El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys treball
El qui molta gent manté, Déu sap el treball que té
déu
,
treball
El qui no la fa de pollí, la fa de rossí (S’ha de treballar quan es té l’energia i la il·lusió de la joventut)
animals
,
treball
El qui no treballa, badalla (Sobretot de fam)
menjar
,
treball
El qui treballa en diumenge, el dimoni el penja.
diable
,
setmana
,
treball
El qui treballa en diumenge, el rei que el pengi.
setmana
,
treball
El qui treballa per a ell, ompli la bossa i el cistell
treball
El sabater és el més mal calçat i el sastre el més apedaçat (Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix)
indumentària
,
oficis
,
maneres de dir
,
treball
,
mal
El sabater és el més mal calçat (Es diu perquè molt sovint la persona que té abundància d'una cosa perquè hi treballa o hi negocia, és el qui menys en frueix)
oficis
,
mal
,
treball
,
maneres de dir
El terrisser que no treballa pel maig, no treballa en tot l'any
treball
,
oficis
,
mesos
,
any
El treball és la salut del cos i de l'ànima
treball
,
salut
,
cos huma
El treball és virtut però a mi em pot (És la filosofia dels manters, faena-fuig, vividors i rodamóns)
treball
El treballa fa burro
treball
,
animals
El treballar és una pena pel qui no en ve de mena.
treball
El treballar és virtut, si es té salut (El treball es fa a gust quan la salut acompanya)
treball
,
salut
El treballar no fa grossos (Per regla general, qui fa treballs manuals sol ser prim perquè consumeix moltes calories)
treball
El ventre porta les cames (Significa que per a tenir força i poder caminar i treballar, cal menjar prou)
treball
,
cos huma
,
menjar
El vi se’n va per les juntes (Els afers en què intervénen diversos interessats o professions no solen ser perfectes i hi solen haver falles per descoordinació o malentesos)
treball
,
vinya
,
vell
Els alls per Nadal, ni sembrats ni per sembrar (Es tracta d’una festivitat en la que no s’ha de treballar)
plantes
,
treball
,
festivitats
,
mesos
,
camp
Els arbres són com els humans: d'uns ens fan carbó i d'altres sants
plantes
,
treball
,
sants
Els braços per a treballar, el cap per a pensar
cos huma
,
treball
Els cansats fan la feina (Es diu de les persones voluntarioses, que solen acabar fent les tasques dels altres)
treball
Els desfeinats sempre saben l'hora que és
treball
Els desocupats sempre saben quina hora és
treball
Els dilluns tots són pesats (El cos i la ment s’acostumen més fàcilment a les festes que als dies feiners)
treball
,
setmana
Els diners sempre tenen raó.
diners
,
treball
Els diumenges porten cua (El cos i la ment s’acostumen més fàcilment a les festes que als dies feiners)
treball
,
setmana
,
festa
Els frares de Sant Francesc, quan no tenen doblers, fan obra (Es diu perquè, segons opinió vulgar, quan una orde religiosa emprèn de fer obra, sol trobar-hi pretext per a organitzar una capta abundant que li resol el problema de la manca de diners)
treball
,
sants
,
diners
Els llestos viuen dels ximples, i els ximples del seu treball
treball
Els mànecs d'eina tallats en lluna de Nadal fan millor feina
festivitats
,
oratge
,
treball
Els nascuts en dilluns, o molt treballadors o molt ganduls.
setmana
,
treball
En abril, el pare no espera al fill (Si fa bon temps granen les primeres espigues de blat i no esperen les que naixeran més tard. Ressalta que el bon temps venç a la peresa i invita a l’activitat)
parentiu
,
oratge
,
treball
,
mesos
,
camp
En abril, no espera el pare al fill (És un mes de temperatura agradable que anima a l’activitat)
parentiu
,
treball
,
mesos
En agost, bat el peresós (Recrimina els tardans i els manters. La batuda es fa abans de la calor estiuenca)
camp
,
mesos
,
treball
En agost, el qui té pansa balla la dansa (A més de la collita i el transport del raïm, té molts treballs a fer: escaldar-lo, posar-lo a assecar al sol en canyissos, girar-lo per tots els costats, retirar i traure els canyissos si amenaça pluja...)
mesos
,
treball
,
plantes
En any plujós, el llaurador, ociós (Els bancals enfangats no es deixen treballar ni trepitjar)
camp
,
any
,
oratge
,
oficis
,
treball
En aquell temps (En el temps d'allò de què es parla)
maneres de dir
,
treball
En bodes i festes, mal va a les bèsties (Quan més tuacte hi ha, més treballen)
animals
,
festa
,
treball
En diumenge treballar, més s'hi perd que hi va a guanyar (Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos)
setmana
,
treball
En la casa que es treballa, mai no falta pa ni palla (En la família on es treballa no falta el menjar ni per a les persones ni per a les cavalleries)
treball
,
parentiu
,
casa
,
menjar
En la terra de Maluca, el que no treballa no manduca [manducar = menjar] (Es diu com a advertència a qui no se li veu intenció de treballar o col·laborar en algun col·lectiu)
menjar
,
treball
,
llocs
En llaurar i fer foc coneixeràs qui no és badoc [badoc = embadalit] (En tota activitat humana es veu promptament qui té ofici i experiència i qui no)
camp
,
foc
,
treball
En lo que ha menjat, ja pot anar darrere d'un combregar (Ha menjat molt i pot treballar molt)
menjar
,
treball
,
maneres de dir
Enclusa que sona, senyal que és bona (Ho diuen els ferrers per contestar als veïns que es queixen de la molèstia que els causa el soroll dels martells damunt l'enclusa)
treball
,
oficis
Enganxar-se-li el llençol a les anques (No fer gens de feina, ser un gandul)
treball
,
indumentària
,
maneres de dir
,
dormir
Entre dilluns i dimarts, molt poquet avançaràs (El comerç en general sol activar-se a mitjan setmana, a més que després de les festes, ningú té moltes ganes de treballar)
treball
Entre els uns i els altres, la feina per fer.
treball
Entre uns i altres la feina per fer
treball
Enviar el servei a l'hospital no fa bon amo (Es diu al·ludint a aquells patrons qui paguen malament llurs obrers o servidors)
diners
,
salut
,
treball
És bo es pa d'es jai, si no s'acabava mai (Es diu referint-se a la despreocupació amb què els infants i jovenalla mengen i beuen sense fer feina ni saber d'on surten els recursos)
treball
És con s'enforna que els pans es fan geperuts ¿Amb l'escalfor, els pans es dobleguen, a l'igual que les persones, que no tenen, aleshores, ganes d'anar a treballar?
treball
,
persones
Pàgina 7 de 22.
Refranys treball