salut

El temps és el millor dels ungüents

La naturalesa fa que les ferides es tanquen, les trencadures se solden, les infeccions se superen; els medicaments, només ajuden

salut temps

El temps és el millor metge

Podem aprendre del temps passat i, també i sobretot, de les experiències viscudes en el nostre temps

temps salut oficis

El temps ho cura tot [o quasi]

La naturalesa fa que les ferides es tanquen, les trencadures se solden, les infeccions se superen

temps salut

El temps tot ho cura, menys vellesa i locura

Quan transcorreix el temps es mitiguen els sentimients de dolor

persones salut

El teu mal passar procura, que el temps tot ho cura

Intenta aconhortar en els mals moments

temps salut mal

El treball és la salut del cos i de l'ànima

treball salut cos huma

El treballar és virtut, si es té salut

El treball es fa a gust quan la salut acompanya

treball salut

El tresor més gran que hi pugui haver i hagut: la salut

salut

El vell pot morir, però el jove pot no envellir.

persones salut

El vell, tot és pell

A la vellesa, ningú es fa gros, la pell perd turgència i les facultats van decaient

vell cos huma salut

El vent d’avall és un mata ànecs

Es diu del vent que ve del sud, que és dolent per a la salut de les persones i dels animals

salut animals oratge

El ventre no té orelles

salut cos huma

El vi alimenta, cura i fa tenir alegria

Ressalta les seves bones propietats; però en mesura. Destaca els beneficis tradicionals atribuïts al consum moderat de vi negre, com la millora de la salut cardiovascular, l'aportació de polifenols antioxidants, i l'efecte positiu en l'estat d'ànim i la digestió.

menjar salut beure

El vi allarga la vida, però també la treu

Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials. El costat positiu ("allarga la vida"): Fa referència a la tradició mediterrània que considera el vi (consumit amb moderació) com un aliment saludable, social i que dona alegria. El costat negatiu ("però també la treu"): Avisa clarament que l'abús del consum (l'alcoholisme) acaba destruint la salut i escurçant la vida.

mort salut vinya beure

El vi amb mesura i el pa amb cordura

Totes les coses, amb mesura són bones i amb desmesura són perjudicials. El vi amb mesura: Reitera que l'alcohol s'ha de prendre en quantitats petites per gaudir-ne sense perdre el control ni la salut. El pa amb cordura: Tot i que el pa és l'aliment bàsic, demana no malgastar-lo i menjar-ne el que pertoca, sense golafreria ni malbaratament.

menjar salut vinya beure

El vi cuit no fa mal encara que en beguis un maial

[maial = tant com en traga la premsa]. El vi bollit perd tot l’alcohol, com el brandi o l’orujo cremats. Els nostres majors es feien sopes de vi calent per al refredat

salut vinya beure

El vi dolç fa coragre [coragre = acidesa d’estómac]

Els sucs estomacals compensen la dolçor amb acidesa

beure vinya salut

El vi entra dolcet i ix amarguet

Resulta agradable al paladar però els efectes del seu alcohol poden resultar nocius

salut beure vinya

El vi és enganyós: primer dóna força i després dolors

Destaca el doble efecte del consum de vi: proporciona una sensació inicial d'energia i calidesa, però l'excés comporta conseqüències físiques negatives (ressaca, problemes de salut). S'utilitza tradicionalment per advertir contra l'abús de l'alcohol, subratllant que l'efecte immediat (energia) és enganyós.

salut vinya beure

El vi és la medecina dels pobres

Més que medecina és la consolació, perquè entela el cap i fa que s’obliden momentàniament els problemes.

beure vinya salut

El vi moscatell acurta la vida i allarga l'ocell

Moscatell és una varietat de raïm que alimenta les aus i que l’home sol transformar en vi

animals salut vinya

El vi natural no et farà mal

Cert

vinya beure salut

El vi novell infla el ventrell

El vi novell, a vegades, té un punt d’agulla, té gas, perquè encara està activa la seua reacció química.

cos huma salut vinya beure

El vi, poc és bo, molt és verí

Com tot

salut bona beure

El vi: poc és triaca i molt verí

[triaca = medecina, antídot]. Resumeix la saviesa tradicional sobre la moderació. Indica que el consum moderat de vi pot ser beneficiós, però l'excés és nociu per a la salut, destacant la importància de l'equilibri.

salut vinya beure

El vici, duu al precipici

salut

El vinagre fa tornar magre

salut vinya

El viure templadament fa viure llargament

salut

El xarampió és un mal traïdor

salut

El xarop de bastó és el millor.

Càstig corporal. Pallissa, atupad.

salut

Els alls obren la gana per una setmana

salut plantes

Els anys fan posar els peus plans

salut

Els balcons són més sans que les finestres

salut consells

Els banys porten molts danys

salut

Els bojos no se sembren ni es planten, ixen sols

salut

Els cadarns de març fan de mal curar

[cadarn = refredat]. Els refredats duren més de l'habitual. És dolent prendre el sol de març perquè encadarna, sobretot a la mainada.

mesos salut

Els cecs hi veuen amb els dits

salut

Els cecs no veuen, palpen; però tu tens ulls

salut

Els créixens t'han de curar, si és que no pots orinar

Destaca una propietat tradicionalment atribuïda als créixens: són plantes amb un alt contingut d'aigua i compostos minerals que actuen com a diürètics naturals, ajudant a estimular els ronyons, purificar la bufeta i millorar problemes lleus de retenció de líquids i cistitis. Tradicionalment, per aprofitar els seus beneficis depuratius, els créixens se solen consumir en cru en amanides o prenent-ne el suc.

plantes salut

Els disgustos maten la gent i donen sustos

salut

Els disgustos no es queden a la roba

salut indumentària

Els disgustos no maten, però atropellen

salut

Els disgusts no maten, però arrematen

Els disgustos sempre afecten la salut, i poden resultar fatals en les persones dèbils o delicades de salut

salut

Els errors dels metges la terra els tapa

Algunes equivocacions clíniques poden dur el pacient a la tomba

oficis salut

Els espinacs menja'ls a sacs

Aquesta verdura igual es bona per a malalts que per a sans

plantes salut menjar

Els espinacs són menjar sa, més que segons quin menjar

menjar salut plantes

Els espinacs són sans i barats

menjar plantes salut

Els grans es maduren i es curen untant-los amb saliva dejuna

salut

Els humors de març, porten molts mals

Les afeccions que es manifesten en la primavera o en la tardor solen resultar en malalties cròniques

mesos salut

Els malalts es tornen com les criatures

Es fan reguinyosos i reclamen atenció contínua, amb o sense motiu

parentiu salut

Els malalts fan viure els metges

Així és

oficis salut

Els mals es fan de mica en mica

A poc a poc, gradualment ens turmenten.

salut

Els mals forts no es curen amb xarops

salut

Els mals, els curen més els cuidados que els remeis

salut

Els metges són com els orinals; se'ls busca de pressa quan se'ls necessita i se'ls arracona quan no se'ls cal

Es diu perquè els metges no solen tenir hora fixa per a anar a cada malalt, perquè llurs ocupacions varien cada dia segons l'estat dels diversos pacients.

oficis salut

Els missatgers de la Mort, per a un vell, són tres: el primer, les ulleres per llegir; el segon, la barba florida; el tercer, la malaltia

Són els indicis inequívocs de la senectud

cos huma mort salut persones vell

Els nervis se’l mengen

Es diu d’una persona molt nerviosa, tant que es presenta massa prima o desmillorada

maneres de dir salut

Els plaers [o goigs] entren per unces i els mals [o disgustos] per arroves

Vol dir que les malalties i conflictes vénen aviat i se'n van a poc a poc

alegria salut mal

Els pollastres i les perdius fan poagre

[Poagre: gota a les articulacions, especialment als dits dels peus]. La dita s'associa amb la idea que les aus de caça i determinats tipus de carn, com les perdius i els pollastres, produeixen un excés d'àcid úric que es tradueix en aquesta malaltia.

animals salut caça

Els que es casen sense amors, sempre viuen en dolors

Reflecteix una visió fatalista sobre les relacions, suggerint que tant el matrimoni per interès (sense amor) com l'amor apassionat (amb dolor) comporten patiment inevitable.

amor salut

Els que van molt a l'hostal es queden sense cap ral

diners salut

Els refredats entren pels peus i pugen al cap

Sol dir-se així a aquelles persones que van descalces en temps fred, per indicar-los que estan en perill d'agafar un refredat. Es diu també per significar que les coses petites poden produir conseqüències fatals.

cos huma salut

Els refredats, ben tips i ben suats

salut

Els treballs a ningú engreixen

salut

Els tres dolors són: mal d'ulls, mal de dents i pus a l'orella

Són els dolors més aguts i insuportables

cos huma salut

Els tres mals són: esquinància, pestilència i voltadits

[Esquinància: Angina. Pestilència: Malaltia epidèmica causada per un bacil aerobi i gramnegatiu que es transmet directament d'home a home o mitjançant animals, com rates, puces, etc. Voltadits: Panadís subepidèrmic)]

salut

En aquest món, qui no té maldecaps pateix de migranya

Significa que tothom té preocupacions

mon cos huma salut

En casa humida, s'hi perd la vida

salut

En cura més la dieta que la recepta

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

salut menjar

En els mesos majors, més grossos els temors

Tenen més dies i, per tant, més probabilitat de perills.

salut

En la febre i en la gota, el metge no hi entén gota

És una dita popular que, de manera irònica, reflexiona sobre les limitacions de la medicina tradicional en certes malalties. Suggerix que, davant la febre alta i els dolors aguts de la gota (una forma d'artritis), els metges, especialment els d'èpoques passades, tenien poc a fer o no sabien ben bé com curar-les, malgrat el seu coneixement. Utilitza la paraula "gota" amb dos sentits diferents: la malaltia i la quantitat (no n'entenen gens, ni una "gota").

oficis salut

En la gota, ningú hi veu gota

És un joc de paraules basat en la polisèmia de la paraula "gota". La malaltia (la gota): Es refereix a l'afecció causada per l'excés d'àcid úric, que provoca inflor i un dolor intensíssim, sovint al dit gros del peu. Com que la causa del dolor és interna (cristalls microscòpics a l'articulació), exteriorment només es veu una inflor. Per això es diu que "ningú hi veu gota" (ningú hi veu res): els altres no poden comprendre la magnitud del dolor perquè no hi ha una ferida oberta o sagnant.

salut

En la presó i en l'hospital es coneix l'amistat

La vertadera amistat es demostra en els mals moments, quan més necessària és

amistat salut

En les enfermetats se veuen les amistats

En els moments díficils es quan necessites els amics al teu costat.

amistat salut

En malaltia i en presó, coneixeràs ton companyó

Estiguis malalt o en la presó, sempre estàs en companyia d'altres que estàn a una situació com la teva i et fas amic d'ells

salut

En malaltia i presó, coneixeràs el company [o l'amic que és bo]

La vertadera amistat es demostra en els mals moments, quan més necessària és

salut amistat

En malaltia, llum nit i dia; salut trobada, llum apagada

Era costum encendre una candela davant de les imatges rmeieres quan algú estava malalt.

salut

En maten més les receptes que les escopetes

salut

En menjada i beguda ten bona mesura

Aconsella la moderació i la prudència en el consum d'aliments i begudes per mantenir una bona salut. Aquesta dita subratlla la importància de no excedir-se, especialment amb el vi o l'alcohol, per evitar efectes perjudicials.

menjar salut beure

En mesos que no tinguin r, no beguis llet

Aconsella evitar el consum de llet (especialment la de cabra o vaca fresca) durant el maig, juny, juliol i agost. Aquesta recomanació es deu al fet que la calor d'aquests mesos pot fer que la llet es malmeti més fàcilment o que els animals mengin herbes diferents que en modifiquen el gust i la qualitat.

salut

En ser de dia ix del llit i tindràs salut i profit

Recomana aprofitar tota la llum diürna de la jornada

oratge dormir dia i nit salut

En sòl humit i parets rònegues, no t'hi allotgis

Perquè emmalaltiràs.

salut

En tot cap hi ha dolor

Insisteix que ningú s'interessa a posar remei als mals tant com el que els pateix.

cos huma salut

En tot cop hi ha dolor

salut

Enganyós el vi: primer dóna força i després la lleva

El vi és energètic; però en excés cau mal

beure vinya salut

Ensalada bollida allarga la vida

És una menja saníssima, encara que insípida

plantes salut menjar

Entrar el sol al cap

Produir una congestió o ardor excessiva en el cervell l'acció directa del sol

maneres de dir salut

Entre la fruita verda i la madura, es posa malalta la criatura

La fruita no completament madurada fa mals de ventre, cosa que desconeixen els inexperts i goluts xiquets

plantes salut parentiu

Entre la vida i la mort

En gran perill de morir

mort maneres de dir salut

Entre naps i colesterols

plantes salut

Entre queixals, en lloc de dits, posa-hi didals

Significa que cal guardar-se d'intervenir en baralles de dues persones poderoses

cos huma salut

Enviar el servei a l'hospital no fa bon amo

Es diu al·ludint a aquells patrons qui paguen malament llurs obrers o servidors

diners salut treball

Eres de la nit nit i del dia dia i veuràs llarga vida

salut dia i nit

És dolent beure aigua abans d'asseure's a taula

salut beure menjar aigua

És més fàcil receptar que curar

salut

És pitjor el remei que la malaltia

Aplicar una solució que, lluny de resoldre el problema, l'empitjora

maneres de dir salut mal

Es pot morir d'una guitza de conill

Recordeu que la salut no és coneguda fins que és perduda, que el mal ve volant i se'n va a peu coix, que es pot morir d'una cossa de conill.

salut

Es regla sana no menjar quan no es té gana

Menjar sense que apetisca fa gros o no assenta bé en l’estómac

menjar salut

És sa beure aigua fresca abans d'esmorzar

Sí, és un hàbit completament sa i molt recomanable per a començar el dia. Després de passar entre 6 i 8 hores dormint sense rebre líquids, el cos es desperta lleugerament deshidratat, de manera que un got d'aigua és ideal per a activar l'organisme.

aigua menjar salut beure

És sa menjar un bocí de pa abans d'esmorzar

salut