Tema
salut
2.237 refranys catalogats sota aquest tema.
Mal de cos, sanitat de l'ànima
cos huma salut
Mal de costat menjant passa aviat
salut
Mal de costat, als vuit dies bé o enterrat
El mal de costat era antany el que avui coneixem per pleuresia.
salut
Mal de costat, mal de plat
salut mal
Mal de desvari, notari i vicari
salut
Mal de dit, mal de ric
salut
Mal de dits, mal de crits
salut
Mal de freixura, fins a la sepultura.
Freixura: referit a les entranyes, especialment als pulmons
salut mort
Mal de païdor, mal de consumició
salut
Mal de queixal és molt mal, mal de dent és més dolent
cos huma salut
Mal de queixal i dolor, mals de traïdor
mal salut cos huma
Mal de queixal i mal d'infants són els més grans
salut
Mal de queixal inflat, mal de queixal curat
salut
Mal de queixal, el dimoni va inventa'l
salut
Mal de queixal, mal d'amor
amor cos huma mal salut
Mal de queixal, mal infernal
salut
Mal de ronyons, cataplasmes de fonoll
És un remei ben barat i senzill. Recull un popular remei tradicional basat en aplicar cataplasmes de fonoll calentones sobre la zona lumbar per alleugerir el dolor. Aquesta pràctica de medicina natural utilitza les propietats d'aquesta planta per tractar dolors musculars o inflamacions.
cos huma mal plantes salut
Mal de testa no puja més amunt que la bèstia
salut
Mal de testa vol dormir
El mal de cap desapareix quan el cos es relaxa al dormir
salut dormir cos huma
Mal de testa vol minestra
mal salut
Mal dormir i bon sopar aparellats van
Després d¡un sopar copiós si et gites aviat passes mala nit
salut bona dormir menjar mal
Mal explicat és mig curat
salut
Mal li va al que no s'apanya
mal salut
Mal lleig
Eufemisme per a designar el càncer.
salut maneres de dir
Mal que es cura menjant no és gran mal
salut
Mal que no té cura no troba cap remei
Recorda que, davant de situacions irreversibles o inevitables, cap esforç o ajuda externa pot canviar el desenllaç. Aquesta dita assenyala la importància d'acceptar la realitat i de buscar el seny en lloc de malgovernar les energies.
mal salut
Mal senyal quan la persona no sent el mal
salut
Mal vell
Malaltia crònica
maneres de dir salut mal
Mal vergonyós, per l'octubre perillós
Es refereix a les malalties veneres
mal mesos salut
Mala pesta
Nom insultant que es dóna a una persona o cosa considerada com a molt dolenta
salut maneres de dir mal
Malalt ben suat, mal curat
salut
Malalt d'octubre, la terra el cura
mesos salut
Malalt de morir, no hi valen metges.
salut
Malalt que desbota la salut torna
salut
Malalt que és de mort, cap remei no hi pot
Significa que quan una situació és irreversible o ha arribat al seu final fatal, cap esforç, ajuda externa o intervenció pot evitar el desenllaç. S'utilitza metafòricament per acceptar que hi ha certs problemes que no tenen solució.
mort salut
Malalt que es lleva al vespre, desvarieja
salut
Malalt que menja no es mor
mort salut
Malalt que no empitjora, millora
salut
Malalt que no es cura amb ruda va dret a la sepultura
La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible
menjar salut plantes
Malalt que no explica el mal, o mut o mortal.
Significa que un problema amagat o no explicat (ja sigui una malaltia o un conflicte personal) no es pot solucionar i pot arribar a ser letal. S'utilitza per recordar la importància de la sinceritat i la comunicació per poder trobar ajuda.
mort salut
Malalt que no orina, no li val medecina
Subratlla la importància vital de l'eliminació d'orina per a la recuperació d'un malalt. Indica que si el cos no elimina residus (no orina), els remeis no funcionen, ja que la falta d'orina (anúria) és un símptoma greu.
salut
Malalt que no pot anar a la vora té el fossar
Tindre la salut molt delicada
salut mort
Malalt que no pot obrar, només la fossa el curarà
salut mort
Malalt que orina, gran medicina
Significa que, quan un malalt orina amb freqüència, és un bon senyal que el cos s'està recuperant i eliminant toxines. Popularment, indica que la funció renal funciona i la hidratació és correcta, cosa que afavoreix la curació.
salut
Malalt que pot dormir, que no temi el morir
salut
Malalt que pren cordial no patirà cap més mal
salut
Malalt que pren no es mor
salut
Malalt que pren, s'allarga
salut
Malalt que s'aixeca a la nit, no el donis per ben guarit
Es pot pensar que necessita urgentment anar al servici
salut
Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi.
vinya salut
Malalt que s'infla ja no es desinfla
salut
Malalt que sua, malalt que cura
salut
Malalt que té gana la mort enganya
salut
Malalt que té gana, malaltia de pavana
salut
Malalt que vomita, mort que ressuscita
salut
Malaltia d'altri en sembla només son
salut
Malaltia de gola, malaltia llarga
salut
Malaltia de la pell, salut al budell
salut
Malaltia de novembre, no té cura i es paga amb la sepultura
Qui té el cos afectat o afeblit nota el fred abans que els sans
salut oratge mesos mort
Malaltia de ric, la salut dels pobres
salut
Malaltia i presó no adoben cap bribó [o brival]
[bribó/brivall = malfactor]. Ningú no trau molt grans ensenyances de les males experiències
persones salut
Malaltia incurable és la vellesa
S'utilitza per definir l'envelliment. No és una malaltia, però hi és assimilable perquè no té remei possible.
persones salut vell
Malaltia llarga omple dues bosses i en buida una altra
salut
Malaltia llarga, cansa al metge i al malalt
mal salut oficis
Malaltia llarga, parenta de la mort
Una malaltia greu o llarga no desemboca sempre en mort, però sí que resta qualitat de vida
salut mort
Malaltia poc declarada, poques medecines i rumiades
salut
Malaltia porta fred
salut
Malaltia que pots dormir i pots menjar no et cal amoïnar
salut
Malaltia que se’n sap la durada és senyal de fillada
Les malalties no tenen una data límit, en canvi, l’embaràs, sí
salut
Malaltia sense doctor i hisenda sense senyor, de mal en pitjor
salut
Malaltia setembral, mala o mortal
Que en la temporada setembral o les enfermetats son molt dolentes o poden ser mortals
mesos salut
Malaltia suada, malaltia curada
salut
Malalties tardorals, llargues i mortals
Fa al·lusió al proper dia dels Difunts. 1 de novembre
estacions salut festivitats
Malat que no es cura el novembre, la mort l'espera
Els durs mesos d'hivern són dolents per als malalts.
mesos salut
Malat que passa sant Marc, arriba a Nadal.
Sant Marc: 25 d'abril. 25 desembre. Els que pateixen malalties cròniques cal que vagin en compte, perquè, segons opinió popular, la mort passa comptes de la hivernada. Però els que aconsegueixen passar auest mes tenen assegurada la vida per tot l'any.
festivitats mesos salut sants
Maldecaps amb pa són bons de passar
Les preocupacions resulten mitigats si el qui els passa té un bon guany o rendes segures.
cos huma salut maneres de dir
Mals dinars i massa sopars creixen les venes i amagreixen el gras
salut mal menjar
Malva, sàlvia i valeriana de tot mal sana
Són tres plantes medicinals amb moltes propietats curatives
plantes salut
Març, marçot, mata la vella vora el foc
Els mesos de canvi estacional causen modificacions perjudicials en els éssers vius: al·lèrgies, depressions, defuncions...
salut vell mesos
Marejat com una sopa
Molt marejat (després d'un viatge llarg, per un cop de calor o per mal de mar). L'origen d'aquesta dita popular prové del fet de comparar l'estat d'una persona amb la textura d'un tros de pa o aliment que queda totalment estovat, xopat i desfet dins d'un líquid.
salut maneres de dir
Massa comoditats són enemigues de la salut
Que quan tens moltes commoditats i no fas exercici , tot això no és bo per a la salut
salut
Massa dormir fa amagrir
salut dormir
Massa dormir porta el morir
Desaconsella dormir molt.
salut
Massa llamí fa de mal pair
[llamí: Menjar fi, delicat, fet més per plaure al paladar que per nodrir, especialment dolços, confitures, etc.] Menjar massa dolços no es saludable.
salut
Massa menjar fa mal
salut
Massa pa fa mal
menjar mal salut
Massa singlot, senyal de mort
salut mort
Mata més gent la taula que la guerra
Significa que els excessos de menjar són causa de greus malalties
menjar mort gent salut
Matinejar tres coses fa: ric, sa i bon cristià
salut
Medecina i procura, cobra-la mentre dura
Aconsella cobrar els serveis mèdics o d'atenció, especialment els que alleugen el dolor, tan aviat com es prestin. Suggereix que la gratitud del malalt disminueix un cop curat, relacionant-se amb la idea que "mentre el malalt s'empobreix, el metge o l'apotecari s'enriqueix".
salut
Medecina per fora, a tota hora
Suposa que els medicaments d'aplicació externa no poden perjudicar. S'utilitza irònicament per referir-se a remeis externs, pomades o friccions que s'apliquen constantment sense aconseguir una cura definitiva.
salut
Medecina que alivia, seguir-la
Aconsella fer cas als remeis o tractaments que funcionen i produeixen alleujament en una malaltia, posant en pràctica la saviesa popular sobre la salut.
salut
Medicina d'un dia, no fa via
Subratlla la necessitat de constància i persistència en els tractaments mèdics per ser eficaços. Indica que prendre un medicament una sola vegada no soluciona una malaltia, posant l'accent en la importància de la perseverança en el tractament.
salut
Mel amb vinagre cura el mal, però és mal aspre
salut vinya mal
Menja amb compàs i viuràs
Incita i recomana menjar amb calma.
menjar salut
Menja be i caga fort, / i no tingues por [o riu-te de]a la mort
Estes funcions fisiològiques són signe de bona salut
mort menjar riure/plorar be salut
Menja bé i ensaliva com cal, si no vols tindre el ventre mal
Incita i recomana menjar amb calma.
cos huma menjar salut
Menja cada dia tres vegades, i beu tres glops en cada menjada i tindràs la salut assegurada
És la recepta perfecta de la saviesa popular per a la salut i la moderació, Menja cada dia tres vegades: Recomana mantindre una regularitat en els àpats principals. Beu tres glops en cada menjada: Estableix el límit de la moderació amb el vi. El vi es considera medicinal i saludable, però només si es pren en xicotetes quantitats (tres glops) per a acompanyar i pair el menjar. Tindràs la salut assegurada: Menjar el que toca i beure amb mesura és la clau per a no emmalaltir i viure molts anys.
menjar salut beure
Menja calent i beu fred i faràs anys alegret
menjar beure alegria salut
Menja carn i beu vi vell i et lluirà la pell.
vinya beure salut menjar