`

Refranys plantes

amor plantes maneres de dir

Contemplar [o Pensar en] l'amor de les tres taronges

Estar distret, divagar pensant en coses fantàstiques o inútils

plantes maneres de dir alegria

Content i eixerit com un gínjol

Dit d'una persona alegre, trempada, xiroia. Content o feliç com unes Pasqües, més content que un vailet amb sabates noves, més content que un gat amb dues rates, més content que un ca amb us os

plantes amor cos huma

Cor sense amor, jardí sense flors

L’amor fa que la vida d’una persona siga plena

llocs plantes

Cornudella de Montsant, amb olives van tirant

Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona

menjar parentiu plantes

Correu, correu, minyons, que l’olla cou cigrons

És una invitació a menjar. Els cigrons solen agradar als xiquets, potser per la seua forma de bitlla

plantes maneres de dir

Cosa de xitxa i nap

Cosa insignificant, sense importància

plantes maneres de dir

Coure faves

Locució verbal que, en sentit figurat, indica que un hom ha fet, des del seu punt de vista, coses importants o profitoses en una determinada feina. Treure partit o profit, treure faves d’olla, fer l’ esclafit

plantes maneres de dir

Coure [a algú) la ceba a la gola

Revenir-li un disgust fora de temps. Es diu principalment del qui retreu una cosa quan ja no és oportú parlar-ne

plantes maneres de dir

Covar-se, l'arròs [o passar-se l'arròs]

No ser a temps de fer quelcom. Fer tard, arribar tard, haver passat l'edat, passar-se’n la saó

persones plantes ensenyar

Créixer (o criar-se) com els arbres de la Rambla

S'aplica a aquella quitxalla maleducada, o millor dit, sense educació, per motiu de la deixadesa dels pares

plantes maneres de dir

Créixer com el gram

Créixer molt de pressa. Créixer com els bolets, com una carabassera, no atrapar el cos, pujar com la llet al foc, molt aviat

animals camp plantes

Cucut arribat, nascut [o granat]el blat

És un ocell granívor molt oportunista que reparteix la posta pels nius d’altres ocells perquè els alimenten les cries

plantes persones bona

D'arbre bo, bon fruit [o el fruit millor]

Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons

plantes camp

D'olives i de glans, tantes en cullen els petits com els grans

Es diu per justificar o explicar que en la feina de collir olives intervinguin famílies senceres, inclosos els infants

mesos plantes sants festivitats

D'olives, una per sant Joan i cent per Nadal (24 juny)

A mitjan juny, les oliveres es veuen despullades de fruits, que van formant-se lentament

plantes persones

Darrera el rei, figues li fan

Significa que fins i tot les persones de més autoritat no són respectades quan no estan en situació de poder castigar

vinya plantes beure

Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí

Manera humorística de justificar un glop de vi a destemps

maneres de dir beure plantes vinya menjar

Darrere de res begues vi, darrere de l'arròs si

Vol dir que el vi és bo en qualsevol circumstància

persones plantes

Darrere, al veí li fan les figues

Ningú no sol atrevir-se a criticar a ningú davant la seua cara

plantes vinya

Dasta [fins] les figues del cofí, tenen fi

Vol dir que tot arriba a acabar-se en aquest món

menjar consells plantes

De bolets que no conegues, no en mastegues

Aconsella no collir ni tocar res que ens puga enverinar

plantes salut menjar

De bolets, poquets

Recomana no abusar-ne per ser indigets

bona parentiu plantes

De bon arbre, bona llesca

Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar

parentiu plantes

De bon arbre, en surt bon fruit

Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons

parentiu vinya plantes consells bona

De bon cep ha de ser la vinya; de bona mare, la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

bona consells vinya plantes parentiu

De bon cep planta la vinya, i de bona mare la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

plantes parentiu bona

De bona fusta ve la madera per a que no repique

Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar

bona consells parentiu plantes

De bona planta planta ta vinya

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

bona vinya plantes parentiu

De bona planta, bona vinya

De gent bona és difícil que isca algun descendent roí

plantes parentiu vinya bona

De bona sarment planta la vinya, i de bona mare pren la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

menjar plantes

De carabassa, amb poca n’hi ha massa

És un fruit laxant i que alimenta poc

menjar plantes

De castanyes, qui més en pela més en menja

Sol ocórrer que qui manipula aquesta fruita, i a l'igual que les ametles, va menjant-ne dissimuladament

plantes persones any amor

De flors de romer i xicones per casar, tot l’any n’hi ha

És una manera de demanar calma als que busquen núvia i confortar els que s’han quedat sense parella

maneres de dir plantes

De forment [o blat] ni un gra

Que no hi ha consistència darrere d'una cosa no es treu profit d'ella

plantes salut

De fruita, poca

Es deia, i ara no es diu tant, per expressar la creença que la fruita és poc convenient al cos i que convé menjar-ne poca

maneres de dir plantes persones

De la falda de les dides no hi menges

Ho diuen per assenyalar la brutícia de les dides com a conseqüència de portar nens en braços

plantes camp mesos

De la flor de gener, ningú no omple el graner [o paner]

Vol dir que si l'ametller floreix massa primerenc, la flor cau i no fa fruit

camp mesos oratge plantes

De la flor que el març vorà, poc de fruit se’n menjarà

La floració que despunte en aquest mes encara està en perill de gelada

maneres de dir plantes

De la tavella

Eufemisme per punyeta

plantes salut menjar

De la virtut de la ruda ni la meitat no és sabuda

La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible

plantes parentiu

De mal arbre ixen males rames

Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta

parentiu plantes

De mal arbre, mala fusta

Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta

plantes parentiu

De mal arbre, ruïna llenya

Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta

diners plantes

De mal pagador, cobra en blat o cobra en palla

La cobrança del deute en espècie és immediata i preferible a esperar que el deutor tinga diners i vulga pagar

menjar mal plantes

De mala farina, mal pa

Avisa que no es poden esperar bons resultats d’allò que no és intrínsecament bo

maneres de dir plantes

De pa i raves

De poca importància

plantes salut menjar

De peus de rata o manetes, no en mengis, que fan caguetes

Són espècies de fongs que no maten, però afecten el sistema digestiu