plantes

Cap d’escarola

Locució per definir aquella persona que té els cabells molt arrissats

maneres de dir plantes cos huma

Carabassa bollida per a tota la vida

Expressa poques expectatives de canvi de cara al futur

maneres de dir plantes

Carabassa i ceba

Vol dir que en el menjar no es varia gens ni es surt del costum de sempre

plantes maneres de dir

Carabassa me n'han dat, i jo l'he presa per meló

Ho diu qui no es desanima davant les vicissituds. Versió rural de la més coneguda al mal temps, bona cara.

plantes

Carabassa sense vi, ni és carabassa ni carabassí

La carabassa és poc gustosa, i per això se l’adoba amb vi per a l’elaboració de l’arrop i talladetes

menjar vinya plantes

Carabassa, ni poca ni massa

Es refereix a la proporció d'aquesta fruita a la recepta dels bunyols

plantes menjar

Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant

Indiquen que aquest aliments empassen millor en vi al temps que desaconsella beure aigua

animals menjar aigua plantes vinya+1

Carbassa sense vi, digues-li fusta

S'aplica a tot el que no serveix pel que hauria de servir. La carabassa és poc gustosa, i per això se l'adoba amb vi per a l'elaboració de l'arrop i talladetes. Ací es refereix a la carabassa seca que s'utilitzava antigament com a recipient per al vi.

menjar plantes vinya

Carbassa senyalada, carbassa morta

Fa referència a la vulnerabilitat i al destí marcat d'alguna cosa o algú. Antigament, si es feia una marca o senyal a una carbassa mentre encara creixia a l'hort, es creia que el fruit deixaria de créixer bé. En sentit figurat s'aplica a persones o situacions que ja estan "sentenciades". Si algú està "senyalat" (per la mala sort, per una malaltia o per una acusació), es considera que el seu final és inevitable o que ja no té remei.

plantes

Carbó de tamarell, guardau-vos d'ell

plantes

Cards secs piquen, verds taquen si es toquen

plantes

Cards secs taquen, verds punxen

plantes

Cards verds taquen i secs piquen, però fan fàstic si es mullen i es taquen

plantes

Cargols sense picant, no se'ls menja ni un sant

Subratlla que els cargols, per ser bons, necessiten una salsa forta i picant, ja que sense ella no tenen gràcia ni gust.

animals menjar plantes

Cargols, peres i meló, volen vi felló

[El "vi felló" o "vi rabiós" fa referència a un vi de forta graduació, generós o picant, que equilibra la dolçor o textura d'aquests aliments]. Significa que els cargols, les peres i el meló són aliments que demanen ser acompanyats per un vi fort, rabiós o de bona qualitat (vi felló) per a millorar-ne el gust o pair-los bé.

animals plantes vinya beure

Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort

Indica que aquests aliments, per la seva textura o gust particular, mariden millor amb un vi negre de forta graduació o intens, a vegades descrit com a "vi felló" o "rabiós".

animals menjar plantes vinya beure

Carnaval gelat, espiga granada

oratge plantes festivitats

Carregat i vora camí? Agres són les magranes.

És una exclamació d’estranyesa davant d’alguna situació aparentment apetitosa però intacta

plantes maneres de dir

Casa adobada i vinya plantada, fadrina casada

casa plantes persones vinya

Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor

La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible

salut plantes casa menjar oficis

Casa de pare, vinya d'avi i oliver de besavi

vinya parentiu plantes casa

Casament i meló, isca el que Déu vullga [o surti com surti; o fer-hi un pensament; o han de ser acertadament]

Vol dir que el resultat d'un matrimoni és tan incert com el gust d'un meló que encara no han encetat

déu amor plantes

Castanya bullida, castanya ensopida

Fa referència a la textura i el gust de les castanyes. Assenyala que, en bullir les castanyes, aquestes perden la seva textura cruixent i queden toves, arrugades o desaborides ("ensopides"), en comparació amb les castanyes torrades. Figuradament s'utilitza de forma burleta per descriure una persona que no té energia, que és bleda, avorrida o que s'ha quedat ensopida (com adormida o sense esme), a causa de la calor o d'haver passat massa estona en un lloc tancat (com si l'haguessin "bullit").

menjar plantes

Castanya sencera al foc peta

Convé punxar-les o fer-los un tallet perquè amollen el vapor

plantes foc menjar

Cau la fulla d'un arbre, cau la bellor de la cara

Per demostrar la condició transitòria dels éssers vius.

plantes

Caure la mosca en l'arròs

Expressió per a indicar que alguna cosa no acaba de quadrar, que hi ha motius fundats per a sospitar

plantes maneres de dir animals

Cava pel gener i hauràs d'engrandir el graner

Subratlla que llaurar o cavar la terra durant el mes de gener, aprofitant el fred per airejar i eliminar males herbes, assegura una collita excel·lent, obligant a ampliar el magatzem per guardar tant gra o vi.

camp mesos plantes

Ceba crua fa aixecar la cua

fent referència a les flatulències que tenien els burros després d'haver menjat ceba i que els feia aixecar la cua com a moviment previ a l'acte gàstric

plantes

Ceba de cap d'any, bon averany

1 gener. [Averany = pronòstic, auguri, inversió]. Ho diuen per al·lusió al costum de tallar dotze trossets de ceba i posar un gra de sal damunt cada un, en la nit de cap d'any, per afinar quins seran els mesos plujosos o secs de l'any venidor

any plantes

Ceba de nit i gresol de dia, beneiteria

[Beneiteria: Acte que manifesta ximpleria, credulitat o innocència]. Menjar ceba al vespre es té per dolent i per insà. I tindre el gresol encés de dia és una inutilitat.

menjar plantes salut

Ceba [o pluja] de Cap d'Any, fa bon averany

1 gener. Ho diuen per al·lusió al costum de tallar dotze trossets de ceba i posar un gra de sal damunt cada un, en la nit de cap d'any, per afinar quins seran els mesos plujosos o secs de l'any venidor

festivitats oratge plantes

Ceba, arengada i cuixa d’oca, la tasta abans el nas que la boca

[Tasta: de tastar, apreciar el gust d'una menja prenent-ne una petita porció]. Hi ha aliments, viandes i guisats que es perceben per la sentor que desprenen abans que amb el gust.

menjar plantes

Cebar en brossa, ceba grossa

plantes

cebes!

Es diu per contestar burlescament a un que diu ai! Ai! cebes amb tall! [pronunciat "tai"] Ai? ceba!, ceba!, que cou més que l'all, més endins són ses cebes

plantes maneres de dir

Cent quintars de carbassa no fan una unça de greix

Això és parlar per parlar, dir paraules buides. Significa que la carabassa té poca substància. Per analogia s'aplica a altres coses considerades insubstancials

menjar plantes

Cigrons amb cel emboirat, hi perds fins el que has sembrat.

Indica que el temps humit o ennuvolat (emboirat) no és adequat per a la sembra del cigró, ja que la humitat excessiva afavoreix la seva podrició. Els cigrons prefereixen la sequedat i la calor per germinar. La boira o la humitat persistent a l'inici del conreu pot arruïnar-lo totalment.

oratge plantes

Cigrons i gra de pell fina, qui els encerta els endivina

plantes

Cireres i mentides, unes de les altres tiren

Per a indicar que, al mentiros les mentires s'enrastren –s'enganxen les unes a les altres– i ho fa de forma convulsiva

plantes maneres de dir

Cirereta de Laguar molt mirar i poc tocar

[La Vall de Laguar és un municipi del País Valencià a l'oest de la comarca de la Marina Alta]. Són bones cireres i tenen magnífica presència, però resulten poc resistents i gens duradores. Ho diuen a les persones delicades que cal tractar amb precaucions i reserves.

plantes

Civada granada, als vint dies segada

Els cereals han d’assecar-se al camp perquè no es podrisquen

plantes camp

Civada i espelta fins al maig no desperta

mesos plantes

Civada pel març, llenya per l'abril i blat pel maig

Indica el moment ideal per a realitzar determinades tasques al camp o a la llar aprofitant el cicle de la natura. El moment òptim per a sembrar la civada és durant el mes de març perquè s'ajusti al seu cicle de creixement. A la primavera s'acaba d'assecar la llenya de l'hivern i és el moment ideal per a tallar-la i emmagatzemar-la abans de les calors fortes. I és pel maigon quan el blat està en ple desenvolupament o preparat per a les darreres fases del cultiu abans de la sega.

camp mesos plantes

Civada que es duu al molí, troba el lladre pel camí

Adverteix que quan es transporten béns o es gestionen assumptes de valor (la «civada»), s'és vulnerable a robatoris o pèrdues pel camí. Històricament, fa referència a la mala fama dels moliners, que sovint quedaven part de la farina, indicant que el perill és constant.

plantes

Civada sembrada en lluna nova surt blanca; en lluna vella surt negra

oratge plantes camp

Clavar un bolet [o donar una mà de bolets[

Significa pegar o clavar una bufetada a algú.

plantes maneres de dir

Clavell a l'orella crida donzella

plantes cos huma persones

Codonys collia a l'hort de la tia Maria

Joc de paraules. Embarbussament.

camp plantes

Codonys collia la tia Maria de genollons, collia codonys de genollons

Joc de paraules. Embarbussament.

camp plantes

Codonys, codonys collia a l'hort de la tieta Maria i pujava a genollons

Joc de paraules. Embarbussament.

camp plantes

Coent com el pebre

Molt coent

plantes maneres de dir

Coent com un coralet

[Coralet =Fruit de la planta Capsicum annuum; pebre vermell molt petit i de gran coentor]. Molt coent

plantes maneres de dir

Coent com un gra d’all

Molt enutjat. Irritat, irat, furibund, aïrat, encès d’ira

plantes maneres de dir

Coent com una ceba

Molt coent

maneres de dir plantes

Col de gener, bona com el corder

Resulta tan apetitosa com la carn més saborosa

mesos animals bona plantes

Col fa llet

És una expressió utilitzada per a destacar la necessitat d'una alimentació nutritiva per a l'alletament, més enllà de verdures com la col. S'usa per a qüestionar o subratllar la qualitat de l'alimentació en el període de lactància.

menjar plantes

Col i carbassa, tota la casa en passa

Destaca la importància i l'abundància de la col i la carbassa com a base de l'alimentació tradicional, especialment a la tardor. Indica que amb aquests dos ingredients, fàcils de cultivar i conservar, es pot nodrir tota la família ("tota la casa en passa") durant una bona temporada.

casa menjar plantes

Col i dona, tot l'any és bona

El que agrada, no cansa.

any bona persones plantes

Col sense oli, pel dimoni

És un vegetal molt sa però dessaborit. Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua. Per extensió es diu que les coses que no són bones no serveixen.

diable menjar plantes salut

Col, per què no t'has cuit ? Perquè no m'has remenat

plantes menjar

Collir figues

Actuar una persona de manera diferent de com és habitual o com s'espera d'ella

plantes maneres de dir

Collita de peres, collita de perles

camp plantes

Cols i bledes tots el els dies ?. Al cul me les fums bullides

Es rebutja la verdura, considerada menjar per a malalts i sense cap sabor.

menjar plantes

Cols i faves, robades, són cares

diners plantes

Cols i fesols, ventre si en vols

Són difícils de pair.

menjar plantes

Cols i naps sempre van plegats

plantes menjar

Cols i naps, ventre, ja ho saps

menjar cos huma plantes

Cols que tinguis d'amanir, deixa-les bullir

Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua.

menjar plantes salut

Cols sense oli no valen un dimoni

Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua. Per extensió es diu que les coses que no són bones no serveixen.

menjar plantes

Com ara plouen carabasses

Quan s’amolla una mentida

plantes maneres de dir

Com ara plouen figues

Es diu de quelcom que és o que sembla del tot impossible. Ni remotament, ni per miracle, no m’ho crec

plantes maneres de dir

Com ara plouen figues!

Es diu per indicar que no es farà o no serà una cosa així com altres suposen

plantes maneres de dir

Com ara plouen naps

Tan impossible com això

maneres de dir plantes

Com caldo de tramussos o de guilla que està fred i crema

S'utilitza per descriure una situació paradoxal, enganyosa o plena de contradiccions. Fa referència a una cosa que aparentment té una característica (estar fred, com el caldo de tramussos) però que en realitat produeix l'efecte contrari (crema, com el caldo de guilla/tramussos).

menjar plantes

Com el sastre terròs, que perquè no sabia cosir bullia l'arròs

plantes menjar oficis

Com els arbres són les persones: uns fan ombra i fruits i d'altres ni ombra ni fruits

plantes persones

Com la fulla d'un arbre, cau la bellesa de la cara

Per demostrar la condició transitòria dels éssers vius.

plantes

Com més fred és el gener, més suc dóna el taronger

És el mes en què les taronges maduren. Les taronges més dolces i sucoses són les varietats tardanes, les que venen després de Nadal, la família de les nàvel.

plantes

Com pèsol d’arròs

plantes

Com tirar avellanes

Fer una cosa amb molta facilitat, rapidesa i sense cap esforç, o bé per indicar que una cosa es ven o es gasta molt ràpidament. Ser bufar i fer ampolles, ser peix al cove, ser un segar de pèsols

plantes maneres de dir

Com un all tendre

Es diu de qui té molt bon aspecte. Sa com un gra d'all

plantes maneres de dir

Com un nap

Pelat

maneres de dir plantes

Com un pèsol

Molt viu i espavilat

maneres de dir plantes

Com un pomellet de flors

Es diu de les persones molt boniques i esbeltes

maneres de dir persones plantes

Com una gatosa

Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s'hi acosten

plantes maneres de dir

Com una lletuga

Tendre

maneres de dir plantes

Com una pera en un tabac

[Tabac: Cistella menuda, redona, més ampla que alta i generalment amb tapadora]. Dit de qui està molt bé, al lloc que li correspon, com la fruita en una cistelleta redona o tabac. Significa estar molt a gust, còmode, cuidat o protegit. S'utilitza per descriure una situació de gran comoditat, benestar o quan algú és tractat amb moltes manyagues i atencions.

plantes

Com una rosella

Comparança aplicada a una cosa molt vermella

maneres de dir plantes

Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu

La sentència vol dir que són professions amb les quals mai no es farà cabal. Comerciant de fruita: Abans en les zones predominantment agrícoles, la fruita que es consumia era quasi exclusivament de collita pròpia. Fins que no arriben els moderns mitjans de conservació i de transport, el circuit comercial de la fruita pràcticament es limitava a les ciutats pròximes al lloc de producció. Comerciant de neu: A l'hivern s'omplien de neu les caves o neveres per a comercialitzar-la a l'estiu.

déu mort oratge plantes

Comportar molta orenga

Necessitar, la realització d’una feina, molta paciència. Dur molts maldecaps, ser un enrenou, ser de mal fer, ser de mal conduir

plantes maneres de dir

Comprar figues a preu de canari jove

Comprar alguna cosa a preu excessivament car. Pagar pel pebre

animals plantes maneres de dir

Comptes de cap, cabotes de nap

ptes de cap, cabotes de nap. El càlcul mental es presta a l’equivocació, per tant compara la ment amb l’insípid nap

plantes

Condir més que l'arròs caldós

Créixer o durar molt

maneres de dir plantes menjar

Confondre els carabassons amb els cogombres

Anar errat. Anar errat d'osques, anar lluny d'osques, anar errat de comptes, anar confós, confondre el cul amb les témpores

plantes maneres de dir

Conforme és l'arbre, aixina dóna el fruit

De la semblança entre fills i pares

donar plantes

Conservar-se com un rovelló

Mantenir-se ben conservat, sense envellir

maneres de dir plantes

Contemplar [o Pensar en] l'amor de les tres taronges

Estar distret, divagar pensant en coses fantàstiques o inútils

amor plantes maneres de dir

Content i eixerit com un gínjol

Dit d'una persona alegre, trempada, xiroia. Content o feliç com unes Pasqües, més content que un vailet amb sabates noves, més content que un gat amb dues rates, més content que un ca amb us os

plantes maneres de dir alegria

Cor sense amor, jardí sense flors

L’amor fa que la vida d’una persona siga plena

plantes amor cos huma

Cornudella de Montsant, amb olives van tirant

[Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona]. Fa referència a la pobresa històrica o a la vida austera d'aquest poble del Priorat en èpoques passades, quan la base de la seua economia (i de la seua dieta) era gairebé exclusivament l'oliva i l'oli.

llocs plantes

Correu, correu, minyons, que l’olla cou cigrons

És una invitació als nens per anar a taula a menjar. Els cigrons solen agradar als xiquets, potser per la seua forma de bitlla

menjar plantes parentiu