Refranys menjar

Dels colors la grana i de fruites la magrana [ o la maçana] [maçana=poma] (És una opinió)

plantes, menjar, colors

Dels fruits de l’octubre, ningú no en viu (A l’octubre ja s’ha collit la fruita sucosa d’estiu, tret dels caquis, i encara no ha madurat tota la fruita seca d’hivern, tret de les ametles, les castanyes i els pinyons)

menjar, mesos, plantes

Demà de Nadal, arròs de catedral (El segon dia de Nadal, que és Sant Esteve, és costum aprofitar les sobres de la dinada anterior per fer un nou dinar especial)

festivitats, mesos, menjar

Demà dejunarem, que avui és festa (Ho diuen quan no volen sacrificar-se)

menjar, festa

Demà dijunirà Gironi

menjar

Desdejuna com un rei, dina com un príncep i sopa com un pobre (Convé ser moderat)

menjar, salut

Després d'un bon banquet, el que és tort ho veuràs dret

menjar, bona

Després d'un bon dinar s'ha de reposar

bona, salut, menjar

Després d'un bon menjar, un all

menjar, plantes, salut, bona

Després d'un bon pa i vi anem a dormir

vinya, menjar, bona, dormir

Després d'una festa major, una sopa amb oli (Significa que en haver menjat massa els dies de gran festa, convé menjar poc per tornar el ventrell a la normalitat digestiva)

menjar, festa, salut

Després de Déu, l’olla (Destaca l’espiritualitat per sobre la materialitat)

menjar, déu

Després de dinar, descansar; després de sopar passejar (Convé ajudar la digestió de la menjada principal del dia deixant que només treballe l’estómac, mentre que el sopar, més lleuger, s’abaixa caminant per a ajudar a conciliar el son)

menjar

Després de dinar, ni estigues de peu ni passejar

menjar

Després de festa major, arròs amb espinacs (Quan s’ha menjat massa, convé donar-li un descans alternatiu a l’estómac)

plantes, festa, menjar

Després de l'amanit, bon trago de vi.

beure, vinya, menjar

Després de menjar, ni llibres ni estimar (La digestió vol repós)

ensenyar, menjar, amor

Després de menjar, reposar

menjar, salut

Després de Pasqua de Resurrecció, ni figues, ni panses ni sermó ( Ni hi ha aquestes fruites ni està el cos per a romanços)

plantes, menjar, mesos, festivitats

Després del meló, vi a muntó; si és tendral, en barral; si és d'Alger, en pitxer (Com més quantitat de suc ingerim, més es dilueix en la panxa el vi)

menjar, plantes

Després del préssec i el meló beuràs el vi millor (Són fruites que realcen el sabor del vi)

menjar, vinya, beure

Déu dóna el pa segons la gana

déu, menjar

Déu dóna pa a qui no té queixals (Es refereix a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre)

donar, déu, cos huma, menjar

Déu dóna pa a qui no té talent (Indica que sovint la bona sort recau damunt les persones que ja són prou riques o prou felices)

menjar, donar, déu

Déu dona torrons a qui no té queixals (Es refereix a quan algú té una cosa de la qual no pot gaudir, però que faria profit a algú altre)

menjar, déu, donar, cos huma

Déu dona un tros de pa a qui no se'l sap guanyar (El món està mal repartit. Uns tant i altres tan poc)

menjar, donar, déu

Déu el tingui allí on vulgui, menys al rebost de la casa

casa, déu, menjar

Déu ens doni claredat, en tot menys a l'olla

déu, menjar, donar

Déu et do enteniment i pa pel talent

menjar, déu

Déu n'hi do amb un bon crostó (Déu us afavoresca amb una bona llesca)

déu, bona, menjar

Déu n'hi do de pa al sarró i de vi a la bóta.

vinya, menjar, déu

Déu no menja ni beu, però paga a qui deu

déu, menjar, beure

Déu provirà i la panxa patirà.

déu, menjar

Déu te faci la vida sota una llosa (Es diu humorísticament a una persona molt menjadora)

maneres de dir, déu, menjar

Dia de carn [o carnal, o dia de gras] (Dia en què és lícit menjar carn)

dia i nit, maneres de dir, menjar

Dia de dejuni (Dia en què l'Església té manat dejunar)

dia i nit, maneres de dir, menjar

Dia de peix (Dia d'abstinència de carn)

menjar, animals, maneres de dir, dia i nit

Dia llarg, peix curt (Vol dir que a l'estiu, quan els dies són llargs, no convé menjar gaire peix)

animals, menjar, oratge, dia i nit

Dies i olles curen les coses (Vol dir que amb temps i paciència s’aconsegueix tot)

dia i nit, menjar, salut

Dijous faves en caragols

animals, menjar, plantes, setmana

Dijous gras, coques de llardons (El dijous gras o llarder és que precedeix a Carnestoltes i en algunes localitats s’acostuma a fer una menja especial commemorativa)

festivitats, menjar, setmana

Dina bé, sopa poc, i viuràs més que enròc (Convé alimentar el cos per a l’activitat diària, però també facilitar-li el descans)

be, menjar, salut

Dina poc i sopa poc i dormiràs com un soc (Menjar frugalment i repetidament és un consell naturista i mèdic)

salut, menjar, dormir

Dina poc, sopa menys i dorm molt, bona vida, camperol (Menjar frugalment i repetidament és un consell naturista i mèdic)

dormir, oficis, menjar, bona

Dinar arròs amb crits

menjar, plantes

Dinar com el moro Mussa (Fer una bona dinada)

maneres de dir, menjar

Dinar d'una a tres, hora de marquès

menjar

Dinar reposat, dinar passejat (Les menjades fortes tenen una digestió lenta, i a les lleugeres els convé l’exercici suau)

menjar

Dinar sense migdiada, malaguanyada

menjar

Diners d'altri i caldo de peix, no fan greix

animals, diners, menjar

Pàgina 17 de 61.

El Refranyer