Tema
diners
1.815 refranys catalogats sota aquest tema.
Davant del ric i el poderós, s'ha de ser ben orgullós
diners
De barat res, no baixa
Indica que res és gratuït o molt econòmic ("de barat res") i que els preus no disminueixen ("no baixa"). Fa referència al preu baix. Reflecteix que les coses mantenen un cost elevat o que cal pagar per tot.
diners
De diners i d'amistat, [o bondat] la meitat de la meitat [o lleva'n sempre la meitat]
Vol dir que ordinàriament són exagerades les ponderacions que la gent fa de la riquesa i de les qualitats morals d'altri
diners amistat
De diners i de bondat, la mitat de la mitat
Hi ha molta gent fanfarrona, i per tant convé desconfiar del que ens diguen dels altres i del que ens manifesten els mateixos interessats
persones diners
De diners i de santedat, la meitat de la meitat
Hi ha molta gent fanfarrona, i per tant convé desconfiar del que ens diguen dels altres i del que ens manifesten els mateixos interessats
persones diners
De diners i de veritats, deixa-ho per la meitat
Es refereix a que en aquestes dues qüestions, tothom exagera
diners
De doblers i de bondat, la meitat de la meitat
Hi ha molta gent fanfarrona, i per tant convé desconfiar del que ens diguen dels altres i del que ens manifesten els mateixos interessats
diners persones
De dona finestrera, de camp vora ribera i de vinya en camí ral, no se'n treu gaire cabal
Adverteix sobre tres situacions poc productives o de risc: Dona finestrera: Fa referència a la dona que passa massa temps mirant per la finestra i xarrant, indicant poca feina a la casa. Camp vora ribera: Els camps situats massa a prop del riu són molt vulnerables a les riuades i tempestes, perdent-se sovint la collita. Vinya en camí ral: En estar al costat d'un camí molt transitat, el fruit és fàcil de robar o fer malbé pels vianants.
camp diners persones plantes treball+1
De donar ningú es fa pobre, si sap a qui donar
Aconsella afavorir aquells que ens ho agrairan d’alguna manera
persones diners donar
De donar ningú es fa ric
EWns recorda una veritat pràctica: regalar o desprendre's contínuament dels teus béns no augmenta el teu patrimoni. Les grans fortunes no provenen mai del propi esforç, sinó del d’altres, i, a vegades, d’accions il·lícites
diners donar
De forro
Sense pagar
maneres de dir diners
De gener a gener el diner és del banquer
diners oficis mesos
De gent de barca, Déu me n’aparta
Ve a dir que no convé juntar-se amb els pobres
mar déu diners gent
De jugar, ningú no se'n fa ric
diners joc
De l'avantpassat pobre ningú se'n recorda
Generalment, les persones som valorades per la nostra fortuna o posició social, i no pels nostres mèrits, qualitats o virtuts.
consells diners
De la cobrança cap humà es cansa
diners
De la dona que pel carrer troba sovint diner, no et fiïs ni gota.
Reflecteix estereotips i misogínia arrelats tradicionalment en la cultura, sovint tractant la dona com a inferior, objecte o propietat. Suggereix que una dona que porta diners a casa i diu que els ha "trobat pel carrer" realment els ha obtingut de manera poc clara o deshonesta (sovint insinuant la prostitució o relacions d'amagat). Aconsella no confiar en la paraula d'aquesta dona, ja que considera que està mentint sobre l'origen de la seva riquesa.
diners persones
De llibres i diners, savis i rics sempre en volen més.
Generalment, qui dedica el temps a enriquir-se espiritualment no s’enriqueix materialment, i a l’inrevés.
diners saber ensenyar
De llinatges antics, pobres i rics
Assevera que tota la vida i en totes les societats hi ha hagut afavorits i desfavorits i que tots voldrien ser descendents d’algun poderós
persones diners
De l’avar i del porc, cap profit fins que és mort
En vida, els agarrats no donen cap profit a ningú, com els porcs
diners animals
De mal pagador, cobra en blat o cobra en palla
Ensenya que, davant d'un deutor poc fiable, val més cobrar en espècie (blat o palla) o acceptar qualsevol cosa de valor abans de quedar-se sense res. Prioritza recuperar una part del deute ràpidament que arriscar-se a no cobrar mai.
diners plantes
De mal pagador, gra o palla [o Del mal pagador, encara que sigui en palla]
Vol dir que per cobrar els deutes d'un mal pagador convé aprofitar qualsevol cosa seva, encara que sigui de poca valor
diners
De mal pagador, no en siguis fiador
Recomana no deixar diners als qui saps que no te'ls tornarà
persones diners
De pescador, no en mor cap de ric ni de rodanxó [rodanxó = gros, gras]
Hi ha treballs i ocupacions que exigeixen esforç físic i que no donen sinó pocs beneficis
mar diners oficis
De poc et serveix el guanyar si no saps aforrar
diners
De ric no te n'has d'orgullir, ni de pobre avergonyir.
diners
De rics es dóna consells i de vells remei
Amb diners se solucionen o s’alleugen molts problemes, i amb experiència ens equivoquem menys
consells persones diners vell
De riquesa i de santedad, la meitat de la meitat
A vegades, alguna gent parla per parlar i critica per enveja o malvolença, o vol fer passar per veritat una opinió personal, i també a vegades es fa veure alguna cosa que amaga al darrere una falsedat
diners
De tant que em vol, em fa la col; de tan que m'estima m'arruïna
Es diu quan, per excés d’amor, de volença o servitud, algú ha fet alguna acció que ha resultat perjudicial; o bé quan algú s’aprofita de la confiança d’algú altre
diners amor persones
De tirar, ningú no es fa ric
El fet de donar, tirar, regalar o convidar no fa sinó minvar el pressupost o el patrimoni
diners
De Tots Sants a Nadal perd la fornera son cabal
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. [cabal = capital, diners, fortuna] Fa referència al fet que, en el període entre l'1 de novembre i el 25 de desembre, la fornera gasta els seus estalvis o guanys a comprar llenya per abastir el forn durant tot l'hivern, i és un temps d'inversió i pocs beneficis.
diners festivitats mesos oficis
De treballar, ningú es fa ric
Les grans fortunes no provenen mai del propi esforç, sinó del d’altres, i, a vegades, d’accions il·lícites
diners treball
De vent moliner, molta feina i poc diner
Els vents favorables per a la mòlta del gra reportaven pocs diners perquè els camperols pagaven la feina amb part de la farina obtinguda
oratge treball diners
Debades, ningun frare pega barretades
[Pegar barretades significa fer acatament amb el cap tocat amb el barret que els rectors portaven abans]. Vol dir que ningú fa res si no es paga, i que els diners tot ho poden
diners persones indumentària
Deixa diners als amics, si vols tenir enemic
Per amor de l'amistat, no hem de deixar diners als amics, perquè l'amistat se n'acabarà ressentint quan li reclamem el deute o en el moment que l'altre hagi de fer la torna
amistat diners
Deixa'm estar l'ànima queta!
Contestació de les dones quan els demanaven diners, perquè les dones, l'ànima la tenen en la butxaca
diners persones maneres de dir
Deixar a l'escapça
Deigar algú sense gens de diners
maneres de dir diners
Deixar a un pelat com el cul d’una mona; [o Estar mes pelat [o ras] que el cul d'una mona]
Estar arruïnat
animals diners maneres de dir
Deixar escurat
Arruïnar-lo
maneres de dir diners
Deixar [algú] sense un cèntim
Deixar-lo sense gens de diners
diners maneres de dir
Deixar-hi les dents
Arruïnar-se
maneres de dir cos huma diners
Deixar-lo arreglat
Deixar-li en herència molts diners o propietats
maneres de dir diners
Deixa’m un duro i dus-me’l a casa
Recrimina la persona obsequiada que pretén una cosa diferent de la que li ofereixen
diners casa
Del coquí, pren el bocí
[coquí = avar / bocí = tros]. Aconsella aprofitar-se dels egoistes
diners
Del diner no es pot dinar, però amb ell en pots comprar
Amb un joc de paraules, destaca la importància dels diners
menjar diners
Del diner sabràs el mèrit, si en prens al rèdit
diners
Del llop, un pèl
Vol dir que dels gasives cal prendre'n qualsevol cosa que donin
animals diners
Del pobre, només se'n parla tres vegades a la vida: quan neix, quan es casa i quan mort
diners
Del porc, el pernil, i dels diners, mil
Recomana elegir allò millor
animals diners mesos
Del que té al que no té hi ha molta diferència
En general, el tracte és diferent per al ric que per al pobre
persones diners
Del ric el remei, del vell el consell
S’ha de buscar sempre la persona idònia per a la millor solució possible als nostres mals
diners consells
Del ric el remei, i del pobre el consell
Amb diners se solucionen o s’alleugen molts problemes, i amb experiència ens equivoquem menys
diners persones consells
Del sacerdoci les sobres, totes han de ser dels pobres.
És a dir, que a qui és pobre, mai no li arriba res, o ben poc
diners persones
Del temps i dels diners, qui els aprofita mana d'ells
temps diners
Del teu diner vulgues ser senyor i no servidor
Aconsella tenir el control de les coses pròpies, que un altre no administrarà o no estima com un mateix
consells diners
Dels amics i dels parents se trauen los diners
Els més pròxims són els que ens coneixen bé
parentiu diners amistat
Dels meus punts et riuràs, però dels meus diners no menjaràs
[punts = manies, defectes]. Recrimina al burleta
diners persones
Dels pobres, hi ha que deixar-se enganyar
Hem de valorar més la caritat que les mentides que ens puguen contar
diners persones
Dels que llancen molts rics, pobres n’anirien tips
diners
Dels teus diners, tu el caixer
Aconsella tenir el control de les coses pròpies, que un altre no administrarà o no estima com un mateix
diners consells
Demana un deute i perdràs una amistat
Sempre és preferible regalar a prestar, perquè a tothom li costa fer la devolució i quan es reclama el préstec s’han de suportar males cares i mentides
amistat persones diners
Demanar no fa pobre
Irònicament, està dient que pot fer ric
diners
Demanar un lladre la bossa o la vida
Amenaçar de mort si no li lliuren la bossa
diners maneres de dir
Desfer-se els quartos a la mà com la neu
S'utilitza per descriure el fet de malgastar els diners ràpidament. Vol dir que els diners (els «quartos») desapareixen de les mans amb molta facilitat, igual que la neu es fon ràpidament.
cos huma diners oratge
Despendre els diners a grapats
Despendre'ls abundosament, sense mirar-s'hi
maneres de dir diners
Després de les festes se queden les bèsties
Vol dir que les festes porten moltes despeses i poc profit
festa diners
Dessota dels pedaçons, estan els doblons
Es diu al·ludint a persones que són riques i van mal vestides
diners
Destruiria la duana
Ho diuen d'una persona molt malgastadora
maneres de dir diners
Déu no et faci mai tan ric, que no coneguis ton amic
Quan som rics, oblidem els amics.
déu diners
Deute oblidat, ni és pagat ni és perdonat
No es deu gratitud a qui no es recorda de nosaltres.
diners
Deute pagat, altre començat
diners
Deute petit, amb el temps creix
S’han de pagar els deutes. Adverteix sobre com les petites quantitats pendents es multipliquen ràpidament a causa dels interessos. Aquesta saviesa popular s'aplica tant a l'economia domèstica com als tràmits d'herències.
diners temps
Deute publicat, deute pagat
diners
Deute reial es cobra tard i mal
diners
Deute vell, borra'l del teu llibret, que del seu el borra qui el va fer
diners
Deutes vells, baralles noves
Les situacions problemàtiques s’han de tancar bé i definitivament. Sinó sempre tindran tendència a tornar a sortir, d’una manera inesperada i injustificada
diners
Diner crida diner
Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més
diners
Diner de joc, ara molt, ara gens, ara poc
diners joc
Diner del joc vingut, avui guanyat, demà perdut
diners joc
Diner en el joc guanyat no és guanyat, sinó deixat: a jugar tornaràs i el perdràs
diners joc
Diner no fa dona ni dona fa diner
persones diners
Diner per Nadal, pobresa per Sant Joan
Nadal: 25 desembre. Sant Joan: 24 juny. Qui es beneficia de les collites de l’estiu, va gastant al llarg de l’hivern. Ens adverteix que si ens passem de la ratlla amb les despeses durant les festes de desembre, arribarem al solstici d'estiu amb les butxaques buides.
diners festivitats mesos sants
Diner que el joc ha portat, avui vingut i demà entornat
diners joc
Diner que es guanya pel cul, se'n va com el fum
Vol dir que el producte del vici s'esvaeix i no duu cap bon resultat
diners cos huma
Diner vingut del joc, molts en tenen i pocs en retenen
diners joc
Diner, mal conseller
consells diners mal
Diners a grapats, desgràcies a cabassats
Quan es fan grans fortunes molt ràpidament, mai no són fruit del treball honest sinó de la desgràcia aliena, actual o futura
persones diners
Diners al comptat, troben soldats
Significa que amb diners s'aconsegueixen coses difícils
diners
Diners amagats no serveixen per als presents ni serviren per als passats
La moneda que no circula va perdent poder adquisitiu, i inclús la que està amagada per alguna raó, acaba eixint algun dia a la circulació
diners
Diners d'altri i caldo de peix, no fan greix
Significa que els recursos aliens o els beneficis poc substancials (com un caldo lleuger) no serveixen per a consolidar una riquesa real o una estabilitat duradora.
animals diners menjar
Diners d'un altre i brou de peix no fan greix
Significa que els recursos o diners que no són propis no serveixen per enriquir-se, igual que el brou de peix és lleuger i no engreixa. Indica que el que és aliè no perdura ni beneficia a llarg termini, i que el brou de peix té poca substància.
animals diners menjar
Diners de joc no fan pilerot
diners joc
Diners deixats en dijous, tornen a casa amb cistella.
Aquesta dita és un exemple de les moltes supersticions i creences que la saviesa popular associava als dies de la setmana. Si prestes diners un dijous, la sort està de la teva part i no només els recuperaràs, sinó que tornaran amb interessos o algun benefici extra. La imatge de tornar a casa "amb cistella" significa tornar amb les mans plenes. No només recuperes el que era teu, sinó que la inversió ha sigut tan productiva que necessites una cistella per portar el profit.
diners setmana
Diners fan bé, diners fan mal, diners fan l'home infernal
Agrupació de tres exemples.
diners mal persones be
Diners fan cuineres
Vol dir que els menjars exquisits no s'obtenen sinó amb molta despesa
diners menjar oficis
Diners fan finers
Expressió que indica que posseir prou diners és la base per a fer-ne més
maneres de dir diners
Diners fets i llenya "asclà", no li'ls deixes ni al teu germà
Perquè t'exposes a perdre el deute i a guanyar-te un enemic
diners parentiu
Diners i bogeria no es poden amagar
Vol dir que la riquesa i les grans crisis de l'esperit aviat es manifesten
diners
Diners i criatures, no en té tothom qui vol
Per més esforços que es facen, són coses que depenen de la sort
parentiu diners
Diners i fills, com més pocs, menys perills
La sobra de diners afavoreix els vicis i l’excés de xics implica que algun eixirà problemàtic
diners parentiu