Refranys caça

De St. Bernat a St. Bernat, caça l'isard. (20 d'Agost)

animals, mesos, caça, sants

Dia de fortuna (Dia en què els animals no tenen les facultats normals de defensa com a conseqüència d'inundacions, de nevades, etc., i en què la caça sol ser prohibida)

dia i nit, caça, maneres de dir

Dona que no sap cuinar, i gata que no sap caçar, fan de poc aprofitar (Només fan companyia, que ja és prou)

animals, parentiu, caça

Dones de caçadors, de pescadors i de moliners, malament van totes tres

oficis, mar, caça, persones

D’any en any, el tord es caça en parany (Cada espècie ornitològica es caça d’una manera)

caça, any, animals

El bon caçador ha de fer vida al bosc, i el bon pescador a l’aigua (Per a traure rendiment de l’ofici, s’ha de viure prop de la font de subsistència, perquè altrament es perd molt de temps anant i venint)

caça, bona, oficis, aigua

El caçador d'escopeta no té mai una pesseta

oficis, caça

El caçador de gos sempre va brut, esgarrat i ronyós

caça, oficis, animals

El caçador de visquet pateix son, fam i fred (És una activitat que requereix matinejar més que els ocells i estar tota la jornada a l’aguait a la intempèrie)

caça, oratge, oficis, dormir, menjar

El caçador molts conills a la boca i pocs al sarró (Ho diuen per al·lusió a l'exageració de què solen abusar els caçadors quan conten les seves caçades)

animals, oficis, caça

El caçador, ben corregut, i el pescador, ben assegut (Constata irònicament la gran diferència existent entre els practicants de les dues aficions o ocupacions)

oficis, mar, caça

El fill del gat, rates caça (Normalment, els fills resulten iguals o similars en comportament als pares, dels quals han deprés més els mals hàbits que els bons)

caça, animals

El gat fart i el gos flac (Vol dir que cal alimentar bé el gat perquè no furti, i donar poc menjar al gos perquè tingui gana i lleugeresa per a caçar)

caça, animals

El gos per a caçar costa més que sol portar (Adverteix que la manutenció sol ser més dispendiosa que no el benefici)

animals, caça

El llaurador que molt caça, no durà avant la casa

oficis, casa, caça

El llebrer, prova’l pel gener. El gos reputat caçador s’ha de provar en les condicions més difícils, com la maquinària, perquè si ha de fallar, convé saber-ho de seguida)

mesos, animals, caça

El llevant no és caçador ni pescador (Quan bufa aquest vent hi ha poca cacera i pesquera)

oficis, oratge, mar, caça

El llop sempre caça lluny del seu cau [o sempre va a caçar lluny del lloc on sol estar] (Qui pensa cometre males accions o delictes, les farà on no el coneguen)

animals, caça

El mussol, pel febrer, ja es menja un pa sencer (Com que la caça escasseja en el ple del fred, el mussol es menjaria qualsevol cosa)

animals, menjar, mesos, caça

El perdigot solter es mata darrera d’un romer. (Si no es cacen al vol, se’ls ha de buscar amagats entre els matolls)

animals, caça

El pescador de canya i el caçador de cardina és tard quan dina [cardina = cadernera] (Quan es depén de la sort, de l’oratge o de circumstàncies incertes per a fer patrimoni, allò més normal és que al final de la vida no s’haga aconseguit res que valga)

mar, caça

El qui vulga bona caça, que vaja a comprar-la a la plaça (Vol dir que és més segur comprar els animals que esperar que els cacin)

caça, menjar, animals

El qui vulgui bona caça, que la compri a la plaça

bona, caça

El testament del caçador: per un fill l’escopeta i per l’altre el sarró (L’economia que depén de les circumstàncies no arriba a quallar mai)

caça, parentiu, oficis

Els cans vells maten la caça (Indica que l'eficàcia de les empreses depèn moltes vegades de l'experiència del qui les porta entre mans)

mort, animals, caça

Els pollastres i les perdius fan poagre [Poagre: gota a les articulacions, especialment als dits dels peus] (Les aus de caça en general solen produir àcid úric)

animals, caça, salut

Els sabaters i els sastres, els pescadors i els caçadors, els quatre evangelistes de la mentida

oficis, mar, caça

Entre les dues Mares de Déu, a caçar tórtores per tot arreu (La tórtora es manifesta en primavera i estiu; a la tardor i a l’hivern no sol allunyar-se del colomar)

animals, festivitats, caça

Espantar la caça (Cridar imprudentment l'atenció de l'adversari que estava descuidat)

maneres de dir, caça

Esquivar la caça (Espantar la caça cridant, menejant les mates, etc. per fer eixir l'animal a causa de la por)

caça, maneres de dir

Estar a la caça alta (Estar molt atent i vigilant)

caça, maneres de dir

Fer aranya (Anar a caçar i no agafar res)

maneres de dir, caça

Fer carn (Fracassar, no agafar res el caçador o el pescador)

maneres de dir, caça

Fer diego (Sortir a caçar i tornar sense haver caçat res)

caça, maneres de dir, oficis

Fer pala (No ferir, no fer blanc en disparar; no arribar a caçar res, el caçador)

oficis, caça, maneres de dir

Fer pinya (Conjunt de persones o de coses unides o agregades estretament. No agafar cap animal un caçador)

maneres de dir, caça

Fer porra [Un caçador] (No matar cap animal quan surt a caçar)

maneres de dir, caça

Fer pota (Fracassar, no agafar res el caçador o el pescador)

caça, oficis, maneres de dir

Fer talaia (Mirar, un caçador, des d'un lloc oportú per vore per on van els animals que vol caçar)

caça, maneres de dir

Fill de gata, caçador de rates [o rates mata] (Vol dir que els fills s'assemblen als pares)

animals, caça, parentiu

Gat amb guants no caça rates, però caça coses més bones

animals, caça, indumentària

Gat miolador mai no serà bon caçador (Vol dir que els qui enraonen o criden molt, no solen fer gaire bona feina)

animals, caça

Gat que molt miola, caça poquet

animals, caça

Gat que no caça no el vull a casa.

caça, animals

Gat tancat, no caça rates

animals, caça

Gos de raça, ell tot sol caça

animals, caça

Gos fart, no caça (Vol dir que l'home, per a treballar, necessita un estímul)

treball, caça, maneres de dir, animals

Gos lladrador, no és caçador (Vol dir que el qui crida molt, prevé els seus enemics i fa que se'n guardin)

animals, caça

Gos lligat no caça bé (En sentit ampli, significa que qui no té llibertat absoluta no pot treballar convenientment)

animals, caça, treball

Guerra, caça i amors, per un plaer, mil dolors (Requereixen dedicació i atencions i solen donar disgustos)

amor, caça

Pàgina 2 de 4.

El Refranyer