Tema
salut
2.237 refranys catalogats sota aquest tema.
La sàlvia, és la mare de la malva
És una herba medicinal usual en infusions i en la paella
salut plantes
La sàlvia, salva
Ajuda la digestió i remeia els mals de panxa
menjar plantes salut
La sang del nas, amb teranyines farinoses [o julivert] l'aturaràs [o t'untaràs]
cos huma salut
La sang és espantadora
salut
La santa de Mataró, que cura el que està bo
Municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona
llocs salut
La serena de la mar cura de tot mal
És prou veritat perquè l’entorn està molt ventilat i els agents patògens són morts per la radiació solar i la sal. A més, la tranquil·litat i el silenci asserenen l’ànima
salut mar
La sopa bullida allarga la vida, la sopa escaldada l'allarga doblada
Exalta els beneficis de la sopa, considerant-la un aliment reconfortant, de fàcil digestió i molt saludable per a l'organisme. Sopa bullida: Són els ingredients (pa, verdures o carn) que es couen directament dins l'olla amb l'aigua. Sopa escaldada: Es fa posant el pa sec o l'all en una escudella i abocant-hi el brou o l'aigua bullent per sobre.
menjar salut
La sopa d'all si no fa bé no fa mal
Fa referència a les propietats d'una recepta clàssica i humil que destaca per ser reconfortant, econòmica i molt lleugera per a l'estómac.
mal menjar salut be
La sopa de sagí fa de bon pair
[Sagí: És el greix de porc fos, molt utilitzat antigament a la cuina tradicional catalana i mediterrània per donar gust i consistència als caldos]. Significa que és una menjada molt digestiva, reconfortant i fàcil d'assimilar per l'estómac. Els antics brous o escudelles greixoses servien per escalfar el cos immediatament, sobretot durant l'hivern, i aportaven l'energia necessària per a les dures jornades de treball físic.
menjar salut
La sopa escaldada fa sortir el color a la cara [o treu llustre en cara]
Es diu per indicar que la sopa escaldada és molt sana, ja que aporta energia i nodreix l'organisme, especialment durant els mesos més freds. Prendre un aliment molt calent estimula la circulació sanguínia perifèrica i la vasodilatació, la qual cosa provoca un enrojocament natural de la pell i una sensació de bona salut, donant color o "llustre" a la cara.
cos huma menjar salut
La sopa fa la galta grossa [o rossa]
Fa referència a la creença tradicional que menjar sopa nodreix els infants, els ajuda a créixer i els dona un aspecte saludable i rodanxó a la cara.
salut
La taronja pel matí és or, pel migdia plata i a la nit coure
Menjar-se una taronja pel matí és millor que pel migdia o per la nit
plantes salut
La taula i el bon marit a la cara es porta escrit
La salut del cos i l’alegria de l’ànima es manifesten en el rostre
menjar parentiu salut
La taula pobra és mare de la bona salut
salut bona menjar
La temprança allarga la vida, el vici l'escurça
salut
La testa, el menjar l'adreça
Recomana menjar per combatre el mal de cap.
salut
La tramuntana fa la dona sana
oratge persones salut
La tramuntana no és bona ni sana
Cap vent procedent del nord és saludable
oratge salut bona
La valeriana és l'herba de les dones, que quan estan malaltes les posa bones
salut plantes persones
La vellesa començà quan pesen més els records que les esperances
persones salut
La vellesa és malaltia incurable
Fa referència a la naturalesa irreversible del pas del temps i el deteriorament físic. Tot i que l'envelliment natural no és una malaltia clínica pròpiament dita, la dita l'assimila al concepte per la seva condició de procés sense "cura" o remei possible.
persones salut vell
La vellesa és molt lletja, però lletja volia ser Pepa
persones salut
La vellesa és una malaltia
salut persones
La vellesa és: esternudar, tossir i preguntar quina hora és
salut persones
La vellesa escurça el dormir i estira el grunyir
persones salut
La vellesa més curta, passa segles de dolor
persones salut
La Venta qui no caga rebenta
salut
La virtud guarda la salud
salut
La virtut va coronada de flors; el vici, d'espines i dolors
[Virtut = Flors: Representa la bellesa, la satisfacció i el fruit positiu de les bones accions. Vici = Espines i dolors: Representa el dolor, les dificultats i les conseqüències doloroses d'una mala conducta]. Subratlla la idea que actuar correctament (virtut) porta felicitat, pau i recompenses, mentre que el comportament moralment incorrecte (vici) només comporta patiment, dolor i conseqüències negatives. És una màxima moralitzadora clàssica.
plantes salut
Lavativa, xeringa, ajuda i servicial tot és igual
Topes serveixen pel procediment d'introduir líquids al recte i al còlon per l'anus.
salut
Les bones paraules fan menjar els malalts
Significa que tractant la gent suaument i amb amabilitat se n'obté allò que es vol
salut menjar bona parlar
Les bones suors treuen els mals humors
salut
Les cames són vanes i les arrugues segures
salut
Les criatures sense ossos tiren ses mares al fossos
Es refereix als perills dels avorts
persones salut mort
Les dones, el beure i el fumar fan aprimar
salut beure persones
Les errades del metge, la terra les tapa [o cobreix]
Que tot allò que el metge fa malament o tots els errors que comet mai es diuen i sempre queden en secret
mort oficis salut
Les faves renoven la sang
cos huma plantes salut
Les festes majors causen [o porten] dolors [al ventre]
Es diu perquè en les festes majors es sol abusar del menjar o del beure, i el cos se'n ressent
menjar festa salut beure
Les figues-flors al ventre causen dolors
Indica que les primeres figues de la temporada (les figues-flors o figues primerenques) no són molt recomanables per a la salut, podent causar mals de panxa o dolors intestinals
plantes salut
Les impaciències agreugen les dolencies
salut
Les joves puces, les velles purgues
salut
Les malalties es fan de mica en mica
Poc a poc van minvant la nostra salut.
salut
Les malalties gasten, els disgusts acaben
salut
Les malalties s’agafen per terra; mentre es va per mar no se n’agafa cap
És prou veritat perquè l’entorn està molt ventilat i els agents patògens són morts per la radiació solar i la sal. A més, la tranquil·litat i el silenci asserenen l’ànima
mar salut
Les manies no les curen els metges
Cada persona té les seues manies, fòbies, predileccions, aficions..., que solen ser recurrents i repetitives
oficis salut
Les medecines, pels altres
salut
Les móres de barder fan bé; les de rostoll fan poll
[Barder: Bardissa constituïda principalment per esbarzers] .Es diu als infants perquè no en mengin gaires.
plantes salut
Les móres fan polls
plantes salut
Les nafres es curen untant-les amb saliva dejuna
salut
Les nafres untades dolen, però no tant com si no s'unten
salut
Les nafres, ben rentades i ben untades
salut
Les nafres, no les toquis gaire
Ensenya que hi ha problemes o assumptes que és millor deixar estar, ja que remenar-los només serveix per empitjorar la situació. En sentit literal ens recorda que tocar contínuament una ferida o una llaga (nafra) amb les mans en frena la cicatrització i augmenta el risc de transmetre-hi bacteris. En sentit figurat s'utilitza per indicar que, quan hi ha una discussió familiar, un trauma passat o un problema legal delicat, és millor no parlar-ne contínuament.
salut
Les nafres, untades
salut
Les penes no maten però aixafen [o estropegen]
L'estat de melancolia pot provocar depressions i ansietat
salut
Les penes [o pesars] no crien bona sang ni engreixen
salut cos huma bona
Les quimeres se'n pugen al cap; no maten, però atropellen
salut
Les quimeres, no les curen els doctors
salut oficis
Les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell
Destaca els beneficis tradicionals de la sopa, celebrant-la com un aliment reconfortant, digestiu, econòmic i saludable que aporta benestar físic, especialment en els mesos freds.
bona cos huma dormir menjar salut
Les tres desgràcies són: orb, contret i desfet
salut
Les tres pors són: caure d'un banc, tenir cranc i cagar fang
És una expressió que se sol dir quan algú es queixa de pors inexistents o per riure de les pròpies preocupacions. Caure d'un banc: Risc de caiguda i lesió. Tenir cranc: Antigament es referia a patir càncer. Cagar fang: Indica problemes greus de salut, concretament problemes gastrointestinals.
animals salut
Llarg mal cansa el metge i el malalt i els que el volten de cuita'l
Les malalties cròniques o incurables fan que tots s’acostumen, mal que bé, a elles
salut oficis
Llarga malaltia, curta mort
D'una manera pessimista, es constata que tota malanança acaba mal.
salut
Llarga salut, vigília de malaltia
salut
Llegir i menjar no és sa
salut
Llengua bruta, ventre malalt
cos huma salut
Llepada de gos cura els humors
salut
Llet barata, llet que mata
Antigament es deia que si algú venia la llet massa barata, el més probable era que estigués batejada (aigualida) o que vingués d'una vaca malalta o vella. La llet era un producte delicat que es podia fer malbé de pressa. Una llet sospitosament barata podia provocar infeccions o febres.
salut
Llet de burra, o ben colrada o ben passejada
Destaca que la llet de somera, molt apreciada tradicionalment per a la salut, requereix una neteja extrema (ben colrada/filtrada) o un procés d'airejament (ben passejada) per consumir-la amb seguretat, evitant impureses o un gust massa fort.
salut
Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat
Utilitzen un llenguatge tan específic que resulta incomprensible per a qui no és de la professió
ensenyar oficis diable salut
Llimona i all, metge al carall
oficis salut plantes
Lo metge no és més que un aconsolador
La professió del metge consisteix bàsicament en consolar als malalts i als seus familiars
oficis salut
Lo que a uns mata, a altres sana
Vol dir que el que és bo per a uns, és dolent per als altres, i viceversa
mort salut
Lo que el metge erra, podrix la terra
salut mort oficis
Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta
Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos
setmana diners oficis salut
Lo que la bolxaca perd, el cos ho guanya
diners salut
Loco o nin, així com jeu ho diu
Vol dir que els boigs i els infants solen dir les coses tal com són, sense ficció ni desfiguració
persones salut
L’abril té cara d’abat i urpes de gat
Com que sol fer un clima suau, ens confiem en la vestimenta i en la roba del llit i acabem suats o refredats
animals mesos persones salut indumentària
L’aigua de mar és medecina
Remeia o mitiga moltes afeccions, sobretot cutànies
mar salut aigua
L’aigua sense dolor i ben vista pel sol
Sol utilitzar-se en contextos de salut per referir-se a l'aigua corrent, neta i oxigenada pel sol. A diferència de l'aigua estancada, l'aigua corrent és considerada saludable, pura i beneficiosa per a l'organisme, simbolitzant la vitalitat i la neteja.
aigua salut
L’anar per mar cura de tot mal
És prou veritat perquè l’entorn està molt ventilat i els agents patògens són morts per la radiació solar i la sal. A més, la tranquil·litat i el silenci asserenen l’ànima
mar salut
L’edat no perdona
Significa que la salut es ressent i el cos envelleix a mesura que passen els anys, un fet inevitable. Aquesta dita destaca que, amb el temps, les capacitats físiques disminueixen, cosa que afecta a tothom.
salut
L’erisipela es cura portant a la butxaca un cavall de mar
[L'erisipela és una infecció bacteriana superficial de la pell (habitualment causada per estreptococs) que requereix tractament amb antibiòtics]. És un remei casolà, o una creença popular i no té cap validesa mèdica real i que, per tant, no té cap relació ni es pot curar amb l'ús d'un cavall de mar com a amullet.
animals salut
L’orenga, tot mal trenca
Es diu perquè aquesta planta és usada en medicina popular contra moltes afeccions, com la infladura, l'anurèsia, la fluixedat nerviosa, etc.
plantes salut
Mai més!, com diuen les parteres; i al cap de l'any hi tornen a ser
Ho diuen influenciades pel dolor.
salut
Mai ningú s'ha mort de dejunar
menjar salut
Mal al pit, de seguida [o ben suat, o peu] al llit
Significa que les malalties del pit han de curar-se amb molt de repòs
cos huma salut
Mal apremiant, remei a l'instant
Significa que davant d'un problema greu o una urgència, s'hi ha de donar una solució immediata. Aquesta dita popular recalca la importància d'actuar amb resolució i sense dilació quan una situació ho requereix de manera imperiosa.
mal salut
Mal d'altri no cou
Subratlla que la duresa o la crítica cap als problemes d'una altra persona és fàcil quan no s'experimenten en carn pròpia. Significa que les desgràcies o problemes dels altres no ens fan patir ni ens afecten tant com els propis. Expressa la indiferència o la poca empatia humana davant el sofriment aliè, especialment quan es tracta de mals lleus o llunyans.
salut
Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell
persones salut amor
Mal d'empatx fa estar groc
salut
Mal d'esquinància, molta paciència.
Esquinància: angina
salut
Mal d'histèria en l'home no és cosa bona
salut
Mal d'ofec i de locura no tenen cura
salut
Mal d'ulls, per mi no el vull, ni pels altres
S’explica molt clarament
cos huma salut mal
Mal d'ulls, qui el vol que el prengui, que jo no el vull
S’explica molt clarament
mal cos huma salut
Mal de cames vol repòs
salut
Mal de cames, mal de dones
salut
Mal de cap i son, malaltia d'aprenent
ensenyar salut
Mal de cap i son, malaltia d'en Pavana
Ve a dir que no s’ha de fer cas de qui està tothora queixant-se o lamentant-se, perquè ho fa per vici o hàbit
salut dormir cos huma
Mal de cap vol menjar. Mal de ventre vol cagar
De vegades, el cap fa mal per estar desanat, i menjar massa o malament pot provenir d'indigestió.
cos huma mal menjar salut