`

Refranys oratge

oratge

Vent mestral, vent de tall

[Peix de tall: Aquell que es ven a talls, perquè l'animal és molt gros]. Ho solen dir els pescadors.

oratge

Vent migjorn, no hi torn

ho diuen els pagesos i els mariners, perquè aquest vent és dolent per als seus treballs

oratge

Vent porta a port i vent porta la mort

Pot ser beneficiós o mortal. Segons quin vent bufi i amb quina intensitat pot ser favorable per a la navegació o perjudicar.

oratge llocs

Vent que bufa de França, unes vegades fred, altres bonança

Els vents del nord solen ser freds, però a vegades no arriben ací

oratge mar animals

Vent xaloc, molta mar i peix poc

Mou el mar i fa que els peixos busquen recer en aigües més profundes

mar oratge camp bona

Vent xaloc, per a la mar no és bo, i per al camp tampoc

No és un vent agradable, com el garbí, sempre humitosos

oratge

Vent xerrador, no et faça por

El vent que fa soroll per finestres i fumerals i mou fressa entre el fullam és suau o fluix

oratge

Ventada de llevant, tothom el cel guaitant; ventada de ponent, el capità content.

És un vent plujós, que bufa tot l'any i origina una notable alteració de la mar. La tardor i la primavera són les estacions on el llevant té més presència, sent els mesos d'octubre i març els que enregistren una major conflictivitat.

festivitats mesos oratge

Ventada de Sant Andreu, Nadal tapat de neu

Sant Andreu: 30 novembre. Nadal: 25 desembre.

diners mesos oficis oratge

Ventades de febrer, guanyes e fosser

[fosser = enterrador]. Aquest mes és tingut com a dolent per a la salut.

mesos oratge sants

Ventades per sant Marc, boirades per la mar.

25 d'abril. Indica que si hi ha ventades en aquesta data, és probable que hi hagi boira o temps humit a la mar. És un indicador de canvi de temps o inestabilitat, sovint associat a vents com el xaloc, desfavorables per a l'agricultura i la navegació.

oratge

Vermell a ponent, o aigua o vent

Quan el dia se pon i hi fa de vermell, assenyala ventades pel dia segúent.

oratge

Vermell i ponent, senyal de vent

Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà

mesos vinya oratge

Vinet, qui t'ha batejat? l'agost va ser mullat

La possible pluja d’agost [habitualment cap a la 3a setmana] aigualeix el raïm que està madurant i adquirint dolçor

oratge animals

Vol de mosquit, pluja tot seguit

Es diu perquè la presència de mosquits és considerada com a senyal de pluja

animals oratge

Vols d’ocells, la pluja darrera d’ells

Quan volen formant nuvolades, és prou possible que siga imminent, però quan les formigues es tapen el forat, la pluja és immediata

mesos oratge plantes

Xàfec d'agost, bolets amb abundor

Els fongs i els bolets comencen a desenvolupar-se per reacció de la terra calenta davant la pluja fresca i es mostren al cap d’unes tres setmanes. Els rovellons o esclata-sangs, a l’octubre

estacions oratge

Xàfec d'estiu fa la meitat del que diu

Tot plegat, res. Les precipitacions a l'estació d'estiu solen ser menors del que semblen.

estacions oratge

Xàfec d'estiu tota l'aigua cap al riu

Una pluja forta no podrà ser absorbida pel terreny i en bona part s'escorrerà, perdent-se cap el riu. Serà la pluja menuda i de durada la més valiosa

mar oratge

Xaloc, molta mar i peix poc

Significa que aquest vent fa difícil la pesca

camp mar oratge

Xaloc, ni en la mar ni en el camp tampoc

És un vent carregat d’humitat marina

oratge mar

Xaloc, ni molt ni poc

Ho diuen els mariners perquè el xaloc és un vent inconstant i que produeix gran moviment a la mar

camp oratge mar

Xaloc, per a la mar no és bo, i per al camp tampoc

Dificulta els treballs dels pescadors i dels pagesos.

oratge

Xaloc, vent de fora i aigua prop

Per significar que el xaloc sovint duu pluges darrere.

llocs oratge

Xateví? Ni al vespre ni al matí

[A la Ribera li diuen xateví perquè Xàtiva cau al sud]. És un vent que no convé a les plantes

oratge maneres de dir

–Tinc fred! –Arrima't a la paret!

Es diu com a resposta expeditiva a qui s'encomana a algú altre dientli: "Tinc fred"