Los manaments dels Reguers: menjar, beure i no fer res

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

treball

L’últim, que pele fulla

Es diu de qui arriba tard a alguna activitat i ha de fer la feina pitjor o la que els altres no han volgut fer. Pelar fulla de canya és pesat i perillós, perquè talla

maneres de dir treball

Mà d'obra

Treball manual invertit en la confecció, construcció, etc., d'alguna cosa

menjar treball

Mai el peresós tindrà pa ni vi per a demà [o per a sopar]

Qui no vol esforçar-se no obté beneficis durables

any treball mal

Mai és mal any per massa pa

Encara que a vegades ens queixem per massa feina, convé fer-ne quan és el moment de l’abundor de faena o d’energia vital

dormir maneres de dir treball

Mal empleada la palla en que dorms!

Ho diuen d'aquell que es molt gandul i no es guanya el menjar

treball mal dia i nit persones

Mala nit i parir filla

Quan després de treballar surt malament

treball mal bona

Mala plomada val més que bona ullada

Cada treball vol el seu instrumental específic, perquè treballar a ull sol donar mals resultats

oficis treball

Malanat de pagès que els missatges l'alaben

Significa que si els subordinats estan satisfets de llur patró, sol esser senyal que és massa bo i mancat d'energia, i que ells fan el que volen

parentiu treball

Mare treballadora, filla gandula

Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen

maneres de dir treball

Matar les hores

Passar el temps sense fer res de bo; perdre el temps

treball

Me'n vaig a Enveig, a Enveig no hi veig i a casa me'n torni

Que no assumeix prou responsabilitats o constància en una tasca i que de seguida la deixa estar

menjar animals treball

Menjar i jeure, vida de porc

Es diu referint-se als qui viuen sense treballar gens

menjar maneres de dir treball

Menjar la sopa boba

Menjar sense treballar per guanyar-s'ho

maneres de dir treball menjar

Menjar pa que canta, o pa que no gisca

Alimentar-se a despeses d'altri o sense treball propi

treball

Mentre roden les rodetes, no cal preocupar-se

Mentre es manté la seguida, es guanyen diners i tot es desenvolupa normalment

treball

Mentres filen, no debanen

Vol dir que no es poden fer bé dues feines al mateix temps

treball

Mentres nuen, no fan corda

Vol dir que no es poden fer dues feines al mateix temps

treball

Mentres roda el carro, fa soroll

Mentre es manté la seguida, es guanyen diners i tot es desenvolupa normalment

maneres de dir treball

Més dropo que el jeure

Molt malfaener, que mai té ganes de fer feina. Poc treballador

treball oficis

Més fa [o val] la basta que el sastre que l’embasta

Es diu quan l’esforç és més gran que el profit

maneres de dir treball animals

Més gos que un pont

S’aplica a qui és molt malfaener, a qui no té mai ganes de fer faena

treball maneres de dir

Més gos que un vuit

Molt malfaener, que mai té ganes de fer feina. Poc treballador

cos huma salut treball

Més m'estim maldecaps que mal de braços

Ho diuen els qui no volen fer treballs manuals

treball maneres de dir animals

Més malfeiner que un gat d'hostal

Molt malfaener, que mai té ganes de fer feina. Poc treballador

animals treball

Més val carrar que amb burros pelear [carrar = traure llesques de suro de les alzines]

És preferible fer una feina dificultosa que no intentar fer raonar qui no en té la capacitat o no vol

treball consells

Més val matinejar que a missa anar

Aconsella dedicar-se a treballar més que no a cap altra cosa

maneres de dir treball

Més val perdre cent amos que un costum

Ho diuen els jornalers, perquè en perdre un costum [un dret] una volta, ja l'has perdut per a sempre