Aconsella no emprendre empreses difícils o viatges llargs sense els mitjans necessaris (diners i bona salut/eines), ja que el fracàs seria probable. Literalment, avisa que per a viatjar a Roma calen recursos, i metafòricament, que abans de començar un projecte cal preparar-se bé. Cal anar ben preparat econòmicament ("bossa buida") i físicament o tècnicament ("mula coixa") per a garantir l'èxit, especialment en afers complicats.
No és tan ignorant de l'assumpte que es tracta
Antigament, de Novetlè eren els qui netejaven les comunes i usaven la merda com a abob per a la terra.
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Sovint s'ha interpretat de forma burlesca o com una advertència. Antigament, es deia que era una frase pròpia dels carreters que passaven pel Camí Reial. Es refereix a la configuració del poble, que històricament era un lloc de pas obligat en la ruta entre València i Castelló.
Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida
Municipi castellonenc de la comarca dels Ports
Municipis de Castelló a la comarca dels Ports
Pobles valencians de la comarca del Camp del Túria. Es diu en Llíria. Els llirians deixen anar la cançoneta amb un cert regust satíric i burleta contra els veïns de la vall del Carraixet. El «cau», ací, té el sentit figurat que explica Escrig al seu diccionari: "lugar retirado y escondido donde se oculta la gente de mal vivir". És a dir, que els olocauers i els mariners s'amaguen als seus caus, com les raboses…
Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
Poble valencià de la comarca de la Vall d'Albaida
Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta. És una dita popular o rima tradicional valenciana que fa referència a localitats veïnes, concretament Orba i el seu nucli dependent, Orbeta, situats a la comarca de la Marina Alta (Alacant). S'usa sovint de forma lúdica per la rima consonant i la proximitat geogràfica. La frase uneix els noms dels dos pobles amb els termes "carabassí i carabasseta" (tipus de carbasses petites), utilitzant la rima per crear una expressió de tradició oral.
La toponímia fa referència a partides de Llíria, poble valencià de la comarca del Camp del Túria
Alcubles i El Villar: Pobles valencians de la comarca dels Serrans, L'Espinar: és una partida i un mas del terme de Llíria, poble de la comarca del Camp del Túria
Municipis castellonencs a la comarca del Baix Maestrat. L'afaram és un animal fantàstic que segons la llegenda vivia a les ruïnes del castell de Cervera.
Municipi gironí de la comarca del Baix Empordà. Frase feta que s'ha pres com a signe d'identitat de la vila. Sembla ser que té el seu origen en una cançó del segle XVIII. Segons Josep Pla, l'autor de dita cançó devia ser foraster, atès que la paraula 'juriola' (un tipus de peix) no és nostra, ja que a Palafrugell les anomenem 'julivies', i ni tan sols es mengen a la brasa, sinó fregides.
Usat per a tractar algú de rústec i de poc coneixedor dels usos i costums de ciutat
Ser una persona molt delicada
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
Prendre partit o fer un gest decisiu de manera irreversible, que obliga a una línia de conducta determinada
Càstig que es donava antigament a determinats delinqüents en la ciutat de Barcelona, i que consistia a fer-los recórrer el carrer de la Bòria i altres vies dalt d'un ase per ser assotats pel botxí a cada cantonada.
Nucli de població d'Abella de la Conca, municipi lleidatà de la comarca del Pallars Jussà
Municipi castellonenc a la comarca del Baix Maestrat
Municipi castellonenc a la comarca del Baix Maestrat. És un verset popular que es fa servir com a diàleg o rima, sense una referència històrica concreta a una persona real anomenada Maria la Verdiella, sinó com a part de la tradició oral.
Cim castellonenc de la comarca de l'Alcalatén
Pobles valencians de la comarca de L'Horta
Barri històric de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
Barri històric de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
[Els tres primers són municipis castellonencs a la comarca de la Plana Baixa i l'últim a la de l'Alcalatén]. Descriu amb humor característiques atribuïdes a aquests pobles.
Barri històric de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
Municipis alacantins en la comarca del Comtat
Municipis valencians de la comarca de la Vall d'Albaida
[Pobles de les comarques de l'Alt Penedès, Bages i Barcelonès a la província de Barcelona]. Fa una "radiografia" de les especialitats o orgull local d'aquest pobles. Vilafranca (del Penedès) per la seua tradició terrissaire. Cardona per la seva Muntanya de Sal, única al món. i Badalona per la seua tradició marinera.
Per aquesta festivitat és el moment d’inici de la collita de les cireres
Fa referència a la diferència climàtica entre la costa i les zones de muntanya durant la festivitat de l'Ascensió (que sol caure al maig). Són animals que busquen bones temperatures, no climes de muntanya. Indica que, mentre que a les zones planes i càlides les orenetes ja han arribat i són ben visibles, a Morella (a 1.000 metres d'altitud) el fred encara es fa notar i aquests ocells encara triguen una mica més a aparèixer de forma massiva.
Municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la comarca de Girona
Sarral és un municipi tarragoní de la comarca de la Conca de Barberà i la Llacuna de la comarca barcelonina de l'Anoia
[La Vall d'Uixó, municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Destaca l'elegància i la dedicació dels seus habitants a l'hora d'anar de festeig, tradició que implica mudarse de dalt a baix, sovint utilitzant capa i sombrero.
30 novembre. [Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona]. Anuncia que serà copiosa o persistent.
30 novembre. [La Llacuna: Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona. Sarral: Municipi de la Conca de Barberà en la província de Tarragona]. La fira de la Llacuna es celebra per Sant Andreu i la de Sarral, a principi de desembre. Si no és en una data és en l'altra que el fred rigorós d'hivern ja es deixa sentir.
Sant Jaume: 25 juliol. Sant Joan: 22 juny. Sant Climent: 23 novembre. Santa Màxima: 1 octubre. Municipis de les comarques del Baix i Alt Empordà en la província de Girona. Recull les festes majors o fires tradicionals d'alguns pobles de l'Empordà. Aquesta és una corrandeta geogràfica típica de l'Empordà, una mena de "full de ruta" festiu que servia perquè els joves sabessin on anar de ball i gresca segons el sant de cada poble.
21 setembre. Municipi barceloní de la comarca d'Osona. Fa referència a l'inici de l'època de sembra de la vinya i els cereals. Recomana utilitzar la pròpia llavor o gra ("sembra del teu") i, si no n'hi ha prou, demanar-ne a tercers ("vés a manlleu" o anar a Manlleu).
Sant Pere: 29 juny. Sant Joan: 24 juny. [Municipis barcelonins de la comarca del Baix Llobregat]. Aquesta dita és un recorregut geogràfic i festiu pel Baix Llobregat Nord, marcant el calendari de les Festa Majors de tres pobles veïns que comparteixen història i proximitat. És la manera popular de recordar que, durant una setmana i mitja, si vius en aquesta zona del Montserratí, no et cal moure't gaire per trobar una bona festa major.
20 gener. Destaca que per sant Sebastià és molt probable que bufi vent de tramuntana a l'Empordà, coincidint amb la "setmana dels barbuts", un dels períodes més freds de l'any a Catalunya. Assenyala la tradició meteorològica d'aquesta època com a especialment freda i ventosa a la zona.
22 novembre. [Molló és un municipi gironí de la comarca del Ripollès]. Indica que per a aquestes dates de la tardor ja s'espera neu generalitzada i abundosa a les zones de muntanya com el Ripollès, on es troba Molló.
13 desembre. [La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. La rima ens recorda de forma mnemotècnica la distància exacta de dotze dies que separa les dues festes. Fa referència a la fira de Santa Llúcia de La Bisbal d'Empordà, on aquesta festivitat ha estat històricament molt important per al comerç. Era el moment de comprar el gra, el bestiar o els estris necessaris abans que s'aturés tot per Nadal.
Selvatana, gentilici dels habitants de la Comarca gironina de Selva
[Poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. La frase suggereix que és un lloc de pas, però el seu origen sol estar vinculat a la rivalitat o tradició oral entre pobles veïns.
Municipis de la comarca de l'Anoia i del Baix Llobregat en la província de Barcelona
[Borriana, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa. Catarroja, poble valencià de la comarca de l'Horta]. Sol utilitzar-se per descriure situacions on es fa un gran enrenou, escàndol o complicació innecessària per una ximpleria o una cosa de poca importància. Fa referència a l'esforç desproporcionat (la gran festa) per a una activitat senzilla (volar una milotxa/estel).
Quan els carros anaven a Morella i els conductors dormien, en passar per Anroig, terme de Xert, que coincidia en què la gent s'alçava, els joves els hi fotien alguna mercancia
Aquesta dita popular catalana significa que les coses importants, grans projectes o els canvis significatius requereixen temps, paciència i esforç per a realitzar-se, i no s'aconsegueixen d'un dia per l'altre. S'utilitza per a recomanar no precipitar-se i tenir perseverança davant allò que es triga a aconseguir.
[Poble alacantí de la comarca del Baix Segura]. Destaca la gran fertilitat de l'horta d'Oriola, indicant que les collites de blat estan garantides independentment de la climatologia, sovint seca, gràcies a la riquesa de la terra o el regadiu.
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
La Torre d'en Besora i Vilar de Canes són municipis castellonencs a la comarca de l'Alt Maestrat. A Vilar de Canes instal·laren la llum elèctrica abans que a la Torre d'en Besora. [Bitxac: és el nom d'un ocell anomenat també cagamànecs, usat com a malnom dels de la Torre d'En Besora].
[Polinyà de Xúquer, municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. Juga amb la fonètica i la ubicació geogràfica del poble. S'utilitza sovint quan algú ha de desplaçar-se fins allí i vol emfatitzar, amb un punt d'ironia, que el trajecte se li fa pesat. Per als pobles veïns de la Ribera (com Alzira o Sueca), Polinyà de Xúquer pot semblar que està "un poc a banda" de les rutes principals, reforçant aquesta idea de distància.
[Polinyà de Xúquer és un municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. És una forma d'anomenar els habitants del poble de manera despectiva però festiva pel poble de Riola. Es complementa amb: "A Riola pa i farigola" com a replic..
L'Alfàs del Pi és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Marina Baixa. És un refrany que recomana no aturar-se en aquesta localitat (l'Alfàs del Pi o l'Alfàs d'Alzira), sovint associat a la fama que els seus habitants tenien de ser poc hospitalaris o "mala gent" en el context tradicional. De vegades s'afegeix: "i si vas al trot, encara vas poc".
[Mirmanda deu ser una ciutat imaginària o llegendària. La GEC diu que la tradició la situa al terme actual de Terrats (Rosselló)]. En tot cas, la dita potser serveix per abaixar els fums dels barcelonins.
La presència de nuvolades cobrint Carroi, pic de la serra d'Enclar, que tanca la vall d'Andorra la Vella pel nord-oest, anuncia moltes vegades mal temps a la vall on es troba precisament la seu del Consell General d'Andorra.
[Municipi de València que es troba a la comarca de la Ribera Baixa]. Quan la muntanya de Corbera es cobreix de boira ("fa capell"), s'acosta mal oratge o pluja. L'expressió recomana quedar-se a casa fent feines manuals, com treballar l'espart, ja que no es pot eixir a llaurar o treballar al camp.
Fa referència a un fet històric amb què malauradament els catalans vam perdre la batalla d'Almansa contra l'exèrcit de Felip V a la guerra de Successió
[dos massissos valencians]. És temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa
[Massís alacantí de la comarca de la Marina Alta]. És temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa. Aquesta dita popular de la Marina Alta indica que quan el cim del Montgó està cobert de núvols (porta "capell" o "capa"), s'acosta mal oratge, pluja o vent, i per tant, és millor deixar les faenes del camp i dedicar-se a tasques de cobert, com picar espart.
[Capell equival a barret i simbolitza una boira o un núvol al capdamunt de la muntanya]. El Montseny és un massís muntanyós en la província de Barcelona. Ho diuen perquè la presència de núvols damunt aquella serra sol esser indici de pluja.
[La serra del Montsià és un conjunt muntanyós a la província de Tarragona]. Gairebé sempre quan al cim del Motsià hi ha un núvol sol ploure
El Port de la Selva és un municipi gironí de la comarca de l'Alt Empordà. Sort és un municipi lleidatà de la comarca del Pallars Sobirà
[Guara és una muntanya d'Osca i Almenar un municipi lleidatà a la comarca del Segrià]. Significa que quan la serra de Guara (Osca) està coberta de neu, la influència de l'aire fred d'aquesta zona provoca gelades a la localitat d'Almenar (Segrià, Lleida). És un refrany d'oratge que prediu el fred a la zona d'influència segons la visibilitat de la neu a les muntanyes d'Osca.
[la Murta: muntanya d’Alzira]. Adverteix de l'arribada d'un temporal de nord. Quan la tramuntana bufa amb força (s'emborrasca) i la serra de la Murta es cobreix de núvols (fa capell), indica pluja o mal temps imminent, aconsellant al pagès abandonar la faena al camp i dedicar-se a tasques a cobert. «Pica espart i fes cordell»: És una recomanació per aprofitar el temps dins de casa (tasques d'interior) mentre fa mal oratge, picant espart per a fer cordes.
[Garbí = cim agut entre Gandia i Tavernes]. Significa que quan la boira es mou o circula des del sud-oest (Garbí), el vent que ve després és el Gregal (nord-est) i sol portar un temps fi, clar i sec, o una situació meteorològica d'estabilitat.
[serres alacantines]. És temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa
[Monestir i santuari de la comarca gironina de l'Alt Empordà]. Indica un canvi de temps imminent, generalment pluja o neu. L'expressió fa referència a quan la muntanya de Sant Pere de Roda està clarament visible (despejada) mentre que la Mare de Déu del Mont està coberta de núvols.
[Sant Boi de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona. Sant Ramon és una muntanya santboiana]. Indica que quan hi ha núvols aquí s'espera pluja a la vila
Quan veiem rellamps per la zona balear, és perquè l’atmosfera llevantina està neta i ens permet veure desplaçar-se cap a nosaltres la massa nuvolosa amb el seu aparat elèctric
La Ribera de Cabanes és una zona geogràfica de la localitat castellonenca de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta
[Grua: És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps]. Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant. Indica que quan les grues arriben a l'Empordà, generalment a la tardor, és el moment de sembrar, ja que anuncien l'arribada de les pluges i el fred.
Municipis valencians de la comarca del Camp de Morvedre
Municipis valencians de la comarca de La Vall d'Albaida
Estar indecís, sense saber què fer, per la falta d'una persona o cosa necessària o enyorada
Es diu d'una persona a la qual s'ha pertorbat un negoci o assumpte quan el tenia ben encaminat
Reus és un municipi de la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona
Olp és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida
Municipi capital de la comarca de la Garrotxa en la província de Girona