`

Refranys treball

treball

Per a no res, no cal el cabàs

S'utilitza quan un ha fet un esforç en va

treball

Per a treballar deixa’t cridar

Recomana treballar per a viure, però no desviure’s pel treball

treball diners

Per a treballar i no guanyar, val més descansar [o vagar]

És un plantejament filosòfic seguit per cada vegada més col·lectius humans

treball

Per al bon feiner, qualsevol feina val

Qui té ganes de treballar no mira res

treball

Per demanar no és perd res

Ho diuen per indicar que el demanar sempre és avantajós

mesos camp treball

Per l'agost trilla el peresós

Recrimina els tardans i els manters. La trilla es fa abans de la calor estiuenca

treball dia i nit persones

Per l'home ocupat no hi ha dia llarg

A qui és treballador i actiu no li pesen les hores dedicades al treball o a l’estudi

camp persones treball

Per llaurar en terrossos, han de ser els homes grossos

Segons el tipus d’activitat que s’haja de fer, convindrà una persona o una altra

mesos treball camp animals

Per l’agost trilla el qui és gos

Recrimina els tardans i els manters. La trilla es fa abans de la calor estiuenca

treball

Per mi no puc, i per mes veïnes filo

Es diu pels qui no poden atendre les seves ocupacions i són requerits per a fer feines d'altri

diners treball

Per oir missa no se perd jornal

Vol dir que el temps dedicat a les pràctiques religioses del diumenge no perjudica el rendiment del treball

treball menjar

Per treballar, gran peresa; per menjar, molta prestesa.

Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar

treball indumentària

Per un punt, s’escorre una mitja [mitja = calça]

Les coses mal fetes o mal acabades són feina perduda o motiu de perjudici

animals plantes maneres de dir treball

Perdre s'ase i ses magranes

Perdre el temps i la feina, no fer res de profit

diners treball

Perea, ¿vols sopes?—Fica-me-les en la boca.—Home, rosega-les!—Meneja'm les barres!

Diàleg amb què es critica la negligència i l'estupidesa dels qui deixen perdre coses avantatjoses per no molestar-se a guanyar-se-les

treball

Peresa és clau de pobresa

Si no treballes no hi han guanys

treball

Peresa porta pobresa

Si no treballes no hi ha guanys

treball diners

Peresa, ¿vols sopes?—Sí.—Doncs fes-te'n.—No en vull

Diàleg amb què es critica la negligència i l'estupidesa dels qui deixen perdre coses avantatjoses per no molestar-se a guanyar-se-les

diners treball

Poc guanya el qui fila, però menys el qui mira

Vol dir que si no fan feina, no guanyen res

treball diners

Poca feina, mal fotuda i ben pagada

Quan es cobra excessivament per una determinada feina

indumentària maneres de dir treball

Portar les espardenyes ben cordades

Fer molta i bona feina, o estar ben previngut per als treballs i dificultats que es presentin

maneres de dir treball cos huma

Posar mà a l'obra [o mans a l'obra ]

Mamprendre un treball, una activitat, etc.

treball maneres de dir cos huma

Posar-hi les mans

Prendre part en un treball amb l'actuació personal

maneres de dir treball

Posar-se a la faena

Mamprendre decididament alguna cosa

treball

Preu fet, treball mal fet

Significa que les feines encarregades a preu fet solen resultar defectuoses

treball

Prompte i bé es van barallar

Significa que les coses fetes de pressa no solen estar ben fetes

cantar animals oratge treball

Quan canta la puput, deixa la feina i posat ajagut

El seu cant es produeix des de finals de març i s’allarga per la primavera fins al juny. Anuncia la calor

treball

Quan crema la candela s’arreplega la cera

Les coses s’han de fer en el moment oportú, perquè després costa molt més fer-les

treball

Quan el ciri crema, és l’hora de replegar la cera

Les coses s’han de fer en el moment oportú, perquè després costa molt més fer-les

treball diable animals

Quan el dimoni no té res que fer, el gat pentina

Quan les persones no tenen obligacions, algunes s’entretenen amb aficions, mentre que unes altres es distrauen perjudicant els altres

treball animals

Quan el gat no hi és, les rates fan bugada

Si l’amo no hi és, el rendiment baixa

treball oratge

Quan el sol és post, el jornal és clos

Vol dir que quan el sol es pon s'acaba el jornal [es deia quan els homes anaven a jornal de sol a sol]

treball

Quan han pastat, tenen pa tou

Indica que per a assolir beneficis cal passar treballs

treball

Quan no n'és dia, la vella filaria

Es diu per aquells qui tenen l'ocurrència de treballar o fer alguna cosa quan les circumstàncies no són favorables

llocs treball

Quan vages a la Ribera, no passes per Castelló, que en lo temps de la faena uns treballen i altres no

La Ribera de Cabanes és una zona geogràfica de la localitat castellonenca de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta

treball

Quatre per a l'anda... i l'anda en terra!

Es diu quan, en un treball cooperatiu, la gent dóna preferència a la discussió en lloc de fer un esforç

treball

Que t'ajude el tio Manyes

Aquesta expressió significa que els coneixements de destresa i són més útils que l'ús de la força bruta. També implica que la persona que et diu que aquest dit és bastant poc inclinats a ajudar

treball bona diners

Qui bon jornal vol guanyar, de matí s'ha d'aixecar [o posar]

La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta

cantar dormir treball

Qui canta no dorm

Qui canta acostuma a estar fent alguna cosa creativa

animals treball

Qui compra cavalls se busca treballs

Certament, com qui té qualsevol altre animal

treball

Qui corre, llepa, i qui seu, seca

Vol dir que l'activitat és més profitosa que la inacció

maneres de dir treball

Qui de jove no treballa, de vell badalla

Qui no vol esforçar-se no obté beneficis durables

dormir persones treball

Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla

Qui no vol esforçar-se no obté beneficis durables

persones maneres de dir treball

Qui es colga amb al·lots, s'aixeca amb pixerades [o cagades]

Vol dir que a qui fia una feina a al·lots, li sol sortir malament

treball temps

Qui esmola no perd temps, si no esmola massa temps

Vol dir que la fumada com a descans no és perdre el temps, però si la fumada dura massa, representa una minva del rendiment normal del treball

treball

Qui està parat... parat es troba

Vol dir que el qui està mancat d'ocupació i no en cerca, no sortirà d'aquell estat anormal

treball

Qui fa el que pot [o sap], no està obligat a més

Significa que quan algú fa tot el és capaç per ajudar en la resolució d’un problema o per col·laborar en qualsevol empresa, no és raonable exigir-li que faça més coses, demanar-li un impossible

persones treball

Qui fa llenya es calfa dos voltes

Crema calories mentre la talla, l’arreplega i la transporta abans de cremar-la

diners treball casa

Qui fa obra, se fa pobre

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

diners treball

Qui fa obres, té diners de sobres

El fer obres de construcció sol ser indici d'abundància de numerari

persones temps treball

Qui fa un cove en fa cent si té vímets i temps

Ens recorda que, qui ja ha fet, sap i pot fer de nou si es dóna l'oportunitat

treball

Qui fa un cove fa un cistell

Qui té capacitat per a fer una cosa, pot fer-ne una altra de similar

treball

Qui fa un cove, fa un paner

Qui té capacitat per a fer una cosa, pot fer-ne una altra de similar

treball

Qui fa un cove, fa una cistella [cove = cistell gran sense ansa]

Qui té capacitat per a fer una cosa, pot fer-ne una altra de similar

persones treball

Qui fa una cistella, fa un cabàs

Qui sap fer una cosa menuda o senzilla, té capacitat per a fer-ne altres de més complicades

treball persones

Qui fa una cistella, fa un cove

Qui sap fer una cosa menuda o senzilla, té capacitat per a fer-ne altres de més complicades

menjar treball

Qui fuig de la faena, se n’entra dins la fam

Cert. Qui no treballa no guanya diners i bo té per comprar

treball menjar

Qui fuig de la feina s'acosta a la fam

Cert. Qui no treballa no guanya diners i bo té per comprar