Tema
treball
1.061 refranys catalogats sota aquest tema.
Més val perdre cent amos que un costum
Ho diuen els jornalers, perquè en perdre un costum [un dret] una volta, ja l'has perdut per a sempre
maneres de dir treball
Més val ser petit patró que un gran treballador.
treball
Més val un bon casat que un mal capellà
Cada u serveix per a una cosa, i qui no té vocació, difícilment serà un bon professional
treball persones oficis
Més val un bon vagar que una bona rectoria
Significa que els malfeiners prefereixen estar ociosos a tenir un càrrec lucratiu però que els porti feina
treball
Més val una abella, que mil mosques
Una persona productiva és preferible a qualsevol altra
animals treball
Més val una dona filant que cent mirant
Qui treballa o aprofita el temps és més vàlid que l’inútil
treball
Mestressa matinera, mestressa feinera
Qui és més diligent que un altre li porta avantatge
persones treball
Millor cava un bon pagés que deu malfaeners
Lloa la diligència i repudia la vessa.
camp oficis treball
Molt alegra, allò que sense treballar aplega
treball alegria
Molta diligèncía i poca consciència fan un home ric
treball diners
Molta gent fan molta faena
treball gent
Molta roba i poc sabó
S'utilitza per descriure situacions on hi ha molta aparença o molta feina, però falten els mitjans o la substància per tirar-la endavant. S'aplica a persones que parlen molt o donen grans consells, però a la pràctica fan ben poc.
treball indumentària
Moltes coses començades, altres tantes no acabades
treball
Molts oficis, pocs beneficis
Qui sol fer moltes feines sol ser perquè, en cap de les que fa, no cobra gaire
treball persones oficis
Molts van a pescar per no treballar
treball mar
Móres d'albarzer, sastre i modistes al carrer
Significa que en venir el temps de les móres, que és a l'estiu, els sastres i modistes tenen poca feina
oficis plantes treball
Moro mana a moro
Es diu referint-se a un subaltern que traspassa a un altre allò que el superior li havia manat a ell
treball
Mosso que en el treball va al foc, no el tingui sinó un badoc
Significa que el treballador que cerca molt la pròpia comoditat sol donar poc rendiment
treball foc
Mossos vingueren que de casa ens tragueren
Es diu pels qui amb habilitat o desvergonya s'ensenyoreixen de les coses d'altri
treball casa
N'hi haure feina a coll
N'hi haure feina en excés
maneres de dir treball
Ni caçar amb cadell, ni llaurar amb vedells
S'ha de caçar i llaurar amb animals grossos i a propòsit.
animals consells oficis treball caça
Ni casa cantonera, ni dona balconera
Vol dir que les dones que surten molt al balcó fan poca feina dins de casa seva
casa treball persones
Ni mosso dormidor ni gat miolador
Vol dir que els qui dormen o criden molt, no solen fer gaire bona feina.
animals oficis treball
Ni pujar a cavall sense cagar [o orinar], ni feina de força sense esmorzar [o menjar]
salut treball menjar animals
No acatxar el llom
No treballar
maneres de dir treball cos huma
No aclarir un tema
No treure treball o profit d’un assumpte o d’una situació
treball
No aprofitar ni per a eixuts
Es diu d'una persona mancada d'habilitats i malfaenera
treball maneres de dir
No collir una palla del sòl, [o d'en terra]
No fer gens de feina
camp maneres de dir treball
No criar teranyines
No estar aturat mai, esser molt actiu
maneres de dir treball
No donar abast
No poder fer el que s'ha proposat per anar molr afeinat
donar maneres de dir treball
No ens hem de matar per viure
Significa que no convé excedir-nos en l'esforç i treball per replegar diners
treball mort diners
No és mal sastre lo que coneix lo panyo
Es diu de qui ens ha causat molt bona impressió professional abans d’encomanar-li algun treball. Podem fiar-nos de qui coneix tots els materials del seu ofici perquè és garantia que sap treballar cada un d’ells
treball oficis
No ésser dels més fins
No destacar, algú, en la seva feina
treball maneres de dir
No faltar res o cap gra a sa dobla
No mancar res a una festa, treball o altra cosa; haver-hi tot el que és necessari i convenient
festa maneres de dir treball
No fer més que menjar i jeure
Viure sense treballar gens
maneres de dir treball menjar
No fer ni brot
No treballar gens
maneres de dir treball
No fer una gamba
No fer res de bo, fer molt poca feina
maneres de dir treball
No fer-ne tros
No fer gens de feina
maneres de dir treball
No fer-ne un brot [de faena]
No treballar gens
maneres de dir treball
No fotre un clau
No treballar
maneres de dir treball
No guanyar l'aigua que es beu
No fer la feina que cal, esser malfeiner o molt aturat
maneres de dir treball beure aigua
No ha pogut aixecar el cap tota la vida, fart de treballar
treball cos huma
No haver acalat mai el gep
No haver hagut de treballar mai
treball maneres de dir
No hi ha cap burro gras de treballar
animals treball
No hi ha cap malfeiner que li encerten l’ofici
Qui no vol treballar sempre troba excuses.
treball
No hi ha dilluns sense lluna ni dimecres sense sol
És una manera d’alegrar l’esperit de qui treballa tota la setmana
oratge setmana treball
No hi ha millor loteria que el treball i l'economia
treball
No hi tall sense treball.
treball
No pega colp
No fa res
maneres de dir treball
No perdre més que les mans
No perdre en un negoci altra cosa que la feina personal
cos huma maneres de dir treball
No poder batre més ala
No poder més de cansament
maneres de dir treball
No poder donar coll [a una cosa]
Significa no poder atendre una cosa adequadament, no poder-hi donar abast o no poder assumir tanta faena de cop.
cos huma treball maneres de dir
No posar ficaci [en una cosa]
No posar-hi esment
maneres de dir treball
No prengues per ofici, el que els rics tenen per vici: cacera, joc i ball
treball caça joc festa
No saber per quin cap posar-s'hi
No saber per on començar una feina, una obra, etc.
maneres de dir treball
No saber traure's la feina dels dits
No saber fer la feina
maneres de dir treball cos huma
No tenir bardissa
Ésser molt agosarat, no aturar-se per cap dificultat
plantes treball maneres de dir
No tenir demble ni galop
No tenir traça per a res, esser inútil per a tota feina
maneres de dir treball
No tindre ni ric ni roc
Significa no tenir res, mancar de recursos, diners o propietats, equivalent a no tenir "ni un duro" o estar a la indigència. S'utilitza per emfatitzar una pobresa extrema o l'absència absoluta d'alguna cosa sovint relacionada amb la manca d'ofici o benefici.
treball maneres de dir
No tindre ofici ni benefici
No tindre treball ni viure de rendes
maneres de dir treball
No traure res a carregador
No traure cap profit d'un treball, d'una empresa, etc.
treball maneres de dir
No traure res a descarregador
No traure cap profit d'un treball, d'una empresa...
maneres de dir treball
No trencar-s'hi cap os [en una feina, etc.]
No cansar-s'hi massa. Mandrejar
maneres de dir treball cos huma
No treure l’aigua clara en un assumpte
No treure treball o profit d’un assumpte o d’una situació
aigua treball
No treure’s la mà del carabassí
No traure treball o profit d'un assumpte o d'una situació. No ser capaç d'aclarir un afer determinat. No poder eixir de dubtes en alguna qüestió
maneres de dir treball
No vagis amb tanta solfa
Lentitud excessiva
música maneres de dir treball
No veure's la feina als dits
Preparar ràpidament una cosa
maneres de dir treball
No vore's la faena en els dits
Enllestir la faena ràpidament
cos huma maneres de dir treball
Obra començada, mig acabada
Significa que quan una cosa ja s'ha començat, hi ha grans probabilitats que es porti a terme
treball
Obra de comú, obra de ningú
Vol dir que les obres comunals no solen esser ateses amb interès, perquè ningú se'n considera propietari
treball consells
Obra de paleta, poca i mal feta
Vol dir que els paletes solen esser poc remirats en la manera de treballar
treball oficis
Obra feta, diner espera
Significa que el qui ha treballat, sol voler cobrar tot seguit que ha acabat la seva feina
treball diners
Obres d’estall, guarda’t de davall
[A estall = apressa, ràpidament]. Les coses fetes apressa i corrents no solen estar ben acabades, contràriament a les catedrals.
treball
Obrir-se a [o estar obert a]
Tenir bona disposició per treballar amb altres persones o institucions
maneres de dir treball
Ofici brut, butxaques de plata
En al·lusió als negocis il·legals.
treball
Ofici de foc, molta feina i guany poc
Els forners, ceramistes, fogoners, carboners... fan una feina molt dura, habitualment de nit, que requereix atenció constant
foc oficis treball
On van les roderes, hi ha anat el carro
treball
Paciència de benedictí
Paciència per a fer cert treballs entretinguts, especialment intelectuals
maneres de dir treball
Pagès nou, fa gran renou [o Pagès novell, guardau-vos d'ell]
Es diu perquè l'amo nou d'una possessió sol voler fer moltes coses i fa fer molta feina als seus missatges
oficis treball
Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra
Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat
festa oficis treball
Passar el temps i sa llavor
Passar el temps sense treballar o fent coses inútils
treball temps maneres de dir
Passar penes i treballs
Passar moltes tribulacions
maneres de dir treball
Passar [o perdre, o matar] l'estona
Passar el temps sense treballar o en esplais
maneres de dir treball
Passar-ho amb una cama damunt de l'altra
Passar-ho descansadament, sense treballar
maneres de dir treball cos huma
Passejar la capa
Passar el temps sense treballar
treball indumentària maneres de dir
Pastors i bovers, cantant i xiulant guanyen la setmanada
Es diu referint-se a oficis lleugers, de poc treball
oficis treball
Pedra que rodola, no posa molsa
Significa que mentre les persones o les màquines estan actives, donen producció i no cauen malaltes ni s’estropellen, ja que són el sedentarisme i la inactivitat els que perjudiquen
treball
Pedra rodalissa [o movedissa] no posa molsa
Significa que les persones que canvien sovint de residència o de treball, no solen prosperar gaire
consells treball
Peix de mar, peix de gran treball
El producte del mar té molt mèrit per la inclemència del medi, els mitjans i la dedicació que requereix i la seua grandària i sabor
animals treball mar
Pel febrer lloga el teu feiner
El febrer és un mes amb molta feina a fer. És el mes de la poda, de la crema, de la femada i de llaurar. Amb tantes coses a fer, es necessita ajuda.
mesos treball
Pel febrer lloga jornaler; pa menjarà però feina farà
És el mes de poda i crema, de femada i la llaurança
camp mesos menjar treball oficis
Pel Febrer, jornal enter [o sencer]
Vol dir que el dia ja s'ha allargat considerablement i Es treballen més hores al camp.
mesos treball
Pel gener poca feina es pot fer.
mesos treball
Pel juliol sega qui vol
Per a la recol·lecció de les espigues es necessiten molts bracers, i per tant té faena qui vol treballar
treball mesos camp
Pel setembre neteja tines, portadores i premsa
És el mes de la verema i del trepig o la premsada del raïm
mesos treball vinya
Pel teu diner, posa bona cara el botiguer
bona diners treball oficis
Pensava senyar-se i es va treure els ulls
Es diu de qui té molt mala traça en allò que mamprén o toca
treball cos huma
Per a anar a espai, no cal vara
Es diu quan, en alguna activitat, sobra alguna cosa que havíem cregut necessària
treball
Per a ballar, tots són valents; per a soldats, tots són dolents
Significa que la gent està sempre disposada i és activa per a les activitats plaents o festives (ballar), però es mostra covarda, reticent o ineficient davant de les obligacions difícils, perilloses o feixugues (ser soldats).
festa treball
Per a la persona ocupada no hi ha dia llarg
A qui és treballador i actiu no li pesen les hores dedicades al treball o a l’estudi
persones treball dia i nit