llocs

No vindre un de l'Alcora [Municipi castellonenc a la comarva de l'Alcalatén]

No és tan ignorant de l'assumpte que es tracta

maneres de dir llocs

Novetlè, el poble de la merda [Poble valencià de la comarca de La Costera]

Antigament, de Novetlè eren els qui netejaven les comunes i usaven la merda com a abob per a la terra.

llocs

Nules: passa i no t'atures

[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Sovint s'ha interpretat de forma burlesca o com una advertència. Antigament, es deia que era una frase pròpia dels carreters que passaven pel Camí Reial. Es refereix a la configuració del poble, que històricament era un lloc de pas obligat en la ruta entre València i Castelló.

llocs

Núvol enta[a, hacia] Aragó, i clar enta Balaguer, torneu los bous enta el paller

Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida

llocs oratge

Núvols d'Aragó, pluja en abundor

oratge aigua llocs

Núvols de Mallorca, neu a la porta

oratge llocs

Núvols de Morella a Salàs, mal pas

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

oratge llocs

Núvols de Salàs a Morella, a la meravella

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs oratge

Olocau la deixa caure,Vallibona somrient,de Palanques porten mantes i d'Herbers bon aiguardent

[Municipis de Castelló a la comarca dels Ports]. Destaca característiques o productes típics d'aquests pobles d'una manera rimada i simpàtica.

llocs

Olocau, cau de raboses, i Marines la llobera, alça-li el rabo a la burra i voràs quina polseguera

Pobles valencians de la comarca del Camp del Túria. Es diu en Llíria. Els llirians deixen anar la cançoneta amb un cert regust satíric i burleta contra els veïns de la vall del Carraixet. El «cau», ací, té el sentit figurat que explica Escrig al seu diccionari: "lugar retirado y escondido donde se oculta la gente de mal vivir". És a dir, que els olocauers i els mariners s'amaguen als seus caus, com les raboses…

animals llocs

Olot és un clot

Municipi capital de la comarca de la Garrotxa en la província de Girona

llocs

Omple més que un got de vi, l'aigua de can Castellví

Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona

vinya llocs

Ontinyent, bona terra i mala gent

Poble valencià de la comarca de la Vall d'Albaida

llocs mal gent bona

Orba i Orbeta, carabassí i carabasseta

Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta. És una dita popular o rima tradicional valenciana que fa referència a localitats veïnes, concretament Orba i el seu nucli dependent, Orbeta, situats a la comarca de la Marina Alta (Alacant). S'usa sovint de forma lúdica per la rima consonant i la proximitat geogràfica. La frase uneix els noms dels dos pobles amb els termes "carabassí i carabasseta" (tipus de carbasses petites), utilitzant la rima per crear una expressió de tradició oral.

llocs plantes

Pa albercocs, el Serretillo; la Coma pa bresquilles; pa lo primerenc, Beniali, i Llíria pa roses fines

[La toponímia fa referència a partides de Llíria, poble valencià de la comarca del Camp del Túria]. Destaca les millors zones de cultiu agrícola del territori. Aquesta dita popular assenyala amb precisió els pobles i partides ideals per a cada tipus de collita: Albercocs: La partida del Serretillo. Bresquilles (pressecs): La partida de La Coma. Fruita primerenca: El poble de Benialí (a la Vall de Gallinera). Roses fines: La ciutat de Llíria.

llocs plantes

Pa tomates, Alcubles; pa pimentons, el Villar; pa cuixes grosses, la crià de l'Espinar

[Alcubles i El Villar: Pobles valencians de la comarca dels Serrans, L'Espinar: és una partida i un mas del terme de Llíria, poble de la comarca del Camp del Túria]. Destaca, amb un toc de picardia i humor tradicional, les especialitats hortícoles i els atributs físics (la fama de les mosses) de diferents pobles de la comarca dels Serrans i rodalia.

llocs

Pa xiques guapes, Sant Jordi i la faram de Cervera; pa bones danses, Canet, per a cànters nous, Traiguera

Municipis castellonencs a la comarca del Baix Maestrat. L'afaram és un animal fantàstic que segons la llegenda vivia a les ruïnes del castell de Cervera.

llocs

Palafrugell, peix fregit

Municipi gironí de la comarca del Baix Empordà. Frase feta que s'ha pres com a signe d'identitat de la vila. Sembla ser que té el seu origen en una cançó del segle XVIII. Segons Josep Pla, l'autor de dita cançó devia ser foraster, atès que la paraula 'juriola' (un tipus de peix) no és nostra, ja que a Palafrugell les anomenem 'julivies', i ni tan sols es mengen a la brasa, sinó fregides.

animals llocs

Pardal d'Alcora

Persona ingènua

animals llocs maneres de dir

Parèixer d'Otos [Municipi valencià de la comarca de La Vall d'Albaida]

Usat per a tractar algú de rústec i de poc coneixedor dels usos i costums de ciutat

llocs

Parèixer la delicada de Gandia [Poble valencià de la comarca de La Safor]

Ser una persona molt delicada

llocs maneres de dir

París, Londres, la Bisbal capital de Vacamorta

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

llocs

Passar el Rubicó

Prendre partit o fer un gest decisiu de manera irreversible, que obliga a una línia de conducta determinada

llocs maneres de dir

Passar [o anar] Bòria avall

Càstig que es donava antigament a determinats delinqüents en la ciutat de Barcelona, i que consistia a fer-los recórrer el carrer de la Bòria i altres vies dalt d'un ase per ser assotats pel botxí a cada cantonada.

llocs

Passen més gana que els gossos de Carreu, que lladraven a la lluna pensant-se que era un formatge

Nucli de població d'Abella de la Conca, municipi lleidatà de la comarca del Pallars Jussà

animals llocs menjar

Pel camí de Barcelona, qui no camina, l'estalona

llocs

Peladilla alcoiana

Floreta que es diu a una persona bona

maneres de dir llocs menjar

Peníscola es xicoteta i es fa molt de respectar; com es de pedra picada, no la poden tirâ al pla

Municipi castellonenc a la comarca del Baix Maestrat

llocs

Peníscola està rodada de figueres de Maella. Sabeu qui les ha plantades? Maria, la Verdiella

Municipi castellonenc a la comarca del Baix Maestrat. És un verset popular que es fa servir com a diàleg o rima, sense una referència històrica concreta a una persona real anomenada Maria la Verdiella, sinó com a part de la tradició oral.

llocs

Peníscola té la vaca i Benicarló la muny

Pobles castellonencs de la comarca del Baix Maestrat

llocs

Penyagolosa emboirada, als tres dies, eixuta o banyada

Cim castellonenc de la comarca de l'Alcalatén

oratge llocs

Per a aiguardent, la Vall d'Albaida; per a bon vi, en lo Comptat

Són dues comarques d'Alacant

llocs

Per a bons melons en Foios; en Alboraia, la col; Benimaclet per a peres, i per a raïm, Puçol

Pobles valencians de la comarca de L'Horta

llocs plantes

Per a cara de serafins, les xiques de Remolins

Barri històric de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

persones llocs

Per a coques de panoli, lo barri de Remolins

Barri històric de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

llocs menjar

Per a donçainers en Tales, per a espavilats en Onda, per a banys a Vilavella i per a bovos l’Alcora

[Els tres primers són municipis castellonencs a la comarca de la Plana Baixa i l'últim a la de l'Alcalatén]. Descriu amb humor característiques atribuïdes a aquests pobles.

llocs

Per a gaites, Remolins

Barri històric de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

llocs música

Per a malalties,Tortosa

Municipi tarragoní de la comarca del Baix Ebre

llocs salut

Per a mantes, Benilloba; per a algepsers, Cocentaina, per a estar amples Famorca, p'a cireres Almudaina

Municipis alacantins en la comarca del Comtat

llocs

Per a morques i cerones cap com la vila d’Albaida, i en Palomar i Atzeneta les fàbriques de la llata

Municipis valencians de la comarca de la Vall d'Albaida

llocs animals

Per arròs, en la Ribera; per a tomaques Gandia; per a un bon peix, en Altea, per a xufes, Alboraia

Pobles valencians

plantes llocs animals

Per càntirs a Vilafranca, per muntanyes de sal a Cardona, i per lluços de palangre, la gent de Badalona

[Pobles de les comarques de l'Alt Penedès, Bages i Barcelonès a la província de Barcelona]. Fa una "radiografia" de les especialitats o orgull local d'aquest pobles. Vilafranca (del Penedès) per la seua tradició terrissaire. Cardona per la seva Muntanya de Sal, única al món. i Badalona per la seua tradició marinera.

llocs

Per l'Ascensió, cireres a Montsó i a tot l'Aragó [Montsó = poble d'Osca a la comarca del Cinca Mitjà]

Per aquesta festivitat és el moment d’inici de la collita de les cireres

festivitats llocs plantes

Per l'Ascensió, orenetes a abundor; a la plana sí, però a Morella no

Fa referència a la diferència climàtica entre la costa i les zones de muntanya durant la festivitat de l'Ascensió (que sol caure al maig). Són animals que busquen bones temperatures, no climes de muntanya. Indica que, mentre que a les zones planes i càlides les orenetes ja han arribat i són ben visibles, a Morella (a 1.000 metres d'altitud) el fred encara es fa notar i aquests ocells encara triguen una mica més a aparèixer de forma massiva.

animals festivitats llocs

Per la carretera de Roses passa un carro carregat de rocs

Municipi de la comarca de l'Alt Empordà a la comarca de Girona

llocs

Per la fira de Sarral, neu segura, o, si no, per la de la Llacuna

Sarral és un municipi tarragoní de la comarca de la Conca de Barberà i la Llacuna de la comarca barcelonina de l'Anoia

oratge llocs

Per saber festejar ningú com els de la Vall, que es posen capa i sombrero i es muden de dalt a baix

[La Vall d'Uixó, municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Destaca l'elegància i la dedicació dels seus habitants a l'hora d'anar de festeig, tradició que implica mudarse de dalt a baix, sovint utilitzant capa i sombrero.

llocs indumentària

Per Sant Andreu, a la Llacuna, fred o neu

30 novembre. [Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona]. Anuncia que serà copiosa o persistent.

llocs mesos oratge sants

Per sant Andreu, fred o neu; si no per la fira de la Llacuna, a Sarral cosa segura

30 novembre. [La Llacuna: Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona. Sarral: Municipi de la Conca de Barberà en la província de Tarragona]. La fira de la Llacuna es celebra per Sant Andreu i la de Sarral, a principi de desembre. Si no és en una data és en l'altra que el fred rigorós d'hivern ja es deixa sentir.

festa llocs mesos oratge sants

Per Sant Jaume festa Albons, per Sant Joan a Bellcaire, per Sant Climent a Tort, i per Santa Màxima a l'Escala

Sant Jaume: 25 juliol. Sant Joan: 22 juny. Sant Climent: 23 novembre. Santa Màxima: 1 octubre. Municipis de les comarques del Baix i Alt Empordà en la província de Girona. Recull les festes majors o fires tradicionals d'alguns pobles de l'Empordà. Aquesta és una corrandeta geogràfica típica de l'Empordà, una mena de "full de ruta" festiu que servia perquè els joves sabessin on anar de ball i gresca segons el sant de cada poble.

llocs sants

Per Sant Mateu sembra el teu vi, i si no en tens, vés a Manlleu

21 setembre. Municipi barceloní de la comarca d'Osona. Fa referència a l'inici de l'època de sembra de la vinya i els cereals. Recomana utilitzar la pròpia llavor o gra ("sembra del teu") i, si no n'hi ha prou, demanar-ne a tercers ("vés a manlleu" o anar a Manlleu).

camp llocs mesos sants vinya

Per Sant Pere és festa a Abrera, per Sant Joan, a Olesa la fan, i després a Esparreguera

Sant Pere: 29 juny. Sant Joan: 24 juny. [Municipis barcelonins de la comarca del Baix Llobregat]. Aquesta dita és un recorregut geogràfic i festiu pel Baix Llobregat Nord, marcant el calendari de les Festa Majors de tres pobles veïns que comparteixen història i proximitat. És la manera popular de recordar que, durant una setmana i mitja, si vius en aquesta zona del Montserratí, no et cal moure't gaire per trobar una bona festa major.

festivitats llocs sants

Per Sant Sebastià, tramuntana a l'Empordà

20 gener. Destaca que per sant Sebastià és molt probable que bufi vent de tramuntana a l'Empordà, coincidint amb la "setmana dels barbuts", un dels períodes més freds de l'any a Catalunya. Assenyala la tradició meteorològica d'aquesta època com a especialment freda i ventosa a la zona.

llocs oratge

Per Santa Cecília de Molló, neva per cada cantó

22 novembre. [Molló és un municipi gironí de la comarca del Ripollès]. Indica que per a aquestes dates de la tardor ja s'espera neu generalitzada i abundosa a les zones de muntanya com el Ripollès, on es troba Molló.

llocs mesos oratge sants

Per Santa Llúcia de la Bisbal, dotze dies abans de Nadal

13 desembre. [La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. La rima ens recorda de forma mnemotècnica la distància exacta de dotze dies que separa les dues festes. Fa referència a la fira de Santa Llúcia de La Bisbal d'Empordà, on aquesta festivitat ha estat històricament molt important per al comerç. Era el moment de comprar el gra, el bestiar o els estris necessaris abans que s'aturés tot per Nadal.

festivitats llocs mesos

Per ser bona selvatana cal que ballis la sardana

Selvatana, gentilici dels habitants de la Comarca gironina de Selva

música llocs

Per Tales passa i no t'apares

[Poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. La frase suggereix que és un lloc de pas, però el seu origen sol estar vinculat a la rivalitat o tradició oral entre pobles veïns.

llocs

Per totxos al Bruc, i per burros a Collbató

Municipis de la comarca de l'Anoia i del Baix Llobregat en la província de Barcelona

llocs animals

Per volar una milotxa tingueren una gran festa, un sabater de Borriana i un sastre de Catarroja

[Borriana, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa. Catarroja, poble valencià de la comarca de l'Horta]. Sol utilitzar-se per descriure situacions on es fa un gran enrenou, escàndol o complicació innecessària per una ximpleria o una cosa de poca importància. Fa referència a l'esforç desproporcionat (la gran festa) per a una activitat senzilla (volar una milotxa/estel).

festa llocs oficis

Per Xert passa despert

Quan els carros anaven a Morella i els conductors dormien, en passar per Anroig, terme de Xert, que coincidia en què la gent s'alçava, els joves els hi fotien alguna mercancia

llocs

Per Xert passa l’espert

Municipi castellonencs a la comarca del Maestrat

llocs

Perla del Túria

Floreta

maneres de dir llocs

Perpinyà i Santa Maria no s'han pas fet amb un dia.

Aquesta dita popular catalana significa que les coses importants, grans projectes o els canvis significatius requereixen temps, paciència i esforç per a realitzar-se, i no s'aconsegueixen d'un dia per l'altre. S'utilitza per a recomanar no precipitar-se i tenir perseverança davant allò que es triga a aconseguir.

llocs

Ploga o no ploga, blat d'Oriola

[Poble alacantí de la comarca del Baix Segura]. Destaca la gran fertilitat de l'horta d'Oriola, indicant que les collites de blat estan garantides independentment de la climatologia, sovint seca, gràcies a la riquesa de la terra o el regadiu.

llocs oratge plantes

Plou i fa sol pel camí de Borriol. Plou i fa lluna pel camí de la Llecuna

llocs oratge

Plou i fa sol, Nostre Senyor està en Borriol

Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta

llocs oratge

Poble de Vilar de Canes les mosques se veuen còrrer, i mos demanen la llum los bitxaquets de la Torre

[La Torre d'en Besora i Vilar de Canes són municipis castellonencs a la comarca de l'Alt Maestrat]. A Vilar de Canes instal·laren la llum elèctrica abans que a la Torre d'en Besora. [Bitxac: és el nom d'un ocell anomenat també cagamànecs, usat com a malnom dels de la Torre d'En Besora].

animals llocs

Polinyà ve llunyà

[Polinyà de Xúquer, municipi del País Valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. Juga amb la fonètica i la ubicació geogràfica del poble. S'utilitza sovint quan algú ha de desplaçar-se fins allí i vol emfatitzar, amb un punt d'ironia, que el trajecte se li fa pesat. Per als pobles veïns de la Ribera (com Alzira o Sueca), Polinyà de Xúquer pot semblar que està "un poc a banda" de les rutes principals, reforçant aquesta idea de distància.

llocs

Polinyà, on caguen en la mà

[Polinyà de Xúquer és un municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. És una forma d'anomenar els habitants del poble de manera despectiva però festiva pel poble de Riola. Es complementa amb: "A Riola pa i farigola" com a replic..

llocs

Portar taronges a València

No ocupar-.se en res de profit

maneres de dir llocs

Preguntant preguntant arriba a Roma el caminant

Qui pregunta, aprén el que desconeixia

llocs parlar

Quan aplegues a l'Alfàs, allarga el pas

L'Alfàs del Pi és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Marina Baixa. És un refrany que recomana no aturar-se en aquesta localitat (l'Alfàs del Pi o l'Alfàs d'Alzira), sovint associat a la fama que els seus habitants tenien de ser poc hospitalaris o "mala gent" en el context tradicional. De vegades s'afegeix: "i si vas al trot, encara vas poc".

llocs

Quan Barcelona era un prat, Mirmanda ja era ciutat.

[Mirmanda deu ser una ciutat imaginària o llegendària. La GEC diu que la tradició la situa al terme actual de Terrats (Rosselló)]. En tot cas, la dita potser serveix per abaixar els fums dels barcelonins.

llocs

Quan Carroi es posa el capell, pluja o neu a la vall del Consell

La presència de nuvolades cobrint Carroi, pic de la serra d'Enclar, que tanca la vall d'Andorra la Vella pel nord-oest, anuncia moltes vegades mal temps a la vall on es troba precisament la seu del Consell General d'Andorra.

llocs

Quan Corbera fa capell, pica espart i fes cordell

[Municipi de València que es troba a la comarca de la Ribera Baixa]. Quan la muntanya de Corbera es cobreix de boira ("fa capell"), s'acosta mal oratge o pluja. L'expressió recomana quedar-se a casa fent feines manuals, com treballar l'espart, ja que no es pot eixir a llaurar o treballar al camp.

llocs oratge

Quan el mal ve d'Almansa a tots “alcança”.

Fa referència a un fet històric amb què malauradament els catalans vam perdre la batalla d'Almansa contra l'exèrcit de Felip V a la guerra de Successió

llocs mal maneres de dir

Quan el Mondúber porta capa i el Montgó capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell

[dos massissos valencians]. És temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa

llocs oratge

Quan el Montgó porta capell, pica espart i fes cordell

[Massís alacantí de la comarca de la Marina Alta]. És temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa. Aquesta dita popular de la Marina Alta indica que quan el cim del Montgó està cobert de núvols (porta "capell" o "capa"), s'acosta mal oratge, pluja o vent, i per tant, és millor deixar les faenes del camp i dedicar-se a tasques de cobert, com picar espart.

llocs oratge

Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d'ell

[Capell equival a barret i simbolitza una boira o un núvol al capdamunt de la muntanya]. El Montseny és un massís muntanyós en la província de Barcelona. Ho diuen perquè la presència de núvols damunt aquella serra sol esser indici de pluja.

llocs oratge

Quan el Montsià porta capell guardat d'ell

[La serra del Montsià és un conjunt muntanyós a la província de Tarragona]. Gairebé sempre quan al cim del Motsià hi ha un núvol sol ploure

llocs oratge

Quan el vent baixa del Port, no hi falta mai neu a Sort

El Port de la Selva és un municipi gironí de la comarca de l'Alt Empordà. Sort és un municipi lleidatà de la comarca del Pallars Sobirà

oratge llocs

Quan la neu és a Guara, a Almenar hi ha gelada

[Guara és una muntanya d'Osca i Almenar un municipi lleidatà a la comarca del Segrià]. Significa que quan la serra de Guara (Osca) està coberta de neu, la influència de l'aire fred d'aquesta zona provoca gelades a la localitat d'Almenar (Segrià, Lleida). És un refrany d'oratge que prediu el fred a la zona d'influència segons la visibilitat de la neu a les muntanyes d'Osca.

llocs oratge

Quan la tramuntana s'emborrasca i la Murta fa capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell

[la Murta: muntanya d’Alzira]. Adverteix de l'arribada d'un temporal de nord. Quan la tramuntana bufa amb força (s'emborrasca) i la serra de la Murta es cobreix de núvols (fa capell), indica pluja o mal temps imminent, aconsellant al pagès abandonar la faena al camp i dedicar-se a tasques a cobert. «Pica espart i fes cordell»: És una recomanació per aprofitar el temps dins de casa (tasques d'interior) mentre fa mal oratge, picant espart per a fer cordes.

camp llocs oratge

Quan les boires corren de Garbí, gregal fi

[Garbí = cim agut entre Gandia i Tavernes]. Significa que quan la boira es mou o circula des del sud-oest (Garbí), el vent que ve després és el Gregal (nord-est) i sol portar un temps fi, clar i sec, o una situació meteorològica d'estabilitat.

llocs oratge

Quan Mariola s'emboira i el Benicadell fa capell, l'amo li diu al criat: Prepara la massa, pica espart i fes cordell

[serres alacantines]. És temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa

llocs oratge

Quan sant Pere (de Roda) fa l'ullet a la Mare de Déu (del Mont), pluja o neu

[Monestir i santuari de la comarca gironina de l'Alt Empordà]. Indica un canvi de temps imminent, generalment pluja o neu. L'expressió fa referència a quan la muntanya de Sant Pere de Roda està clarament visible (despejada) mentre que la Mare de Déu del Mont està coberta de núvols.

llocs oratge

Quan Sant Ramon porta capa, Sant Boi no s’escapa

[Sant Boi de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona. Sant Ramon és una muntanya santboiana]. Indica que quan hi ha núvols aquí s'espera pluja a la vila

llocs oratge

Quan trona a Mallorca, pluja a la porta

Quan veiem rellamps per la zona balear, és perquè l’atmosfera llevantina està neta i ens permet veure desplaçar-se cap a nosaltres la massa nuvolosa amb el seu aparat elèctric

oratge llocs

Quan vages a la Ribera, no passes per Castelló, que en lo temps de la faena uns treballen i altres no

La Ribera de Cabanes és una zona geogràfica de la localitat castellonenca de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta

llocs treball

Quan ve la grua de l’Empordà, sembra, pagès, que hora n’és ja

[Grua: És un ocell cantaire que arriba a les nostres terres per la primavera, quan ve el bon temps]. Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant. Indica que quan les grues arriben a l'Empordà, generalment a la tardor, és el moment de sembrar, ja que anuncien l'arribada de les pluges i el fred.

animals llocs oficis oratge

Quant hi ha d'ací a València? - Tant com de València a ací

llocs

Quart té la fama i Quartell carda la llana

[Municipis valencians de la comarca del Camp de Morvedre]. Fa referència a la rivalitat i història compartida entre Quart de les Valls i Quartell, El significat d'aquesta dita és molt clar: un poble s'endú el mèrit, la glòria o l'anomenada (Quart), mentre que l'altre és el que realment fa la feina dura, el treball brut o s'emporta l'esforç real (Quartell).

llocs

Quatretonda, la redonda, Benigànim, el pollós, Xativa la socarrada i Llutxent el pedregós

Municipis valencians de la comarca de La Vall d'Albaida

llocs

Quedar com el ferrer de Tibi, sense ferro ni carbó

[Tibi: municipi de la comarca de l'Alcoià, a la Comunitat Valenciana]. S'utilitza per a indicar que algú es queda totalment indefens, bloquejat o sense recursos per a poder continuar amb la seua feina o propòsit. Descriu la situació d'una persona que no pot avançar perquè li falten els elements bàsics per a operar

llocs oficis maneres de dir

Quedar-se com la núvia de Pinet, amb la roba posada i el monyo fet

Es diu d'una persona a la qual s'ha pertorbat un negoci o assumpte quan el tenia ben encaminat

llocs maneres de dir indumentària

Qui a Reus va cada setmana o és botiguer o tarambana

[Reus és un municipi de la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona]. Fa referència a la gran tradició comercial de Reus com a capital de comarca. Històricament, només hi havia motiu per anar-hi setmanalment si treballaves al comerç (botiguer) o si estaves desocupat, anaves de festa o buscaves distracció (tarambana).

llocs oficis setmana

Qui a Roma va, de Roma ve, si no es queda pel camí

llocs

Qui ha passat pels carrers d'Olp i no ha estat burlat, ha passat per l'infern i no s'ha cremat!

[Olp és un poble del terme municipal de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida]. Antigament, es deia que els joves d'Olp eren molt bromistes i "tafaners" amb els forasters o els visitants dels pobles veïns que passaven pels seus carrers. Qui ha passat pels carrers d'Olp i no ha estat burlat, ha passat per l'infern i no s'ha cremat" és una hipèrbole per indicar que, si aconseguies passar per Olp sense que et fessin alguna broma o et prenguessin el pèl, era un fet extrany.

llocs

Qui no carda a Olot, no carda enlloc

Municipi capital de la comarca de la Garrotxa en la província de Girona

oficis llocs

Qui no és anat a Barcelona, no és mitja persona

Qui no ha vist Barcelona, no ha vist cosa bona.

llocs