Refranys plantes

Bé el poden deixar nadar sense carabassa [carabass = antic flotador]

Es diu de la persona que es val per si mateixa

be plantes

Ben podada l'olivera, es renova tota sencera

plantes camp

Benifayó, on se mengen la figa i se deixen el mugró

Benifaió és un municipi valencià a la comarca de la Ribera Alta

llocs plantes

Benissanó, gent del dimoni: per una figa maten un home

[Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]. Fa referència humorística a persones de temperament fort o de reaccions viscerals, capaces d'iniciar una gran disputa o baralla per una fotesa (simbolitzada per una simple figa). També al·ludeix de forma satírica a la gelosia de la propietat privada i dels cultius. Històricament, els lladrocinios de fruita en els horts veïns solien acabar en greus discussions entre els llauradors dels diferents municipis de la comarca.

diable gent llocs plantes

Benvingudes orenetes, que us mengeu els corcs de les favetes

Alaba la bona labor d’aquesta espècie insectívora protegida

animals plantes

Besar la carabassa

Beure vi

maneres de dir plantes vinya beure

Bitxo, pebre i all, menjar de cavall

plantes menjar animals

Blanc com el cotó

Molt blanc

plantes maneres de dir colors

Blat ajagut alça el cap de l'amo

Quan el blat s'ajeu, és perquè té molta espiga i plena, i el pagès tindrà una bona anyada.

camp persones plantes

Blat ben trillat, de seguida ventat

Fa referència a la importància del moment i la rapidesa en les feines del camp. Significa que el blat ja s'ha trepitjat a l'era (amb el trill o les pales) i que el gra ja s'ha separat completament de la palla. Un cop el gra està solt, s'ha de llançar a l'aire (ventar) immediatament per aprofitar la marinada o el vent de la tarda. El vent s'emporta la palla fina i deixa caure el gra net a terra. Si es triga massa a ventar, un canvi sobtat de temps podrien fer malbé tota la collita.

camp plantes

Blat comprat, ni coques, ni rotllos, ni pa assaonat

[assaonat = compacte]. Significa que comprar el blat ja fet suposa que no rendeix igual o que no surt de la mateixa qualitat. S'utilitzava per advertir que quan no s'és autosuficient o s'escatima amb ingredients comprats, les elaboracions no queden bé (la massa queda menys compacta). Expressa que el blat que es compra directament no dona per fer bones coques, rotllos ni un bon pa assaonat (el tradicional pa de crosta i molla dura).

menjar plantes

Blat de Sant Martí, blat mesquí

11 novembre. [mesquí = escàs, miseriós]. Això s'explica perquè el fred i la humitat de mitjan novembre i les temperatures baixes, alenteixen el creixement de la planta i augmenten el risc de malures L'època òptima per a la sembra acostuma a ser més primerenca (durant el mes d'octubre), garantint així que l'espiga arreli amb la força suficient abans de les gelades hivernals.

camp mesos plantes sants

Blat en flor, als quaranta dies el pa al forn

Passat l'hivern entrem a la fase reproductiva. En uns vuit dies queden fecundades totes les flors fèrtils de l'espiga, en aquest moment l'activitat fisiològica és màxima. Arribem a nivells alts de transpiració, d'extracció d'aigua i de nutrients del sòl.

plantes

Blat i vi, avui per tu, demà per mi

S’ha d’ajudar els altres quan estan en algun destret o necessitat

persones plantes vinya

Blat marcer, el millor blat és

Això diuen. Tot i que el blat marcer té menys temps per créixer, si la primavera plou prou i el sol de maig l'acompanya, aquest blat fa una estirada molt ràpida. Sovint donava un gra molt net, lliure de les malalties que afectaven el blat que havia passat tot el fred i la humitat de l'hivern a terra.

mesos plantes

Blat tardà, ni palla ni gra

Ens adverteix sobre les conseqüències de fer les coses fora de temps. Ens indica que sembrar tard el blat no dona cap mena de fruit, ja que ni s'obté el gra per a moldre ni la palla per a l'aliment dels animals. En sentit figurat ens ensenya que la mandra o el retard en qualsevol projecte comporta que no s'obtingui cap mena de benefici o resultat positiu.

camp plantes

Bleda vol dir encantada i freda; julivert, cap verd, i marduix, cap fluix

Utilitza el joc de paraules i la rima per fer una descripció satírica de diferents tipus de personalitat. Bleda (encantada i freda): És el símbol de la persona sense sang a les venes, bàmbola o que no reacciona. Julivert (cap verd): Es refereix a una persona immadura, esbojarrada o que actua sense treure'n profit de l'experiència. Marduix (cap fluix): S'utilitza per rimar amb "cap fluix", referint-se a algú que té poca memòria, poca intel·ligència o que és fàcil de convèncer.

plantes

Bledes a casa, bledes a l'hort, i a casa més que enlloc

Significa que pertot hi ha defectes a corregir

plantes casa camp

Bledes a dinar i bledes a sopar, massa bledes hi ha

Diu la veu popular que als condemnats a mort només se'ls dóna bledes per menjar, per augmentar així encara més la seva pena i afegeix que molts n'hi havia que preferien que els pengessin abans d'hora per tal d'estalviar-se uns dies de menjar bledes.

menjar plantes

Bledes donen als condemnats per més pena

Expressió desiderativa de dolents que al·ludeix a aquest efecte laxant de les bledes.

menjar plantes

Bledes i espinacs, molts a l'olla i pocs al plat

Els espinacs i les bledes són amoïnadors perquè minven tant en ésser cuits i això fa que hom no en posi tantes vegades a l'olla com n'hi posaria.

menjar plantes

Bledes i flors cordials, recepta de malalts

salut plantes

Bledes, bledotes, que se'n couen moltes i en surten poques

plantes menjar

Boga i bagassa, pel maig està grassa

[boga = bova, planta aquàtica que serveix per a fer seients de cadires / bagassa = prostituta]. Significa que, amb l'arribada del bon temps al maig, tant la boga (planta aquàtica) com la bagassa (terme despectiu per a una dona o prostituta) es troben en el seu millor moment, referint-se a la ufanor, plenitud o millor presència gràcies a la primavera.

mesos persones plantes

Boira en sequedat, ven la mula i compra el blat.

És un indicatiu que s’acosten mals temps de producció agrària. Si hi ha boira (que sol indicar humitat) en un període general de sequera. "Ven la mula i compra el blat": Indica que no s'ha de confiar que aquesta boira porti pluges suficients. Davant la certesa de la falta d'aigua, és millor vendre el bestiar (la mula, que és cara de mantenir) i assegurar el menjar (el blat) per a la família, ja que la collita serà dolenta.

animals oratge plantes

Bolet amb beina i corbata, és segur que és dels que mata

Desaconsella la menja de bolets

plantes salut menjar

Bolet o rovelló, al sarró

Fa referència a la seva recol·lecció

plantes

Bolets amb llet i que piquen, si no maten mortifiquen

Adverteix sobre el perill d'alguns bolets del gènere Lactarius que segreguen un làtex (llet) blanc o de color i tenen un gust picant. Indica que, tot i que no tots són mortals, molts són tòxics, indigestos o causen trastorns gastrointestinals greus («mortifiquen»).

menjar plantes salut

Bolets de soca, toca que toca

menjar justicia plantes

Bolets, es mengen calents i es caguen freds

plantes menjar

Bon any pel primer de juny, any de llegum

L’oratge de cada moment de l’any és indicatiu de les collites

mesos plantes oratge bona any+1

Bon arbre és el garrofer que fa garrofes tot l'any; quan li cullen les d'enguany, ja té les de l'any que ve

Més que un refrany, és una cançó.

bona plantes

Bon arròs, bona llimona; bona barca, bon timó

El que és bo, convé que també en tengui el complement.

bona menjar plantes mar

Bon blat fa bon beure

Menjar molt pa demana beguda per reblanir-lo

beure menjar plantes bona

Bon blat fa bon pa

La bondat en les persones o els productes solen donar bon resultat

menjar plantes bona

Bon profit i un raig d'oli

bona plantes menjar

Bona soca, bona bajoca

bona plantes

Bona vista vegam, bacores per Sant Joan

24 juny. Aquesta dita és una expressió de desig i alegria per l'arribada dels primers fruits de l'estiu! És la forma popular de donar la benvinguda a la temporada de les bacores, un moment molt esperat al camp valencià. Per extensió és una expressió humorística d’alegria quan un troba inesperadament algun conegut

bona mesos plantes sants maneres de dir

Bona vista vejam, bacores per Sant Joan, carbassetes tendres i figues a l'agost

24 juny. És una exclamació d'alegria pel retrobament d'algú a qui s'aprecia, com quan trobem una figa a la mà.

bona mesos plantes sants

Bona vista vejam, figues en agost!

S'utilitza com a salutació afectuosa i una mica recriminatòria quan fa molt de temps que no es veu algú. L'expressió combina l'alegria del retrobament amb una excusa tradicional sobre el pas del temps, indicant que cadascú arriba quan toca, igual que els fruits de la terra.

bona mesos plantes maneres de dir

Bona vista vejam, naps en Advent.

S'utilitza com a salutació afectuosa i una mica recriminatòria quan fa molt de temps que no es veu algú. L'expressió combina l'alegria del retrobament amb una excusa tradicional sobre el pas del temps, indicant que cadascú arriba quan toca, igual que els fruits de la terra.

bona festivitats plantes maneres de dir

Bona xeixa

Bon assumpte

plantes maneres de dir bona

Bonico o bonica, com la magrana d'Elx

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs plantes

Bordó i carabassa, vida regalada

Ho diuen parlant dels malfeiners que van d'una banda a l'altra

treball plantes

Borró que neix per [o dins] d'abril, no té temps de fer bon vi

[borró = gema, brot]. La vinya que floreix abans de maig fa el raïm abans d’hora i poc dolç

camp mesos plantes vinya

Botar totes ses bardisses

Anar envant arregussant tots els obstacles

maneres de dir plantes

Bou i arròs

Recepta de les festes de Reus

plantes menjar animals

Branca seca, fora de l'arbre

El perjudica.

plantes

Bròquil i sardina premsada a tothom agrada

Destaca la unió d'aquests dos aliments clàssics i senzills, sovint assenyalant la sardina premsada (o arengada) com un aliment tradicional molt saborós i accessible, reconegut per la seva conservació i consum històric.

animals menjar plantes

Bròquil sense oli, no val ni un dimoni.

El bròquil bullit cal que sigui ben amanit, doncs que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Per extensió es diu que les coses que no són bones no serveixen.

menjar plantes

Brots d'arbre bord no poden molt pujar en alt

plantes

Brunyir la canya

Colpejar, apallissar

maneres de dir plantes

Bufar el pebre

Significa ser molt bru de pell o tenir la pell fosca, sovint a causa de l'exposició al sol. S'utilitza per descriure persones amb la pell molt bronzejada o cremada pel sol, freqüentment aplicada a mariners o gent de mar.

plantes maneres de dir

Bull que bull i la favadura

menjar plantes

Bullir cols

Fer la ranera de l'agonia

maneres de dir plantes

Bullir la ceba [a algú]

Es diu d'algú que és molt vell i que, doncs, viurà poc

maneres de dir plantes vell

Buscar [algú o alguna cosa] pels canyots

Ser inútil buscar algú o alguna cosa perquè serà molt difícil de trobar

maneres de dir plantes

Cada arbre fa el seu fruit

plantes

Cada arbre fa ombra segons la llum d'on li ve

plantes

Cada cosa a son temps... i d'estiu cigales, i de maig cireres... i per Pasqua formatjades