diners

Bon jornal, de matí comença

Es diu per significar que per un millor rendiment cal dedicar el màxim de temps al treball.

bona diners treball

Bon passament

Ingressos econòmics periòdics que permeten a qui els cobra de viure d’una manera folgada, còmoda, sense estretors econòmiques

maneres de dir diners

Bona cara i poc voler, no costa cap diner

bona cos huma diners

Bones són les raons, però més els dinerons

Moltes vegades s’atén més l’interés material que el moral

bona diners

Bonica i amb diners, què vols més?

diners

Bonica i rica me la dan, tantarantan

diners

Bons costums i diners, fan els fills cavallers

No es naix educat, sinó que l’educació i el comportament s’adquireixen per experiència, i la formació, amb diners

parentiu ensenyar bona diners

Bossa buida fa mal so

S'explica molt gràficament. La preferim plena.

diners mal

Bossa buida [o sense diners], digues-li cuiro )

Vol dir que sense diners poques coses podem fer

diners

Bossa de jugador, no té aturador

El que té molta afició a jugar no pot parar mai.

diners joc

Bossa proveïda, porta bona vida

diners bona

Bossa sense diners, digues-li cuir

Menyspreu de les coses que han perdut el valor o la utilitat inicial. Una bossa sense diners no val la pena de tenir-la com a bossa; només és apreciable sota el punt de vista material, o sigui, com a cuir.

diners

Bossa sense doblers, és ben per demés

diners

Bruixot i curanderos, papadinerus

oficis salut diners

Buidar la bossa

Pagar gran quantitat de diners

diners maneres de dir

Cabal de sang, cabal de fang

Els béns consistents en bestiar no són béns sòlids

animals diners

Cabal mal adquirit, no fa profit

Adverteix que les fortunes aconseguides il·legalment poden ser reclamades judicialment o robades per d’altres més espavilats

diners persones

Cabal mal guanyat a l'hereu va mancat

Adverteix que les fortunes aconseguides il·legalment poden ser reclamades judicialment o robades per d’altres més espavilats

persones diners

Cada moneda té dues cares

Existeixen diversos punts de vista per un mateix fet

diners

Cagar gras

Tenir riquesa o abundància d'alguna cosa i fer-ne ostentació

maneres de dir diners

Cagar per mig cul

Es diu de la gent miserable que prefereixen el sofriment o dificultat per passar els diners

diners gent

Cagar-se en la banca

No tindre gens d'èxit en algun propòsit

maneres de dir diners

Calendari venut, calendari begut

Es refereix a la no rendibilitat d'un negoci. S'utilitza per descriure situacions on els ingressos o el treball realitzat es consumeixen de seguida, sovint en menjar o beure, sense que quedi cap benefici o estalvi tangible. El sentit és que el que s'ha venut (el "calendari", representant el producte o el temps) ja s'ha "begut" o gastat immediatament.

diners

Camp, mar i església donen la riquesa

Resumeix les tres fonts clau de riquesa, subsistència i poder en la societat mediterrània antiga: El camp: Representa l'agricultura, els recursos de la terra i l'alimentació. La mar: Simbolitza el comerç marítim, la pesca i la connexió amb l'exterior. L'església: Reflecteix el poder del clergat, les rendes eclesiàstiques i la influència moral i cultural de l'època.

camp diners mar

Carrers [o dies] molls [banyats o mullats], calaixos eixuts

Significa que, quan plou (carrers mullats), la gent no surt a comprar, fet que provoca que els comerciants tinguin pocs ingressos o vendes (calaixos buits o eixuts).

aigua diners oratge

Casa adinerada, casa salvada

casa diners

Casament de ventura: dona, llit i criatura

Allò que es fa irreflexivament sol reportar aviat complicacions de vida

parentiu amor diners

Casats de nou, en la bossa los cou

Les segones núpcies se les paguen íntegrament els contraients, mentre que les primeres són costejades parcialment pels pares

parentiu amor diners

Cent angoixes [o quimeres] no paguen un deute

Significa que preocupar-se fortament per les coses no dóna cap solució pràctica

diners

Cent en boca, però guarda la bossa

Es diu d'algú que promet molt i dóna poc després

cos huma diners

Cistella venuda, cistella beguda

Recrimina els malgastadors. Els cistellers feien les cistelles a mà, sovint amb un treball molt laboriós. Tan bon punt n'aconseguien vendre una al mercat, els diners anaven directament a cobrir les necessitats bàsiques (o el capritx). Però si el benefici de la venda s’acabava gastant immediatament en vi o en menjar a la taverna del poble (cistella beguda). Representa l'economia de subsistència: el que es guanya durant el dia, es consumeix abans de tornar a casa.

diners

Clau d'or obri qualsevol pany

Expressa que aquell qui té diners pot fer tot allò que vulgui. S'utilitza per manifestar la llibertat del ric per comprar el que li vingui de gust

casa diners

Clau d'or obri totes les portes

Expressa que aquell qui té diners pot fer tot allò que vulgui. S'utilitza per manifestar la llibertat del ric per comprar el que li vingui de gust

diners casa

Clavar-li un clau a la roda de la fortuna

És una expressió metafòrica catalana que s'aplica a les persones que, havent assolit un grau alt de prosperitat o èxit, intenten assegurar-se que aquesta bona sort sigui permanent i no canviï. S'utilitza per a descriure la intenció de fixar una situació favorable.

diners

Cobrar del tros

Agarrar-se la paga un mateix

maneres de dir diners

Cobrar és molt dolç, pagar molt amarg

Sol agradar més cobrar que pagar

diners maneres de dir

Cols i faves, robades, són cares

diners plantes

Com es diu...?

Manera popular de demanar un preu. Quan val?, quin preu té?

diners maneres de dir

Com estam? pocs doblers i molta fam

Es diu, en to humorístic, per dir que anem molt escassos de diners i que patim necessitat

diners maneres de dir

Com més en tens, més en gastes

Vol dir que el valor dels diners és relatiu. No cal guanyar tant per viure, com més se'n tenen, més se'n deixen [a l'hora de la mort]

diners maneres de dir

Com més es beu més set es té

Constata i critica l’egoisme de les persones, que quasi mai ens acontentem amb el que tenim

diners beure persones

Com més moros més ganància

Es diu per afirmar que com més gran sigui el risc és més gran la glòria del triomf. Fa referència a les guerres de la Reconquesta a l'Edat Mitjana. Estafar, fer comptes bruts i tèrbols. recorda la convivència del nostre poble amb el musulmà invasor, molt més ric que nosaltres. Els cristians molt sovint havien d'anar a manllevar diners als alarbs, amb la benevolença de les autoritats.

diners

Com més rics, més guits

[guit = intractable, pudent]. Critica aquells a qui els bons negocis o la bona fortuna envaneixen. Expressa que l'ambició o l'avarícia augmenten amb la riquesa. Sovint, com més diners té la gent, menys satisfeta està i més desitja, indicant que la riquesa no garanteix la sacietat, sinó que pot incrementar les ganes de tenir-ne més, comportant-se de manera més exigent o dura.

diners persones

Com més rics, més rucs [o animals]

Vol dir que la riquesa no implica seny o saviesa, sinó que els més rics són els qui més poc en tenen

animals diners

Com un ou un sou

Molt car, a un preu excessiu

maneres de dir diners

Comerciant de vi, comerciant mesquí

Els vinaters i els lleters tenen la mala fama d’aigualir el seu producte per a obtenir-ne més quantitat

vinya oficis diners

Compra en casa, ven en casa, i faràs casa

Vol dir que és molt convenient tenir dins la pròpia família els elements necessaris per a la vida, sense haver-los d'adquirir a fora casa

diners casa

Compra estores pel setembre, cera per l'octubre i llard pel novembre i aniràs bo sempre

Les coses s’han de comprar quan n’hi ha abundor, que és quan costen barat

diners mesos

Compra per arroves i ven per unces

diners

Comprar barat és comprar dues vegades

Les coses barates ho són per alguna raó: per tenir materials roïns, per ser fetes malament..., i no solen durar tant o donar els mateixos resultats que les cares

diners

Comprar cara

Rebre un gros prejudici d'alguna cosa

diners maneres de dir

Comprat a fiar, tot és car

diners

Compra’m bé, que amb guany vendré

Manifesta que tot comerç implica guany

diners

Comptar molt

Fer durar els diners. Comptar, no despendre gaire, estalviar, mirar molt prim, mirar per allà on passen -els diners-

diners maneres de dir

Comptar molt i pagar un cop

Tothom es pot equivocar, però val més repassar els comptes i quedar bé. Comptar moltes, i pagar una, cal comptar bé els diners abans de donar-los

diners maneres de dir

Comptar moltes vegades, i pagar-ne una

diners

Compte pagat, compte oblidat

diners

Comptes clars honren cares

Qui va amb la veritat i la sinceritat per davant, no pot ser sospitós de res

diners persones

Comptes clars i diners pocs.

Es refereix als qui donen compte aparentment net però els diners comptants no compareixen.

diners

Comptes clars, allarguen les amistats

Qui va amb la veritat i la sinceritat per davant, no pot ser sospitós de res

diners amistat

Comptes vells, baralles noves

Es refereix a que els deutes endarrerides produeixen conflictes

diners

Conforme és la paga, és la feina

diners treball

Consells, en diners

Dita amb la qual s'inicia un desafiu. Davant de qualsevol insinuació, es posen els diners que seran els testimonis, es guanye o perda, de la partida de desafiu

consells diners joc

Consultar amb la bossa

Examinar l'estat pecuniari abans de fer una despesa, de començar una empresa

diners maneres de dir

Contar moltes i pagar una

diners

Cop de bossa

Gastar diners

diners maneres de dir

Còrrer [o rodar] més que un xavo fals

S'utilitza principalment per indicar que algú va d'un lloc a un altre sense parar, que viatja molt o que es mou contínuament.

diners maneres de dir

Cosa privada és desitjada [o Com més privada, més desitjada]

Les coses prohibides solen fer més il·lusió. Sigueu tolerants!

diners

Cosa trobada no és robada

Qui troba una cosa, té dret a guardar-la.

diners

Costa més alimentar un vici que dos fills

Els diners que es dediquen als vicis se’n van molt fàcilment

diners parentiu

Costa més mantenir un vici que donar carrera a un infant

Els diners que es dediquen als vicis se’n van molt fàcilment

persones diners

Costar [una cosa] un sentit

Costar molt cara

maneres de dir diners

Costar car

Sortir perjudicat

maneres de dir diners

Costar el bec i les ungles

Costar molt car

cos huma diners maneres de dir

Costar el bo de la post

Ser molt costós de fer o de pagar

diners maneres de dir

Costar el pebre [o Costar del pebre]

Costar molt, esser molt car

diners maneres de dir

Costar els ous a ral

Costar massa, resultar molt cara una cosa

diners maneres de dir

Costar més la sal que els cargols

Significa que l'accessori, complement o guarniment d'una cosa costa més cara o té més importància que l'objecte principal mateix.

animals diners

Costar més que les obres del Pilar

Costar molt temps, esforços i diners

diners maneres de dir

Costar més que un censal

Costar molt

maneres de dir diners

Costar moltes virolles

Ser molt cara, una cosa. Costar molts cèntims, diners, sous, doblers, etc.

diners maneres de dir

Costar un bon pessic

Costar molt car

maneres de dir diners bona

Costar un censal

Costar molt car

diners maneres de dir

Costar un colló

Ésser molt car

maneres de dir cos huma diners

Costar un mico i un furó

Ser molt car

maneres de dir diners animals

Costar un ou

Ser molt car

maneres de dir diners

Costar un ronyó

Ser molt car

maneres de dir cos huma diners

Costar un ull

Ser molt car. Costar un sentit, costar un colló, costar el bec i les ungles, pagar car, costar un renyó

cos huma diners maneres de dir

Costar un ull de la cara

Ser molt car

maneres de dir cos huma diners

Costar una pasta gansa

Costar molts diners

diners maneres de dir

Costar una porrada

Costar molt car

maneres de dir diners

Costar una ronyonada

Costar molt car

diners maneres de dir

Coste el que coste

A qualsevol preu

diners maneres de dir

Costums i diners fan els homes cavallers

Vol dir que la noblesa prové en part de les accions meritòries i en part de la riquesa

diners

Cremar als dits [els diners]

Es diu de qui no controla les despeses. Tenir mal diner, ser malgastador -o malbaratador-; fer-li nosa -els diners-, petejar-se -els cèntims-, barallar-se a la butxaca -els cèntims-, cremar a les mans -una cosa-, tenir les mans forades, tenir un forat a la butxaca

diners maneres de dir

Cremar-se els dits

Tenir un fracàs, sofrir un perjudici inesperat en alguna acció, especialment en un afer comercial

maneres de dir cos huma diners

D'espigolar, pocs es fan rics

Les feines petites donen poc de benefici

diners camp

D'hora al llit, bo i matiner, hauràs salut, seny i diner

Matinar és sinònim de bona salut, però també d'èxit.

bona diners dormir salut

D'on surten, les misses?

Manera de demanar d’on provenen els diners destinats a un assumpte determinat

maneres de dir diners

D'on veniu?—Cinc sous me costa

Es diu referint-se a algú que contesta fora de propòsit

diners maneres de dir