oratge

De pagès, no n'hi ha cap de savi

Significa que els camperols no solen endevinar gaire els canvis de temps

saber oficis oratge

De ponent el mou i de llevant plou.

Significa que el vent de ponent (oest) sol iniciar les tempestes o la inestabilitat (la mou), mentre que el vent de llevant (est) és el que porta la humitat del mar i descarrega la pluja (la plou).

oratge

De ponent, ni aigua ni vent

En general, la tradició valenciana desconfia de tot allò procedent de Castella: el vent, per assecador i la pluja, per escassa

aigua oratge

De ponent, ni dona ni vent

Expressa la desconfiança cap al vent de l'oest (ponent) i, metafòricament, cap a les persones o influències procedents de l'interior peninsular, considerant-les assecadores, poc beneficioses o poc fiables. Indica que el vent de ponent té molt mala premsa, ja que arriba sec i calent.

oratge persones

De ponent, ni dona, ni vi, ni casament

En general, la tradició valenciana desconfia de tot allò procedent de Castella

persones vinya oratge

De ponent, ni gent ni vent

Aquesta dita meteorològica ens serveix per expressar els recels de tot allò que ens arriba de l’oest, ja siguin vents o gent

gent oratge

De ponent, ni vent, ni gent, ni casament

Indica la mala fama que té el vent ponentí i en general les coses que vénen d'occident.

amor oratge

De ponent, tot malament

El vent de ponent és un vent amb molt mala premsa

oratge mal

De por i de fred, qui més se'n posa, més n'admet

Significa que la por i el fred solen anar a més: la por se la fa u mateix, i si u mateix no li posa límit, pot arriba a la bogeria; quant al fred, si no se li posa remei, pot dur-nos a la mort

oratge

De Sant Miquel a Sant Miquel fa una mateixa mar i un mateix cel

Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (8 maig) fins a Sant Miquel de setembre (29 setembre), època de bonança estival.

oratge sants mar

De Sant Miquel a Sant Miquel, els pastors venen els anyells

Fa referència al període de temps que va des de Sant Miquel de maig (8 maig) fins a Sant Miquel de setembre (29 setembre), època de bonança estival. Utilitzada històricament per marcar terminis agrícoles, de lloguer o de contractes de masoveria.

animals oficis oratge sants

De setembre enllà prou navegar

A la fi de l’estiu i del bon temps és preferible no embarcar-se, en previsió de la possible mala mar tardoral

mesos mar oratge

De Tots Sants a l'advent, ni massa pluja ni massa vent

1 novembre. Marca el període de "treva" que necessita el camp just abans de l'hivern profund. És el temps de la collita de l'oliva. Si plou massa, l'oliva s'aigua, cau a terra i es podreix; si fa massa vent, se'n va tota a terra abans d'arribar al trull.

festivitats mesos oratge

De Tots Sants a Nadal, l'hivern formal

Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal ha de començar el fred l’1 de novembre on el temps es torna clarament hivernal, consolidant el fred, la pluja o el vent.

estacions festivitats mesos oratge

De Tots Sants a Nadal, les set setmanes fosques de l'any

Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Som en els dies més foscos de l'any. Coincideix amb el pas de la tardor a l'hivern, quan els dies es fan més curts fins a arribar al solstici d'hivern (el dia més curt de l'any, entorn del 21 de desembre).

festivitats mesos oratge setmana

De Tots Sants a Nadal, neu i pluja i vent cabal

Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. La fi de la tardor, la temperatura decreix, la humitat ambiental creix i el mal oratge apareix. Assenyala que en aquest període és habitual el mal temps, incloent-hi pluges, vent fort i les primeres neus o glaçades, marcant l'inici formal de l'hivern.

festivitats mesos oratge

De Tots Sants a Nadal, o bé ploure o bé gelar

Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix. És una època típica de la tardor on les temperatures baixen i les precipitacions són freqüents, ja sigui en forma de pluja o glaçades.

festivitats oratge be

De Tots Sants a Nadal, o ploure o nevar

Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. A la fi de la tardor, la temperatura decreix i la humitat ambiental creix. És una època típica de la tardor on les temperatures baixen i les precipitacions són freqüents convertin-se en neu a les zones altes.

festivitats mesos oratge

De Tots Sants a Sant Andreu, vent o pluja, fred o neu

Tots Sants: 1 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És un mes de transició cap a l'hivern, caracteritzat per la inestabilitat meteorològica, el temps és desapacible i canviant. amb alta probabilitat de vent, pluja, fred o neu.

festivitats mesos oratge

De tres coses no t'has de fiar: del rei, del temps i de la mar

El poder polític i la naturalesa es poden manifestar adversos en algun moment

persones oratge mar consells

De vent moliner, molta feina i poc diner

Els vents favorables per a la mòlta del gra reportaven pocs diners perquè els camperols pagaven la feina amb part de la farina obtinguda

oratge treball diners

Dejorn es colga el mestral cansat de fer mal, però no pot dormir i es lleva de matí

Els vents provinents de mestral són els més durs. Són vents per norma general ratxejats i amb velocitats altes. En navegació marítima a vela són els més temuts i complicats de navegar. Alhora, són vents que els dies que bufen provoquen malestar en la salut en part de la població.

oratge

Del cel tot no és mel.

S'utilitza per expressar que no tot el que ve de dalt, o no tot el que sembla bo i fàcil, és positiu o agradable, indicant que les coses bones sovint vénen acompanyades de dificultats o que les expectatives altes no sempre es compleixen.

oratge

Del juny enllà, el dia comença a baixar

El temps de llum solar va reduint-se paulatinament

oratge mesos dia i nit

Del llebeig, aigua veig

oratge

Del puig es veu la vela

oratge

Del setembre a la tardor torna el calor

És l’anomenat estiuet de Sant Miquel: uns pocs dies en què la temperatura augmenta un poquet cap al final del setembre

oratge estacions mesos

Del sol de l'hivern i dels núvols d'estiu, enganyats eixiu

Adverteix que són enganyosos perquè l’un no calfa i l’altra no és persistent

estacions oratge

Del vent, el més bo, és el dolent

Els vents més profitosos per a la navegació o la molineria són els que bufen amb força i resulten perillosos

oratge

Del xaloc, ni molt ni poc

Convé la humitat i la pluja, però no en excés

oratge

Dels amors sempre el primer, i de llunes, la del gener

El primer amor sol ser el més bonic de la vida perquè és un sentiment nou i pur; i la lluna de gener, la més gran i diàfana perquè l’atmosfera és límpida

amor mesos oratge

Dels amors, sempre el darrer, i de llunes, la de gener

L’últim amor sol ser el definitiu, en comparança amb la lluna de gener, que és la més bonica de tot l’any durant la setmana en què fa el ple

mesos amor oratge

Dels pobles a on es crema molta llenya, fugir prompte

Aconsella evitar viure en llocs on l'ús de llenya és excessiu, ja que s'associa a pobles de clima molt fred, inhòspits o deprimits econòmicament. Indica que els llocs que requereixen molta llenya per escalfar-se tenen hiverns durs i una vida desagradable.

oratge

Dels vents de juny, o de Sant Antoni, ni un.

13 juny: Sant Antoni de Pàdua. El santoral de Sant Antoni de Pàdua són dies d'alta estabilitat atmosfèrica, els vents són inexistents per situacions de pantà baromètric d'altes pressions. Les brises han de ser febles, perquè no es produeix intercanvi de masses d'aire, entre el mar i l'interior de l'illa. La calor intensa és típica d'aquestes dates.

mesos oratge sants

Dels vents del juny el de Sant Bernabé és l'únic que va bé

11 juny. Si fa vent durant aquest mes, i el fa abans de la primera quinzena farà bé en molts aspectes agrícoles.

mesos oratge sants

Des de la Mare de Déu d'agost a Sant Miquel no hi ha cap pluja que faça bé

Mare de Déu d'agost: 15 agost. Sant Miquel: 29 setembre. Aquesta és la dita que fa tremolar els agricultors, especialment els qui tenen vinya o ametllers! En aquestes dates la fruita (el raïm, l'ametlla, la figa) està en el seu punt crític de maduració. Una pluja forta ara pot podrir el fruit o fer que s'infli massa i s'esberli. Les tempestes de finals d'estiu solen ser violentes i sovint porten pedra, cosa que pot carregar-se tota la collita de l'any en deu minuts.

festivitats oratge sants

Des de Sant Anton, una hora més de sol

17 de gener. Fa referència a la llargada del dia. A mitjans de gener la diferència ja és tan clara que es diu que tenim una hora més de sol.

mesos oratge sants

Descarregar els núvols

Significa ploure amb força, abundosament o torrencialment.

oratge maneres de dir

Descarregar la pluja

Significa començar a ploure de manera intensa o sobtada.

aigua oratge maneres de dir

Desembre ben fred, bon any i ben esplet

En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.

any camp mesos oratge

Desembre és un vell, que arruga la pell

És l’últim mes de l’any, i per tant el més vell, i el seu fred hivernal fa que la pell es contraga i s’arrugue

mesos cos huma oratge persones vell

Desembre florit? Quan hi ha neu a la terra

mesos oratge

Desembre i gener calent, febrer dolent.

Referit al comportament climàtic entre els mesos de lhivern meteorològic (desembre, gener i febrer). Les premisses relaten que si el mes de desembre i el de gener són anormalment càlids, el febrer serà extremadament fred, seguint la premissa que arriba el fred.

mesos oratge

Desembre molt fred, bon gener i millor esplet

En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.

camp mesos oratge

Desembre mullat, gener ben gelat

Si, a més de fer fred, ha plogut, hi haurà també humitat, amb què augmentarà la sensació tèrmica de gelor

oratge mesos

Desembre nevat bon any assegurat

Es diu perquè les nevades d'hivern garantitzen la cullita de l'estiu

mesos oratge

Desembre nevat, bon any per al blat

Les baixes temperatures i la neu aporten humitat constant a la terra i protegeixen les llavors. Això garanteix un bon creixement del blat de cara a l'estiu.

any bona mesos oratge plantes

Desembre never ompli botes i graner

Fa referència a la influència que té la neu durant aquest mes per tirar endavant els sembrat de la vinya i el blat. Assenyala que un mes de desembre nevat (on l'aigua queda retinguda en forma de neu als camps) garanteix la humitat necessària per als sembrats, especialment del blat, assegurant així l'èxit de les collites futures.

camp mesos oratge vinya

Desembre passat, fred arribat, si no s'ha perdut o no l'han robat

Encara queda el gener i el febrer.

mesos oratge

Desembre que fred no plany, bon gener i millor any

En el desembre és normal que faci fred, convenient perquè l'anyada vagi bé.

any bona mesos oratge

Desembre tremolant, bon gener i millor any

Si pel desembre no fa fred, és que l’hivern ve retardat i les pluges, també

oratge

Desembre xopat, i gener ben gelat

Pel desembre i gener regna la pluja, el glaç i la neu i el pagès resta sense fer res doncs és temps de deixar reposar el camp i mirar el cel tractant d'endevinar l'anyada que espera.

mesos oratge

Desembre, gelat i nevat

Es clar, estem en l'entrada de l'hivern

oratge mesos

Desembre, gelat i nevat, mata els cucs i prepara el bon any

La gelor mata cucs i paràsits i sol aportar humitat a la terra en forma de glaçades, neu, rosada, pluja o granís

mesos oratge animals

Desfer-se els quartos a la mà com la neu

S'utilitza per descriure el fet de malgastar els diners ràpidament. Vol dir que els diners (els «quartos») desapareixen de les mans amb molta facilitat, igual que la neu es fon ràpidament.

cos huma diners oratge

Desfet de temps

Gran tempestat

maneres de dir oratge

Després d'una bona nevada, ve una bona fredada

Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles

oratge bona

Després d'una gran sequera, ve una gran mullera

oratge

Després de caiguda la pedregada, tocar a mal temps

Supersticions sobre les tempestes. Un cop fet el mal, és inútil voler-hi posar remei

oratge

Després de la Candelera, l’hivern enrere; però si no ha nevat i vol nevar, l’hivern encara ha de començar

2 febrer. Els tres primers dies del febrer són indicatius del fred que farà a continuació

estacions festivitats mesos oratge

Després de la gelada, pot vindre una nevada

Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles

oratge

Després de la gelada, ve la nevada

Tot és possible; i al revés, també. És a dir, que a vegades les calamitats no vénen soles

oratge

Després de la pedregada ja no cal tocar campanes

Les coses s’han de preveure i avisar amb temps; després resulta inútil i, damunt, es queda malament

oratge campana

Després de la pluja ve el bon temps

Encoratja a suportar els mals moments, que seran efímers o transitoris

temps oratge

Després de la tempesta, ve la calma

Las males situacions acaben passant

oratge

Després de la tronada [o dels trons] ve la pluja

Significa que després de les causes venen els efectes

oratge

Després de les Pasqües vénen les basques

[basca = xafogor, calor humitosa]. La Pasqua florida tanca la porta de l'hivern i obri la de l'estiu

festivitats oratge

Després del ponent ronca el torrent

Significa que tota calamitat por ser superada per una altra pitjor

oratge

Després del vent, ve el torrent

Significa que tota calamitat por ser superada per una altra pitjor

oratge

Després d’un desembre boirós vindrà un gener polsós

Vincula directament el clima de finals d'any amb el del principi del següent. Significa que un mes de desembre marcat per les boires intenses sol precedir un mes de gener molt sec, ventós i sense precipitacions.

mesos oratge

Després d’una gran secada, una gran mullada

Significa que, després d'un llarg període de sequera (manca de pluja), sol arribar un període de pluges intenses o temporals. Expressa la creença popular que la naturalesa tendeix a l'equilibri i que els extrems meteorològics se solen corregir. Així sol ocórrer, sobretot a la zona litoral llevantina, on els estius llargs donen pas a la gota freda que s’enduu ponts.

oratge

Déu dóna el fred segons la roba .

Vol dir que la divina providència no envia a l'home treballs superiors a les seves forces per a resistir-los

déu donar oratge indumentària

Déu ens guarde de freds tardans, i de frares i capellans

El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules

oratge persones déu

Déu ens guarde de la pols de maig i de la fang d'agost

Si fa sequedat en primavera i plou massa tard, les collites se’n ressenten

oratge mesos déu

Déu ens guarde de tot mal i bufada de mestral

Es conjura aquest fred gelador

oratge déu

Déu ens guardi de traïdor i de fred quan fa calor

Es refereix als hipòcrites, que diuen una cosa i en fan una altra o presenten una imatge amable i actuen amb traïdoria

déu persones oratge

Déu ens lliure de freds tardans, de frares i capellans

El fred que arriba quan ja no se l’espera sol perjudicar la salut i els cultius, de la mateixa manera que rectors i monges solen perjudicar-nos la butxaca amb bones paraules

déu oratge persones

Déu ens lliure de l'airet, del mes que entre en abat i acabe en frare

Sant Gil: 1 de septiembre. Sant Jeroni: 30 setembre. Fa referència al mes de setembre, que comença amb sant Gil abat i acaba amb sant Jeroni. Presenta la presumpció del començament del camí cap a l'hivern, quan el llarg i intens estiu dóna mostres de canvis, pel que sembla les temperatures nocturnes i les hores de sol descendeixen gradualment, igual que augmenten les precipitacions, donant la sensació de la proximitat del canvi estacional.

déu oratge

Déu ens lliure de les gelades de maig

Una gelada extraordinària al final de la primavera arruïna totes les collites

déu mesos oratge

Déu et doni una bona assecada, com el sol a la gelada

El sentit d'aquesta dita és desitjar que algú rebi una "bona assecada" (una mala passada o un càstig) comparable a l'efecte que fa el sol sobre una gelada: és a dir, fer desaparèixer o eliminar qualsevol rastre d'allò que hi havia de manera fulminant.

bona consells déu donar oratge

Déu et lliuri de pedra, boira i guitza d´euga

Enumera tres perills considerats traïdors o inesperats: la pedra (granís), la boira espessa i la guitza d'una euga. S'utilitza per demanar protecció davant situacions que poden causar danys sobtats, ja siguin naturals o animals, especialment en l'àmbit rural.

animals déu oratge

Déu faça que trone i no pedregue

Els trons no fan cap mal a ningú, mentre que les pedregades sí

oratge déu

Dia boirós, humit o calorós

La fresca boira matinal es dissipa per l’acció solar, encara que la humitat continua estant en l’ambient, però calenta

oratge dia i nit

Dia carregat

Dia mig ennuvolat sense arribar a ploure

maneres de dir oratge dia i nit

Dia cobert

Dia en què el cel està cobert de núvols, tapat o encapotat, on la llum solar directa està obstruïda.

oratge dia i nit maneres de dir

Dia covat

Dia en què no corre aire i fa una calor bascosa

oratge dia i nit maneres de dir

Dia creixent, fred naixent

A l’alba i quan ix el sol fa més fred que quan era fosc

dia i nit oratge

Dia de basca

Dia de molta calor i humitat

maneres de dir oratge

Dia de basca, perilla borrasca

Sobretot al ple de l’estiu, pot produir-se una tempesta de poca durada amb gotellada com a reacció a una gran calorada

dia i nit oratge

Dia de bou, tot és bou; dia de porc, tot és xuia

oratge

Dia de sol, vespra de neu

oratge

Dia de vent, dia de turment

[turment = patiment, tortura, martiri]. Els dies ventosos posen de mal humor, dificulten treballs, trenquen o tiren coses, alcen pols...

oratge

Dia de xaloc, mar molta i peix poc

Mou el mar i fa que els peixos busquen recer en aigües més profundes

oratge animals mar

Dia ennuvolat

Dia en què el cel està cobert de núvols, tapat o encapotat, on la llum solar directa està obstruïda.

oratge dia i nit maneres de dir

Dia fosc

Dia tapat, dia cobert, dia ennuvolat.. Descriu una jornada mancada de llum, generalment per núvols densos, boira o situacions meteorològiques adverses. També pot referir-se a la foscor mateixa del capvespre ("a entrada de fosc")

oratge dia i nit maneres de dir

Dia gris

Climatològicament fa referència a un dia on hi ha boira o núvols espessos que no deixen passar bé la claror del sol, fent que el cel estigui gris i poc lluminós. En sentit figurat descriu una jornada malenconiós o emocionalment difícil, caracteritzada per la manca d'ànim, nostàlgia o pesadum.

oratge dia i nit maneres de dir

Dia llarg, peix curt

Vol dir que a l'estiu, quan els dies són llargs, no convé menjar gaire peix

animals menjar oratge dia i nit

Dia nuvolós

És una jornada on el cel està ple de núvols, presentant una nuvolositat que generalment cobreix gran part del firmament. Aquest tipus de temps sovint s'associa a temperatures més suaus i a la possibilitat de precipitacions.

oratge dia i nit maneres de dir

Dia rúfol

Dia de fred i sense sol

dia i nit maneres de dir oratge

Dia tapat

Descriu una jornada amb el cel cobert de núvols, on el sol no es veu. És sinònim de dia ennuvolat, gris o fosc. Aquestes jornades sovint porten precipitacions o plugims i requereixen tenir el paraigua a prop.

oratge dia i nit maneres de dir