Qui no ha vist Barcelona, no ha vist cosa bona.
Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó
Qui pregunta arriba a tots els llocs
Adverteix que qui abandona un lloc pot trobar-lo ocupat si pretén recuperar-lo
Municipis catalans de la comarca del Vallès Oriental
Per indicar que un afer ha estat molt laboriós i que ha calgut cercar molt
Es diu per fer ressaltar humorísticament la importància de Reus
[Polinyà de Xúquer i Riola són municipis valencians a la comarca de la Ribera Baixa]. Normalment s'associa Riola amb el terme "panderola" (que es refereix a una cuca o escarabat negre i que ací s'usa com a sobrenom descriptiu. S'associa a Polinyà de Xúquer amb la imatge de tenir "el ramell en la mà", una expressió que pot indicar elegància, oci o una actitud més despreocupada en comparació amb el poble veí.
Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen
Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen
Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen
Es diu per indicar que encara que es vagi molt lluny o es viatgi molt, sempre hi ha la tendència a tornar al punt més cèntric o al lloc d'origen
Vol dir que convé que els matrimonis es facin entre persones de la mateixa classe social perquè siguin ben avinguts
Fa referència a l'ermita de Sant Antoni, situada en un turó (la muntanyeta de Sant Antoni), un lloc emblemàtic de Betxí. Anomenar "bajocs" (mongetes verdes) als de Castelló és una forma burlesca de referir-se als habitants de la capital. Els saragüells són els calçons amples típics de l'home. Dir que els bajocs porten "saragüells de pana" és una forma graciosa per descriure la closca o la pell de la verdura, o simplement per reforçar el caràcter llaurador de la zona.
Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta
[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.
[Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona]. S'aplica a la persona que es conrea molt, que fa bona vida i descansada.
[Pobles valencians de la comarca de La Marina Alta]. Aquesta és una cançó o glosa popular que traça una geografia sentimental i devocional de la comarca. És una manera rítmica de situar els sants patrons o les ermites més volgudes de cada poble.
3 febrer. Aquesta dita popular fa referència a la devoció per Sant Blai (3 de febrer) a la localitat de Bot (Terra Alta), destacant-la com a superior o més intensa que la de Tortosa. L'expressió subratlla la tradició local i la importància de la festivitat en aquest municipi, utilitzant un joc de paraules geogràfic.
El primer municipi de la comarca del Vallès Oriental i el segon de la comarca de La Selva a la província de Barcelona
Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat. Són comunes aquestes construccions precedides de noms de pobles acabats en -ent.
[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. A Sant Feliu de Codines també se li diu Sant Feliu del Pinyó per la quantitat de pinyonaires que hi havia
[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. Sant Feliu de Codines era terra de pinyonaires, d'aquí la dita: el ganxo per fer-les caure i el sac per transportar-les
Pobles alacantins de la comarca del Comptat. Aquesta cançó o corranda ens porta directament a la comarca del Comtat, a l'interior d'Alacant. És una mostra preciosa de com la devoció popular s'arrela al territori, assignant a cada poble el seu patró o protector principal. Aquestes composicions servien per a reforçar la identitat de cada poble i, sovint, es cantaven en romeries o festes per a marcar el mapa devocional de la zona.
Sant Gervasi de Cassoles és un barri de Barcelona. Els pobles de sant Gervasi i de Sarrià gaudien del privilegi de poder matar porc per la festa major, és a dir, uns quants dies abans de quan era permès a tothom de matar-ne.
23 abril. En al·lusió a la necessitat del pagès de matar cuques, erugues i altres insectes que podrien perjudicar la collita de l'estiu.
Sant Mateu: Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat. El refrany popular destaca Sant Mateu com a "cap de correu", acompanyat d'altres localitats veïnes en dites tradicionals, com per exemple: La Jana, la capitana; Traiguera, cap de bandera; Sant Jordi, la flor d'Espanya". Històricament, Sant Mateu era el centre administratiu, econòmic i de comunicacions de la zona.
Pobles castellonencs de l'Alt Maestart. Aquesta frase és una dita popular de la comarca del Baix Maestrat, al nord del País Valencià, que descriu amb un to rimat i tradicional el caràcter o la reputació històrica de quatre pobles veïns: Sant Mateu, La Jana, Traiguera i Sant Jordi.
Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona. Queixosos els veïns d'aquest poble perquè no tenien rellotge públic l'Ajuntament decidí de fer-ne un de sol, i perquè la pluja no el fes malbé decidiren fer-li una teuladeta. Naturalment, no hi tocava la pluja, però tampoc el sol, i es quedà la població com si no tingués rellotge.
Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona
[Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona]. Queixosos els veïns d'aquest poble perquè no tenien rellotge públic l'Ajuntament decidí de fer-ne un de sol, i perquè la pluja no el fes malbé decidiren fer-li una teuladeta. Naturalment, no hi tocava la pluja, però tampoc el sol, i es quedà la població com si no tingués rellotge.
Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona. Fa referència a la gran tradició agrícola i a la qualitat de l'horta de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), destacant els seus productes estrella: tomàquets, pebrots, cebes i ceballots. Aquesta frase sovint ressalta la riquesa del terme municipal en hortalisses.
Es refereix als patrons d'aquests municipis castellonencs, Aquesta frase és una dita popular o refrany toponímic de la província de Castelló que fa referència a la ubicació d'ermites o patrons de diferents localitats, concretament esmentant Sant Vicenç a Borriol, Sant Roc a Castelló, Sant Cristòfol a l'Alcora i Sant Miquel al (Castelló de) Moró. És part d'una tradició oral per memoritzar llocs.
Sant Vicent del Raspeig, poble alacantí de la comarca de l'Alacantí
Santa Coloma de Farners és la capital de la comarca de la Selva a la província de Girona
Municipi Gironès de la comarca de la Selva
[Municipi Gironès de la comarca de la Garrotxa]. Antigament, era molt comú que els pobles veïns s'inventaren rimes ofensives per burlar-se els uns dels altres. Vila mardau": El terme mardau (o mardà) es refereix al mascle de l'ovella, però en aquest context s'utilitza per titllar els habitants de bruts o de caràcter banyut i tossut. "Poca gent i mentidera": És l'atac clàssic a les viles petites, acusant els seus habitants de ser poc fiables o de fer safareig (xafarderies).
Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó
[Segorbina, habitant del municipi castellonenc de Segorb a la comarca de l'Alt Palància a l'igual que Altura]. Reflecteix la històrica rivalitat entre aquest pobles, on sovint es feia mofa de les virtuts o defectes de les dones de la localitat del costat per picar-se.
Ser bovo, simple ó beneít, siguent en realitat astut y molt espavilat
Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià
Es diu referint-se a qualcú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix
Nom que es dóna a un lloc on hi ha molt de soroll o moviment de gent
Ser excessivament delicat, gemegador per poca cosa, fàcil d'emmalaltir-se
[Municipi Gironès de la comarca de la Baixa Cerdanya]. Assemblar-se a la Pepa de Ger, una dona carismàtica que vivia en aquest poble a començaments de segle. Posivlement es refereix al fet que va molt mal vestit, amb roba que no li escau, o que va d'una manera ridícula i estrafolària.
Es diu d'algú que sempre remuga i està de mal humor
Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Ho diuen d'un qui sempre parla amb irritació, que es queixa constantment per tot, fins i tot quan té el que vol o no li falta de res.
Dita tòpica de Senyera, poble valencià de la comarca de La Ribera Alta, País Valencià.
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
[Municipi Valencià a la comarca del Camp de Túria]. Ser sord de conveniència
Poble alacantí de la comarca de la Marina Alta. És una frase feta valenciana, recollida ja al segle XVIII, que descriu algú o alguna cosa amb grans aparences o expectatives que finalment resulten decebedores o poc productives. S'aplica a qui fa promeses grandioses que no es compleixen.
Municipi català de l'Alta Cerdanya
Municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona. Aplicat a les coses que un cop fetes no serveixen per al que se les destinava, per haver oblidat un detall de gran importància, o majorment per no haver-hi relació entre la seva mida i el lloc o forma on havien d'aplicar-se.
Es diu referint-se a les persones que fan les coses de pressa però no en treuen profit
No poder refer una cosa que ja està feta
[Cervera del Maestrat, municipi castellonenc a la comarca del Baix Maestrat]. Es diu d'una cosa massa justa, que pateix d'escassetat
Linyola és una vila i municipi de la comarca del Pla d'Urgell a la província de Lleida
[S'anomena faralló a una pedra grossa i plana situada enmig del mar, prop de la costa]. Expressió per a qualificar una persona o un objecte que són molt vells
[Serralada d'orientació bètica, situada entre les comarques de l’Alcoià, el Comtat i la Vall d'Albaida]. Aquesta és una popular cançó infantil i tradicional valenciana, que fa referència a la Serra de Mariola i a les dones d'Alcoi ("socarrades") anant a les fonts de la zona.
Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona
Municipi valencià de la comarca de la Vall d'Albaida
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
Aquest ocell migratori és fidel al seu territori
[Mondúver: cim que domina el paisatge prop de Gandia i Xeresa (la Safor)]. Es refereix a quan el cim de la muntanya queda tapat per un núvol dens i parat (fa capell), és un senyal típic de l'entrada de vent de llevant o d'una borrasca). Per tant, t'has de tancar a casa o al magatzem i aprofitar el temps fent feines manuals que es poden fer a cobert, com picar espart per fabricar cordes.
Observació meteorològica a la comarca de la Marina. Indica que quan els cims del Montgó i la serra de Bèrnia estan coberts per núvols (porten "capa" o "mantellina"), la pluja és imminent i segura.
[Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona]. A Sant Feliu de Codines també se li diu Sant Feliu del Pinyó per la quantitat de pinyonaires que hi havia
El Vallès és un territori històric de la província de Barcelona al que pertany el municipi de Palau-solità i Plegamans
Poble valencià de la comarca del Camp del Túria
Municipi barceloní de la comarca de l'Alt Penedès
Municipi alacantí en comarca de l'Alacantí
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
[La serra del Montsià és un conjunt muntanyós a la província de Tarragona]. Gairebé sempre quan al cim del Motsià hi ha un núvol sol ploure.
Almatret és un municipi de la comarca del Segrià a la província de Lleida
Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre. Expressa conformitat amb una cosa que no es pot evitar.
[Muntanya de 1.406 metres situada al centre de la comarca alicantina de la Marina Baixa]. Significa que quan el Puig Campana es cobreix de núvols al cim ("porta capell"), és un indici segur que plourà aviat. La dita aconsella quedar-se a casa treballant l'espart ("pica espart i fes cordell").
Municipis de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona