Cal abrigar-se a partir de novembre
Significa que els camperols no solen endevinar gaire els canvis de temps
Significa que el vent de ponent (oest) sol iniciar les tempestes o la inestabilitat (la mou), mentre que el vent de llevant (est) és el que porta la humitat del mar i descarrega la pluja (la plou).
En general, la tradició valenciana desconfia de tot allò procedent de Castella: el vent, per assecador i la pluja, per escassa
Expressa la desconfiança cap al vent de l'oest (ponent) i, metafòricament, cap a les persones o influències procedents de l'interior peninsular, considerant-les assecadores, poc beneficioses o poc fiables. Indica que el vent de ponent té molt mala premsa, ja que arriba sec i calent.
En general, la tradició valenciana desconfia de tot allò procedent de Castella
Aquesta dita meteorològica ens serveix per expressar els recels de tot allò que ens arriba de l’oest, ja siguin vents o gent
Indica la mala fama que té el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.
Significa que la por i el fred solen anar a més: la por se la fa u mateix, i si u mateix no li posa límit, pot arriba a la bogeria; quant al fred, si no se li posa remei, pot dur-nos a la mort
Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (8 maig) fins a Sant Miquel de setembre (29 setembre), època de bonança estival.
Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (8 maig) fins a Sant Miquel de setembre (29 setembre), època de bonança estival. Utilitzada històricament per marcar terminis agrícoles, de lloguer o de contractes de masoveria.
A la fi de l’estiu i del bon temps és preferible no embarcar-se, en previsió de la possible mala mar tardoral
1 novembre. Marca el període de "treva" que necessita el camp just abans de l'hivern profund. És el temps de la collita de l'oliva. Si plou massa, l'oliva s'aigua, cau a terra i es podreix; si fa massa vent, se'n va tota a terra abans d'arribar al trull.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre on el temps es torna clarament hivernal, consolidant el fred, la pluja o el vent.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Som en els dies més foscos de l'any. Coincideix amb el pas de la tardor a l'hivern, quan els dies es fan més curts fins a arribar al solstici d'hivern (el dia més curt de l'any, entorn del 21 de desembre).
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. La fi de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal oratge apareix. Assenyala que en aquest període és habitual el mal temps, incloent-hi pluges, vent fort i les primeres neus o glaçades, marcant l'inici formal de l'hivern.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix. És una època típica de la tardor on les temperatures baixen i les precipitacions són freqüents, ja sigui en forma de pluja o glaçades.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix. És una època típica de la tardor on les temperatures baixen i les precipitacions són freqüents convertin-se en neu a les zones altes.
Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És un mes de transició cap a l'hivern, caracteritzat per la inestabilitat meteorològica, el temps és desapacible i canviant. amb alta probabilitat de vent, pluja, fred o neu.
El poder polític i la naturalesa es poden manifestar adversos en algun moment
Els vents favorables per a la mòlta del gra reportaven pocs diners perquè els camperols pagaven la feina amb part de la farina obtinguda
Els vents provinents de mestral són els més durs. Són vents per norma general ratxejats i amb velocitats altes. En navegació marítima a vela són els més temuts i complicats de navegar. Alhora, són vents que els dies que bufen provoquen malestar en la salut en part de la població.
El temps de llum solar va reduint-se paulatinament
És l’anomenat estiuet de Sant Miquel: uns pocs dies en què la temperatura augmenta un poquet cap al final del setembre
Adverteix que són enganyosos perquè l’un no calfa i l’altra no és persistent
Els vents més profitosos per a la navegació o la molineria són els que bufen amb força i resulten perillosos
El primer amor sol ser el més bonic de la vida perquè és un sentiment nou i pur; i la lluna de gener, la més gran i diàfana perquè l’atmosfera és límpida
L’últim amor sol ser el definitiu, en comparança amb la lluna de gener, que és la més bonica de tot l’any durant la setmana en què fa el ple
Aconsella evitar viure en llocs on l'ús de llenya és excessiu, ja que s'associa a pobles de clima molt fred, inhòspits o deprimits econòmicament. Indica que els llocs que requereixen molta llenya per escalfar-se tenen hiverns durs i una vida desagradable.
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. El santoral de Sant Antoni de Pàdua són dies d'alta estabilitat atmosfèrica, els vents són inexistents per situacions de pantà baromètric d'altes pressions. Les brises han de ser febles, perquè no es produeix intercanvi de masses d'aire, entre el mar i l'interior de l'illa. La calor intensa és típica d'aquestes dates.
11 juny. Si fa vent durant aquest mes, i el fa abans de la primera quinzena farà bé en molts aspectes agrícoles.
Mare de Déu d'agost: 15 agost. Sant Miquel: 29 setembre. Aquesta és la dita que fa tremolar els agricultors, especialment els qui tenen vinya o ametllers! En aquestes dates la fruita (el raïm, l'ametlla, la figa) està en el seu punt crític de maduració. Una pluja forta ara pot podrir el fruit o fer que s'infli massa i s'esberli. Les tempestes de finals d'estiu solen ser violentes i sovint porten pedra, cosa que pot carregar-se tota la collita de l'any en deu minuts.
17 de gener. Fa referència a la llargada del dia. A mitjans de gener la diferència ja és tan clara que es diu que tenim una hora més de sol.
En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.
Referit al comportament climàtic entre els mesos de lhivern meteorològic (desembre, gener i febrer). Les premisses relaten que si el mes de desembre i el de gener són anormalment càlids, el febrer serà extremadament fred, seguint la premissa que arriba el fred.
En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.
Si, a més de fer fred, ha plogut, hi haurà també humitat, amb què augmentarà la sensació tèrmica de gelor
Es diu perquè les nevades d'hivern garantitzen la cullita de l'estiu
Fa referència a la influència que té la neu durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat
Encara queda el gener i el febrer.
En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.
Si pel desembre no fa fred, és que l’hivern ve retardat i les pluges, també
Pel desembre i gener regna la pluja, el glaç i la neu i el pagès resta sense fer res doncs és temps de deixar reposar el camp i mirar el cel tractant d'endevinar l'anyada que espera.
La gelor mata cucs i paràsits i sol aportar humitat a la terra en forma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís
Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles
Supersticions sobre les tempestes. Un cop fet el mal, és inútil voler-hi posar remei
2 febrer. Els tres primers dies del febrer són indicatius del fred que farà a continuació
Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles
Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles
Les coses s’han de preveure i avisar amb temps; després resulta inútil i, damunt, es queda malament
Encoratja a suportar els mals moments, que seran efímers o transitoris
Significa que després de les causes venen els efectes
[basca = xafogor, calor humitosa]. La Pasqua florida tanca la porta de l'hivern i obri la de l'estiu
Significa que tota calamitat por ser superada per una altra pitjor
Significa que tota calamitat por ser superada per una altra pitjor
Les boires no mullen la terra, la qual roman seca
Significa que, després d'un llarg període de sequera (manca de pluja), sol arribar un període de pluges intenses o temporals. Expressa la creença popular que la naturalesa tendeix a l'equilibri i que els extrems meteorològics se solen corregir. Així sol ocórrer, sobretot a la zona litoral llevantina, on els estius llargs donen pas a la gota freda que s’enduu ponts.
Vol dir que la divina providència no envia a l'home treballs superiors a les seves forces per a resistir-los
El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules
Si fa sequedat en primavera i plou massa tard, les collites se’n ressenten
Es refereix als hipòcrites, que diuen una cosa i en fan una altra o presenten una imatge amable i actuen amb traïdoria
El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules
Sant Gil: 1 de septiembre. Sant Jeroni: 30 setembre. Fa referència al mes de setembre, que comença amb sant Gil abat i acaba amb sant Jeroni. Presenta la presumpció del començament del camí cap a l'hivern, quan el llarg i intens estiu dóna mostres de canvis, pel que sembla les temperatures nocturnes i les hores de sol descendeixen gradualment, igual que augmenten les precipitacions, donant la sensació de la proximitat del canvi estacional.
Una gelada extraordinària al final de la primavera arruïna totes les collites
Enumera tres perills considerats traïdors o inesperats: la pedra (granís), la boira espessa i la guitza d'una euga. S'utilitza per demanar protecció davant situacions que poden causar danys sobtats, ja siguin naturals o animals, especialment en l'àmbit rural.
Els trons no fan cap mal a ningú, mentre que les pedregades sí
La fresca boira matinal es dissipa per l’acció solar, encara que la humitat continua estant en l’ambient, però calenta
Sobretot al ple de l’estiu, pot produir-se una tempesta de poca durada amb gotellada com a reacció a una gran calorada
[turment = patiment, tortura, martiri]. Els dies ventosos posen de mal humor, dificulten treballs, trenquen o tiren coses, alcen pols...
Mou el mar i fa que els peixos busquen recer en aigües més profundes
Climatològicament fa referència a un dia on hi ha boira o núvols espessos que no deixen passar bé la claror del sol, fent que el cel estigui gris i poc lluminós. En sentit figurat descriu una jornada malenconiós o emocionalment difícil, caracteritzada per la manca d'ànim, nostàlgia o pesadum.
Vol dir que a l'estiu, quan els dies són llargs, no convé menjar gaire peix