oratge

Trons enfora, aigua prop

Quan trona va a mà de ploure. Escoltar trons a la llunyania és per la presència d'un nucli tempestuós actiu, amb descàrregues de precipitacions intenses.

aigua oratge

Trons i llamps a l'hivern, diables a l'infern

Durant l'hivern, sol llampegar poc; quan ho fa els llamps són dolents.

diable estacions oratge

Trons pel gener desembarassen el graner

Significa que, si hi ha tempestes (trons) durant el mes de gener, es preveu una molt bona collita per a l'any següent, la qual cosa provoca que el graner s'hagi de buidar (desembarassar) per fer espai a la nova producció.

mesos oratge plantes

Trons pel gener, gra al gener

Significa que la pluja o les tempesates durant el mes de gener asseguren una collita excel·lent de blat de cara a l'estiu. Al gener, el blat ja està sembrat i començant a créixer (en fase d'arrelament o fillolament). Una bona tongada de pluja en aquest moment hidrata el sòl en profunditat i garanteix que la planta es desenvolupi amb força.

mesos oratge plantes

Trons per Cap d'any, porten mal any

1 gener. La gent del camp considerava dolenta la pluja de Cap d'any i, sobretot, com a anunci de mal ventura per a l'any que comença.

any oratge

Trons per la Candelera, mal de cap i mal d’orella

2 febrer. Aquesta data és un indicador de l’allargament o escurçament de l’hivern i de l’oratge previsible de les setmanes següents

cos huma festivitats mesos oratge salut

Trons per maig anuncien bon any

La pluja primaveral a l’inici de la calor els va molt bé als cultius

oratge any bona mesos

Trons per Sant Joan, nou cares fan

24 juny. Fa referència al canvi de temps sobtat (les "nou cares" o canvis d'humor del cel) i a la importància de les tempestes d'estiu per a l'agricultura. És un mes d’oratge molt variable on s'alternen la pluja, el sol i el vent.

mesos oratge sants

Trons rai, pedra no caiga

Ho diuen els nois quan la mare o algú altre els renya, volent dir que no els preocupen les renyades, sinó les tupades.

oratge

Ull de bou a posta de sol durà aigua si Déu vol

Indica que si es veu una clariana o zona il·luminada ("ull de bou") entre els núvols durant la posta de sol, és un senyal meteorològic que indica pluges properes, sovint interpretat com que plourà aviat.

déu oratge

Ull de bou a posta de sol, plourà si Déu vol

Indica que quan es veu un "ull de bou" (un clar o forat de llum) entre els núvols durant la posta de sol, és un senyal meteorològic que indica la proximitat de pluges. La dita suggereix que aquest fenomen atmosfèric al capvespre anticipa canvis en el temps i aigua imminent.

déu oratge

Un bon dia fica’l a l’olla

Vol dir que cal aprofitar les bones ocasions

oratge

Un bon foc i una bona taula, senyal de borrasca

Es diu de les cases en les quals res no manca.

bona foc menjar oratge

Un bon gener du dos mesos endarrer

Si el gener és molt fred, anuncia dos mesos més de gelor

oratge mesos

Un bon mariner deixa que es molí romangui en es mestral

És un consell per no arriscar-se inútilment en condicions meteorològiques adverses o inestables. Significa que, quan bufa el mestral (un vent fort i sovint fred del nord-oest), el més assenyat és mantenir el molí aturat (o les veles plegades) i no forçar la situació, ja que el mestral no sol durar tot el dia.

oficis oratge mar

Un dia d'àngels

Un dia molt bo, de temperatura agradable

oratge maneres de dir

Un dia, en galera es passa

Vol dir que un dia es passa fàcilment

oratge

Un parenostre a Sant Arnau, perquè ens tanque el vent amb clau.

19 juliol. Segons la creença popular, ell té la clau per tancar el "forat" del cel d'on surt el vent, per la qual cosa se li demana que calme l'oratge, especialment durant l'època de batre el cereal.

mesos oratge sants

Un tro porta sol

oratge

Una boirada, o ben mullada o ben ventada

Vol dir que la pluja i el vent són les úniques coses que poden fer desaparèixer la boirada

oratge

Una bona boirada : una bona solellada

Generalment després d'una boirada, sol sortir un sol molt fort.

bona oratge

Una bona nevada abans de Nadal, per mitja femada val

25 desembre. Posa de manifest els grans beneficis que té el fred intens i, especialment, la neu per a la terra abans que acabe l'any. eferència a les nevades primerenques de l'hivern (desembre). Aquestes nevades són molt ben acollides pels agricultors. La "femada" és l'acció d'adobar la terra amb fem (fems o compost) per a enriquir-la de nutrients. La dita afirma que una bona capa de neu fa pràcticament el mateix efecte beneficiós que haver llançat la meitat de l'adob necessari.

bona camp festivitats mesos oratge

Una bona nevada és una bona femada [femada =adobament de la terra amb fem animal]

La neu rega lentament i mata els paràsits perniciosos de les plantes

bona camp oratge

Una flor no fa maig, ni una gota fa raig

Això significa que un fet aïllat, excepcional o d'hora no s'ha de prendre com la norma general o la confirmació d'una situació. Indica que un sol senyal no assegura que el canvi d'estació (maig/primavera) hagi arribat o que la pluja sigui suficient.

mesos oratge plantes

Una nevada és una femada

camp oratge

Una nevada és una llaurada

oratge camp

Una nit de trons i llamps

Una nit molt tempestuosa

maneres de dir oratge

Una persona, el sol la veu

oratge

Una pluja de maig i tres d'abril valen més que el bous i el carril

La pluja prepara els camps per tal que aguanten la sequedat estival

animals mesos oratge

Una pluja del mes de maig, val més que les quatre mules i el carro

Les pluges en aquest moment de l'any són decisives per a les collites i desperten la inquietud entre la pagesia.

oratge

Una tramuntanada és una femada... si plou després

oratge

Una ventada que arrabassa la cua als gossos

Ventada molt forta.

maneres de dir oratge animals

Ungüent de juliol, mata els prunyons

[prunyó = afecció de la pell dels dits de les mans per rentar o escurar amb aigua molt freda]. Amb l'arribada de la calor desapareixen o milloren

mesos oratge salut

Vaca que olora a terra, i després mira al cel assenyala canvi de temps

Els animals que viuen a la intempèrie noten els canvis atmosfèrics. En aquest curiós adagi ens avisa d'un comportament ben concret que alerta d'un canvi de temps.

animals oratge

Val més bona pluja per Sant Joan que quatre gotes tot l’any

24 juny. La pluja més oportuna per al camp és quan comença el temps calorós. Subratlla la importància d'una pluja intensa i oportuna al voltant del solstici d'estiu (Sant Joan, 24 de juny) per a l'agricultura, considerant-la més beneficiosa que pluges disperses i insuficients durant la resta de l'any.

any bona mesos oratge sants

Val més foc i fum que fred tot sol

És preferible una molèstia a un gran perjudici

consells foc oratge

Val més suar que bufar

Aconsella que és preferible passar una mica de calor (suar) que no pas passar fred (bufar/esternudar) i arriscar-se a agafar un refredat o malaltia. És una expressió que prioritza la salut i la prevenció davant la incomoditat lleu de la calor.

oratge

Val més una bona nevada que una bona plujada

bona oratge

Valen més nuvolades d'agost que sol de setembre

oratge mesos

Variable com la lluna de març

mesos oratge

Vela va i que Déu la vegi.

déu oratge

Vent "dinador", vent "durador".

oratge

Vent bergadà, ni plou ni se n'està

Es tracta del mestral o del vent del nord-oest. Senyals de pluja, vinculats al vent.

oratge

Vent berguedà, ni plou ni se n'està

Comarca de la província de Barcelona

llocs oratge

Vent d'Alcarràs a Morella, no et fios d'ella

Alcarràs és un municipi lleidatà de la comarca del Segrià i Moreella es un municipi castellonenc de la comarca dels Ports

oratge llocs

Vent de Begur, pluja segur

Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

llocs oratge

Vent de Canigó, no durà res de bó

[El Canigó és una muntanya del Pirineu]. Adverteix que el vent procedent del nord (del massís del Canigó) sol portar temps fred, sec i desapacible, sovint associat a glaçades o mal temps que no beneficia les collites, especialment a l'hivern.

llocs oratge

Vent de fora i sense lluna, fuig de la costa tot d'una

És un pronòstic de maror imminent en nit negra

oratge mar

Vent de garbí matiner, dolent jornaler

El garbí (o llebeig) és el vent del sud-oest. Quan comença a bufar molt d'hora al matí, sol ser un indici meteorològic negatiu i sol anunciar una jornada de feina difícil, ja que acostuma a portar mal temps, ruixats o inestabilitat, especialment per a la pesca i la navegació.

oratge mar

Vent de garbí, bufa allà i pega ací

[pega = cau, plou]. El vent comença a bufar amb força al mar o a les terres del sud ("bufa allà"), però per la configuració de la costa i les muntanyes, acaba agafant una acceleració o un rebot que fa que se senta amb molta més intensitat en punts concrets del litoral ("pega ací").

oratge

Vent de garbí, marits aquí; vent de llevant, marits se'n van

El garbí a l'hivern o quan bufa fort porta mala mar, remolí i perill. Les barques no podien sortir a feinejar i, per tant, els marits es quedaven a casa (o a la taverna del port) esperant que el temps millorés. El llevant, tot i que pot portar pluja, sovint és un vent més constant que permet la navegació o indica que el temporal de garbí ha acabat. Quan el vent girava a llevant o era favorable per a les arts de pesca concretes de la zona, les barques sortien ràpidament cap a alta mar.

oratge parentiu

Vent de Garbí, ni al vespre ni al matí

Adverteix que el vent del sud-oest (garbí o llebeig) sovint no és desitjable ni constant. Indica que aquest vent acostuma a ser inestable o a bufar amb força i per sorpresa, sovint indicant canvis de temps, a diferència de la marinada suau.

oratge

Vent de garbí, no te n'adones i ja és ací

Indica que apareix sense avisar. No és un vent desitjable. Sovint comença com una brisa suau que sembla inofensiva, però en qüestió de minuts guanya força i es converteix en un vent constant i molest que ho remou tot i "No te n'adones" perquè sol entrar quan el cel encara està clar o quan sembla que farà bon dia, agafant desprevinguts a mariners que han sortit a pescar o a pagesos que estan a la terra. A l'estiu, aquesta arribada sobtada sol anar acompanyada d'un augment de la humitat.

oratge

Vent de gregal [o en gregal], ni peix ni pardal

Significa que aquest vent no és favorable ni a la pesca ni a la caça

oratge caça

Vent de Gregal, mal

Significa que aquest vent no és favorable

mal oratge

Vent de gregal, «menos» mal

No sol tenir les conseqüències dels altres vents.

oratge

Vent de llebeig, aigua veig

Es diu perquè el vent de llebeig és considerat indicador de pluja.

oratge

Vent de llebeig, dóna mareig

No és el millor oratge per a fer-se a mar

oratge mar

Vent de llebeig, el mariner perdut el veig

No és el millor oratge per a fer-se a mar. Aquest refrany té sentit a la costa mediterrània, ja que el vent de garbí allunya la barca de la costa, o fa més difícil la tornada.

oficis oratge mar

Vent de llevant pluja a l'instant

Llevant és el vent plovedor per excel·lència

oratge

Vent de llevant, l'aigua per davant

Llevant és el vent plovedor per excel·lència

oratge aigua

Vent de llevant, mulla el botavant

És un vent plujós, que bufa tot l'any i origina una notable alteració de la mar. La tardor i la primavera són les estacions on el llevant té més presència, sent els mesos d'octubre i març els que enregistren una major conflictivitat.

oratge

Vent de llevant, porta aigua al davant; vent de llebreig, d'aigua no en veig

Llevant és el vent plovedor per excel·lència, com també el llebeig

oratge aigua

Vent de llevant, sol triomfant

Quan bufa el llevant (vent de l'est, que ve del mar) de manera suau o moderada, sovint "escombra" els núvols i deixa un cel molt blau i net, fent que el sol llueixi amb molta força. Tot i que el llevant a vegades pot portar temporals de pluja forts, aquesta dita es refereix a la calma que sol seguir o al tipus de llevant sec que aclareix l'horitzó.

oratge

Vent de mar que gela, mestral que desgela

Contrasta l'efecte tèrmic de dos vents mediterranis. El vent de mar (generalment de llevant o gregal) sol ser humit i gèlid a l'hivern, mentre que el mestral (vent del nord-oest) és sec i sovint provoca un augment de la temperatura o sensació de desglaç.

oratge

Vent de mar que gela, mestral que desgela i dona que parla llatí no fan bona fi

I les dones il·lustrades també són mal vistes pel refranyer, ja que si, per una banda, es considera que les dones són ximples i gens ni mica intel·ligents, com hem vist, per una altra banda s'adverteix que «si saps llatí no tindràs marit».

oratge persones

Vent de mar sobre gelada, pluja o nevada

Indica que l'arribada de vent del mar (generalment de component est o sud-est) després d'un episodi de glaçada sol comportar precipitacions en forma de pluja o neu.

oratge mar

Vent de mar, dona i ventura, prest es muden

Significa que no hi ha res immutable

mar oratge persones

Vent de mestral, entra per la porta i ix pel fumeral

Aquest vent fred nòrdic es cola per qualsevol badall i fa que hàgem d’encendre la llar

oratge casa

Vent de migjorn fa venir son

És un vent molt calorós que ens dona sopor

oratge dormir

Vent de migjorn, pluja de jorn

Indica que quan bufa el migjorn (vent del sud), la pluja és imminent o arribarà aviat, generalment durant el mateix dia. Com que és un vent càlid que prové del mar, sol anar carregat d'humitat i anuncia l'arribada de precipitacions.

oratge

Vent de migjorn, pluja de jorn

Indica que quan bufa el migjorn (vent del sud), la pluja és imminent o arribarà aviat, generalment durant el mateix dia. Com que és un vent càlid que prové del mar, sol anar carregat d'humitat i anuncia l'arribada de precipitacions.

oratge

Vent de migjorn?, plugeta enjorn

És un vent o molt calorós o plujós

oratge

Vent de Morella a Alcarràs, mal vas

Alcarràs és un municipi lleidatà de la comarca del Segrià i Moreella es un municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs oratge

Vent de Ponent, fa fugir sa gent

Destaca la mala fama del vent de ponent (oest), sovint considerat sec i incòmode. Dura poc, però és desagradable que fa fugir la gent, i tradicionalment s'associa amb una sensació de desassossec,

gent oratge

Vent de ponent, post el sol, post el vent

Significa que el vent de ponent (de l'oest) sol calmar-se o afluixar quan es pon el sol.

mesos oratge

Vent de ponent, vent calent

Sobretot si bufa amb força, fa disparar cap amunt les temperatures en el litoral mediterrani

oratge

Vent de port per Sant Miquel, tot l'any mirarà el cel

29 setembre. [El "vent de port": Es refereix al vent que bufa de la muntanya cap a la vall (normalment del nord o nord-oest). És un vent fresc i, sobretot, molt eixut]. Si el dia de Sant Miquel s'instal·la aquest vent, el refranyer avisa que l'any agrícola serà sec. "Mirar el cel" descriu l'actitud d'espera ansiosa de qui depèn de l'aigua. Si l'any comença amb vent de port, el pagès sap que haurà de pregar molt perquè arribin les pluges de llevant que amarin els camps.

oratge sants

Vent de Ripollès, ni plou ni aclareix, però quan s'hi posa, s'hi coneix

oratge

Vent de Sant Magí que no fa ploure ni aclarir.

19 agost. Es refereix al santuari de Sant Magí de la Brufaganya.. Fa referència al temps inestable i indecís, sovint ennuvolat o amb vent, que sol tenir lloc al voltant del 19 d'agost, festivitat de Sant Magí (patró de Tarragona). Descriu un clima inefectiu que no compleix el cicle de pluja ni aclareix el cel.

mesos oratge sants

Vent de tramuntana, l'aigua en la muntanya

Indica que quan bufa aquest vent sec i fred del nord, sovint precedeix la pluja. Tradicionalment, es considera que acostuma a ploure just quan aquest vent afluixa o cessa.

oratge

Vent de xaloc, vent avorrit, a la mar barques i a la terra humit

No és bo ni per al mar, ni per a la terra. A més, en ser un vent que té molt de recorregut marítim al Mediterrani, aixeca força onada i pot provocar mareigs a dalt d'un vaixell.

oratge mar

Vent en popa i mar bonança, navegava en Sanxo Pança

Significa el poc mèrit que té de fer una cosa fàcil de si.

bona oratge mar

Vent i ventura, poc dura

Els bons moments de la vida són efímers, com el vent

oratge

Vent llebeig, molta mar i peix fresc

Les aigües remenades agiten els peixos, que s’enreden fàcilment en les xarxes

mar animals oratge

Vent marçal, fort temporal

Març és el mes més ventós de l’any

oratge mesos

Vent marí sobre gelada, pluja o nevada

Si a continuació d’una gelada bufa vent carregat d’humitat, és previsible que descarregue l’aigua en suspensió que transporta al gelar-se

oratge mar

Vent mestral no acaba el jornal

El mestral és curt de durada, però comença abans de la posta de sol. És tan fred que fa abandonar les feines a la intempèrie.

oratge

Vent mestral, entra per la porta i surt pel fumeral

Aquest vent fred nòrdic es cola per qualsevol badall i fa que hàgem d'encendre la llar.

oratge

Vent mestral, ni peix ni pardal

Quan predomina aquest vent hi ha poques preses a capturar.

animals oratge

Vent mestral, peix de tall

[Peix de tall: Aquell que es ven a talls, perquè l'animal és molt gros]. Ho solen dir els pescadors.

animals oratge mar

Vent mestral, vent d'empenta

És un vent que és molt fort.

oratge

Vent mestral, vent de tall

[Peix de tall: Aquell que es ven a talls, perquè l'animal és molt gros]. Ho solen dir els pescadors.

oratge

Vent migjorn, no hi torn

ho diuen els pagesos i els mariners, perquè aquest vent és dolent per als seus treballs

oratge

Vent narbonés, ni plou ni aclareix

oratge

Vent porta a port i vent porta la mort

Pot ser beneficiós o mortal. Segons quin vent bufi i amb quina intensitat pot ser favorable per a la navegació o perjudicar.

oratge

Vent que bufa de França, unes vegades fred, altres bonança

Els vents del nord solen ser freds, però a vegades no arriben ací

oratge llocs

Vent que gela, mestral que desgela i dona que parli llatí no fan bona fi

Expressa la desconfiança cap a fenòmens meteorològics i actituds que es consideraven anormals o poc naturals. A la costa, el vent humit de llevant sol portar fred intens. El mestral, és un vent de terra (sec i de l'interior) que quan bufa a l'hivern pot provocar un augment brusc de la temperatura i fondre la neu. L'ús del llatí estava restringit als clergues i a les classes cultes. L'actitud masclista veia amb recel les dones que sortien dels rols tradicionals o que mostraven un nivell superior

oratge persones

Vent tramuntana, si no mor en tres dies, dura una setmana

Té molt mala fama.

oratge

Vent xaloc, molta mar i peix poc

Mou el mar i fa que els peixos busquen recer en aigües més profundes

oratge mar animals