Refranys festivitats

Per Sta Llúcia un pas de puça. Per Nadal un pas de pardal. Per St. Esteve, un pas de llebre (13 desembre) (26 desembre) (La llargària del dia decreix fins al 21 de desembre [solstici d’hivern] i a partir d’ací va allargant-se el dia)

sants, animals, festivitats

Per Tots Sants a pescar a l'art (Encara fa bon oratge per a la pesca)

mar, festivitats

Per Tots Sants arts a la mar (Encara fa bon oratge per a la pesca)

mesos, festivitats, mar

Per Tots Sants castanyes, i cargols amb banyes (Són menges calorífiques pròpies del començ de novembre)

menjar, plantes, animals, festivitats

Per Tots Sants castanyes, i per Nadal torrons (Són els dos productes típics de cada festivitat)

festivitats, menjar, plantes

Per Tots Sants els blats sembrats i tots els fruits a casa guardats (En aquesta data ja s'han collit tots els fruits i la majoria de vegetals se sembren en aquesta època per tal que aprofiten les pluges hivernals)

plantes, camp, festivitats

Per Tots Sants els camps verds i els cims blancs (El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred)

festivitats, mesos, oratge, camp

Per Tots Sants els dies són germans (Amb el qual es vol indicar la similitud d'hores que hi ha entre el dia i la nit)

festivitats, mesos, dia i nit

Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots (És mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no produeix res que no siga silvestre)

festivitats, mesos, plantes, camp

Per Tots Sants, agafa tords amb quatre mans (Significa que quan ve el fred hi ha abundància d’aquests ocells)

animals, mesos, festivitats, oratge

Per Tots Sants, capes i guants (Es refereix al fred i humitats que comença a fer intensament en venir el novembre)

festivitats, oratge, indumentària

Per Tots Sants, capes i mocadors grans (Es refereix al fred i humitats que comença a fer intensament en venir el novembre)

oratge, maneres de dir, indumentària, festivitats, mesos

Per Tots Sants, el fred és al camp; per Sant Martí, és al camí; per Santa Caterina, és dintre la cuina (11 novembre) (25 novembre) (Anuncia la progressió del fred hivernenc al llarg de novembre (

oratge, sants, festivitats, camp, mesos

Per Tots Sants, el mocador i la capa grans (El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred)

festivitats, mesos, oratge, indumentària

Per Tots Sants, els camps [o blats] sembrats (La majoria de vegetals se sembren en aquesta època per tal que aprofiten les pluges hivernals)

camp, festivitats, plantes

Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar (La majoria de vegetals se sembren en aquesta època per tal que aprofiten les pluges hivernals)

camp, mesos, festivitats

Per Tots Sants, les olives a les mans (Comença la collita de l’oliva, que acabarà al gener)

festivitats, mesos, plantes, cos huma

Per Tots Sants, les olives fan mig oli (Està pròxima la recol·lecció de l'oliva)

festivitats, plantes, mesos

Per Tots Sants, mira els teus naps (Ja estan a punt)

mesos, camp, festivitats

Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs [mortó = borrelló, borrall, floc] (És mal moment per a sembrar res i un temps en el que la terra no produeix res que no siga silvestre)

camp, festivitats, plantes, mesos

Per Tots Sants, murtons i aglans, cama-seques i esclata-sangs [murtó = baia de la murta / cama-seca = bolet comestible) (L’1 de novembre és l’època idònia per a recol·lectar aquests fruits silvestres)

festivitats, mesos, plantes

Per Tots Sants, neu en els alts (Aquesta festivitat té reputació de molt freda)

mesos, oratge, festivitats

Per Tots Sants, per fruita glans

mesos, festivitats, plantes

Per Tots Sants, plega el guano i treu els guants (El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred)

camp, festivitats, mesos, oratge, indumentària

Per Tots Sants, quinze dies ensà, quinze enllà, la flor de sembrar; i si pot ser els d'aquí, no esperis els d'allà (La majoria de vegetals se sembren en aquesta època per tal que aprofiten les pluges hivernals)

camp, festivitats, mesos

Per Tots Sants, sembrar restos i plans (La majoria de vegetals se sembren en aquesta època per tal que aprofiten les pluges hivernals)

festivitats, camp

Per Tots Sants, sense trigar, treu l'arada a llaurar (La majoria de vegetals se sembren en aquesta època per tal que aprofiten les pluges hivernals)

mesos, festivitats, camp

Per Tots Sants, trau els guants (Anuncia l'imminent arribada del fred)

festivitats, mesos, oratge, indumentària

Per Tots Sants, trau l'abric i posa't guants (1 novembre)

festivitats, oratge, indumentària

Per Tots Sants, trau l’abric i els guants (El primer de novembre és la fita que marca l’inici del fred)

festivitats, mesos, oratge, indumentària

Pessebre fas, pa menjaràs.

festivitats

Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes (Entre el febrer i el març és el millor moment per a plantar la majoria d’espècies vegetals)

vinya, festivitats, mesos, camp

Pluges pel setembre i neus per Nadal és temps natural.

festivitats, oratge, mesos

Pluges per la Mare de Déu d'agost, resta oli i aigualeix el most (15 agost) (Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà)

vinya, plantes, oratge, festivitats, mesos

Pluges perdudes, per Tots Sants trobades (Tant si l’any és plovedor com si no, podem estar segurs que plourà en novembre)

festivitats, oratge

Pluja per Carnestoltes, Pasqües bones (És previsible que si plou pel febrer faça bon temps pel març i l’abril)

oratge, festivitats

Pluja per la Mare de Déu d'agost any de most (15 agost) (La pluja de la primera quinzena és beneficiosa)

mesos, festivitats, vinya, oratge

Pluja per la Mare de Déu d’agost, any de most. Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric (Si plou de mitjan agost en avant, aigualeix el raïm, el qual no produirà bon vi; en canvi, alimentarà els prats d’herba)

oratge, oficis, mesos, festivitats

Polles agostines, per Nadal, gallines [polla = jove gallinàcia entre poll i gallina] (Allò que no és aprofitable a l’agost donarà el seu rendiment a l’hivern, quan hi ha més precarietat)

mesos, festivitats, animals

Presó i Quaresma per als pobres són festa

festivitats, festa

Prop de Nadal, fred cordial (Encara que no sempre és així, el fred es fa suportable fins al febrer)

oratge, mesos, festivitats

Prop o lluny, Corpus al juny (Expresa el mes en què sol caure la festa de Corpus)

festivitats, mesos, menjar

Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma (Si qui ha de donar exemple porta mala conducta, els més pròxims resulten les víctimes)

parentiu, festivitats

Quan l'Encarnació és aquí ofega el vi i vés-te'n a dormir (25 març)

vinya, festivitats, dormir

Quan l'octubre és a la fi, de Tots Sants és el matí (En acabar el mes d'octubre a l'endemà és Tots Sants [1 novembre])

mesos, festivitats

Quan la Candelària plora, l’hivern ja és fora, i si no plora, ni dins ni fora (El 2 de febrer és una data indicativa de la major o menor durada del fred. (Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria)

mesos, festivitats, oratge

Quan la Candelària riu, llenya al niu; quan la Candelària plora, no faltaran tres mesos de mala hora (2 febrer) (La pluja el 2 de febrer sol ser abundosa o repetitiva i afectar l’andana i el seu contingut)

oratge, riure/plorar, mesos, festivitats

Quan la Candelera plora, el fred ja és fora: quan la Candelera riu, el fred és viu: tant si plora com si riu, ja ve l'estiu (2 febrer) (Si plou, és que ha deixat de fer fred, i si fa sol, no calfa)

oratge, festivitats

Quan la Candelera plou, el fred es fon (2 febrer) Aquestar és una data indicativa de la major o menor durada del fred. Quan plou no fa fred, perquè si en fera, nevaria)

festivitats, oratge, mesos

Quan la Quaresma entra seca, surt seca (Es diu referint-se a la manca de pluja del temps de Quaresma)

festivitats, oratge

Pàgina 15 de 18.

El Refranyer