El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys treball
El dilluns és sant i no s'ha de treballar perquè s'ha de celebrar; el dimarts, festa fem, el dimecres no hi tornem, el dijous no hi anem, el divendres, malastruga, el dissabte, ves qui s'hi posa! i el diumenge, tot bon cristià no ha de treballar.
setmana
,
treball
El dilluns no va a la feina, el dimarts es lleva tard, el dimecres en comença, el dijous a treballar, el divendres molta feina el dissabte a cobrar el diumenge fa gatzara, i tornem a començar. (setmana dels malfeiners)
setmana
,
treball
El dilluns quina falta em fums! el dimarts quina falta em fas! el dimecres em fa mal la cama. el dijous em fa mal el braç, el divendres vaig a estrago, el dissabte, cobro bou, i encara no en tinc prou. (setmana del malfeiner)
setmana
,
treball
El dilluns, alegria de l'amo i tristor del treballador; i dissabte, alegria del treballador i l'amo tristor.
setmana
,
treball
,
alegria
El dilluns, mercat i vi (Tota faena vol una recompensa)
vinya
,
setmana
,
treball
El dilluns, peresa a munts (Després del cap de setmana, els dilluns ens alcem amb son i peresa)
setmana
,
treball
El diumenge treballaria si en fós dia.
setmana
,
treball
El divendres és cavaller: tal com comença, acaba Confirma que sol ser una jornada molt activa perquè s’han d’acabar feines abans del cap de setmana)
setmana
,
treball
El febrer ja és jornaler (Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu)
treball
,
mesos
,
camp
El fem diu fem (diu fem = actuem, treballem, posem-nos-hi] (Joc de paraules que significa que hi ha tasques que no s’han de demorar. En aquest cas, perquè el fem orgànic fa una pudor que atalba)
treball
El ferro calent [o roent] s'endoblega fàcilmentt
treball
El ferro quan més calent, millor treballa
treball
El fuster ha de fer la feina polida, el mestre de carros forta i l'ebenista encaixada i bonica
oficis
,
ensenyar
,
treball
El gos de Sagra que de peresa no lladra (És una crítica als inactius i als malfaeners)
animals
,
treball
El llaurador té d’estar prop del qui fa treballar (Qui té algun interés s’ha de preocupar d’ell si no vol que li resulte malament)
oficis
,
treball
El lleure és la causa de tots el vicis (Quan les persones no tenen obligacions, algunes s’entretenen amb aficions, mentre que unes altres es distrauen perjudicant els altres)
treball
El malfeiner no troba ferramenta bona
treball
El mes de gener és malfeiner (En ple fred hivernal abelleix ben poc treballar al camp, i inclús els animals depredadors passen més temps al cau o al niu que caçant)
treball
,
mesos
El més mal pas és el de la porta [o No hi ha pas més mal que el del portal] (Vol dir que per a sortir d'una mala situació, la part més difícil és el començament, el decidir-se)
treball
El mestral no acaba mai el jornal (És tan fred que fa abandonar les feines a la intempèrie)
oratge
,
treball
El mosso peresós, per un pas ne dóna dos (Vol dir que per peresa de fer les coses sol haver-hi necessitat de treballar més que si s'hagués estat diligent)
treball
El mosso que està pagat, sempre té el braç trencat (Significa que quan s'ha pagat per endavant, el treballador no sol fer gaire la diligència per al treball)
treball
El pagès sempre ha d'estar prop dels que fa treballar
oficis
,
treball
El pagès, si no treballa, no té res
oficis
,
treball
El patró mana, el timoner roda i el mariner tota la faena ha de fer (Així està repartida la feina en el vaixell)
oficis
,
treball
,
mar
El progrés s’obté treballant (Treballant físicament o intel·lectualment, o les dues coses)
treball
El que els llibres afirmen, les eines ho confirmen
ensenyar
,
treball
El que en juliol treballa, amb orgull sempre treballa (L’activitat en condicions penoses és un mèrit i, a vegades, una heroïcitat)
treball
,
mesos
El que matina, tot ho combina (El que es fa quan correspon permet el descans posterior i evita que es quede per fer per algun imprevist)
treball
El que molt "abarca", poc "apreta" (Qui comença moltes coses a la vegada, generalment no avaba cap be)
treball
El que no sap [o poc sap], prompte acaba (Fa la faena grosserament, de qualsevol manera)
saber
,
treball
El que no sàpia fer, no sabrà manar (Convé conèixer bé l’art o l’ofici de què es tracte si no es vol ensenyar-lo mal)
saber
,
treball
El que no sua, no s'eixuga
treball
El que no té treball, prou treball té
treball
El que no té, espelluca [espelluca = cull els fruits que han quedat per collir o per caure] (Justifica que cada u fa l’activitat que pot i la que els altres li permeten)
camp
,
treball
El que no vol treballar, no pot fer sinó gastar (Significa que qui no aporta diners a la família és qui en gasta)
treball
,
diners
El que sap comprar, sap vendre
treball
El que sembla descuidat, treballa més d'amagat.
treball
El que sembra en arena, per la llavor i la feina
camp
,
treball
El que té carro i muller, mai li faltarà què fer
persones
,
treball
El que té pansa, té dansa [ò balla i dansa] (Qui té algun negoci o persegueix un objectiu ha d’esforçar-se en moltes fases o treballs)
persones
,
treball
El que té pega, amb els collons ensopega (Amb les mans untoses no es pot fer res ni net ni precís)
treball
,
cos huma
El que tinga set, que pele fulla [pelar fulla = netejar canyes, arrancar fulles de la morera, treballar en general] (Qui vulga beure vi, que treballe per a poder-lo meréixer)
treball
,
beure
El que treballa en la pedra, ni menja ni medra [medrar = prosperar] (És un treball poc remunerat i que crema molta energia física)
menjar
,
treball
El que treballa és un "tonto", i el que no fa res... és gran!
treball
El que últim acaba, neteja la taula (Es diu de qui arriba tard a alguna activitat i ha de fer la feina pitjor o la que els altres no han volgut fer)
menjar
,
treball
El qui als trenta no té els quinzets i als quaranta les pessetes, als cinquanta pot anar a fer punyetes (Si en l’edat laboral no es treballa i es progressa, és que falla alguna cosa, i de cara a la vellesa serà massa tard per a qualsevol solució)
treball
El qui balla per febrer poca feina té per fer (Febrer és una mesada molt feinera en el camp)
mesos
,
treball
El qui bé menja, bé treballa (Justifica que alguna persona siga menjadora)
menjar
,
be
,
treball
El qui molt treballa, poc menja (Lamenta que, normalment, qui fa les feines més dures o qui treballa més hores al dia sol ser el més mal pagat)
menjar
,
treball
Pàgina 6 de 22.
Refranys treball