Refranys oratge

Amb pluja i vent, l'octubre entra content

oratge, mesos, aigua

Amb roba i bons aliments, el fred es torna calent (No hi ha res com estar ben abrigat i un bon plat calent per combatre el fred)

bona, menjar, oratge, indumentària

Amb veles soltes es perden moltes voltes

oratge

Amb vent de Ponent, no troba arrecer sa gent.

oratge

Amb vent netegen el blat, i amb càstig el pecat

plantes, oratge, camp

Amb vent xaloc es coloms volen avall

animals, oratge

Amb vi ranci i pa calent fa de bon passar l'hivern.

menjar, estacions, bona, oratge

Amistat de gendre, sol d’hivern (Adverteix que el parentiu i les relacions laborals són una circumstància sobrevinguda i freda, diferent de la veritable amistat)

amistat, oratge, parentiu

Amistat de senyor, sol d’hivern i paraula de dona, no deus posar confiança (Adverteix que el parentiu i les relacions laborals són una circumstància sobrevinguda i freda, diferent de la veritable amistat)

oratge, amistat, persones

Amor de gendre, sol de desembre (És un amor aparent, sense consistència)

parentiu, oratge, amor

Amor de senyor, aigua en cistelló; i si fos barrut, aigua en un embut (Vol dir que els poderosos no solen tenir amor fort a ningú)

aigua, amor, oratge

Amor, vent i ventura, poc dura (És una opinió. De fet, o creixen, o minven, però mai són estàtics)

amor, oratge

Amors de Candeler donen bon fruiter [Candeler = la Candelera, 2 de febrer] (Pel febrer fa molt fred, el qual invita a estar molt junts per conservar la calor corporal, de la qual pot derivar-se descendència)

mesos, amor, festivitats, oratge

Anant jo calent, me'n ric de la gent (L' interès personal deu prevaleixer davant l'opinió de tercers)

oratge, gent, riure/plorar

Anar amb aigua (Ploure molt. Ploure a bots i barrals, ploure a semalades, ploure a poalades, fer un aigua)

aigua, maneres de dir, oratge

Anar de cara a l'estiu [o l'hivern] (Estar pròxim el bon o mal temps)

maneres de dir, oratge, estacions

Anar ençà i enllà com la barca del mal temps

mar, oratge

Anar les canaleres (Ploure molt)

maneres de dir, oratge

Anar les xorreres (Ploure intensament)

maneres de dir, oratge

Any bo per a la serra, roí per a la terra (Es refereix a que la climatologia que beneficia la muntanya, perjudica el camp)

oratge, bona, camp, any

Any d'abelles, any de neus

any, animals, oratge

Any d'avellanes, any de neu

oratge, any, plantes

Any de bolets, any de freds (La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal)

menjar, plantes, any, oratge

Any de dargues, any de poques garbes (Les neus i els gels auguren un mal any per a les collites)

oratge, any, camp, plantes

Any de figues de flor, any que plou (El primer fruit de la figuera sembla ser molt indicatiu)

plantes, any, oratge

Any de figues, no te'n rigues (Quan hi ha bon esplet de figues, plou poc a a la tardor i l'any és dolent per manca de saó)

oratge, any, riure/plorar, plantes

Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà (Si el fred ve tard, pot gelar les plantes quan ja han mogut o flor)

any, oratge, plantes, vinya

Any de fred, mal pels pobres (Els pobres no tenen tanta defensa contra el fred com els rics, que tenen més mitjans i possibilitats)

oratge, diners

Any de gelades any d'erades (Si el fred ve tard, pot gelar el blat i deixar les eres buides)

plantes, any, oratge

Any de gelades, any de pelades (Si el fred ve tard, pot gelar les plantes quan ja han mogut o florit i perdre les collites)

oratge, plantes, any

Any de molta aigua, el pagès no menja i treballa

treball, oratge, any, menjar, oficis, aigua

Any de neu, any d'oli

plantes, any, oratge

Any de neu, any de bé de Déu (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova)

any, camp, oratge, déu

Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat (L’any nevador li dóna més saó a la terra i, l’estova i a més a més la seva permanència a les teulades, assenyalarà les possibles goteres)

oratge, camp, any, casa, plantes

Any de neu, any de Déu (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova)

any, bona, oratge, déu

Any de neu, any de Déu, però que no toqui res (L’any nevador li dóna més saó a la terra que l’any plovedor i, a més a més, l’estova sempre que no geli)

déu, oratge, any, camp

Any de neu, any de Déu. / any de béns (El desglaçament de la primavera convertirà la neu d'avui en l'agua de ríus i manantials demà)

oratge

Any de neu, any de gra

plantes, any, oratge

Any de neu, any de moc

oratge, any, salut

Any de neu, oli per tot arreu (Quan neva espaiadament, la terra s’assaona: s’estova i emmagatzema humitat de la que es nodriran les oliveres)

any, oratge, plantes

Any de neus allargades, any de poques garbes (Les neus que es dilaten en el temps assaonen bé la terra i poden arribar a podrir les arrels d’algunes plantes)

oratge, camp, any, plantes

Any de neus any de déus

oratge, any, déu

Any de neus senyorials, a l'estiu pastures frescals (L’any nevador humiteja i eixamora la terra per molt temps i permet el creixement dels pasts pel ramat)

any, camp, oratge

Any de neus tardanes, any de pedregades

any, oratge

Any de neus, any d'olives (Quan neva espaiadament, la terra s’assaona: s’estova i emmagatzema humitat de la que es nodriran les oliveres)

plantes, oratge, any

Any de nevada, any d'oliada

oratge, any, plantes

Any de nevada, bones fornades

any, bona, oratge

Any de pluges, fora bruixes

any, oratge

Any de pluja, grata't sa cuixa

aigua, any, oratge

Any de poca humitat, al solell el prat assecat

camp, any, oratge

Pàgina 7 de 78.

El Refranyer