llocs

Les xiques de Torreblanca totes van de cinc en cinic; la un se’n diu a l’atra: - Mare, que grossa la tinc!

Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta

llocs persones

Les xiques de Villahermosa al cresol diuen candil, a la finestra ventana i al jolivert peregil

Villahermosa del Río és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Millars

llocs

Les xiques de Vinaròs porten lo topo molt gros, se pensen que és cabellera i és carabassa en arròs

Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat. Són versos d'una corranda. [Corranda: Dansa cantada que es balla per parelles].

llocs persones

Les xiques del Bellestar són moltes i valen poc; per rostir una sardina, l’arrastren per tot lo foc

[Nucli de població del municipi castellonenc de la Pobla de Benifassà a la comarca del Baix Maestrat]. S'utilitza per dir que són ineficients o poc traçudes, exagerant que per a una tasca senzilla, com rostir una sardina, malgasten tots els recursos.

llocs persones

Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra

[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. La dita completa sol ser: "Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra. Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d’Artana." Destaquen la fama de les dones d'Artana per ser festives o musicals, contraposant-ho amb els casaments a la capital, Castelló.

llocs persones indumentària

Les xiques els Llogarets totes porten cornicòpia; que qui ampra no perd res, i el que deix es desapròpia

Els Llogarets són Garrofera, Santa Coloma i Frares, del terme municipal valencià de Benifairó de les Valletes a la comarca del Camp de Morvedre. La cornucòpia simbolitza l'abundància. El refrany suggereix de manera irònica que, en aqueixos llocs, si prestes o deixes alguna cosa, la perds, ja que "qui empra (usa) no perd res, i el qui deixa es desapròpia".

llocs

Les xiquetes de la Vall totes filen a la llluna i per no fer l'aixovar no es casarà ninguna

La Vall d'Albaida, comarca de la província de València

llocs persones

Llampega a Begur, pluja segur

Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

llocs oratge

Llocnou, poble nou, les parets derrocades. Es pensaven que era París i era un niu de caüllaes

[caüllaes = cogullades. Aus de la família dels alàudids (Galerida cristata)]. Llocnou d'en Fenollet: Poble valencià de la comarca de La Costera.

llocs

Llofriu, terra de carlins

[Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell a la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. Durant el segle XIX, Llofriu va ser conegut per la seua fidelitat a la causa carlina.

llocs

Llombai, Catadau i Alfarb, són pobles amb molt d'honor, que mengen coca de dacsa i panses amb 'tenedor'

Pobles valencians de la comarca de La Ribera Alta

llocs

Lloret de Mar, terra a l’Havana

Ciutat gironí de la comarca de la Selva

llocs

Llucena, corral de bous; Figueroles, la columna; la Foia, les petrolines, i l’Alcora, l’hermosura

Municipis castellonecs a la comarca de l'Alcalatén

llocs

Lluna nova, de cara a Vallibona

Poble castellonenc de la comarca dels Ports

llocs oratge

Lluna vella, de cara a Cantavella

Poble conegut en castellà com a Cantavieja i situat en la província de Terol a la comarca del Maestrat

oratge llocs

Lluna vella, de cara Morella

Poble castellonenc de la comarca dels Ports

llocs oratge

Lo botxí de Maella, una sabata i una espardenya

Municipi aragonès de parla catalana del Baix Aragó a la província de Saragossa

llocs indumentària

Lo de València del Cid ho diran els castellans; jo, de Llíria, diré València dels edetans

[Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]. [Edeta és el nom antic de la Llíria ibèrica i romana; Edetània era la regió encapçalada per Edeta]. Fa referència a l'antiga capital de la comarca de la Edetània, ja que Llíria s'assenta sobre les ruïnes de la ciutat romana de Valentia Edetanorum o l'antiga Edeta ibèrica. Aquesta expressió reivindica l'arrel ibèrica i romana autòctona enfront de la denominació medieval castellana lligada al Cid Campeador.

llocs

Lo dolçainer d'Albal, que li pagaren perquè tocara i perquè deixara de tocar [Poble de la província de València en la comarca de l'Horta Sud]

Es diu al·ludint a aquells que es fan pregar per fer una cosa, i després costa molt d'aturar-los de fer-la

llocs oficis

Lo ferrer de Perelló, quan té ferro, no té carbó

[Entitat de població de Sueca en la comarca valenciana de la Ribera Baixa]. Es diu referint-se als casos en què es podria fer una cosa si es disposés d'un element que en aquell instant no es té a mà

llocs oficis

Lo mercat de Girona, l’un dia es ven l’atre es dóna

Capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona

llocs

Lo nano de Fredes

Poble castellonenc que pertany al municipi de la Pobla de Benifassà en la comarca del Baix Maestrat

llocs

Lo poble Vilar de Canes, quin poble més desgraciat! L’escolà s’ha tornat loco i l’alcalde s’ha penjat

Municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat

llocs persones

Los de Remolins quan estan fora no estan dins

Barri històric de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

llocs

Los de Tírig, rabosetes

Municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat

llocs

Los de Traiguera són ganxos

Municipi castellonenc a la comarca del Baix Maestrat

llocs

Los de Vallibona són esquirols

Municipi castellonenc que es troba a la comarca dels Ports

llocs

Los de Xert tenen el pardal ert

Municipi castellonencs a la comarca del Maestrat

llocs

Los dels Reguers, --me'n vaig, me'n vaig-- i es queden una hora més

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

llocs

Los manaments de Remolins

Barri històric de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

llocs

Los manaments dels Reguers: diners, diners i diners

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

llocs diners

Los manaments dels Reguers: menjar, beure i no fer res

Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona

menjar treball llocs beure

L’ermita de Sant Pau Bonega sempre l’escolà, perquè jugant perd la clau i deixa la porta per tancar

[L'ermita de Sant Pau Bonega és el lloc on l'escolà, en jugar, perd la clau i deixa la porta per tancar]. És un refrany popular o endevinalla de caràcter humorístic i local, on la rima (Bonega/escolà) s'utilitza com a joc de paraules sobre la pèrdua de la clau de l'ermita. . La solució al trencaclosques és que, en realitat, l'ermita no té porta, per la qual cosa no es pot tancar mai. És una expressió que juga amb la rima i la lògica.

llocs

L’herència de Bell-lloc, qui ni jo cobre, ni tu tampoc

Bell-lloc = Benlloch. Municipi castellonenc que es troba a la comarca de la Plana Alta. Més enllà de l'herència que no es cobra, se sol dir dels negocis que no aporten cap benefici.

llocs

Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d'Artana

[Artana és un municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. La dita completa sol ser: "Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra. Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d’Artana." Reflecteix una decisió personal i ferma sobre el matrimoni, preferint una opció més rural o modesta (el sarrier d'Artana) enfront d'una opció aparentment més formal a la capital (Castelló de la Plana).

amor llocs

Mal any de sardines, Vinaròs a la ruïna

Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

llocs mar animals

Manresà i home de bé no pot ser.

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

llocs persones

Manresans, bordellans, que heu robat els cossos sants

[Habitants de Manresa de la comarca del Bages a la província de Barcelona]. Sovint ampliada com "Manresans, lladres, pillos i gormands, que heu robat els cossos sants" Fa referència a la llegenda del robatori de les relíquies de Santa Agnès, Sant Fruitós i Sant Maurici a Sant Fruitós de Bages per part dels manresans. Davant l'acusació, els manresans solien respondre amb la rima: "Mentiders, potiners, que els teníeu en femers", al·legant que els sants no estaven ben cuidats.

llocs persones

Manresans, empaitabisbes

[Habitants de la ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona]. Es diu aquesta dita perquè de molt antic, els manresans volien ser cap d`un bisbar

llocs

Manresans, lladres pillos i gormands

[Habitants de la ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona]. Es diu aquesta dita perquè de molt antic, els manresans volien ser cap d`un bisbar

llocs

Mar sense peix i muntanya sense lleny, és Cullera

Municipi de la província de València en la comarca de La Ribera Baixa. Conten que ho digué Sant Vicent Ferrer, perquè els cullerots no volgueren ferrar-li l'ase. Aquesta dita popular valenciana fa referència a la localitat de Cullera (Ribera Baixa), utilitzant la ironia per destacar l'aparent contradicció entre els seus recursos naturals i la percepció popular de la seva escassetat en el passat. És un refrany que, sovint, s'utilitza per fer broma sobre la localitat.

animals llocs mar

Mariner, bon mariner, abans d’anar a es Moro pensa-ho bé

mar llocs bona oficis

Mascarell corral de porcs, Vilavella la comuna, Nules el ramellet, i València la hermosura!

[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Dita comparativa, on cada poble rep un "títol" segons la simpatia (o rivalitat) de qui la canta. Mascarell i la Vilavella: S'emporten la pitjor part amb comparacions lletges (el corral i la comuna), fruit de les típiques picabaralles entre veïns. Nules: Apareix com el «ramellet», una forma poètica de dir que és el poble més polit, net i bonic de la rodalia. València: Se li reconeix la «hermosura» com a capital i referent màxim.

llocs

Massamagrell, la corda nova i el burro vell

Poble valencià de la comarca de l'Horta

llocs animals

Massarrojos, cul a trossos

Poble valencià de la comarca de l'Horta

llocs cos huma

Mediona, gent sorruda i terra bona

Municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès

llocs gent

Menorca, bona terra però poca

Illa de les Illes Balears

llocs

Mentre Roma consulta, es perd Morvedre

[Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt al Camp de Morvedre]. Adverteix sobre el perill d'entretenir-se en discussions inútils davant d'una urgència greu. L'origen històric d'aquesta dita es remunta al 219 aC. 219 aC, durant la conquesta d'Ibèria. Quan la ciutat de Sagunt (coneguda com a Arse i més tard com a Morvedre) va ser assetjada pel general cartaginès Hanníbal, els seus habitants van demanar ajuda a Roma. Mentre el Senat consultava què fer, els cartaginesos van conquerir la ciutat

llocs

Mentre vegis neu a Montsec no podis el cep

[La Serra del Montsec és una serralada del Prepirineu en la província de Lleida]. Indica que no s'ha de podar la vinya mentre hi hagi neu a la serra del Montsec. El refrany aconsella esperar que el temps millori, ja que la neu al Montsec senyala que encara fa massa fred i la poda prematura podria fer malbé el cep.

camp llocs oratge vinya

Mentre vegis neu al Montseny no podis el cep

El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral de la província de Barcelona

llocs camp vinya oratge

Més moral que l'Alcoià

Descriu algú amb un coratge, entusiasme i persistència inesgotables, que no es desanima malgrat les adversitats. L'origen prové del Club Esportiu Alcoià (anys 40), del qual es deia que, fins i tot perdent per golejada, continuava lluitant amb gran moral.

llocs maneres de dir

Més tip [d'alguna cosa] que Tarragona de peix

Estar fastiguejat

llocs maneres de dir

Més val una torrudana que cinquanta de Xixona, que saben entrecavar i ballar la madilona

[Municipi alacantí en la comarca de l'Alacantí]. Exalta la qualitat de les dones de la Torre de les Maçanes ("torrudana/torruana") sobre les de Xixona (famoses pel torró), destacant la seva capacitat de treball ("entrecavar") i la seva alegria o habilitat en el ball ("mandilona").

llocs

Més val una xixonenca que cinquanta de la Torre, que saber fer bons torrons i ballar la jota de l'onze

[Municipis veïns de la comarca de l'Alacantí]. Valora més les qualitats de les dones de Xixona (tradicionalment associades a la fabricació de torró) davant les de la Torre de les Maçanes, destacant habilitats domèstiques o festives.

llocs

Mirar i no tocar, usança de Barcelona

Es diu als qui volen posar les mans a coses delicades.

llocs

Mirei si he corregut terres que he estat en Benifaquí, en Catamarruc, en Planes, en Almudaina i ací

Pobles alacantins de la comarca del Comptat

llocs

Misericòrdia de Canet, providencia del mariner

mar oficis llocs

Mollet, mala llet

[Mollet del Vallès. Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. Fa referència al caràcer dels seus veïns utilitzant la rima facil del nom del poble amb llet.

llocs

Molts béns hi ha a Arbeca, però són del duc

[Municipi lleidatà de la comarca de Les Garrigues]. Vol dir que no és cap satisfacció que els altres sien rics si nosaltres som pobres

diners llocs

Moncà, Moncà, cagallo en l''entrà'; fregues i fregues i no se'n va

Moncà = Montcada, poble valencià de la comarca de l'Horta. Frase escatològica en els quals la merda es un factor important.

llocs

Moncofa la garrofa

[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Destaca a la localitat de Moncofa com una zona tradicionalment productora de garrofes. Aquesta frase ressalta la vinculació històrica del municipi amb el cultiu de la garrofera (Ceratonia siliqua), típica de l'agricultura de secà a la zona mediterrània.

llocs plantes

Montortal quatre cases i un hostal

Pedania de l'Alcúdia, municipi valencià de la Ribera del Xúquer

llocs

Montserrat és costerut, Montroi, un corral de vaques, i a Real, que és tan planet, es crien les xiques guapes

Pobles valencians de La Ribera Alta

llocs

Morella no té abric, i home pobre no té amic

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs persones amistat

Morellà, l'aigua està allà

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs aigua oratge

Morella, la bella, mira-la de lluny i no et fiïs d'ella

Poble castellonenc a la comarca dels Ports

llocs

Morella, mira-la bé i aparta't d'ella

Poble castellonenc de la comarca dels Ports

llocs

Morella, no et fiïs d'ella

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs

Morellà, pega ací i fot allà

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports. Es refereix al vent morellà, que porta pluja i mal temps.

llocs oratge

Morella, quan se pon lo sol, se pon ella

Municipi castellonenc de la comarca dels Ports

llocs oratge

Mosterenc borratxo baixa palla al matxo; mosterenc barrut baixa palla al ruc

[Mosterenc= gentilici dels habitants de Almoster, municipi del Baix Camp]. El refrany juga amb la rima i amb la fama —sovint humorística o satírica entre pobles veïns— dels seus habitants. La dita retrata el poc profit que es treu de qui no té seny (el borratxo) o de qui no té vergonya (el barrut).

llocs

Mura, Talamanca i Rocafort, tres pobles de mala mort.

[pobles al sud-est de la comarca del Bages. Dita de tota la vida a Terrassa. De dites ofensives, n'hi ha a gavadals, i de cap a cap dels Països Catalans. Sovint són per a riure's dels habitants de l'indret en qüestió, destacant-ne qualitats més aviat primàries o poc atractives.

llocs

Museros, pocs i punyeteros. I els que queden embusteros

Poble valencià de la comarca de L'Horta

llocs

M’han dit que et cases en Murla; no seràs dona ditxosa, et faran picar algeps i sempre estaràs polsosa

[Població alacantina de la comarca de la Marina Alta]. Hi havia a Murla unes algepseries o guixeries on treballaven les dones en les faenes auxiliars.

amor llocs

N'ha caigut més que a Zafra

Municipi de la província de Badajoz a la comunitat autònoma d'Extremadura en la comarca de Zafra - Río Bodión

llocs

Nàquera i Serra gent de dimoni; per mitja figa maten un home

[Municipis valencians a la comarca del Camp de Túria]. Històricament, s'atribuïa a la gent de Nàquera i Serra un caràcter fort, decidit o fins i tot un poc "brut" (en el sentit de conflictiu).

gent llocs

Navarclins, pixa camins

Habitants del municipi barceloní de Navarcles en la comarca del Bages

llocs

Navarrés, l'aigua va al revés

Poble valencià de la comarca de La Canal de Navarrés

llocs

Navàs, poble jove i molt capaç

Municipi barceloní de la comarca del Bages

llocs

Necessitar, una, un matxo llirià

Es deia de les xiques llirianes [ del poble valencià de Llíria] que, anèmiques i de mala cara, canviaven de semblant i milloraven en casar-se. Alhora, en totes les cases hi havia un matxo per a llaurar

llocs persones animals

Neu a la muntanya, pluja a l'Empordà

[L'Empordà és una comarca catalana històrica de la província de Girona]. Indica que, quan s'albira neu als cims (especialment al Pirineu o al Canigó), és un senyal premonitori que aviat arribarà la pluja a la plana de l'Empordà. Els núvols o la precipitació en forma de neu a les altures solen baixar cap a les cotes baixes transformats en aigua a mesura que la temperatura puja.

llocs oratge

Neu a Mallorca, fred i mal temps a la costa

llocs oratge mar

Neu al Canigó, pluja al Rosselló

[El Canigó és una muntanya del Pirineu i el Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament al sud de l'estat francès]. Descriu una situació típica de contrast climàtic entre el massís del Canigó (més de 2.700 m) i la plana del Rosselló, al peu de la muntanya. Quan els fronts freds o les pertorbacions toquen els cims i deixen neu, el moviment natural de les masses d'aire fa que la precipitació arribi a la costa i a les planes en forma de pluja.

llocs oratge

Neu al Canigó, tords a Lledó

[El Canigó és una muntanya del Pirineu i Lledó d'Empordà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà en la província de Girona]. Indica un canvi de temps imminent, generalment l'arribada del fred i l'hivern. La dita suggereix que quan la muntanya del Canigó es cobreix de neu, els tords (un tipus d'au migratòria) arriben a la zona de Lledó, a l'Empordà, fugint del fred intens.

animals llocs oratge

Neu tardana a la muntanya, pedregada al pla de Bages

[El pla de Bages és una plana de la comarca del Bages en la província de Barcelona]. Fa referència a la inestabilitat meteorològica de la primavera, on el fred encara persistent a les zones altes (nevades tardanes) provoca tempestes de pedra a les zones planes, com el Bages.

llocs oratge

Neva a Madrid, neva a la plana de Vic

La Plana de Vic és una depressió de la comarca barcelonina d'Osona

oratge llocs

Ni gent d'Ascó, ni vent d'Aragó

Municipi tarragoní de la comarca de la Ribera d'Ebre

llocs gent oratge

Ni mula d'Arbeca, ni dona d'Albi, ni rella de Juneda

[Municipis de la comarca del Garrigues a la província de Lleida]. Aconsella no confiar en aquestes tres coses per considerar-les de mala qualitat o problemàtiques. Suggeria que les mules eren dolentes, les dones poc recomanables o de caràcter difícil, i les relles d'escassa qualitat.

animals llocs persones

Ni paret fesa, ni home de Manresa

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

llocs persones

Ninetes de Sant Feliu, ja no cal que presumiu, que us falten sinó morralles que, d'albardes ja en teniu

Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

llocs persones

No anar a Roma per la penitència )

Rebràs una forta reprensió, Ésser castigat per si mateix, sense haver-ho d'ésser per altre

maneres de dir llocs

No anar-se'n a penedir a Roma )

Ésser castigat per si mateix, sense haver-ho d'ésser per altre

llocs maneres de dir

No arreglar-ho ni la comare de Tollos

Tollos és una població de la comarca del Comtat en la província d'Alacant. Es diu d'una situació difícil de solucionar o arreglar

maneres de dir llocs

No et fies de Dènia ni de terra que es rega amb sènia

Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. Aquesta dita popular valenciana suggereix desconfiança cap a Dénia i terres regades per sènia, indicant que el regadiu per sènia, una màquina hidràulica per elevar aigua, és poc productiu o requereix massa esforç per al que produeix. Es vincula a la desconfiança davant l'esforç inútil o la manca de fiabilitat en el camp o en les persones.

llocs

No et fiïs del foc ni de la gent de Sort

Municipi lleidatà de la comarca del Pallars Sobirà

llocs gent foc

No hi ha cosa tan tortuosa, com la carretera de Tossa

Municipi de la comarca de la Selva a la província de Girona

llocs

No portis a Núria la noia, no fos cas que fiqués el cap a l'olla

La vall de Núria és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, de la província de Girona

llocs persones

No té res a veure amb un canó, la carretera de Salomó

Poble de la provincia de Tarragona a la comarca del Tarragonés

llocs

No trates els de Petrés, que no t’han de donar res

[Municipi valencià a la comarca del Camp de Morvedre]. S'utilitza per a aconsellar prudència o per a indicar que no val la pena esperar cap favor, ajuda o profit d'altres persones, en aquest cas concret, dels habitants de Petrés.

llocs

No vages a Roma amb la bossa buida; ni amb la mula coixa

Aconsella no emprendre empreses difícils o viatges llargs sense els mitjans necessaris (diners i bona salut/eines), ja que el fracàs seria probable. Literalment, avisa que per a viatjar a Roma calen recursos, i metafòricament, que abans de començar un projecte cal preparar-se bé. Cal anar ben preparat econòmicament ("bossa buida") i físicament o tècnicament ("mula coixa") per a garantir l'èxit, especialment en afers complicats.

animals diners llocs