Refranys mort

Amb la mort tot s'acaba.

mort

Amb pa, no es mor ningú de gana

mort, menjar

Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir

menjar, mort, vinya, salut, plantes

Ambicionant bens i aguantant mals, passen la vida els mortals

mort, mal

Amistat ressuscitada, botxiner mort

amistat, mort

Amor fort dura fins a la mort (Hi ha amors que perduren fins més allà de la sepultura)

amor, mort

Amor i vi, a alguns fa riure i a molts fa morir (Uns moren de cirrosi o accident; d’altres, per suïcidi o consumpció)

amor, mort, vinya, riure/plorar

Anar a can carall (Morir una persona; malmetre's greument coses. Anar al canyet, deixar-hi la pell, anar-se'n al calaix)

maneres de dir, mort, casa

Anar a la casa on no pasten (Ser mort. Anar al cementeri)

maneres de dir, mort

Anar a la sepultura (Morir-se)

salut, mort

Anar a matar la llúdriga: emprendre grans coses (sin.: moure el món; fer qui sap què)

mort

Anar a morir en un racó (Tenir una vellesa molt pobre. Morir arruïnat, acabar malament)

maneres de dir, vell, mort

Anar a sopar amb Déu [o amb Sant Pere] (Morir-se)

mort, déu, menjar, sants, maneres de dir

Anar a veure en Trompeta (Morir-se. Fer l’últim badall, finir els seus dies, anar-se’n al cel)

maneres de dir, mort

Anar al clot [o a fer malves] (Morir-se)

maneres de dir, mort

Anar al sot (Morir-se)

maneres de dir, mort

Anar [o tornar, passar] de mort a vida (Passar d'una situació molt dolenta a una de bona. Ressuscitar, millorar, alçar el cap, animar-se, avivar-se, revifar-se, ressorgir, viure més bé)

maneres de dir, mort

Anar-li-hi el coll (Haver-hi perill de mort si no es resold d'una manera o altra)

mort, cos huma, maneres de dir

Anar-li-hi la pell (Haver-hi perill de mort si no es resol d'una manera o altra)

maneres de dir, cos huma, mort

Anar-se'n a can Taps (1 Es diu d'una cosa quan es fa o es farà malbé, quan es perd. Anar-se'n al dimoni, aigua avall, a can Pistraus, a mal viatge, en orris; anar a mal borràs, malmetre's. 2 Morir-se. Anar-se'n a l'altre món, finir els seus dies, anar-se'n a criar malves)

mort, maneres de dir

Anar-se'n a l'altre barri [o món] (Morir-se)

mort, maneres de dir

Anar-se'n a l'altre món (Morir-se. Anar-se'n al calaix, anar-se'n al canyet, aclucar -o cloure- els ulls; passar avall, anar-se'n al secanet, al clot)

mort, maneres de dir

Anar-se'n a la carraca (Morir-se)

maneres de dir, mort

Anar-se'n a Xauxa (iròn., morir-se)

maneres de dir, mort

Anar-se'n al Canyaret (Morir-se o arruïnar-se)

maneres de dir, mort

Anar-se'n d'aquest món (Deixar de viure. Morir-se, fer el darrer badall, plegar de respirar, anar al clot, passar a l’altra vida, emprendre el vol cap a una nova vida, aclucar els ulls, deixar aquest món)

mort, maneres de dir

Anar-se'n un a l'anyal [anyal = Llista dels difunts pels quals resen els feels en la missa major dels diumenges i que el Sr. Rector llegeix des de la trona] (Morir-se)

maneres de dir, mort

Animalot, animalot, ara que venien les figues, ara t'has mòrt (Expressio irònica al voltant de la mort)

mort

Antany morien i ara toquen (Es diu referint-se als tocatardans)

mort

Any tort, vaca i mort.

mort

Aranya morta, visita certa.

mort

Arrendadoret, menjar en plata i morir en grillet (Significa que qui treballa en una propietat que és llogada, ve un moment en què ha de fer front a la despesa, de la qual no es recordava o no havia fet la previsió oportuna)

mort, menjar, persones, treball

Arreplegar amb cabàs i lligona (Recollir un mort o un ferit molt fet malbé)

mort, maneres de dir

Arribar l'hora [a algú] [o arribar el moment] (Arribar-li l'hora de morir-se, l'hora de la mort)

maneres de dir, mort

Avui per mi, demà per tu (Ho diuen parlant de la mort o d'altres casos desgraciats als quals tothom està exposat)

mort

Bac de burra a la sepultura

animals, mort, consells

Bany de sang (Haver-hi molts morts)

cos huma, mort, maneres de dir

Banyada de cargol, a la casa porta dol

animals, mort, casa

Barca sense coberta, sepultura oberta (La coberta evita que l’aigua del mar o de la pluja inunde el buc; així, les coses mal fetes són de poca durada)

mar, mort

Basca de la mort (Agonitzar)

mort, maneres de dir

Batre els peus (Morir-se)

maneres de dir, mort

Batre l'ala (Morir-se)

maneres de dir, mort

Bodes maials, bodes mortals (Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança)

amor, mesos, mort

Bona és la sogra si no mou guerra, però millor si la cobreix la terra (Confirma la mala fama que té la figura de la sogra en la cultura mediterrània)

parentiu, bona, mort

Bona nit [o bon dia] i bon hora, i bona mort quan siga hora! (Espressió que denota la consumació d'un fet i ja no te remei)

bona, mort, dia i nit, maneres de dir

Borratxos, farts i llaminers: ni viuen bons ni moren vell

beure, salut, mort

Cada un va naixent, i la mort ens va empenyent

mort

Cadascú plora el seu dol, a la llum del seu cresol

riure/plorar, mort

Cadascú que carreguí el mort.

mort

Caiguda de figuera, la mort darrera

mort, plantes

Pàgina 2 de 16.

El Refranyer