Tema
treball
1.061 refranys catalogats sota aquest tema.
L'all és bona eina pel treballar
plantes menjar treball
L'amo fa el mosso, i el mosso fa l'amo
Vol dir que la manera d'esser del superior sol influir damunt el súbdit, i viceversa
treball
L'art, al qui l'ha; i a les dones, el filar
Vol dir que convé escoltar el parer dels entesos en cada ram
treball
L'eina fa la feina
treball
L'enclusa i el mall sempre forgen junts
treball
L'endemà de diumenge, hauria de ser diumenge
El cos i la ment s’acostumen més fàcilment a les festes que als dies feiners
treball setmana
L'esmerla que no ha omplit el pap, no cal que s'afanye
Es diu quan una persona, que no ha fet la feina que havia d'haver fet durant tota la jornada laboral, per molt que faça a última hora no es pot treure el jornal perquè ja ha fet tard
treball maneres de dir animals
L'home matiner un bon faener
Qui és més diligent que un altre li porta avantatge
treball persones
L'home neix per treballar i l'ocell per volar
Cada u serveix per a una cosa
animals persones treball
La bona collita despatxa mossos i espanta gossos
animals bona camp treball
La bona feina no necessita anunci
Es refereix a que la feina ben feta val per si mateix
bona treball
La bona fusta per obrar, pel setembre l'has de tallar: per la lluna nova, talla la soca; per la lluna vella, talla l'estella
Consell per a llenyaters
mesos treball oratge bona
La bugada de Na Rius, que els pois morts tornaren vius
Ho diuen parlant de bugades o neteges mal fetes
treball
La Candelera és feinera
2 febrer. És una efemèride que passa desapercebuda entre qui té obligacions o tasques a fer
festivitats mesos treball
La diligència és mare de la bona ventura
Vol dir que l'activitat i promptitud ajuda molt al bon èxit de les sol·licituds
treball
La dona honesta, les mans a la filosa i els ulls a la finestra
Cal treballar i vigilar al mateix temps
cos huma treball persones
La dona que va a la llana, mai tindrà la testa vana
Vol dir que les ocupacions domèstiques eviten la perversió o afluixament moral de les dones
treball parentiu
La faena gira esquena
Es diu als malfaeners amb ironia
maneres de dir treball
La faena, per als anglesos
És una manera irònica de dir: “la faena, que la facen els que no n’han feta mai”
persones treball
La fam s’absenta quan el treball es presenta
Confirma que el treball reporta benefici econòmic
menjar treball
La feina de gener, set pans per un diner.
diners mesos treball
La feina és santa i és sa
treball
La feina és virtut, però a mi em put.
treball
La feina feta a gust crida la cançó
Antigament, la gent cantava mentre treballava. Els nostres avis no sabien fer xarxa ni adobar-ne sense cantar.
treball
La feina matinal, tot el dia val
Allò que es fa al primer moment, ja està fet
treball
La feina treu els ulls
Cal treballar amb ordre.
cos huma treball
La filla sorda, quan fila no es torba [torbar-se = distraure’s, despistar-se]
Recomana estar pendent del que s’està fent i no distreure’s
parentiu treball
La gent de la Bisbal és treballadora i molt formal
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
gent llocs treball
La gota [o goterella] forada la pedra [o gota a gota fa forat]
Significa que la persistència, constància i paciència permeten superar les dificultats més grans, fins i tot les que semblen impossibles, tal com l'aigua constant acaba perforant la pedra. És un proverbi centrat en el valor del treball continu.
aigua treball
La mala filanera comença a vetllar per la Candelera
2 febrer. No és el moment, se sol filar pel bon temps i a l’aire lliure
festivitats mesos treball mar
La mateixa feina ensenya
La pràctica fa que sorgisquen o ens plantegem dubtes i que els resolem
ensenyar treball
La necessitat és la mare de la indústria
Vol dir que quan ens veiem constrets per la necessitat a fer una cosa, ens enginyem per a fer-la
treball
La nit es féu per a dormir i el dia per a descansar
És una justificació de la inactivitat i la manteria
dia i nit dormir treball
La peça ben ordida està mig teixida
[ordir = fer la trama]. Allò que està ben fet de bon principi resulta més fàcil de continuar i acabar que allò mal fet, que no farà sinó allargar les dificultats
treball
La peresa és mare [o germana, o parenta] de la pobresa
Si no treballes no hi han guanys
treball
La persona naix per treballar, com l'au per volar i el peix per nadar
Cada u serveix per a una cosa
treball animals persones
La qüestió són duros, i la feina pels burros
IHo diuen els malfeiners i egoistes
diners animals treball
La sella del meu cavall, a un estrany dóna treball
animals donar treball
La senyora que treballa, no gasta diner ni malla
treball
La ventura de la barca és de jove treballar, de vella cremar
Descriu el cicle vital i funcional d'una barca de pesca, on quan és nova es dedica a la feina intensa al mar i, en envellir, es crema per Sant Joan o Sant Pere. En sentit figurat se diu dels que sempre han estat desgraciats.
treball vell mar
La vida [o l'ofici] del bon burgués: beure, menjar i no fer res
Viure sense treballar
oficis menjar bona beure treball+1
La xeringa de l'hospital
Persona a la qual se li manen sense cap consideració els treballs més desagradables o molta faena
treball
Les aranyes a filar i les persones a treballar
Vol dir que cada cosa s'ha d'aplicar a la seva pròpia finalitat
maneres de dir treball persones oficis animals
Les coses no es fan soles
Se li diu a qui ha de fer alguna tasca i no se li veuen ganes de fer-la
treball
Les coses no plouen del cel
Se li diu a qui ha de fer alguna tasca i no se li veuen ganes de fer-la. Significa que res no s'aconsegueix sense esforç, treball o constància. S'utilitza sovint per ensenyar el valor del treball i la responsabilitat, indicant que les oportunitats no apareixen per art de màgia.
treball
Les mans a la filosa, i els ulls a la porta
Vol dir que cal treballar i vigilar al mateix temps
maneres de dir treball cos huma
Les noies de pagès, si no són morenetes, no valen res
Significa que si les noies pageses no són fosques de color, és senyal que el sol no les toca gaire, i per tant, que són poc treballadores
treball oficis
Les obres, de les sobres [Obra, de lo que sobra]
Vol dir que no convé emprendre obres de construcció si no es tenen diners sobrants
treball diners
Les xiques si no treballen se curquen
treball persones
Li agrada més un vagarí que cent retories
Es diu d'una persona malfeinera i rodamón
maneres de dir treball
Llarg d'esquena, curt de faena
Malfainer
treball maneres de dir cos huma
Llarg de cames i curt d'esquena, fuig feina
Es diu del malfeiner
cos huma maneres de dir treball
Llaurada de rucs i batre de bous, merda a l'era
Vol dir que ni els rucs valen per a llaurar ni els bous per a batre
camp treball animals
Llaurada fonda fa bon blat [o pa tinfràs]
Vol dir que cal posar en les empreses tot l'esforç que es pugui i confiar en la sort o en les circumstàncies per a completar el bon resultat
treball camp
Llaurador de capa negra, ben poc medra
Aquell que malgasta i viu per sobre de les seves possibilitats difícilment podrà prosperar
diners oficis treball indumentària
Llaurar fondo no és per a tothom
Significa que les obres grans o acurades no poden fer-les sinó les persones capacitades
camp treball
Llaurat de vaques i cavada de dones, baconada segura
[baconada = porcada, enviscada, merderada, bunyol, faena mal feta]. Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat
animals camp persones treball
Llaurat de vaques i cavat de dones, mal treballat i ben trepitjat
Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat
animals camp persones treball
Llebrer dormidor, poc caçador
Qui descansa molt, treballa poc
caça treball animals dormir
Llevar-se el trompó
Caure i fer-se molt de mal. Referència a trencar-se el nas. Treballar fins a l'esgotament. També plorar molt, d'un plor intens i prolongat
maneres de dir treball riure/plorar
Lo llinet ben filat dóna drap doblat
treball
Lo mateix té filar que donar a filar
Es diu pels qui pretenen disculpar-se d'una cosa dient que no l'han feta ells, però que es sap que n'han estat causa
treball
Los manaments dels Reguers: menjar, beure i no fer res
Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
menjar treball llocs beure
L’home neix per treballar i l’ocell per cantar
Cada u serveix per a una cosa
animals treball persones
L’últim, que pele fulla
Es diu de qui arriba tard a alguna activitat i ha de fer la feina pitjor o la que els altres no han volgut fer. Pelar fulla de canya és pesat i perillós, perquè talla
treball
M'agrada com treballes, però demà no tornes
treball
Mà d'obra
Treball manual invertit en la confecció, construcció, etc., d'alguna cosa
maneres de dir treball
Mai el peresós tindrà pa ni vi per a demà [o per a sopar]
Qui no vol esforçar-se no obté beneficis durables
menjar treball
Mai és mal any per massa pa
Encara que a vegades ens queixem per massa feina, convé fer-ne quan és el moment de l’abundor de faena o d’energia vital
any treball mal
Mal empleada la palla en que dorms!
Ho diuen d'aquell que es molt gandul i no es guanya el menjar
dormir maneres de dir treball
Mala nit i parir filla
Quan després de treballar surt malament
treball mal dia i nit persones
Mala plomada val més que bona ullada
Cada treball vol el seu instrumental específic, perquè treballar a ull sol donar mals resultats
treball mal bona
Malanat de pagès que els missatges l'alaben
Significa que si els subordinats estan satisfets de llur patró, sol esser senyal que és massa bo i mancat d'energia, i que ells fan el que volen
oficis treball
Manco raons i més treballar
Prec als qui tenen molts projectes i no en realitzen cap.
treball
Mandra, por i fred, com més n'hi ha més admet
Certament
dormir oratge treball
Mare treballadora, filla gandula
Qui ho fa tot, no deixa que els altres s’espavilen, s’esforcen i aprenguen
parentiu treball
Matar les hores
Passar el temps sense fer res de bo; perdre el temps
maneres de dir treball
Me'n vaig a Enveig, a Enveig no hi veig i a casa me'n torni
Que no assumeix prou responsabilitats o constància en una tasca i que de seguida la deixa estar
treball
Menjar a poc a poc i treballar de pressa
treball menjar
Menjar i jeure, vida de porc
Es diu referint-se als qui viuen sense treballar gens
menjar animals treball
Menjar i treballar és vida de bon cristià
menjar treball
Menjar la sopa boba
Significa viure de la caritat, sense esforç o a expenses d'altri. L'origen feia referència a la sopa de caritat que els convents i monestirs repartien als pobres, estudiants sense recursos i pelegrins. El terme "boba" (a més de suggerir gratuïtat o poca feina) s'atribueix sovint a la manera de menjar dels captaires, moltes vegades amb la boca badada (badocs) per l'afany d'omplir-se l'estómac.
menjar treball maneres de dir
Menjar pa que canta, o pa que no gisca
Alimentar-se a despeses d'altri o sense treball propi
maneres de dir treball menjar
Menobre, cornut o pobre
És una feina poc remunerada.
oficis treball
Mentre roden les rodetes, no cal preocupar-se
Mentre es manté la seguida, es guanyen diners i tot es desenvolupa normalment
treball
Mentres filen, no debanen
Vol dir que no es poden fer bé dues feines al mateix temps
treball
Mentres nuen, no fan corda
Vol dir que no es poden fer dues feines al mateix temps. En el procés tradicional de fer cordes amb cànem o espart, fer un nu («nuar») és una acció puntual que interromp el procés continu de trenar o filar la corda pròpiament dita. Per tant, el temps que es dedica a fer nusos es perd de fabricar corda. S'utilitza per a recordar a algú que s'ha de centrar en una sola cosa si vol fer-la bé. Si intentes abarcar massa fronts, al final no avances en cap.
treball
Mentres roda el carro, fa soroll
Mentre es manté la seguida, es guanyen diners i tot es desenvolupa normalment
treball
Mentres [o perquè] descanses, pica eixes granses
Relacionat amb la feina de tamissar o cribar lo ges a utilitzar per arreglar les parets de casa. Les granses són les despulles i rebuig que es treu del guix quan el cernen
treball
Mercader, vol diner.
Sap guanyar-los i estalviar.
diners oficis treball
Més dropo que el jeure
Molt malfaener, que mai té ganes de fer feina. Poc treballador
maneres de dir treball
Més dura l'obra que el mestre que la fa
Ser una cosa de llarga durada.
oficis treball
Més fa [o val] la basta que el sastre que l’embasta
Es diu quan l’esforç és més gran que el profit
treball oficis
Més gos que un pont
S’aplica a qui és molt malfaener, a qui no té mai ganes de fer faena
maneres de dir treball animals
Més gos que un vuit
Molt malfaener, que mai té ganes de fer feina. Poc treballador
treball maneres de dir
Més m'estim maldecaps que mal de braços
Ho diuen els qui no volen fer treballs manuals
cos huma salut treball
Més malfeiner que un gat d'hostal
Molt malfaener, que mai té ganes de fer feina. Poc treballador
treball maneres de dir animals
Més val carrar que amb burros pelear [carrar = traure llesques de suro de les alzines]
És preferible fer una feina dificultosa que no intentar fer raonar qui no en té la capacitat o no vol
animals treball
Més val casafeta que castellseràs
La feina feta és segura, mentre que la que està per fer és insegura
treball
Més val matinejar que a missa anar
Aconsella dedicar-se a treballar més que no a cap altra cosa
treball consells