Tema
menjar
3.016 refranys catalogats sota aquest tema.
L'arròs i el gaspatxo volen foc de borratxo
[El "foc de borratxo" és un foc viu, fort i ràpid, d'aquells que cremen amb flama alta i constant, tal com s'imagina el temperament d'algú que ha begut una mica massa: passional i sense aturador]. Significa que l'arròs i el gaspatxo (o peix) requereixen un foc molt viu, intens i canviant —"de borratxo"— per cuinar-se correctament, especialment al principi. Fa referència a la necessitat d'una flama forta, sovint amb sarments, per aconseguir el punt òptim.
menjar
L'arròs i la dona, l'aigua la fa bona
menjar aigua plantes persones
L'arròs i les patates bullides allarguen la vida
Tots els aliments que no són particularment nocius, fan que la nostra vida sigui més llarga.
menjar plantes salut
L'arròs per ésser bo, al seu punt i raó
És el secret per a l'èxit de la paella.
bona menjar plantes
L'arròs, el peix i el carabassí naixen en aigua i moren en vi.
Indica que amb aquelles menges cal beure vi fort.
aigua menjar plantes vinya beure
L'arròs, on es guisa, i la dona, amb camisa
És una combinació de plaers
menjar persones plantes indumentària
L'ase [o burro] es menja el gram, quan li "apreta" molt la fam
Significa que la necessitat fa fer coses que repugnen
animals menjar
L'enciam fort i salat, molta aigua i ben oliat
Aconsella la millor manera d'adobar l'enciam.
menjar plantes
L'enciam no mata la fam
Hi ha aliments que omplin momentàniament i són inconsistents
plantes menjar
L'enciam salat, poc vinagre i ben oliat
Aconsella la millor manera d'adobar l'enciam.
menjar plantes
L'enciam, ben salat, força vinagre, ben oliat, per mans de boig remenat
Aconsella la millor manera d'adobar l'enciam.
menjar plantes
L'enciam, pels animals
plantes menjar
L'endemà de Nadal, sant Esteve; a la casa on no hi ha pa, ningú està alegre
Nadal: 25 desembre. Sant Esteve: 26 desembre
casa festivitats menjar sants alegria
L'ensiam fa mal d'ulls [o fa lleganyes]
Expressa una creença vulgar i errònia en les males condicions de sanitat de l'ensiam
menjar plantes salut cos huma
L'escudella al migdia or, al vespre plata i l'endemà mata
Lèscudella alimenta; però cara a la nit solr resultar indigesta.
menjar
L'escudella ben bullida i ben humida
menjar be
L'escudella calenta tempera el ventre
Destaca que l'escudella, en ser un brou calent, greixós i contundent, és ideal per reconfortar el cos i assaciar la gana, especialment durant els mesos freds d'hivern. S'associa a la tradició, escalfant el cos i el ventre.
menjar
L'escudella de cap d'any de vegades fa un refrany
1 gener.
menjar
L'escudella de llenties aclareix el cervell i no te'n riguis
menjar plantes
L'escudella de pagès atipa i saps què és
Elogi del plat de la nostra terra, que indica que tot el que es posi al seu costat és insignificant.
menjar
L'escudella de pagès, és el plat que atipa més
Elogi del plat de la nostra terra, que indica que tot el que es posi al seu costat és insignificant.
menjar oficis
L'escudella de Santa Clara, verdura i aigua
12 agost. Fa referència a la senzillesa i la sobrietat de la cuina quaresmal o monàstica, sovint vinculada a l'austeritat. La dita assenyala que aquest plat és molt lleuger, sense carn, basat només en brou vegetal.
aigua menjar mesos sants
L'escudella del palau naps i cols i adéu-siau
Fa al·lusió a l'escudella que en els palaus bisbals repartien als estudiants de capellà perquè no patissin gana.
menjar plantes
L'escudella és bona pel cos i per la butxaca
Un principi d'economia domèstica ens diu per a ponderar-nos la sanitat i l'estalvi que comporta l'escudella.
bona cos huma diners menjar salut
L'escudella es fa sola
Segons la llegenda és invent dels jueus, que buscaven un tipus de cuinat que fos fàcil de fer, que no requerís molt de temps ni gaire cura perquè no els distragués del treball i dels negocis i que fos econòmic i alimentós.
menjar
L'escudella fa bon ventre
menjar bona
L'escudella i la carn d'olla omple la garjola
[Garjola: Panxa, en llenguatge familiar]. Omplir-se la panxa, menjar abundantment.
menjar
L'escudella manté el cos i la butxaca
Un principi d'economia domèstica ens diu per a ponderar-nos la sanitat i l'estalvi que comporta l'escudella.
menjar
L'escudella per dinar, menjar bo i sa; l'escudella pel vespre, tira-la per la finestra
L'escudella és pròpia del dinar, el reveixinat de segador menjat al matí o al vespre formen excepció i generalment rebutja menjar escudella al vespre i encara més si és sobrera del migdia.
menjar
L'escudella sense escumar, molta brutícia hi ha
Hom té molta cura per escumar l'olla, puix que hom creu que així es treu els mals humors i les brutícies que puguin contenir els aliments que couen.
menjar
L'escudelleta, posa bé la panxeta i la butxaqueta
menjar
L'esquena al foc i el ventre a taula
És un molt bon desig
foc cos huma menjar
L'home de talent menja calent
Qui té astúcia menja sempre.
menjar
L'oli de les Garrigues, el millor oli del món
Comarca de Catalunya, dins la província de Lleida
llocs mon plantes menjar
L'oli gelat vol el setrill molt foradat
menjar
L'oli quan calla i el llard quan espetega
menjar
L'oliva amargant vol vi al darrera i vi al davant.
L'oliva, pel seu gust amarg i salat, és el complement perfecte que "incita" a beure. "Vi al davant": Per preparar la boca per a la intensitat de l'oliva."Vi al darrera": Per netejar l'amargor i la salinitat que l'oliva deixa a la llengua. A més, antigament es deia que si menjaves olives amargues sense beure vi, podies tenir mal d'estómac, ja que el vi ajudava a "coure" l'oliva crua.
menjar plantes vinya
L'olla d'en Planuc, poc tall i molt suc
menjar
L'olla de la Plana: un os tota la setmana
menjar
L'olla manté el cos i la casa
Significa que l'alimentació és el fonament de tot
menjar
L'olla plena i que es mora la pena
Es diu per expressar que si algú té el seu estómac ple, no tindrà preocupacions o problemes.
menjar
L'olla reposada millor dinada
menjar
L'olla sense cap patata, escudella de beata
menjar
L'olla, al migdia és or, al vespre plata i a l'endemà mata
Subratlla la importància de menjar l'escudella o l'olla al moment, destacant que és molt saludable i nutritiva al migdia ("or"), acceptable al vespre ("plata"), però pot resultar indigesta o pesada si es menja reposada l'endemà ("mata"), aconsellant moderació.
menjar
L'olla, barrejada i ben salada.
menjar
L'or i el blat amb ulleres no ha de ser mirat
Aconsella jutjar i avaluar aquests dos elements amb la llum natural del dia, ja que la il·luminació artificial (antigament representada per espelmes o llums de petroli) pot distorsionar els colors i ocultar defectes o impureses.
cos huma menjar plantes
L'ordre pasta el pa, i el desordre el fa acabar
menjar
L'ou d'avui, el pa d'ahir i el vi d'un any no et faran cap dany.
vinya menjar
L'ou demana sal [o L'ou sense sal no fa bé ni mal]
Significa que els ous fregits, per a esser gustosos, han de tenir un punt de salat
menjar
L'ou petit, el poll eixerit
Expressa la creença que dels ous petits surten els pollets amb més vitalitat
menjar animals
L'ou, com més cuit més dur
menjar
L'ovella que bela perd el mos
Vol dir que els qui enraonen molt solen descuidar les coses importants i pràctiques
menjar animals parlar
L'últim mos fa gros
Dita per tal de prevenir de l'excés a l'hora de menjar, o ben al contrari per tal d'animar a menjar-s'ho tot
menjar
La boca és un petit portell i és capaç de destruir un gros castell
Els bons bocins arruïnen moltes cases.
cos huma menjar
La boca no s'admet de raons
La urgència imperiosa de satisfer una necessitat vital com és la gana, pot passar al davant de tot.
cos huma menjar
La bona botifarra pel març ha se ser encetada
Els nostres avis encetaven botifarres del porc mort pel desembre el dia 15 de març, Santa Madrona. Les botifarres que es van fer per Nadal o per Sant Antoni (gener), arriben al març amb el punt de secat ideal. Si s'espera més, amb l'arribada de la calor de la primavera, es poden assecar massa o fer-se ràncies.
bona menjar mesos
La bona col s’ha de fer en juliol
És el seu millor moment culinari, encara que l’olor de col bollida desagrada a molts
mesos menjar plantes bona
La bona escudella infla la mamella
menjar bona
La bona mongeta vol aigua al matíi aigua en bullir.
Hom creu que les mongetes volen ésser ben remullades abans de tirar-les a l'olla i també que han de bullir amb força aigua.
menjar
La bona salsa, cou
S'aplica normalment a medecines que fan efecte, remeis dràstics, o de manera figurada, a situacions on per obtenir un bon resultat cal passar per un tràngol molest o dolorós.
bona menjar salut
La botifarra del budell cular, a molts l’ofereixen i a pocs la volen donar
[budell cular = intestí gros, botifarra grossa]. Es diu com a crítica de qui ofereix molt de llengua per a quedar bé quan en realitat no té la menor voluntat d’altruisme
menjar
La botifarra més bona, encetada per santa Madrona
15 març. Es el moment de tastar els embotits fets en l'hivern. Les botifarres que es van fer per Nadal o per Sant Antoni (gener), arriben al març amb el punt de secat ideal. Si s'espera més, amb l'arribada de la calor de la primavera, es poden assecar massa o fer-se ràncies.
menjar mesos sants
La botifarra, com més gran és, més fàcil es rebenta
Les coses [negocis, embolics...] desmesurades solen durar menys que les normals i comedides
menjar
La cansalada, el vi i l’amic, és el millor el més antic
Certament
menjar amistat vinya
La carabassa embarassa
plantes menjar
La carbassa embafa
Fa referència a la qualitat de la carbassa, especialment en relació amb el seu sabor dolç i la sensació de tipor o saturació que pot produir si es menja en quantitat.
menjar plantes
La carbassa ni engreixa ni embarassa
Destaca el baix valor calòric i nutricional d'aquest aliment. Indica que, tot i menjar-ne molta quantitat, no produeix un augment de pes significatiu ni causa problemes digestius o pesadesa ("embarassar" entès com a molestar o ocupar massa espai).
menjar plantes
La carbassa tan dolenta és al mercat com a la panxa
Indica que una cosa dolenta, defectuosa o poc profitosa ho és tant si s'exhibeix (al mercat) com si es consumeix (a la panxa), implicant que no millora ni té utilitat en cap situació. Es refereix sovint a la mala qualitat d'un producte, especialment la carbassa, des del camp fins a la taula
menjar plantes salut
La carbassa va anar i venir de Roma i encara era calenta
Destaca l'excel·lent capacitat de la carbassa per retenir la calor. S'utilitza de manera irònica o exagerada per fer referència a la llarga durada de l'escalfor d'aquest aliment cuit, fins i tot després d'un viatge llarg.
menjar plantes
La carn amb os és la millor
menjar
La carn atipa, i el peix dissipa
Vol dir que la carn alimenta més que el peix
menjar mar animals
La carn d'avui, el pa d'ahir i el vi com més anys pugui tenir.
beure vinya menjar
La carn d'olla de Cadaqués, naps i cols i no res més
Municipi de l'Alt Empordà en la província de Girona
menjar plantes llocs
La carn d'olla de carn; la de cols i trumfes, adéu-siau
menjar plantes
La carn de corder, no et fa gros, però et sosté
menjar animals
La carn de xai no deixis mai, que, com ella, sols hi ha la de vedella
animals menjar
La carn estreny i la verdura allarga
Una menja és astringent, i l’altra, laxant
plantes salut menjar
La carn fa carn, i el peix fa cadam
Pondera la qualitat nutritiva de la carn per damunt de la del peix.
animals menjar
La carn fa ventresca i el peix fa aigua fresca
Fa referència a la creença tradicional sobre com s'assimilen els dos aliments a l'organisme. Assenyala que la carn és un aliment més contundent i pesat, que "omple" més i ajuda a crear greix i volum corporal (ventresca). Mentre que el peix és més lleuger i fàcil de digerir, sentint-se l'estómac més buit o lleuger després de menjar-lo.
aigua animals menjar salut
La carn més tendra, la de la perna
menjar
La carn millor és la de garró
menjar
La carn que no es cou per a tu, deixa-la cremar
Aconsella no posar-se en assumptes aliens, especialment si no ens reporten cap benefici o si no ens incumbeixen. Indica que no cal gastar energia ni preocupar-se per coses que no ens afecten directament, fomentant la prudència i l'individualisme en certs assumptes.
menjar
La casa ben regida, a migdia escudella i al vespre amanida
Aconsella menjar sempre escudella per a estalviar.
casa menjar
La casa on no hi ha pa no hi ha pau
Indica que la falta de les coses necessàries produeix dissensions i desorde a les famílies. La dita juga amb la similitud fonètica entre "pa" i "pau" per transmetre una veritat universal: Sense recursos o menjar a taula, neix la discòrdia, ja sigui en una família, en un poble o en un país. La pau no és només l'absència de guerra, sinó l'existència de justícia i seguretat alimentària.
casa menjar
La casa que es porta bé compra olla pel febrer
Hom creu que és el moment de l'any més bo per a comprar els elements propis per a fer l'escudella
casa menjar mesos be
La ceba alça el malalt del llit
És un aliment molt sa i curatiu si es consumeix en cru que dilata les vies respiratòries
menjar salut plantes
La ceba crua fa alçar la cua
Hom creu que la ceba guanya en bon gust i en virtut cuita; el contrari del que s'opina de l'all.
menjar plantes
La ceba és cuinadora
plantes menjar
La ceba pel matí és or; pel migdia, plata, i per la nit, mata
Recomana el seu consum al matí (molt saludable) i migdia, però aconsella evitar-la a la nit per ser indigesta, podent causar pesadesa o mala digestió. Per extensió, aconsella la recomanació de menjar amb mesura perquè no facin mal porta en un sentit més general a aconsellar ser moderats en tot, fins i tot en allò que és bo.
menjar plantes salut
La coca estalvia el pa
Significa que, quan es disposa d'un aliment més ric, desitjable o complet, es deixa de consumir l'aliment bàsic o ordinari. En sentit figurat s'aplica a qualsevol àmbit de la vida per a explicar que un benefici extraordinari, una solució millor o un luxe fa que es deixi de necessitar o d'utilitzar la versió bàsica d'una cosa.
menjar
La col i la carabassa empudeguen tota la casa
Certament, per això es diu “fer la col” quan a algú se li causa una molèstia contínua
menjar plantes casa
La col, per a qualsevol
Destaca la universalitat i la bondat d’aquest econòmic aliment
plantes menjar
La Conca de Tremp, regada i bona, bon pa, bon vi i bona minyona
Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida
llocs camp bona menjar vinya
La crema, si és ben cremada, als xics i als més grans agrada
menjar persones be
La criatura grossa tira la mare a la fossa
Un cos gran necessita més aliment que un de petit
parentiu menjar mort
La cullera d'En Falgars, cinc i el braç
Ho diuen a la mainada que menja amb els dits
maneres de dir menjar
La cultura és com el sucre; encara que n’hi haja poc dóna dolçor
Saber coses no sobra mai
menjar saber
La dona pregada i l'olla reposada
El benefici que s’obté de les persones que han costat de convéncer i les coses que han costat d’obtenir s’aprecia més que el fàcilment obtenible
persones menjar
La dona que a l’home li dóna col, poc el vol
L’olor de col bollida sol repugnar a molts, i si, damunt, la menja no està en el seu millor moment, pot resultar vomitiva
menjar parentiu
La dona que al seu marit vulga matar, que li done cols per Sant Joan
24 juny. Suggereix de manera irònica que menjar col a l'estiu (per Sant Joan) és perjudicial per a la salut. L'olor de la col bullida era considerada desagradable i pesada per a l'estómac en temps de calor.
menjar mesos plantes sants parentiu