Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó
Qui pregunta arriba a tots els llocs
Adverteix que qui abandona un lloc pot trobar-lo ocupat si pretén recuperar-lo
Municipis catalans de la comarca del Vallès Oriental
Per indicar que un afer ha estat molt laboriós i que ha calgut cercar molt
Es diu per fer ressaltar humorísticament la importància de Reus
Polinyà de Xúquer i Riola són municipis valencians a la comarca de la Ribera Baixa
Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen
Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen
Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen
Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen
Vol dir que convé que els matrimonis es facin entre persones de la mateixa classe social perquè siguin ben avinguts
Ermita situada en la muntanya del municipi castellonenc de Betxi a la comarca de la Plana Baixa
Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta
[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.
[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.
Pobles valencians de la comarca de La Marina Alta. Relació dels sants titulars de les parròquies respectives; és un tipus de cançó geogràfica molt repetit
3 febrer. Aquesta dita popular fa referència a la devoció per Sant Blai (3 de febrer) a la localitat de Bot (Terra Alta), destacant-la com a superior o més intensa que la de Tortosa. L'expressió subratlla la tradició local i la importància de la festivitat en aquest municipi, utilitzant un joc de paraules geogràfic.
El primer municipi de la comarca del Vallès Oriental i el segon de la comarca de La Selva a la província de Barcelona
Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat. Són comunes aquestes construccions precedides de noms de pobles acabats en -ent.
[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. A Sant Feliu de Codines també se li diu Sant Feliu del Pinyó per la quantitat de pinyonaires que hi havia
[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. Sant Feliu de Codines era terra de pinyonaires, d'aquí la dita: el ganxo per fer-les caure i el sac per transportar-les
Pobles alacantins de la comarca del Comptat. Aquesta cançó o corranda ens porta directament a la comarca del Comtat, a l'interior d'Alacant. És una mostra preciosa de com la devoció popular s'arrela al territori, assignant a cada poble el seu patró o protector principal. Aquestes composicions servien per a reforçar la identitat de cada poble i, sovint, es cantaven en romeries o festes per a marcar el mapa devocional de la zona.
Sant Gervasi de Cassoles és un barri de Barcelona. Els pobles de sant Gervasi i de Sarrià gaudien del privilegi de poder matar porc per la festa major, és a dir, uns quants dies abans de quan era permès a tothom de matar-ne.
23 abril. En al·lusió a la necessitat del pagès de matar cuques, erugues i altres insectes que podrien perjudicar la collita de l'estiu.
Sant Mateu: Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat. El refrany popular destaca Sant Mateu com a "cap de correu", acompanyat d'altres localitats veïnes en dites tradicionals, com per exemple: La Jana, la capitana; Traiguera, cap de bandera; Sant Jordi, la flor d'Espanya". Històricament, Sant Mateu era el centre administratiu, econòmic i de comunicacions de la zona.
Pobles castellonencs de l'Alt Maestart. Aquesta frase és una dita popular de la comarca del Baix Maestrat, al nord del País Valencià, que descriu amb un to rimat i tradicional el caràcter o la reputació històrica de quatre pobles veïns: Sant Mateu, La Jana, Traiguera i Sant Jordi.
Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona. Queixosos els veïns d'aquest poble perquè no tenien rellotge públic l'Ajuntament decidí de fer-ne un de sol, i perquè la pluja no el fes malbé decidiren fer-li una teuladeta. Naturalment, no hi tocava la pluja, però tampoc el sol, i es quedà la població com si no tingués rellotge.
Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona
[Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona]. Queixosos els veïns d'aquest poble perquè no tenien rellotge públic l'Ajuntament decidí de fer-ne un de sol, i perquè la pluja no el fes malbé decidiren fer-li una teuladeta. Naturalment, no hi tocava la pluja, però tampoc el sol, i es quedà la població com si no tingués rellotge.
Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona. Fa referència a la gran tradició agrícola i a la qualitat de l'horta de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), destacant els seus productes estrella: tomàquets, pebrots, cebes i ceballots. Aquesta frase sovint ressalta la riquesa del terme municipal en hortalisses.
Es refereix als patrons d'aquests municipis castellonencs, Aquesta frase és una dita popular o refrany toponímic de la província de Castelló que fa referència a la ubicació d'ermites o patrons de diferents localitats, concretament esmentant Sant Vicenç a Borriol, Sant Roc a Castelló, Sant Cristòfol a l'Alcora i Sant Miquel al (Castelló de) Moró. És part d'una tradició oral per memoritzar llocs.
Sant Vicent del Raspeig, poble alacantí de la comarca de l'Alacantí
Santa Coloma de Farners és la capital de la comarca de la Selva a la província de Girona
Municipi Gironès de la comarca de la Selva
Municipi Gironès de la comarca de la Garrotxa
Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó
Segorbina, habitant del municipi castellonenc de Segorb a la comarca de l'Alt Palància a l'igual que Altura
Ser bovo, simple ó beneít, siguent en realitat astut y molt espavilat
Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià
Es diu referint-se a qualcú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix
Nom que es dóna a un lloc on hi ha molt de soroll o moviment de gent
Ser excessivament delicat, gemegador per poca cosa, fàcil d'emmalaltir-se
Assemblar-se a la Pepa de Ger, una dona carismàtica que vivia en aquest poble a començaments de segle
Es diu d'algú que sempre remuga i està de mal humor
Ho diuen d'un qui sempre parla amb irritació
Dita tòpica de Senyera, poble valencià de la comarca de La Ribera Alta, País Valencià.
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
[Municipi Valencià a la comarca del Camp de Túria]. Ser sord de conveniència
Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. És una frase feta valenciana, recollida ja al segle XVIII, que descriu algú o alguna cosa amb grans aparences o expectatives que finalment resulten decebedores o poc productives. S'aplica a qui fa promeses grandioses que no es compleixen.
Municipi català de l'Alta Cerdanya
Municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona. Aplicat a les coses que un cop fetes no serveixen per al que se les destinava, per haver oblidat un detall de gran importància, o majorment per no haver-hi relació entre la seva mida i el lloc o forma on havien d'aplicar-se.
Es diu referint-se a les persones que fan les coses de pressa però no en treuen profit
No poder refer una cosa que ja està feta
[Cervera del Maestrat, municipi castellonenc a la comarca del Baix Maestrat]. Es diu d'una cosa massa justa, que pateix d'escassetat
Linyola és una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida
[S'anomena faralló a una pedra grossa i plana situada enmig del mar, prop de la costa]. Expressió per a qualificar una persona o un objecte que són molt vells
Serralada d'orientació bètica, situada entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
Municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
Aquest ocell migratori és fidel al seu territori
Es refereix a una muntanya propera a Gandia, on, si els núvols apareixien, significava xàfec segur
Observació meteorològica a la comarca de la Marina. Indica que quan els cims del Montgó i la serra de Bèrnia estan coberts per núvols (porten "capa" o "mantellina"), la pluja és imminent i segura.
[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. A Sant Feliu de Codines també se li diu Sant Feliu del Pinyó per la quantitat de pinyonaires que hi havia
El Vallès és un territori històric de la província de Barcelona al que pertany el municipi de Palau-solità i Plegamans
Poble valencià de la comarca del Camp del Túria
Municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès
Municipi alacantí en comarca de l'Alacantí
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
[La serra del Montsià és un conjunt muntanyós a la província de Tarragona]. Gairebé sempre quan al cim del Motsià hi ha un núvol sol ploure.
Almatret és un municipi de la comarca del Segrià a la província de Lleida
Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre. Expressa conformitat amb una cosa que no es pot evitar.
Muntanya de 1.406 metres situada al centre de la comarca alicantina de la Marina Baixa. Si els núvols apareixien, significava xàfec segur.
Municipis de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
Ares del Maestrat i Vilafranca del Cid, municipis castellonencs a la comarca de l'Alt Maestrat
Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta