llocs

Qui no ha vist Barcelona, no ha vist cosa bona

llocs

Qui tasta els dàtils i veu la Coronació ja no se'n va d'Elx.

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs festivitats plantes

Qui té llengua [o preguntant] a Roma va

Qui pregunta arriba a tots els llocs

maneres de dir parlar llocs cos huma

Qui va a Sallent perd el seient [Municipi barceloní en la comarca del Bages]

Adverteix que qui abandona un lloc pot trobar-lo ocupat si pretén recuperar-lo

llocs

Qui va a València no ho pensa

llocs

Quico Llouis, el rector, es féu tant als de Castells, que per a fer-ho millor, es féu pastorot com ells

llocs

Re, re, re, carta de Badalona

Municipi barceloní de la comarca del Barcelonès

llocs

Reixac, Martorelles i Sant Fost, tres parròquies dins un bosc

Municipis catalans de la comarca del Vallès Oriental

llocs

Remoure [o costar] Poblet i Santes Creus

Per indicar que un afer ha estat molt laboriós i que ha calgut cercar molt

llocs

Reus - París - Londres i el carrer de Monterols

Es diu per fer ressaltar humorísticament la importància de Reus

llocs

Riola, la panderola i Polinyà el ramell en la mà

[Polinyà de Xúquer i Riola són municipis valencians a la comarca de la Ribera Baixa]. Normalment s'associa Riola amb el terme "panderola" (que es refereix a una cuca o escarabat negre i que ací s'usa com a sobrenom descriptiu. S'associa a Polinyà de Xúquer amb la imatge de tenir "el ramell en la mà", una expressió que pot indicar elegància, oci o una actitud més despreocupada en comparació amb el poble veí.

llocs

Roant, roant... a Albaida [Municipi valencià a la comarca de la Vall d'Albaida]

Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen

llocs

Rocafort per el safrà; Vallfogona pels codonys, i per bons porrons, Fulleda

llocs plantes

Roda el món i torna a Camprodon [Municipi gironí a la comarca a la comarca del Ripollés]

Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen

llocs mon

Roda i volta i a parar a Albaida [Municipi valencià a la comarca de la Vall d'Albaida]

Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen

llocs

Rode per on rode, a parar a Albaida [Poble valencià de la comarca de la Vall d'Albaida]

Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen

llocs

Rodonyà, gent de fiar

[Municipi tarragoní de la comarca de l'Alt Camp]. Destaca la suposada honradesa i confiança dels habitants d'aquest municipi.

gent llocs

Roí amb roí, que així casen a Masquefa [ Municipi barceloní de la comarca de l'Anoia]

Vol dir que convé que els matrimonis es facin entre persones de la mateixa classe social perquè siguin ben avinguts

llocs persones

Rotglà, en cada finestra una caguerà

Poble valencià de la comarca de La Costera

llocs

Saber més que Lepe

Saber molt i de moltes coses, esser molt savi

maneres de dir saber llocs

Sallent, xica vila i mala gent

Municipi barceloní de la comarca del Bages

llocs gent

Sant Antoni de Betxí està dalt de la muntanya; los bajocs de Castelló porten saragüells de pana

Fa referència a l'ermita de Sant Antoni, situada en un turó (la muntanyeta de Sant Antoni), un lloc emblemàtic de Betxí. Anomenar "bajocs" (mongetes verdes) als de Castelló és una forma burlesca de referir-se als habitants de la capital. Els saragüells són els calçons amples típics de l'home. Dir que els bajocs porten "saragüells de pana" és una forma graciosa per descriure la closca o la pell de la verdura, o simplement per reforçar el caràcter llaurador de la zona.

llocs

Sant Antoni de Gabarda feu un miracle en Antella, caigué una vella al riu i si no la trauen s'ofega

[Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta]. La cançó juga amb un to humorístic i irònic on es presenta com a "miracle" de Sant Antoni una cosa que és d'absolut sentit comú. Si una dona gran cau a l'aigua (ja siga al riu Xúquer que passa per Antella, o a un pou segons la variant), la lògica diu que es salvarà gràcies a l'esforç físic de la gent que la tregui, no per una intervenció divina.

llocs

Sant Antoni dels Reguers, carregat de llumaners, menjar, beure i no fer res

[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.

llocs menjar sants treball beure

Sant Antoni dels Reguers, carregat de llumeners, diners i ni res més

[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.

diners llocs sants

Sant Antoni dels Reguers, diners i no res més

[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.

diners llocs sants

Sant Antoni està en Benissa; Sant Domènec, en Xaló; i més avall de Teulada, Jesús pobre, baix Montgó

[Pobles valencians de la comarca de La Marina Alta]. Aquesta és una cançó o glosa popular que traça una geografia sentimental i devocional de la comarca. És una manera rítmica de situar els sants patrons o les ermites més volgudes de cada poble.

llocs

Sant Blai devot [de Bot], que el de Tortosa no pot

3 febrer. Aquesta dita popular fa referència a la devoció per Sant Blai (3 de febrer) a la localitat de Bot (Terra Alta), destacant-la com a superior o més intensa que la de Tortosa. L'expressió subratlla la tradició local i la importància de la festivitat en aquest municipi, utilitzant un joc de paraules geogràfic.

llocs sants

Sant Celoni, prop d'Arbúcies, dotze cases, tretze bruixes

El primer municipi de la comarca del Vallès Oriental i el segon de la comarca de La Selva a la província de Barcelona

llocs

Sant Climent, bona terra i mala gent!

Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat. Són comunes aquestes construccions precedides de noms de pobles acabats en -ent.

llocs persones

Sant Feliu del pinyó

[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. A Sant Feliu de Codines també se li diu Sant Feliu del Pinyó per la quantitat de pinyonaires que hi havia

llocs plantes

Sant Feliu, sac i ganxo

[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. Sant Feliu de Codines era terra de pinyonaires, d'aquí la dita: el ganxo per fer-les caure i el sac per transportar-les

camp llocs

Sant Francesc està en Balones, sant Josep en Billeneta, la Verge de Gràcia en Gorga, santa Anna en Quatretondeta

Pobles alacantins de la comarca del Comptat. Aquesta cançó o corranda ens porta directament a la comarca del Comtat, a l'interior d'Alacant. És una mostra preciosa de com la devoció popular s'arrela al territori, assignant a cada poble el seu patró o protector principal. Aquestes composicions servien per a reforçar la identitat de cada poble i, sovint, es cantaven en romeries o festes per a marcar el mapa devocional de la zona.

llocs

Sant Gervasi de Cassoles, botifarres abans d'hora

Sant Gervasi de Cassoles és un barri de Barcelona. Els pobles de sant Gervasi i de Sarrià gaudien del privilegi de poder matar porc per la festa major, és a dir, uns quants dies abans de quan era permès a tothom de matar-ne.

llocs menjar

Sant Hilari qui va un cop i vol tornari

Municipi Gironès de la comarca de la Selva

llocs

Sant Jordi, mata l'aranya

23 abril. En al·lusió a la necessitat del pagès de matar cuques, erugues i altres insectes que podrien perjudicar la collita de l'estiu.

animals llocs

Sant Mateu, cap de correu

Sant Mateu: Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat. El refrany popular destaca Sant Mateu com a "cap de correu", acompanyat d'altres localitats veïnes en dites tradicionals, com per exemple: La Jana, la capitana; Traiguera, cap de bandera; Sant Jordi, la flor d'Espanya". Històricament, Sant Mateu era el centre administratiu, econòmic i de comunicacions de la zona.

llocs

Sant Mateu, cap de correu, La Jana, la capitana, Traiguera, cap de bandera, Sant Jordi, la flor d´Espanya

Pobles castellonencs de l'Alt Maestart. Aquesta frase és una dita popular de la comarca del Baix Maestrat, al nord del País Valencià, que descriu amb un to rimat i tradicional el caràcter o la reputació històrica de quatre pobles veïns: Sant Mateu, La Jana, Traiguera i Sant Jordi.

llocs

Sant Pol la mata, la gent amarganta que no sap quina hora és

Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona. Queixosos els veïns d'aquest poble perquè no tenien rellotge públic l'Ajuntament decidí de fer-ne un de sol, i perquè la pluja no el fes malbé decidiren fer-li una teuladeta. Naturalment, no hi tocava la pluja, però tampoc el sol, i es quedà la població com si no tingués rellotge.

gent llocs

Sant Pol, gent de manta

Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona

gent llocs

Sant Pol, quina hora és?

[Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona]. Queixosos els veïns d'aquest poble perquè no tenien rellotge públic l'Ajuntament decidí de fer-ne un de sol, i perquè la pluja no el fes malbé decidiren fer-li una teuladeta. Naturalment, no hi tocava la pluja, però tampoc el sol, i es quedà la població com si no tingués rellotge.

llocs

Sant Vicenç dels Horts, tomàquets i pebrots... i cebes i cebellots

Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona. Fa referència a la gran tradició agrícola i a la qualitat de l'horta de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), destacant els seus productes estrella: tomàquets, pebrots, cebes i ceballots. Aquesta frase sovint ressalta la riquesa del terme municipal en hortalisses.

llocs plantes

Sant Vicenç està en Borriol i Sant Roc en Castelló, Sant Cristòfol en Alcora, i Sant Miquel en Moró

Es refereix als patrons d'aquests municipis castellonencs, Aquesta frase és una dita popular o refrany toponímic de la província de Castelló que fa referència a la ubicació d'ermites o patrons de diferents localitats, concretament esmentant Sant Vicenç a Borriol, Sant Roc a Castelló, Sant Cristòfol a l'Alcora i Sant Miquel al (Castelló de) Moró. És part d'una tradició oral per memoritzar llocs.

llocs sants

Sant Vicent, sequet però sanet

Sant Vicent del Raspeig, poble alacantí de la comarca de l'Alacantí

llocs

Santa Coloma de Farners quatre borratxos i res més

Santa Coloma de Farners és la capital de la comarca de la Selva a la província de Girona

llocs

Santa Coloma de Farners, galetes i res més

Municipi Gironès de la comarca de la Selva

llocs

Santa Coloma de Farners, nenes maques i res més

Municipi Gironès de la comarca de la Selva

llocs persones

Santa Pau, vila mardau vila merdera poca gent i mentidera

[Municipi Gironès de la comarca de la Garrotxa]. Antigament, era molt comú que els pobles veïns s'inventaren rimes ofensives per burlar-se els uns dels altres. Vila mardau": El terme mardau (o mardà) es refereix al mascle de l'ovella, però en aquest context s'utilitza per titllar els habitants de bruts o de caràcter banyut i tossut. "Poca gent i mentidera": És l'atac clàssic a les viles petites, acusant els seus habitants de ser poc fiables o de fer safareig (xafarderies).

gent llocs

Santa Pola està perdúa, la culpa la tenen les dones, que en complir es quinz'anys, no saben dormir a soles

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs dormir persones

Segorbina, puta fina. - Si es de Altura, más segura

[Segorbina, habitant del municipi castellonenc de Segorb a la comarca de l'Alt Palància a l'igual que Altura]. Reflecteix la històrica rivalitat entre aquest pobles, on sovint es feia mofa de les virtuts o defectes de les dones de la localitat del costat per picar-se.

llocs persones

Semblar d'Aristot

Estar despistat

maneres de dir llocs

Semblar d'Estana

Es diu de qui fa el beneit

llocs maneres de dir

Semblar de l'Alcora

Ser bovo, simple ó beneít, siguent en realitat astut y molt espavilat

llocs maneres de dir

Semblar el ferrer d'Ibi, que ferrant, ferrant perdé l'ofici

[Ibi: Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià]. S'utilitza per a descriure algú que, en lloc d'avançar o millorar en la seua professió o estudis, es va fent cada vegada més ignorant, maldestre o s'hi va endarrerint. Planteja una contradicció molt divertida. Se suposa que la pràctica constant d'un ofici ("ferrant, ferrant") hauria de portar a la perfecció. En canvi, el personatge aconsegueix el resultat oposat: de tant insistir-hi sense traça o sense adaptar-se, acaba perdent l'ofici.

llocs

Semblar el ferrer de Benigembla, que ferrant, ferrant, va perdre l’ofici

[Benigembla: municipi de la comarca de la Marina Alta (Alacant)]. S'utilitza per a descriure algú que, en lloc d'avançar en la seua professió o estudis, es va fent cada vegada més ignorant, maldestre o s'hi va endarrerint. Planteja una contradicció. Se suposa que la pràctica constant d'un ofici ("ferrant, ferrant") hauria de portar a la perfecció. En canvi, el personatge aconsegueix el resultat oposat: de tant insistir-hi sense traça o sense adaptar-se, acaba perdent l'ofici.

llocs oficis

Semblar el mercat de Calaf

Nom que es dóna a un lloc on hi ha molt de soroll o moviment de gent

llocs maneres de dir

Semblar la delicada de Gandia [o de la Vall]

Ser excessivament delicat, gemegador per poca cosa, fàcil d'emmalaltir-se

maneres de dir llocs

Semblar la Pepa de Ger

[Municipi Gironès de la comarca de la Baixa Cerdanya]. Assemblar-se a la Pepa de Ger, una dona carismàtica que vivia en aquest poble a començaments de segle. Posivlement es refereix al fet que va molt mal vestit, amb roba que no li escau, o que va d'una manera ridícula i estrafolària.

llocs

Semblar la truja d'Artana, fotent i grunyint

Es diu d'algú que sempre remuga i està de mal humor

animals llocs maneres de dir

Sempre menjant i grunyint, com la bacona d'Artana

Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Ho diuen d'un qui sempre parla amb irritació, que es queixa constantment per tot, fins i tot quan té el que vol o no li falta de res.

animals llocs

Senyera, ni paga ni nega, i un dia que va pagar, el riu se la va emportar

Dita tòpica de Senyera, poble valencià de la comarca de La Ribera Alta, País Valencià.

llocs

Ser com el ferrer de Manresa que prenia la mida sense la peça

[Manresa: Ciutat de la comarca del Bages a la província de Barcelona]. S'aplica a les persones que actuen de manera poc precisa, refiant-se de la intuïció o calculant a ull en lloc de prendre mesures exactes. El refrany completa el sentit descrivint algú que treballa valent-se d'aproximacions o procediments gens rigorosos. Es fa servir per criticar o descriure situacions on es prenen decisions a la lleugera o s'actua sense tenir les dades reals i necessàries per fer una feina ben feta.

llocs oficis

Ser com el sord de Benissanó, que sentia els quarts i les hores no

[Municipi Valencià a la comarca del Camp de Túria]. S'utilitza per definir una persona que té sordesa de conveniència. Algú que només escolta o fa cas d'allò que li interessa, li convé o li reporta algun benefici, mentre que s'oblida (o es fa el despistat) de la resta. Es refereix a algú que té selectivitat a l'hora d'atendre les seues obligacions, igual que el personatge que podia sentir els avisos curts d'un rellotge (els quarts) però ignorava les hores completes perquè no li interessaven,

llocs persones

Ser com el terme de Dénia, que promet molt i dóna poc

Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. És una frase feta valenciana, recollida ja al segle XVIII, que descriu algú o alguna cosa amb grans aparences o expectatives que finalment resulten decebedores o poc productives. S'aplica a qui fa promeses grandioses que no es compleixen.

llocs

Ser com els de Naüja, que posen el cap sota la pluja

Municipi català de l'Alta Cerdanya

persones llocs

Ser com els de Riuet, que tot els va dret.

llocs

Ser com l'àguila de Mataró: quan va ésser feta no va passar per la porta

Municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona. Aplicat a les coses que un cop fetes no serveixen per al que se les destinava, per haver oblidat un detall de gran importància, o majorment per no haver-hi relació entre la seva mida i el lloc o forma on havien d'aplicar-se.

llocs

Ser com l'escolà de Quart, que corre molt i sempre aplega tard

Es diu referint-se a les persones que fan les coses de pressa però no en treuen profit

maneres de dir llocs

Ser com les aigües del riu Alcoi, que no se'n poden tornar arrere

No poder refer una cosa que ja està feta

maneres de dir aigua llocs

Ser just com el casament de Cervera, que ni faltà, ni sobrà, ni n'hi hagué prou

[Cervera del Maestrat, municipi castellonenc a la comarca del Baix Maestrat]. Es diu d'una cosa massa justa, que pateix d'escassetat

llocs

Ser la torre de Babilònia

Ser un lloc on regna la confusió i el desordre

maneres de dir llocs

Ser llirià de garrofí

És una expressió popular i un gentilici satíric que s'utilitza a la cultura valenciana per identificar de manera molt arrelada als naturals o habitants de la ciutat de Llíria a la comarca del Camp del Túria. Fa referència directa al garrofí, que és la llavor interior de la garrofa. Històricament s'associa a Llíria per motius de paremiologia local, ja que es considera un símbol d'identitat tradicional i de pertinença a la població.

llocs

Ser més lladre que Soneja

Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància

llocs

Ser més ric que morant de Dénia

Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta

llocs diners

Ser més tort que la carretera de Linyola

Linyola és una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida

llocs

Ser més vell que el faralló de la Llosa

[S'anomena faralló a una pedra grossa i plana situada enmig del mar, prop de la costa]. Expressió per a qualificar una persona o un objecte que són molt vells

llocs maneres de dir

Serra de Mariola, tota a floretes, a on van les socarrades a les fontetes

[Serralada d'orientació bètica, situada entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida]. Aquesta és una popular cançó infantil i tradicional valenciana, que fa referència a la Serra de Mariola i a les dones d'Alcoi ("socarrades") anant a les fonts de la zona.

llocs

Si a Manresa vas, les pantorrilles hi perdràs

Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona

llocs

Si a Ontinyent vas, veu aigua del plou clar

Municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida

llocs

Si Barcelona s'empobrís i restés sense diners, tornarien a aixecar-la els sastres i els sabaters

diners oficis llocs

Si Benifayó cagalló, Almussafes caga en safes Municipis valencians a la comarca de la Ribera Alta)

llocs

Si dissabte veus núvols a Begur, l'endemà serà diumenge

Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

llocs setmana

Si el Dijous Sant el cuquelló no canta, és mort o és a França

Aquest ocell migratori és fidel al seu territori

animals cantar oratge llocs festivitats

Si el Mondúver fa capell, pica espart i fes cordell

[Mondúver: cim que domina el paisatge prop de Gandia i Xeresa (la Safor)]. Es refereix a quan el cim de la muntanya queda tapat per un núvol dens i parat (fa capell), és un senyal típic de l'entrada de vent de llevant o d'una borrasca). Per tant, t'has de tancar a casa o al magatzem i aprofitar el temps fent feines manuals que es poden fer a cobert, com picar espart per fabricar cordes.

llocs oratge

Si el Montgó porta capa, i Bèrnia mantellina, ja et pots poses a apilar, que va a ploure de seguida

Observació meteorològica a la comarca de la Marina. Indica que quan els cims del Montgó i la serra de Bèrnia estan coberts per núvols (porten "capa" o "mantellina"), la pluja és imminent i segura.

llocs oratge

Si el núvol de Sant Feliu del Pinyó, tingueu-li por

[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. A Sant Feliu de Codines també se li diu Sant Feliu del Pinyó per la quantitat de pinyonaires que hi havia

llocs plantes

Si el Vallés fos un ou, el rovell fóra Palau

El Vallès és un territori històric de la província de Barcelona al que pertany el municipi de Palau-solità i Plegamans

llocs

Si et cases en Casinos, compra't burra i arganells, que aniràs a furtar aigua més de la mitat del temps

[Poble valencià de la comarca del Camp del Túria]. Fa referència a la històrica manca de recursos hídrics a la localitat de Casinos. La dita suggereix que si et cases en aquest poble, necessitaràs una burra i uns arganells (les cistelles que es posen als costats de l'animal) perquè, davant la falta d'aigua corrent o pous propers, et passaràs la vida anant a carregar i transportar aigua d'altres llocs.

amor animals llocs

Si et cases en Castelló, no et cases amb qui fa llata perque amb la llata que fa et pot fer una corbata

llocs

Si Gelida està cobert de neu, no surtis fins a les deu

[Municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès]. Fa referència a la prudència que cal tenir en dies de nevada intensa. alertant de la incomoditat i el perill de sortir d'hora a causa del fred extrem. La dita aconsella esperar que surti el sol i pugin una mica les temperatures, al voltant de les deu del matí, abans de sortir al carrer si el poble està completament nevat.

llocs oratge parlar persones plantes+1

Si Gelida està nevat, no surtis desabrigat

Municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès

llocs oratge

Si hi ha neu a la Mola, no corre la caragola

llocs animals oratge

Si la reina sabera lo que és giraboix [allioli], a Xixona vinguera a llepar el boix [morter]

Municipi alacantí en comarca de l'Alacantí

llocs

Si me quieres dimelo, y si no me voy a Altura, que hay una Virgen de Gracia que todos los males cura

Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància

llocs

Si Montsià fa capell i la serra mou, aigua segura si plou

[La serra del Montsià és un conjunt muntanyós a la província de Tarragona]. Gairebé sempre quan al cim del Motsià hi ha un núvol sol ploure.

llocs oratge

Si pel gener no fa fred, bona collita a Almatret

Almatret és un municipi de la comarca del Segrià a la província de Lleida

camp llocs mesos oratge

Si plou farem com en Morvedre: la deixarem caure

[Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre]. Expressa conformitat, resignació o acceptació pacífica amb una cosa que no es pot evitar. S'utilitza de forma irònica o humorística quan sorgeix un contratemps o un imprevist que no depèn de nosaltres.

llocs oratge

Si Puig campana porta capell, pica espart i fes cordell

[Muntanya de 1.406 metres situada al centre de la comarca alicantina de la Marina Baixa]. Significa que quan el Puig Campana es cobreix de núvols al cim ("porta capell"), és un indici segur que plourà aviat. La dita aconsella quedar-se a casa treballant l'espart ("pica espart i fes cordell").

llocs oratge

Si són bons són d'Albons; si no ho són gaire, de Bellcaire

[Municipis de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona]. Utilitza un enginyós joc de paraules per fer sàtira entre dos municipis veïns. Juga amb la similitud sonora entre la paraula "bons" (bona gent) i el nom del poble, Albons. Gràcies a aquesta rima, s'atribueix la bondat als d'aquest municipi. En contraposició, s'aprofita la rima de "gaire" amb Bellcaire per llançar una pua cap als veïns del poble del costat, insinuant que no són tan de fiar o de tan bona pasta.

llocs

Si te cases a Ares, puta l'agarres; pa putes fines, les vilafranquines

[Ares del Maestrat i Vilafranca del Cid, municipis castellonencs a la comarca de l'Alt Maestrat]. fa referència a la reputació, sovint satírica o exagerada, de les dones d'Ares del Maestrat i Vilafranca. Utilitza el tòpic per fer befa, on s'atribueix una suposada mala fama a les dones d'Ares i una "finesa" irònica a les de Vilafranca.

llocs persones