plantes

Cosa de xitxa i nap

Cosa insignificant, sense importància

plantes maneres de dir

Costa més criar a un arbre que a un fill

persones plantes

Coure faves

Locució verbal que, en sentit figurat, indica que un hom ha fet, des del seu punt de vista, coses importants o profitoses en una determinada feina. Treure partit o profit, treure faves d’olla, fer l’ esclafit

plantes maneres de dir

Coure [a algú) la ceba a la gola

Revenir-li un disgust fora de temps. Es diu principalment del qui retreu una cosa quan ja no és oportú parlar-ne

plantes maneres de dir

Coure-li els ulls més que la ceba pelada

cos huma plantes

Covar-se, l'arròs [o passar-se l'arròs]

No ser a temps de fer quelcom. Fer tard, arribar tard, haver passat l'edat, passar-se’n la saó

plantes maneres de dir

Creix més que l'arròs caldós

S'utilitza per indicar que una cosa rendeix molt, és molt productiva, augmenta amb facilitat o dura molt de temps. Fa referència al fet que, per augmentar les racions d'un arròs caldós quan hi ha més comensals, només cal afegir-hi una mica més de brou perquè rendeixi per a tothom.

menjar plantes maneres de dir

Créixer (o criar-se) com els arbres de la Rambla

S'aplica a aquella quitxalla maleducada, o millor dit, sense educació, per motiu de la deixadesa dels pares

persones plantes ensenyar

Créixer com el gram

Créixer molt de pressa. Créixer com els bolets, com una carabassera, no atrapar el cos, pujar com la llet al foc, molt aviat

plantes maneres de dir

Cruixir el cànem

Significa assotar, pegar o apallissar sense compassió. fa referència a l'antic procés artesanal de tractar el cànem. Després de deixar assecar la planta, les tiges s'havien de batre i triturar (bregar) de manera enèrgica per separar la fibra de la tija llenyosa. Per analogia amb aquest càstig mecànic sobre la planta, el llenguatge popular va adoptar l'expressió per referir-se a donar una forta pallissa.

plantes maneres de dir

Cucut arribat, nascut [o granat] el blat

És un ocell granívor molt oportunista que reparteix la posta pels nius d’altres ocells perquè els alimenten les cries. Relaciona el cant i l'arribada del cucut (a finals de març o principis d'abril) amb la fase de creixement del blat. Ens indica que quan l'ocell arriba al camp, la planta del blat ja ha nascut i comença a espigar i formar el gra.

animals camp plantes

D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria

És recepta exquisida per preparar un còctel de begudes alcohòliques.

menjar plantes salut vinya

D'alzina que floreix pel juny, tot l'any el porc en gruny; d'empelt pel juny, fruita com el puny

Els garrins protesten l'any que l'arbre que ha de proveir-los l'aliment no ha donat producció d'aglans.

animals any camp mesos plantes

D'arbre bo, bon fruit [o el fruit millor]

Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons

plantes persones bona

D'arbre dolent, el fruit se'n sent; d'arbre bo, el fruit és millor

ensenya una gran veritat sobre l'herència, l'educació i el comportament humà. Ens ve a dir que la qualitat d'allò que es produeix (el fruit) depèn directament de l'origen o la naturalesa de qui ho crea (l'arbre). S'aplica sovint a les persones: els bons exemples i les bones arrels solen donar lloc a bones actituds i accions.

bona mal plantes

D'arròs, cansalada i pa, en Josep us en vendrà

Més ençà el Santuari es va cuidar de la venda d'alguns queviures, amb l'objectiu de facilitar als pelegrins que ells mateixos es poguessin fer la minestra a llur conveniència, Consistia en arròs i cansalada, fent referència al qui durant molts anys tingué cura de la venda, el qual s'anomenava Josep.

menjar plantes

D'escarola i carbassa, amb poca n'hi ha massa

Subratlla la idea que, tant la carbassa com l'escarola, són aliments que cal consumir amb moderació o que no són especialment apreciats en excés en la cuina tradicional.

menjar plantes

D'oliva oliveta, no passis de dotzeneta

menjar plantes

D'olives i de glans, tantes en cullen els petits com els grans

Es diu per justificar o explicar que en la feina de collir olives intervinguin famílies senceres, inclosos els infants

plantes camp

D'olives, una per sant Joan i cent per Nadal

Sant Joan: 24 juny, Nadal 25 desembre. Descriu perfectament el cicle de maduració del fruit: per Sant Joan l'oliva tot just és un granet incipient, però si tot va bé, al desembre la collita serà generosa.

festivitats mesos plantes sants

D'un bon tronc naix una mala branca

plantes

D'un còlic de bledes, mai morí rei ni reina

Destaca que les malalties o indisposicions lleus no són perilloses i que els rics mai moren per menjar aliments humils. La bleda s'ha considerat unaa verdura molt humil, econòmica i fàcil de digerir. Un excés de bledes pot provocar una lleugera descomposició (un "còlic"), però és impossible que algú es mori per aquesta causa. S'utilitza de manera irònica per a tranquil·litzar algú que es queixa exageradament d'un mal menor.

mort persones plantes

D'un mateix arbre, ixen rebrots verds i borts

plantes

D'una a altra mà, un celemí de blat perd molts grans

[El celemín (o cafís) era una antiga unitat de mesura de capacitat per als àrids com el blat]. Adverteix sobre les pèrdues de mercaderia quan es manipula excessivament. Passar el gra d'un recipient a un altre comporta vessar-ne part, la qual cosa provoca mermes. S'utilitza com a metàfora per indicar que canviar sovint de mans o d'administració comporta una pèrdua inevitable de valor o de benefici.

plantes

D'una bona mare, preneu-ne la filla; d'una bona planta planteu la vinya

Convé agafar allò millor de cada u

parentiu plantes vinya

Damunt figues beu aigua i no te'n rigues

Aconsella beure aigua després de menjar figues, ja que la combinació es considera digestiva o refrescant. La segona part ("i no te'n rigues") subratlla la importància de seguir aquest consell de salut sense prendre-se'l a broma.

aigua menjar plantes beure

Darrera d'un bon menjar, un all

Destaca els beneficis digestius i saludables de l'all, especialment quan es consumeix cru després d'un àpat abundant. L'all és reconegut com un superaliment amb propietats antisèptiques i antibacterianes que facilita la digestió gràcies a la fibra soluble.

bona menjar plantes

Darrera de cargols, de peres i de peix, aigua no beguis

Aconsella evitar beure aigua després de menjar cargols, peres o peix per facilitar-ne la digestió, recomanant el vi com a alternativa. Aquests aliments es consideren pesats o propensos a produir efectes digestius indesitjats si es combinen amb aigua.

aigua animals plantes salut beure

Darrera de les figues aigua i darrera de les peres vi

Aconsella sobre el maridatge ideal per a aquestes fruites per evitar mals de panxa, suggerint aigua després de menjar figues i vi després de les peres. És una dita popular que destaca els millors acompanyaments per a la digestió.

aigua menjar plantes vinya beure

Darrera de les peres bon vi begues.

Recomana beure vi després de menjar peres per acompanyar-les millor. Suggereix que el vi ajuda a la digestió de certes fruites.

bona menjar plantes vinya beure

Darrera el rei, figues li fan

Significa que fins i tot les persones de més autoritat no són respectades quan no estan en situació de poder castigar. La frase fa referència a fer el gest de la "figa" (un gest de menyspreu) a algú poderós (el rei) quan ja no pot veure ni atrapar qui el fa.

persones plantes

Darrera l'enciamet, un bon traguet

Segons la tradició popular, l'enciam es considera un aliment "fred" i "aigualit" que pot ser difícil de digerir si no s'acompanya de la calidesa del vi.

bona menjar plantes vinya beure

Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí

Manera humorística de justificar un glop de vi a destemps

vinya plantes beure

Darrere de res begues vi, darrere de l'arròs si

Vol dir que el vi és bo en qualsevol circumstància

maneres de dir beure plantes vinya menjar

Darrere, al veí li fan les figues

Ningú no sol atrevir-se a criticar a ningú davant la seua cara

persones plantes

Dasta [fins] les figues del cofí, tenen fi

Vol dir que tot arriba a acabar-se en aquest món

plantes vinya

Davall dels arbres plou dues vegades

Ens recomana enfrontar-se amb les incidències i superar-les, sense amagar-nos-en.

oratge plantes

Davant del cine hi ha l'alzina

plantes

De bolets que no conegues, no en mastegues

Aconsella no collir ni tocar res que ens puga enverinar

menjar consells plantes

De bolets que no coneguis, no en masteguis

Desaconsella la seva menja

menjar salut plantes

De bolets, poquets

Recomana no abusar-ne per ser indigets

plantes salut menjar

De bon arbre, bona llesca

Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar

bona parentiu plantes

De bon arbre, en surt bon fruit

Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons

parentiu plantes

De bon blat, bon pa

Assenyala que la qualitat del resultat final depèn directament de la qualitat dels ingredients i de lesforç inicial. A la vida, com en l'elaboració del pa, les bones bases garanteixen l'èxit

bona menjar plantes

De bon cep ha de ser la vinya; de bona mare, la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

parentiu vinya plantes consells bona

De bon cep planta la vinya, i de bona mare la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

bona consells vinya plantes parentiu

De bona fusta ve la madera per a que no repique

Es diu de qui excel·leix en alguna activitat com a alabança als pares o a la nissaga familiar

plantes parentiu bona

De bona planta planta ta vinya

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

bona consells parentiu plantes

De bona planta, bona vinya

De gent bona és difícil que isca algun descendent roí

bona vinya plantes parentiu

De bona sarment planta la vinya, i de bona mare pren la filla

Aconsella als homes que sàpien elegir bé la persona que serà mare dels seus fills

plantes parentiu vinya bona

De bones flors raja la mel; de mals cors, el fel

Utilitza una metàfora molt visual per ensenyar-nos que l'actitud i l'interior de cadascú determinen el tracte que ofereix als altres. De les bones persones només en podem esperar coses positives i dolces (la mel); d'aquelles amb malícia, només en rebrem amargor (el fel).

bona cos huma mal plantes

De carabassa, amb poca n’hi ha massa

És un fruit laxant i que alimenta poc

menjar plantes

De castanyes, qui més en pela més en menja

Sol ocórrer que qui manipula aquesta fruita, i a l'igual que les ametles, va menjant-ne dissimuladament

menjar plantes

De Corbera i dolces

[Poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa]. Segurament fa referència al cultiu de la taronja per la seva qualitat.

llocs plantes

De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal

Adverteix sobre tres situacions poc productives o de risc: Dona finestrera: Fa referència a la dona que passa massa temps mirant per la finestra i xarrant, indicant poca feina a la casa. Camp vora ribera: Els camps situats massa a prop del riu són molt vulnerables a les riuades i tempestes, perdent-se sovint la collita. Vinya en camí ral: En estar al costat d'un camí molt transitat, el fruit és fàcil de robar o fer malbé pels vianants.

camp diners persones plantes treball+1

De flor de Març, fruit no en veuràs

plantes mesos camp

De flor que el març veurà, poc fruit se'n menjarà

mesos plantes

De flors de romaní i de noies per casar, tot l'any n'hi ha.

És una manera de demanar calma als que busquen núvia i confortar els que s'han quedat sense parella.

gent persones plantes

De flors de romer i xicones per casar, tot l’any n’hi ha

És una manera de demanar calma als que busquen núvia i confortar els que s’han quedat sense parella

plantes persones any amor

De forment [o blat] ni un gra

Que no hi ha consistència darrere d'una cosa no es treu profit d'ella

maneres de dir plantes

De fruita, poca

Es deia, i ara no es diu tant, per expressar la creença que la fruita és poc convenient al cos i que convé menjar-ne poca

plantes salut

De genollons collia, collia; de genollons collia codonys; quan m'ajupia codonys collia; quan m'aixecava codonys agafava

Joc de paraules. Embarbussament.

camp cos huma plantes

De genollons genollons, collia collia, de genollons genollons, collia codonys; de genollades, codonyades, i amb els dits, codonys collits

Joc de paraules. Embarbussament. Embarbussament, frases enrevessades, entrebanca-llengües

plantes

De l'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat

Resumeix perfectament el cicle biològic del cultiu del blat explicant com factors climatològics clau en moments concrets són vitals per a una bona collita: Les pluges de la tardor són imprescindibles per estovar la terra i facilitar la germinació de la llavor tot just després de la sembra. La calor i la llum primaverals acceleren el creixement final, l'espigada i la maduració del gra abans de la sega.

aigua mesos oratge plantes

De l'any de les tàperes

D'un temps molt antic

any vell maneres de dir plantes

De l'arbre caigut tothom en fa estelles [o llenya]

Quan una persona va malament tothom mira d'aprofitar-se'n.

plantes

De l'arbre que no saba pel maig llenya en faig

És el moment més propi per a fer llenya de fogaina i per fer carboneres. La qualitat del carbó s'estén a la cendra que fa i la cendra del carbó de maig era la més estimada per a fer sabó i per a ser utilitzada com a remei.

mesos plantes

De la carn, el moltó, i del bolet el rovelló

Són menges exquisides per al paladar

menjar plantes animals

De la casa que té setge, se’n pot tornar el metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

casa oficis plantes salut

De la falda de les dides no hi menges

Ho diuen per assenyalar la brutícia de les dides com a conseqüència de portar nens en braços

maneres de dir plantes persones

De la flor de gener, ningú no omple el graner [o paner]

Vol dir que si l'ametller floreix massa primerenc, la flor cau i no fa fruit. Si els ametllers floreixen massa aviat (al gener), la flor es glaçarà o caurà a causa del fred hivernal, la qual cosa provoca que no es produeixi fruit i, per tant, no s'ompli el graner. Avisa que una floració prematura és improductiva.

camp mesos plantes

De la flor que el març vorà, poc de fruit se’n menjarà

La floració que despunte en aquest mes encara està en perill de gelada

camp mesos oratge plantes

De la flor, del meló i de la carabassa... el cor

plantes

De la tavella

Eufemisme per punyeta

maneres de dir plantes

De la terra ix el blat, no del mercat

Ens recorda que els recursos reals, els aliments i els fruits provenen de l'esforç i de la naturalesa, i no de l'especulació o la creació artificial dels mercats.

plantes

De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi

11 novembre. La plantació a l'inici de la tardor permet que la vinya s'adapti bé al terreny abans del fred intens, la qual cosa beneficia la qualitat del raïm futur.

camp mesos plantes sants vinya

De la virtut de la ruda ni la meitat no és sabuda

La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible

plantes salut menjar

De les amors la primera i de les fruites la pera

amor plantes

De les fruites [o sopes] i amors, els primers són els millors

Les novetats solen agradar, com la primera fruita de la temporada i el primer amor, que és el més intens i perdurable.

amor menjar plantes

De les més petites llavors neixen els grans arbres

plantes

De les peres i les pomes, les que callen són les bones

plantes

De les virtuts del romer es pot escriure un llibre sencer

El romaní (Rosmarinus officinalis) és una joia de la nostra flora mediterrània gràcies a les seues múltiples propietats. Algunes d'elles: Antisèptic i cicatritzant. Digestives i hepàtiques. Antiinflamatòries i analgèsiques. Antioxidants. Millora cognitiva. Antibacterianes. Circulatòries. Usos habituals: Infusions. Tòpic. Gastronomia.

plantes salut

De llavor de ceba no collireu pebre

plantes camp

De llegums [fesols] i de moniatos no te'n fies, que fan flats

Tenen albúmina.

salut plantes menjar

De mal arbre ixen males rames

Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta

plantes parentiu

De mal arbre, mala fusta

Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta

parentiu plantes

De mal arbre, ruïna llenya

Significa que no es poden esperar bones coses o bons fills de qui no és bo o té mala conducta

plantes parentiu

De mal pagador, cobra en blat o cobra en palla

Ensenya que, davant d'un deutor poc fiable, val més cobrar en espècie (blat o palla) o acceptar qualsevol cosa de valor abans de quedar-se sense res. Prioritza recuperar una part del deute ràpidament que arriscar-se a no cobrar mai.

diners plantes

De mala farina, mal pa

Avisa que no es poden esperar bons resultats d’allò que no és intrínsecament bo

menjar mal plantes

De pa i figa

De poca importància

maneres de dir plantes menjar

De pa i raves

De poca importància

maneres de dir plantes

De pebre i de pa beneit, poquet

Hom creu també que el pebre és calent i que massa, perjudica.

menjar plantes salut

De pet i bolet

De cop i volta. De repent.

plantes

De peus de rata o manetes, no en mengis, que fan caguetes

Són espècies de fongs que no maten, però afecten el sistema digestiu

plantes salut menjar

De pruna una i de peres a dotzenes

plantes menjar

De quina ceba li cou l’ull?

Voler saber què li passa. Expressió que es diu a algú que es lamenta d'un mal causat per ell mateix

cos huma plantes

De roín arbre, roín fruit

Avisa que no es poden esperar bons resultats d’allò que no és intrínsecament bo

plantes

De sant Joan a Sant Pere, sembraràs les fesoleres [o la setmana fesolera]

Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. A cavall entre juny i juliol és el moment idoni de la sembra. Ens recorda que aquests vuit dies de marge entre els dos sants són el moment clau per plantar els fesols de secà o de granet, aprofitant que la terra ja és calenta.

camp mesos plantes sants

De tal flor tal olor

plantes

De tal tronc, tal ascla

[ascla = estella]. Se sol utilitzar en sentit pejoratiu. En realitat vol significar que els fills acostumen a seguir més els mals exemples dels seus progenitors que no els bons.

plantes parentiu