Refranys mort

Cal morir abans de viure; cal plorar abans de riure

mort, riure/plorar

Calentures de tardor, parentes de la mort (Els rigors del fred i la humitat fan que la salut dels més febles, malalts i vells, se’n ressenta.)

salut, estacions, mort

Callar com un mort (Guardar silenci)

maneres de dir, parlar, mort

Cantar-li les absoltes (Donar per perduda o morta alguna cosas)

mort, cantar, maneres de dir

Cap pare enfillat no mor enfitat (Els fills porten feina i dedicació, però tota aquesta dedicació queda compensada per l'amor que en rebs)

parentiu, mort

Cara sense dents, fa semblar morts el vivents

cos huma, mort

Carn en terra i llenya a la mar (Al difunt en mar convé soterrar-lo si es pot, perquè és un acte més honrós que llançar-lo al mar)

mar, mort

Carregar amb el mort i amb la caixa (Fer caure damunt ell la culpa o responsabilitat)

maneres de dir, mort

Carregar [o endossar] el mort [les culpes o els neulers] a algú (Fer-lo objecte de les burles dels altres, o carregar-li la responsabilitat de coses en què no ha pres part)

maneres de dir, mort

Casa adobada, la mort de l'hereu.

mort, casa

Casa composta, la mort a la porta (Vol dir que moltes vegades, en haver fet una casa nova o en haver-la arreglada al nostre gust, ens morim sense temps de gaudir-ne)

mort, casa

Casa feta, sepultura feta.

casa, mort

Casa nova, sepultura de la mort

casa, mort

Casament de maig, curta durada (Ho diuen perquè és creença popular que els casaments fets en el mes de maig porten malastrugança)

mort, mesos, amor

Casar i morir, amb una vegada hi ha prou (Ho diuen les viudes que no van casadores)

amor, mort, persones

Cascar [o cascar-la] (Morir)

maneres de dir, mort

Catarro, diarrea i nosa porten el vell a la fossa

salut, mort

Caure com un mort (Desplomar-se)

maneres de dir, mort

Caure o morir com a mosques (Morir molta gent)

mort, animals, maneres de dir

Cavall corrent, sepultura patent (Els animals poden tenir reaccions imprevisibles, a més que la velocitat pot arribar a matar)

animals, mort

cel de les oques (Ho diuen el qui pensen que no hi ha res després de la mort)

mort, maneres de dir

Cent anys fa que és mort el mut, i encara el cul li put (Vol dir que les males accions tenen resultats molt duradors)

mort

Cent anys fa que és mort el ruc i encara li plora [o el cul li put] (Es diu d’algun mal record que es renova puntualment.)

riure/plorar, animals, cos huma, any, mort

Com si fos mort (Mostra-se indiferent respecte a algú)

maneres de dir, mort

Comerciant de fruita o neu, soterrar per l'amor de Déu

oratge, plantes, mort, déu

Contra la mort no hi ha medicament en l’hort.

mort

Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges

salut, oficis, mort

Cop al cap, mort o curat

cos huma, mort

Córrer la sang (Haver-hi molts morts)

maneres de dir, mort, cos huma

Córrer sang (Haver-hi molts morts)

cos huma, mort, maneres de dir

Cosir a bales (Omplir [algú] de ferides amb bales)

mort, maneres de dir

Costar la vida (Ser causa que algú mori)

maneres de dir, mort

Costar moltes vides [una cosa] (Causar moltes morts)

maneres de dir, mort

Cremar en el verd [o en el blau] ( Agonitzar)

colors, mort, maneres de dir

Criatura sense ossa porta la mare a la fossa [ossa = ossamenta, ossos] (Hi ha persones a qui no se’ls desenvolupa molt l’esquelet i no s’aguanten plantades, cosa que representa un esforç enorme, constant i creixent per a qui se n’ocupa)

mort, parentiu

D'abrigat ningú mor, de desabrigat sí

mort

D'alguna cosa s'ha de morir! (Excusa de qui fa quelcom que li perjudica la salut i no vol deixar de fer-la. Ens morirem igual)

mort, maneres de dir

D'un còlic de bledes, mai morí rei ni reina

plantes, persones, mort

Darreres [o últimes] voluntats [d'algú] (Allò que vol que es faça després de la seua mort)

mort, maneres de dir

Davant el mort, fa de bon plorar

riure/plorar, mort

De banquets i bons sopars, n'estan plens tots els fossars (Convé ser moderat)

mort, bona, menjar, salut

De bons [o grans] sopars [o menjars], n'estan plens els fossars (Convé ser moderat)

salut, menjar, bona, mort

De cada cent homes que tracten amb la mar, pescadors o mariners, la mar se’n queda un per sos quefers

mar, oficis, mort

De cada cent persones que tracten amb la mar, mariners o pescadors, la mar se’n queda un

mar, oficis, mort

De caigudes i de sopars, n'estan plens els fossars (Convé ser moderat)

salut, menjar, mort

De grans sopars les tombes en són plenes (Qui vol viure molt, ha de sopar poc)

maneres de dir, salut, menjar, mort

De joves en mor qualcun [o en moren molts], i de vell no en queda cap (Vol dir que tots hem de morir, i que principalment els vells hi estan exposats)

mort, persones, salut

De la mateixa manera es mor de fam que de fartades

mort, menjar

De la mort ningú s'escapa, encara que sia Papa (El temps és el mateix per a tothom)

mort

De la mort, fins les bèsties en fugen

mort

Pàgina 3 de 16.

El Refranyer