Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
Villahermosa del Río és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Millars
Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat. Són versos d'una corranda. [Corranda: Dansa cantada que es balla per parelles].
[Nucli de població del municipi castellonenc de la Pobla de Benifassà a la comarca del Baix Maestrat]. S'utilitza per dir que són ineficients o poc traçudes, exagerant que per a una tasca senzilla, com rostir una sardina, malgasten tots els recursos.
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. La dita completa sol ser: "Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra. Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d’Artana." Destaquen la fama de les dones d'Artana per ser festives o musicals, contraposant-ho amb els casaments a la capital, Castelló.
Els Llogarets són Garrofera, Santa Coloma i Frares, del terme municipal valencià de Benifairó de les Valletes a la comarca del Camp de Morvedre. La cornucòpia simbolitza l'abundància. El refrany suggereix de manera irònica que, en aqueixos llocs, si prestes o deixes alguna cosa, la perds, ja que "qui empra (usa) no perd res, i el qui deixa es desapròpia".
La Vall d'Albaida, comarca de la província de València
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
[caüllaes = cogullades. Aus de la família dels alàudids (Galerida cristata)]. Llocnou d'en Fenollet: Poble valencià de la comarca de La Costera.
[Llofriu és un agregat del municipi de Palafrugell a la comarca del Baix Empordà a la província de Girona]. Durant el segle XIX, Llofriu va ser conegut per la seua fidelitat a la causa carlina.
Pobles valencians de la comarca de La Ribera Alta
Municipis castellonecs a la comarca de l'Alcalatén
Poble conegut en castellà com a Cantavieja i situat en la província de Terol a la comarca del Maestrat
Municipi aragonès de parla catalana del Baix Aragó a la província de Saragossa
Edeta és el nom antic de la Llíria ibèrica i romana; Edetània era la regió encapçalada per Edeta
Es diu al·ludint a aquells que es fan pregar per fer una cosa, i després costa molt d'aturar-los de fer-la
[Entitat de població de Sueca en la comarca valenciana de la Ribera Baixa]. Es diu referint-se als casos en què es podria fer una cosa si es disposés d'un element que en aquell instant no es té a mà
Capital de la comarca del Gironès i de la província de Girona
Poble castellonenc que pertany al municipi de la Pobla de Benifassà en la comarca del Baix Maestrat
Municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat
Barri històric de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
Barri històric de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona
[L'ermita de Sant Pau Bonega és el lloc on l'escolà, en jugar, perd la clau i deixa la porta per tancar]. És un refrany popular o endevinalla de caràcter humorístic i local, on la rima (Bonega/escolà) s'utilitza com a joc de paraules sobre la pèrdua de la clau de l'ermita. . La solució al trencaclosques és que, en realitat, l'ermita no té porta, per la qual cosa no es pot tancar mai. És una expressió que juga amb la rima i la lògica.
Bell-lloc = Benlloch. Municipi castellonenc que es troba a la comarca de la Plana Alta. Més enllà de l'herència que no es cobra, se sol dir dels negocis que no aporten cap benefici.
[Artana és un municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. La dita completa sol ser: "Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra. Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d’Artana." Reflecteix una decisió personal i ferma sobre el matrimoni, preferint una opció més rural o modesta (el sarrier d'Artana) enfront d'una opció aparentment més formal a la capital (Castelló de la Plana).
Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
[Habitants de Manresa de la comarca del Bages a la província de Barcelona]. Sovint ampliada com "Manresans, lladres, pillos i gormands, que heu robat els cossos sants" Fa referència a la llegenda del robatori de les relíquies de Santa Agnès, Sant Fruitós i Sant Maurici a Sant Fruitós de Bages per part dels manresans. Davant l'acusació, els manresans solien respondre amb la rima: "Mentiders, potiners, que els teníeu en femers", al·legant que els sants no estaven ben cuidats.
[Habitants de la ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona]. Es diu aquesta dita perquè de molt antic, els manresans volien ser cap d`un bisbar
[Habitants de la ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona]. Es diu aquesta dita perquè de molt antic, els manresans volien ser cap d`un bisbar
Municipi de la província de València en la comarca de La Ribera Baixa. Conten que ho digué Sant Vicent Ferrer, perquè els cullerots no volgueren ferrar-li l'ase. Aquesta dita popular valenciana fa referència a la localitat de Cullera (Ribera Baixa), utilitzant la ironia per destacar l'aparent contradicció entre els seus recursos naturals i la percepció popular de la seva escassetat en el passat. És un refrany que, sovint, s'utilitza per fer broma sobre la localitat.
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Dita comparativa, on cada poble rep un "títol" segons la simpatia (o rivalitat) de qui la canta. Mascarell i la Vilavella: S'emporten la pitjor part amb comparacions lletges (el corral i la comuna), fruit de les típiques picabaralles entre veïns. Nules: Apareix com el «ramellet», una forma poètica de dir que és el poble més polit, net i bonic de la rodalia. València: Se li reconeix la «hermosura» com a capital i referent màxim.
Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre
[La Serra del Montsec és una serralada del Prepirineu en la província de Lleida]. Indica que no s'ha de podar la vinya mentre hi hagi neu a la serra del Montsec. El refrany aconsella esperar que el temps millori, ja que la neu al Montsec senyala que encara fa massa fred i la poda prematura podria fer malbé el cep.
El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral de la província de Barcelona
[Municipi alacantí en la comarca de l'Alacantí]. Exalta la qualitat de les dones de la Torre de les Maçanes ("torrudana/torruana") sobre les de Xixona (famoses pel torró), destacant la seva capacitat de treball ("entrecavar") i la seva alegria o habilitat en el ball ("mandilona").
[Municipis veïns de la comarca de l'Alacantí]. Valora més les qualitats de les dones de Xixona (tradicionalment associades a la fabricació de torró) davant les de la Torre de les Maçanes, destacant habilitats domèstiques o festives.
Pobles alacantins de la comarca del Comptat
[Mollet del Vallès. Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. Fa referència al caràcer dels seus veïns utilitzant la rima facil del nom del poble amb llet.
[Municipi lleidatà de la comarca de Les Garrigues]. Vol dir que no és cap satisfacció que els altres sien rics si nosaltres som pobres
Moncà = Montcada, poble valencià de la comarca de l'Horta. Frase escatològica en els quals la merda es un factor important.
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Destaca a la localitat de Moncofa com una zona tradicionalment productora de garrofes. Aquesta frase ressalta la vinculació històrica del municipi amb el cultiu de la garrofera (Ceratonia siliqua), típica de l'agricultura de secà a la zona mediterrània.
Pedania de l'Alcúdia, municipi valencià de la Ribera del Xúquer
Pobles valencians de La Ribera Alta
Municipi castellonenc de la comarca dels Ports
Poble castellonenc a la comarca dels Ports
Municipi castellonenc de la comarca dels Ports. Es refereix al vent morellà, que porta pluja i mal temps.
Municipi castellonenc de la comarca dels Ports
[Mosterenc= gentilici dels habitants de Almoster, municipi del Baix Camp]. El refrany juga amb la rima i amb la fama —sovint humorística o satírica entre pobles veïns— dels seus habitants. La dita retrata el poc profit que es treu de qui no té seny (el borratxo) o de qui no té vergonya (el barrut).
[pobles al sud-est de la comarca del Bages. Dita de tota la vida a Terrassa. De dites ofensives, n'hi ha a gavadals, i de cap a cap dels Països Catalans. Sovint són per a riure's dels habitants de l'indret en qüestió, destacant-ne qualitats més aviat primàries o poc atractives.
Poble valencià de la comarca de L'Horta
[Població alacantina de la comarca de la Marina Alta]. Hi havia a Murla unes algepseries o guixeries on treballaven les dones en les faenes auxiliars.
Municipi de la província de Badajoz a la comunitat autònoma d'Extremadura en la comarca de Zafra - Río Bodión
[Municipis valencians a la comarca del Camp de Túria]. Històricament, s'atribuïa a la gent de Nàquera i Serra un caràcter fort, decidit o fins i tot un poc "brut" (en el sentit de conflictiu).
Es deia de les xiques llirianes [ del poble valencià de Llíria] que, anèmiques i de mala cara, canviaven de semblant i milloraven en casar-se. Alhora, en totes les cases hi havia un matxo per a llaurar
[L'Empordà és una comarca catalana històrica de la província de Girona]. Indica que, quan s'albira neu als cims (especialment al Pirineu o al Canigó), és un senyal premonitori que aviat arribarà la pluja a la plana de l'Empordà. Els núvols o la precipitació en forma de neu a les altures solen baixar cap a les cotes baixes transformats en aigua a mesura que la temperatura puja.
[El Canigó és una muntanya del Pirineu i el Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament al sud de l'estat francès]. Descriu una situació típica de contrast climàtic entre el massís del Canigó (més de 2.700 m) i la plana del Rosselló, al peu de la muntanya. Quan els fronts freds o les pertorbacions toquen els cims i deixen neu, el moviment natural de les masses d'aire fa que la precipitació arribi a la costa i a les planes en forma de pluja.
[El Canigó és una muntanya del Pirineu i Lledó d'Empordà és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà en la província de Girona]. Indica un canvi de temps imminent, generalment l'arribada del fred i l'hivern. La dita suggereix que quan la muntanya del Canigó es cobreix de neu, els tords (un tipus d'au migratòria) arriben a la zona de Lledó, a l'Empordà, fugint del fred intens.
[El pla de Bages és una plana de la comarca del Bages en la província de Barcelona]. Fa referència a la inestabilitat meteorològica de la primavera, on el fred encara persistent a les zones altes (nevades tardanes) provoca tempestes de pedra a les zones planes, com el Bages.
La Plana de Vic és una depressió de la comarca barcelonina d'Osona
Municipi tarragoní de la comarca de la Ribera d'Ebre
[Municipis de la comarca del Garrigues a la província de Lleida]. Aconsella no confiar en aquestes tres coses per considerar-les de mala qualitat o problemàtiques. Suggeria que les mules eren dolentes, les dones poc recomanables o de caràcter difícil, i les relles d'escassa qualitat.
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
Rebràs una forta reprensió, Ésser castigat per si mateix, sense haver-ho d'ésser per altre
Ésser castigat per si mateix, sense haver-ho d'ésser per altre
Tollos és una població de la comarca del Comtat en la província d'Alacant. Es diu d'una situació difícil de solucionar o arreglar
Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. Aquesta dita popular valenciana suggereix desconfiança cap a Dénia i terres regades per sènia, indicant que el regadiu per sènia, una màquina hidràulica per elevar aigua, és poc productiu o requereix massa esforç per al que produeix. Es vincula a la desconfiança davant l'esforç inútil o la manca de fiabilitat en el camp o en les persones.
Municipi lleidatà de la comarca del Pallars Sobirà
Municipi de la comarca de la Selva a la província de Girona
La vall de Núria és una vall pirinenca al terme municipal de Queralbs, a la comarca del Ripollès, de la província de Girona
Poble de la provincia de Tarragona a la comarca del Tarragonés
Municipi valencià a la comarca del Camp de Morvedre