`

Refranys treball

treball persones oficis

Més val un bon casat que un mal capellà

Cada u serveix per a una cosa, i qui no té vocació, difícilment serà un bon professional

treball

Més val un bon vagar que una bona rectoria

Significa que els malfeiners prefereixen estar ociosos a tenir un càrrec lucratiu però que els porti feina

animals treball

Més val una abella, que mil mosques

Una persona productiva és preferible a qualsevol altra

treball

Més val una dona filant que cent mirant

Qui treballa o aprofita el temps és més vàlid que l’inútil

persones treball

Mestressa matinera, mestressa feinera

Qui és més diligent que un altre li porta avantatge

treball indumentària

Molta roba i poc sabó

Molta feina i poques eines

treball persones oficis

Molts oficis, pocs beneficis

Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire

oficis plantes treball

Móres d'albarzer, sastre i modistes al carrer

Significa que en venir el temps de les móres, que és a l'estiu, els sastres i modistes tenen poca feina

treball

Moro mana a moro

Es diu referint-se a un subaltern que traspassa a un altre allò que el superior li havia manat a ell

treball foc

Mosso que en el treball va al foc, no el tingui sinó un badoc

Significa que el treballador que cerca molt la pròpia comoditat sol donar poc rendiment

treball casa

Mossos vingueren que de casa ens tragueren

Es diu pels qui amb habilitat o desvergonya s'ensenyoreixen de les coses d'altri

maneres de dir treball

N'hi haure feina a coll

N'hi haure feina en excés

casa treball persones

Ni casa cantonera, ni dona balconera

Vol dir que les dones que surten molt al balcó fan poca feina dins de casa seva

treball

No aclarir un tema

No treure treball o profit d’un assumpte o d’una situació

treball maneres de dir

No aprofitar ni per a eixuts

Es diu d'una persona mancada d'habilitats i malfaenera

maneres de dir treball

No criar teranyines

No estar aturat mai, esser molt actiu

donar maneres de dir treball

No donar abast

No poder fer el que s'ha proposat per anar molr afeinat

treball mort diners

No ens hem de matar per viure

Significa que no convé excedir-nos en l'esforç i treball per replegar diners

treball oficis

No és mal sastre lo que coneix lo panyo

Es diu de qui ens ha causat molt bona impressió professional abans d’encomanar-li algun treball. Podem fiar-nos de qui coneix tots els materials del seu ofici perquè és garantia que sap treballar cada un d’ells

treball maneres de dir

No ésser dels més fins

No destacar, algú, en la seva feina

festa maneres de dir treball

No faltar res o cap gra a sa dobla

No mancar res a una festa, treball o altra cosa; haver-hi tot el que és necessari i convenient

maneres de dir treball

No fer una gamba

No fer res de bo, fer molt poca feina

maneres de dir treball

No fer-ne tros

No fer gens de feina

maneres de dir treball beure aigua

No guanyar l'aigua que es beu

No fer la feina que cal, esser malfeiner o molt aturat

treball maneres de dir

No haver acalat mai el gep

No haver hagut de treballar mai

oratge setmana treball

No hi ha dilluns sense lluna ni dimecres sense sol

És una manera d’alegrar l’esperit de qui treballa tota la setmana

cos huma maneres de dir treball

No perdre més que les mans

No perdre en un negoci altra cosa que la feina personal

maneres de dir treball

No poder batre més ala

No poder més de cansament

maneres de dir treball cos huma

No poder donar coll [a una cosa]

No poder mamprendre una tasca i acabar-la

maneres de dir treball

No saber per quin cap posar-s'hi

No saber per on començar una feina, una obra, etc.

plantes treball maneres de dir

No tenir bardissa

Ésser molt agosarat, no aturar-se per cap dificultat

maneres de dir treball

No tenir demble ni galop

No tenir traça per a res, esser inútil per a tota feina

maneres de dir treball

No tindre ofici ni benefici

No tindre treball ni viure de rendes

treball maneres de dir

No traure res a carregador

No traure cap profit d'un treball, d'una empresa, etc.

maneres de dir treball

No traure res a descarregador

No traure cap profit d'un treball, d'una empresa...

aigua treball

No treure l’aigua clara en un assumpte

No treure treball o profit d’un assumpte o d’una situació

maneres de dir treball

No treure’s la mà del carabassí

No traure treball o profit d'un assumpte o d'una situació. No ser capaç d'aclarir un afer determinat. No poder eixir de dubtes en alguna qüestió

treball

Obra començada, mig acabada

Significa que quan una cosa ja s'ha començat, hi ha grans probabilitats que es porti a terme

treball consells

Obra de comú, obra de ningú

Vol dir que les obres comunals no solen esser ateses amb interès, perquè ningú se'n considera propietari

treball oficis

Obra de paleta, poca i mal feta

Vol dir que els paletes solen esser poc remirats en la manera de treballar

treball diners

Obra feta, diner espera

Significa que el qui ha treballat, sol voler cobrar tot seguit que ha acabat la seva feina

maneres de dir treball

Obrir-se a [o estar obert a]

Tenir bona disposició per treballar amb altres persones o institucions

foc oficis treball

Ofici de foc, molta feina i guany poc

Els forners, ceramistes, fogoners, carboners... fan una feina molt dura, habitualment de nit, que requereix atenció constant

maneres de dir treball

Paciència de benedictí

Paciència per a fer cert treballs entretinguts, especialment intelectuals

oficis treball

Pagès nou, fa gran renou [o Pagès novell, guardau-vos d'ell]

Es diu perquè l'amo nou d'una possessió sol voler fer moltes coses i fa fer molta feina als seus missatges

festa oficis treball

Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra

Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat

treball temps maneres de dir

Passar el temps i sa llavor

Passar el temps sense treballar o fent coses inútils

maneres de dir treball

Passar penes i treballs

Passar moltes tribulacions

maneres de dir treball

Passar [o perdre, o matar] l'estona

Passar el temps sense treballar o en esplais

treball indumentària maneres de dir

Passejar la capa

Passar el temps sense treballar

oficis treball

Pastors i bovers, cantant i xiulant guanyen la setmanada

Es diu referint-se a oficis lleugers, de poc treball

treball

Pedra que rodola, no posa molsa

Significa que mentre les persones o les màquines estan actives, donen producció i no cauen malaltes ni s’estropellen, ja que són el sedentarisme i la inactivitat els que perjudiquen

consells treball

Pedra rodalissa [o movedissa] no posa molsa

Significa que les persones que canvien sovint de residència o de treball, no solen prosperar gaire

animals treball mar

Peix de mar, peix de gran treball

El producte del mar té molt mèrit per la inclemència del medi, els mitjans i la dedicació que requereix i la seua grandària i sabor

camp mesos menjar treball oficis

Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà però feina farà

És el mes de poda i crema, de femada i la llaurança

camp mesos treball

Pel febrer, jornal sencer

Ja hi ha feines a fer al camp que al gener no es podien fer per pluges o neu

treball mesos camp

Pel juliol sega qui vol

Per a la recol·lecció de les espigues es necessiten molts bracers, i per tant té faena qui vol treballar

mesos treball vinya

Pel setembre neteja tines, portadores i premsa

És el mes de la verema i del trepig o la premsada del raïm

treball cos huma

Pensava senyar-se i es va treure els ulls

Es diu de qui té molt mala traça en allò que mamprén o toca

treball

Per a anar a espai, no cal vara

Es diu quan, en alguna activitat, sobra alguna cosa que havíem cregut necessària

treball festa

Per a ballar, tots són valents; per a soldats, tots són dolents

Les persones estem sempre dispostes per a les bones coses i no mai per a les roïnes

persones treball dia i nit

Per a la persona ocupada no hi ha dia llarg

A qui és treballador i actiu no li pesen les hores dedicades al treball o a l’estudi