Refranys treball

És el negoci d'en Robert de les Cabres : donar-ne dues de negres per una de blanca

treball, diners, donar, animals, colors

És un enze (Dit de la persona aturada, mancada d'iniciativa i d'enteniment)

maneres de dir, treball

Escalfar cadires (Passar molt de tems sense fer res. Gandul)

maneres de dir, treball

Escarrassar-se o fer feina com un lladre (Fer feina excessiva)

maneres de dir, treball

Esquena llarga, faena curta (És una crítica sense fonament als alts, perquè la feina, la càrrega i el pes frenen el creixement o enquilosen l’espinàs)

cos huma, treball

Esser capaç de no fer-ne abastament amb una enclusa (Esser un desmanyotat, que amb bones eines encara ho fa malament)

maneres de dir, treball

Ésser dia de pantaló vell (Ésser dia feiner)

maneres de dir, treball

Ésser llarg per a la faena (Ser eficaç treballant i complidor)

maneres de dir, treball

Esser més dropo que el gendre (Esser molt mal fener)

persones, maneres de dir, treball

Ésser més gandul que el jaure (Ésser poc treballador)

maneres de dir, treball

Ésser un arrier (Dit d’algú que és enèrgic per a treballar i per a fer treballar els altres)

maneres de dir, treball

Ésser un corcó de treball (Ésser incansable en el treball)

maneres de dir, treball, animals

Ésser un esclafacanyes (Persona que no sap fer les feines prou bé)

maneres de dir, treball

Ésser un feina, fuig; mandra, no em deixis (Ésser poc treballador)

maneres de dir, treball

Esser un lladre de pa (No guanyar-se l'aliment, no fer la feina que pertoca)

treball, maneres de dir

Estalviador com una formiga (Persona treballadora i estalviadora)

maneres de dir, treball, diners, animals

Estar al peu del canó (Perseverar en la tasca)

maneres de dir, treball, cos huma

Estar cama alta (Viure sense treballar)

treball, maneres de dir, cos huma

Estar com un ferrer sense carbó (Estar aturat, sense poder treballar o fer les coses acostumades per mancar-hi una persona o una cosa important)

oficis, maneres de dir, treball

Estar d'alta (Expressió que indica que un pot treballar)

maneres de dir, treball

Estar mort a canyades (Estar alhora molt cansat i baldat per l'efecte de l'esforç)

maneres de dir, treball, mort

Estar una mà damunt l'altra (No fer res)

treball, maneres de dir, cos huma

Estar [o anar] sobre el ferro (Treballar molt i profitosament)

treball, maneres de dir

Estels brillants, treballs en mar (Quan l’estelada lluu visiblement és perquè l’atmosfera està calma i la mar, traquil·la)

oratge, treball, mar

Faena a la porta, Déu la porta (La faena que permet el sustent costa d’aconseguir, per tant les faenes que ens són oferides són com un regal)

treball, casa, déu

Faena de dos, merda de gos (En les coses que són propietat comunal o en els assumptes en què hi ha més d’un interessat, uns per altres ningú se n’ocupa i acaba deteriorant-se o perdent-se)

treball, animals

Faena de moros (Treball minuciós, costós i llarg)

maneres de dir, treball

Faena feta el diumenge, el dimoni se la menge (Reprova el fet que algú treballe en dia de descans i li tira una maledicció)

diable, treball, setmana

Faena feta fa goig (Vol dir que convé fer la faena en poder per a evitar imprevists d'última hora)

maneres de dir, treball

Faena feta no corre pressa (Expressió que designa que qualsevol acció que es faça prest i de manera correcta estalvia problemes i comporta el descans d’aquell qui l’ha feta)

treball, maneres de dir

Faena feta, diners aguaiten (Encoratja a concloure les tasques començades per a rebre’n la recompensa)

treball, diners

Faena fugit, suquet vine

treball

Faena fuig, que fugint ja faig prou faena (És una crítica als malfeiners que fan més faena evitant fer-ne que fent-ne)

treball

Faena i garrot.

treball

Faena prima (Faena poc costosa de fer)

maneres de dir, treball

Faena, el teu amo et veja (Assevera que la labor i l’esforç que no es veu, no s’aprecien igual que si es veu fer-los)

persones, treball

Faena, fuig i no em toques (És una crítica als malfeiners que fan més faena evitant fer-ne que fent-ne)

treball

Faenafuig (Usada sobretot en valencià com a equivalent de malfaener)

treball, maneres de dir

Febrer, no planyes el jornaler si faena vol fer [plànyer = lamentar] (No ha de doldre pagar jornal a qui treballa a la intempèrie en les pitjors condicions climatològiques)

oficis, mesos, treball, camp

Feina a rebentar, i menjar a esclatar

treball, menjar

Feina començada, és mig acabada (El que més costa és decidir-se; una vegada posats, la mateixa dinàmica ens porta a prosseguir)

treball

Feina d'ull, feina de cul (Les coses que no es fan científicament o professionalment no estan ben fetes)

treball, cos huma

Feina de diumenge no arriba a bon terme.

setmana, treball

Feina de diumenge, el dimoni se la menja (Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos)

diable, treball, setmana

Feina de gener, no la canviïs per diner (Recomana fer la feina u mateix i no encarregar-la a algú altre, a qui li l’haurem de pagar)

treball, diners, mesos

Feina de negres (Tasca o treball que resulta dificultós)

maneres de dir, treball

Feina en dimarts començada no serà ben acabada.

setmana, treball

Feina feta de nit, pel matí seran els crits (Els treballs que no es fan en les condicions o amb la ferramenta adequades solen resultar malament)

dia i nit, treball

Feina feta no fa nosa (Si pots fer-ho avui, no ho deixes per a més avant per si de cas ja no pots fer-ho)

treball

Feina feta no fa [o porta] destorb (Sempre és millor tenir la feina acabada)

treball

Pàgina 8 de 22.

El Refranyer