Locució per definir aquella persona que té els cabells molt arrissats
Expressa poques expectatives de canvi de cara al futur
Vol dir que en el menjar no es varia gens ni es surt del costum de sempre
Ho diu qui no es desanima davant les vicissituds. Versió rural de la més coneguda al mal temps, bona cara.
La carabassa és poc gustosa, i per això se l’adoba amb vi per a l’elaboració de l’arrop i talladetes
Es refereix a la proporció d'aquesta fruita a la recepta dels bunyols
S'aplica a tot el que no serveix pel que hauria de servir. La carabassa és poc gustosa, i per això se l'adoba amb vi per a l'elaboració de l'arrop i talladetes. Ací es refereix a la carabassa seca que s'utilitzava antigament com a recipient per al vi.
No es concep una caragolada sense sabor coent
Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer
És una exclamació d’estranyesa davant d’alguna situació aparentment apetitosa però intacta
Vol dir que el resultat d'un matrimoni és tan incert com el gust d'un meló que encara no han encetat
Convé punxar-les o fer-los un tallet perquè amollen el vapor
Per demostrar la condició transitòria dels éssers vius.
Expressió per a indicar que alguna cosa no acaba de quadrar, que hi ha motius fundats per a sospitar
fent referència a les flatulències que tenien els burros després d'haver menjat ceba i que els feia aixecar la cua com a moviment previ a l'acte gàstric
[Averany = pronòstic, auguri, inversió]. Ho diuen per al·lusió al costum de tallar dotze trossets de ceba i posar un gra de sal damunt cada un, en la nit de cap d'any, per afinar quins seran els mesos plujosos o secs de l'any venidor
[Beneiteria: Acte que manifesta ximpleria, credulitat o innocència]. Menjar ceba al vespre es té per dolent i per insà. I tindre el gresol encés de dia és una inutilitat.
Ho diuen per al·lusió al costum de tallar dotze trossets de ceba i posar un gra de sal damunt cada un, en la nit de cap d'any, per afinar quins seran els mesos plujosos o secs de l'any venidor
[Tasta: de tastar, apreciar el gust d'una menja prenent-ne una petita porció]. Hi ha aliments, viandes i guisats que es perceben per la sentor que desprenen abans que amb el gust.
Es diu per contestar burlescament a un que diu ai! Ai! cebes amb tall! [pronunciat "tai"] Ai? ceba!, ceba!, que cou més que l'all, més endins són ses cebes
Això és parlar per parlar, dir paraules buides. Significa que la carabassa té poca substància. Per analogia s'aplica a altres coses considerades insubstancials
Per a indicar que, al mentiros les mentires s'enrastren –s'enganxen les unes a les altres– i ho fa de forma convulsiva
Els cereals han d’assecar-se al camp perquè no es podrisquen
Cada cosa i cada activitat té el seu període idoni.
Joc de paraules. Embarbussament.
Joc de paraules. Embarbussament.
Molt enutjat. Irritat, irat, furibund, aïrat, encès d’ira
Resulta tan apetitosa com la carn més saborosa
Popular internacional que aconsella "regar l'alfabreguera" durant tot l'any
És un vegetal molt sa però dessaborit. Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua. Per extensió es diu que les coses que no són bones no serveixen.
Actuar una persona de manera diferent de com és habitual o com s'espera d'ella
Es rebutja la verdura, considerada menjar per a malalts i sense cap sabor.
Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua.
Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua. Per extensió es diu que les coses que no són bones no serveixen.
Es diu per indicar que no es farà o no serà una cosa així com altres suposen
Es diu de quelcom que és o que sembla del tot impossible. Ni remotament, ni per miracle, no m’ho crec
Per demostrar la condició transitòria dels éssers vius.
És el mes en què les taronges maduren. Les taronges més dolces i sucoses són les varietats tardanes, les que venen després de Nadal, la família de les nàvel.
Fer una cosa amb molta facilitat. Ser bufar i fer ampolles, ser peix al cove, ser un segar de pèsols
Es diu de les persones molt boniques i esbeltes
Aspre, intractable, que defuig el tracte de la gent, que es mostra irritable amb els que s'hi acosten
[Tabac: Cistella menuda, redona, més ampla que alta i generalment amb tapadora]. Dit de qui està molt bé, al lloc que li correspon, com la fruita en una cistelleta redona o tabac.
La sentència vol dir que són professions amb les quals mai no es farà cabal. Comerciant de fruita: Abans en les zones predominantment agrícoles, la fruita que es consumia era quasi exclusivament de collita pròpia. Fins que no arriben els moderns mitjans de conservació i de transport, el circuit comercial de la fruita pràcticament es limitava a les ciutats pròximes al lloc de producció. Comerciant de neu: A l'hivern s'omplien de neu les caves o neveres per a comercialitzar-la a l'estiu.
Necessitar, la realització d’una feina, molta paciència. Dur molts maldecaps, ser un enrenou, ser de mal fer, ser de mal conduir
Comprar alguna cosa a preu excessivament car. Pagar pel pebre
ptes de cap, cabotes de nap. El càlcul mental es presta a l’equivocació, per tant compara la ment amb l’insípid nap
Anar errat. Anar errat d'osques, anar lluny d'osques, anar errat de comptes, anar confós, confondre el cul amb les témpores
Estar distret, divagar pensant en coses fantàstiques o inútils
Dit d'una persona alegre, trempada, xiroia. Content o feliç com unes Pasqües, més content que un vailet amb sabates noves, més content que un gat amb dues rates, més content que un ca amb us os
L’amor fa que la vida d’una persona siga plena
Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona