treball

Per a no res, no cal el cabàs

S'utilitza quan un ha fet un esforç en va

treball

Per a treballar deixa’t cridar

Recomana treballar per a viure, però no desviure’s pel treball

treball

Per a treballar i no guanyar, val més descansar [o vagar]

És un plantejament filosòfic seguit per cada vegada més col·lectius humans

treball diners

Per al bon feiner, qualsevol feina val

Destaca la versatilitat, la professionalitat i l'actitud positiva d'una persona treballadora i competent. Qui té ganes de treballar no mira res i té una bona ètica laboral no posa pegues, sinó que troba solucions i s'implica en el que calgui.

treball

Per anar a missa i donar civada, no es perd jornada

Ensenya que complir amb les obligacions bàsiques (com ara anar a missa o alimentar els animals) o atendre les necessitats essencials no suposa mai una pèrdua de temps ni un retard per a la feina del dia.

treball

Per demanar no és perd res

Ho diuen per indicar que el demanar sempre és avantajós

treball

Per filar es fa còrrer tant la llengua com la mà

Fa referència a la històrica fama de parladores que tenien les filadores. Indica que, històricament, per dur a terme aquesta feina manual, l'esforç físic de les mans s'acompanyava sempre d'una intensa xerrada entre les dones que compartien la tasca.

cos huma parlar treball

Per l'agost trilla el peresós

Recrimina els tardans i els manters. La trilla es fa abans de la calor estiuenca

mesos camp treball

Per l'home ocupat no hi ha dia llarg

A qui és treballador i actiu no li pesen les hores dedicades al treball o a l’estudi

treball dia i nit persones

Per l'interès el lleig hermós és

Afirma que sovint, encegats per l'egoisme i l'ambició, reputem de bones coses que no ho són.

treball

Per la feina que faràs cobraràs

treball diners

Per la palla i el fem, no es pot treballar

treball

Per llaurar en terrossos, han de ser els homes grossos

Segons el tipus d’activitat que s’haja de fer, convindrà una persona o una altra

camp persones treball

Per llaurar és menester: reia, dental, cameta, joc d'orelles, destraleta, daiol, telera i reteler, mantí, espigó i eixinguer, llongues per a es muls, corretgins, morrals, unyeres, coixí, un rastrell amb corretjades i juntures per junyir

camp treball

Per l’agost trilla el qui és gos

Recrimina els tardans i els manters. La trilla es fa abans de la calor estiuenca

mesos treball camp animals

Per mi no puc, i per mes veïnes filo

Es diu pels qui no poden atendre les seves ocupacions i són requerits per a fer feines d'altri

treball

Per Nadal, els sastres fan tres jornals

25 desembre. Degut al costum d'estrenar per Nadal, sabters i sastres no s'entenien de feina.

diners festivitats mesos treball

Per no doblegar l'esquena, molts arrosseguem la cadena

cos huma treball

Per oir missa no se perd jornal

Vol dir que el temps dedicat a les pràctiques religioses del diumenge no perjudica el rendiment del treball

diners treball

Per Sant Agustí a filar fi.

28 agost

treball sants

Per Sant Salvador a filar per tot arreu.

6 d'agost. Tradicionalment, s'acabaven les feines més intenses de la sega i el camp, i les dones tornaven a filar. Durant l'estiu és l'època de màxima activitat dels filadors, abans que s'escurcin els dies.

sants treball

Per Sant. Miquel, la terra treballeu.

29 setembre. Per muntanya, hom creu que cada any fa la ventada de sant Miquel, fresca i humida, que s'emporta les darreres calors i porta els primers freds, i que amb ella comença la tardorada. Els pagesos esperen aquesta ventada per començar la feina i els conreus propis d'aquesta estació.

camp sants treball

Per Santa Aguedeta pren la boteta i vés a la vinyeta: si no hi vas a treballar, vés-hi a disfrutar

5 febrer. El febrer és el moment més bo per a podar els ceps.

sants treball vinya

Per treballar, gran peresa; per menjar, molta prestesa.

Les coses bàsiques no s’han de demorar. Les secundàries poden esperar

treball menjar

Per un punt, s’escorre una mitja

[mitja = calça]. Les coses mal fetes o mal acabades són feina perduda o motiu de perjudici

treball indumentària

Perdre s'ase i ses magranes

Perdre el temps i la feina, no fer res de profit

animals plantes maneres de dir treball

Perea, ¿vols sopes?—Fica-me-les en la boca.—Home, rosega-les!—Meneja'm les barres!

Diàleg amb què es critica la negligència i l'estupidesa dels qui deixen perdre coses avantatjoses per no molestar-se a guanyar-se-les

diners treball

Peresa és clau de pobresa

Si no treballes no hi han guanys

treball

Peresa porta pobresa

Si no treballes no hi ha guanys

treball

Peresa, ¿vols sopes?—Sí.—Doncs fes-te'n.—No en vull

Diàleg amb què es critica la negligència i l'estupidesa dels qui deixen perdre coses avantatjoses per no molestar-se a guanyar-se-les

treball diners

Pescar el sol amb el garbell

Treballar en va, fer coses inútils

treball mar

Planta l’esquena que demà és dia de feina

treball cos huma

Plat d'arròs cap al cos, got de vi cap a mi, feina fuig d'aci

treball vinya plantes

Plet acabat, l'únic que guanya és l'advocat

Diu que en els plets mai no hi guanya cap dels contendents, sinó l'advocat o els advocats que hi intervenen.

justicia oficis treball

Poc guanya el qui fila, però menys el qui mira

Vol dir que si no fan feina, no guanyen res

diners treball

Poca feina, mal fotuda i ben pagada

Quan es cobra excessivament per una determinada feina

treball diners

Portar les espardenyes ben cordades

Fer molta i bona feina, o estar ben previngut per als treballs i dificultats que es presentin

indumentària maneres de dir treball

Posar mà a l'obra [o mans a l'obra ]

Mamprendre un treball, una activitat, etc.

maneres de dir treball cos huma

Posar [en una activitat] els cinc sentits

Posar-hi la màxima atenció i cura

maneres de dir treball

Posar-hi les mans

Prendre part en un treball amb l'actuació personal

treball maneres de dir cos huma

Posar-se a la faena

Mamprendre decididament alguna cosa

maneres de dir treball

Posar-se de panxa al sol

Inhibir-se d'una tasca

maneres de dir treball

Pota sense ferradura, fa mal i no dura

treball mal animals

Prega i treballa

treball

Pren casa amb bona llar i dona que sàpiga filar

parentiu treball

Preu fet, treball mal fet

Significa que les feines encarregades a preu fet solen resultar defectuoses

treball

Prompte i bé es van barallar

Significa que les coses fetes de pressa no solen estar ben fetes

treball

Prou treball té qui no sap més

treball

Quan canta el pollastre, si has de fer, deixa el catre

Cal matinar perquè t'estengui la feina.

animals cantar treball

Quan canta la puput, deixa la feina i posat ajagut

El seu cant es produeix des de finals de març i s’allarga per la primavera fins al juny. Anuncia la calor

cantar animals oratge treball

Quan cauen les avellanes cal treballar sense ganes

plantes treball

Quan crema la candela s’arreplega la cera

Les coses s’han de fer en el moment oportú, perquè després costa molt més fer-les

treball

Quan el ciri crema, és l’hora de replegar la cera

Les coses s’han de fer en el moment oportú, perquè després costa molt més fer-les

treball

Quan el dimoni no té res que fer, el gat pentina

Quan les persones no tenen obligacions, algunes s’entretenen amb aficions, mentre que unes altres es distrauen perjudicant els altres

treball diable animals

Quan el gat no hi és, les rates fan bugada

Significa que quan falta l'autoritat, el cap o la persona que vigila, els subordinats o els qui estan sota control aprofiten per fer el que volen, descontrolar-se o actuar lliurement. És una dita utilitzada per descriure la falta de disciplina en absència de supervisió.

animals treball

Quan el sol és post, el jornal és clos

Vol dir que quan el sol es pon s'acaba el jornal [es deia quan els homes anaven a jornal de sol a sol]

treball oratge

Quan han pastat, tenen pa tou

Indica que per a assolir beneficis cal passar treballs

treball

Quan no n'és dia, la vella filaria

Es diu per aquells qui tenen l'ocurrència de treballar o fer alguna cosa quan les circumstàncies no són favorables

treball

Quan vages a la Ribera, no passes per Castelló, que en lo temps de la faena uns treballen i altres no

La Ribera de Cabanes és una zona geogràfica de la localitat castellonenca de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta

llocs treball

Quant més roín és la cosa, més quefer dóna

Es refereix a persones o coses poc importants però que donen molt quefer.

treball

Quatre per a l'anda... i l'anda en terra!

Es diu quan, en un treball cooperatiu, la gent dóna preferència a la discussió en lloc de fer un esforç

treball

Que t'ajude el tio Manyes

Aquesta expressió significa que els coneixements de destresa i són més útils que l'ús de la força bruta. També implica que la persona que et diu que aquest dit és bastant poc inclinats a ajudar

treball

Qui a molts serveix, no serveix a ningú

treball

Qui amb dones va i burros mena, sempre [o tot l'any, o tot el camí] va amb pena

Qui té per missió vigilar i controlar els altres, no té un moment de descans, perquè els altres mai no s'estan quiets.

animals persones treball

Qui bon jornal vol guanyar, de matí s'ha d'aixecar [o posar]

La predisposició de cada u farà que la jornada siga bona o dolenta. Destaca que la laboriositat i la previsió des de bon matí són fonamentals per obtenir un bon resultat o benefici econòmic en la faena. Subratlla la importància de la disciplina i l'esforç proactiu per assegurar l'èxit laboral.

bona diners treball

Qui busca troba, qui treballa cobra

diners treball

Qui canta en divendres, treballa en diumenge.

cantar setmana treball

Qui canta no dorm

Qui canta acostuma a estar fent alguna cosa creativa

cantar dormir treball

Qui cerca, troba

treball

Qui compra cavalls se busca treballs

Certament, com qui té qualsevol altre animal

animals treball

Qui corre s'ofega, qui camina avança

Ens recorda que la constància i la prudència són millors que la precipitació. Actuar amb massa pressa sovint porta a errors o a l'esgotament, mentre que avançar de manera constant i calculada garanteix arribar a l'objectiu.

treball

Qui corre, cau

Aconsella no tenir pressa.

treball

Qui corre, llepa, i qui seu, seca

Vol dir que l'activitat és més profitosa que la inacció

treball

Qui de fam i feina fuig, fam i feina l'encalcen

Qui es pensa viure còmodament sense treballar acaba arruïnat i carregat de feina.

menjar treball

Qui de jove no treballa, de vell badalla

Qui no vol esforçar-se no obté beneficis durables

maneres de dir treball

Qui de jove no treballa, quan és vell dorm a la palla

Qui no vol esforçar-se no obté beneficis durables

dormir persones treball

Qui en tota la setmana no treballa, treballa el diumenge.

setmana treball

Qui es colga amb al·lots, s'aixeca amb pixerades [o cagades]

Vol dir que a qui fia una feina a al·lots, li sol sortir malament

persones maneres de dir treball

Qui es fa enfeinat d'ésser lleial, és mestre de falsia

ensenyar oficis treball

Qui esmola no perd temps, si no esmola massa temps

Vol dir que la fumada com a descans no és perdre el temps, però si la fumada dura massa, representa una minva del rendiment normal del treball

treball temps

Qui està parat... parat es troba

Vol dir que el qui està mancat d'ocupació i no en cerca, no sortirà d'aquell estat anormal

treball

Qui fa carbó minja un dia sí i atre no

treball

Qui fa el que pot [o sap], no està obligat a més

Significa que quan algú fa tot el és capaç per ajudar en la resolució d’un problema o per col·laborar en qualsevol empresa, no és raonable exigir-li que faça més coses, demanar-li un impossible

treball

Qui fa el que pot, no és malfeiner

treball

Qui fa i desfà treballa pel diable

treball diable

Qui fa llenya es calfa dos voltes

Crema calories mentre la talla, l’arreplega i la transporta abans de cremar-la

persones treball

Qui fa obra, se fa pobre

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

diners treball casa

Qui fa obres, té diners de sobres

El fer obres de construcció sol ser indici d'abundància de numerari

diners treball

Qui fa un cove en fa cent si té vímets i temps

Ens recorda que, qui ja ha fet, sap i pot fer de nou si es dóna l'oportunitat

persones temps treball

Qui fa un cove fa un cisell

Refrany que significa que el qui n'ha feta una, de bona o de dolenta, en pot fer d'altres de semblants.

treball

Qui fa un cove, fa un paner

Qui té capacitat per a fer una cosa, pot fer-ne una altra de similar

treball

Qui fa un cove, fa una cistella

[cove = cistell gran sense ansa]. Qui té capacitat per a fer una cosa, pot fer-ne una altra de similar. Sovint s'utilitza per indicar que qui ha fet una acció (bona o dolenta) pot tornar-la a fer.

treball

Qui fa una cistella, fa un cabàs

Significa que qui és capaç de fer una acció (generalment dolenta o de poca importància), pot fer-ne una altra de més gran o similar. Indica que la conducta humana tendeix a repetir-se i que la malifeta pot ser reiterada.

persones treball

Qui fa una cistella, fa un cove

Significa que qui té capacitat o habilitat per fer una cosa, pot repetir-la o fer-ne una altra de similar. S'aplica sovint tant a la persistència en una habilitat (fent un cistell en fas cent) com, negativament, a que qui comet una malifeta en pot cometre una altra.

persones treball

Qui fila estopa, no berena ni sopa; qui fila bri, berena dematí

Ensenya que la qualitat de la feina i l'ofici marquen el nivell de vida d'una persona. L'estopa és la part més basta, gruixuda i de pitjor qualitat del cànem o del lli. Produeix poc rendiment o benefici econòmic, per tan no dona ni per cobrir les necessitats més bàsiques (el berenar i el sopar). El bri o fil de qualitat és fi i uniforme. És molt més rendible i garanteix els mitjans suficients per poder menjar bé i començar el dia amb profit.

menjar treball

Qui filassa seva fila bona camisa es refila

treball indumentària

Qui fuig de la faena, se n’entra dins la fam

Cert. Qui no treballa no guanya diners i bo té per comprar

menjar treball

Qui fuig de la feina s'acosta a la fam

Cert. Qui no treballa no guanya diners i bo té per comprar

treball menjar

Qui fuig del treball, fuig del descans

treball

Qui gasta els doblers en obra, rient rient se fa pobre

Es diu perquè els treballs de construcció i reparació d'edificis sempre resulten més costosos del que s'ha calculat, i solen produir gran desequilibri en el pressupost del qui els paga

casa treball diners riure/plorar