Abans es solia cobrar per setmanes treballades. És el dia que s'acaba la feina i ve la cobrança. El dissabte és el dia per acabar la feina ("plega, Pere") i cobrar el sou ("paga, Bernat"). Té un sentit de tancament, de cobrar i de preparació per al descans o el diumenge.
Així és per a la majoria, llevat dels perruquers de cavallers
Vent sec i fred que provoca un bon nombre de temporals en mar, produint també algun ruixat. Al seu pas deixa el cel clar i net de núvols, donant una sensació de calor durant el dia, si hom està a redós del vent.
Veure les formigues amb poca activitat és senyal de l'arribada de bon temps. I veure les formigues traient terra dels nius del terra, és senyal d'aigua primerenca.
1 gener. Hom té per malestruc que l'any comenci en divendres.
25 desembre. Aquest refrany entra en el terreny de les proprofecies de calendari, unes creences antigues que intentaven predir tota la collita de l'any segons el dia de la setmana en què s'escau el Nadal. Tradicionalment, es deia que quan el Nadal queia en dijous, l'any següent seria dolent per al gra. Es creia que les plagues, els ocells o la mala meteorologia es menjarien la inversió del pagès.
25 desembre. L'any en que el Nadal cau en dilluns, es considera mal averany, especialment per a les collites.
25 desembre. Per Nadal hi ha una part molt important per al menjar i beure. Si és en dimarts, que ja es duen dos dies de festa, la quantitat ja pot damunt la qualitat.
25 desembre. Ja se sap que aquest dia quasi totes les tendes, botigues i comerços… estan tancats.
25 desembre. L'any en que el Nadal cau en divendres, hom creu que és bo per a sembrar I hi haurà bona anyada.
25 desembre. Les dates de Nadal, són percebudes com a dies freds.
25 desembre. [Feixa = bancalet, taula, tros de terra marginal]. Es diu perquè hi ha la creença que el Nadal en dimecres porta bona anyada. És una dita basada en la meteorologia popular i l'astronomia antiga, on el dimecres es considerava un dia que portava bona sort per al camp.
25 desembre. Hom creu que influeix en el fred, que d'aquest dia comença a minvar.
El dimarts té fama de ser un mal dia, per això sol dir-se quan a algú se li acumulen les desgràcies. Però en realitat, els qui tenen mala sort, la tenen en tot el que fan i en tots els dies.
Quan les desgràcies s'acumulen, és inútil esforçar-se a evitar-les perquè la mala ratxa pot més que nosaltres.
Les febres quartanes vénen cada quatre dies.
Reus és un municipi de la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona
[folga: Diversió, entreteniment].
Certament, perquè el diumenge és un dia especia
Significa que aquell qui va cada dia amb vestit nou, o bé és prou ric per a poder-hi anar o bé és tan pobre que només en pot tenir un, i així ha d'anar el dilluns amb el mateix vestit que el diumenge: mentre aquest encara és nou, dóna una falsa aparença.
El dimarts té mala reputació en la cultura llatina
Referent a la inconveniència de treballar en diumenge.
Qui no té propietats, capital o mitjans, no pot fer el que vol o quan ho vol
Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps
Qui no s’esforça ni té dret a menjar
Qui no treballa el divendres, treballarà el diumenge.
Amb tota la raó del món.
Inconveniència de treballar en diumenge. El refrany té una certa base religiosa: Déu va dir que el diumenge era per reposar.
Si no treballes no guanyes diners i no pots menjar ni comprar roba.
Fa referència al dijous. Els infants no van a costura la tarda d'aquest dia, i sembla que alguns dels grans també volen descansar dels treballs de la primera mitja setmanada.
24 juny. Fa referència a la bona sort o prosperitat que es creu que porta quan la festivitat de Sant Joan (24 de juny) cau en dijous. Indica una collita pròspera o un temps favorable ("alegria del pagès"), tot i que implica molta feina per als animals de càrrega ("afany dels bous") a causa de la intensitat del treball agrícola en aquesta data.
24 juny. Indica un any de gran prosperitat, abundància i bones collites, especialment per al camp. La metàfora de les pedres convertint-se en ous (un aliment preuat i escàs antigament) simbolitza que fins i tot allò que és estèril esdevé productiu, assegurant menjar i riquesa.
24 juny. Augura molta sort, prosperitat i bones collites ("ventura a munts") per a l'any si la festivitat de Sant Joan (24 de juny) cau en dilluns. Es considera un dia molt positiu, al contrari que si cau en dimarts, que es creu que porta mala ventura.
24 juny. Reflecteix les creences i supersticions de la gent. Aquesta dita reflecteix la vella creença que el dimarts és un dia de mal averany (com diu l'altre: "En dimarts, ni te casis ni t'embarquis"), i si la festivitat de Sant Joan cau en aquest dia, la "mala sort" es multiplica.
24 juny. Fa referència a la meteorologia o a la durada percebuda de la festivitat segons el dia de la setmana en què cau. En el folklore, el dimecres sovint es considera un dia "mort" o curt, per la qual cosa la festa de Sant Joan sembla passar més ràpidament. Indica que si la revetlla de Sant Joan cau en dimecres, la celebració o l'ambient festiu sembla durar menys o ser menys intens.
24 juny. Fa referència a la previsió necessària, ja que antigament els comerços tancaven en diumenge i festius. Destaca la importància de la previsió quan la festivitat cau en diumenge, indicant que cal comprar el pa i la coca el dia abans per assegurar-se'n. És una dita centrada en l'organització domèstica i l'evitament de tancaments.
24 juny. Vaticina una mala collita agrícola, especialment de blat o cereals, si la festivitat de Sant Joan cau en divendres. La frase "collita de cendres" significa que el resultat del camp serà infèrtil o destructiu (només cendres), ja que el divendres es considera tradicionalment un dia de bruixes, males arts i mal averany.
Quan una persona és molt geniada, rebeca, rude, aspre, difícil o cantelluda.
Tradicionalment indica que el primer divendres d'aquest mes és el moment ideal per plantar cigrons, cercant un bon cigronar. Aquesta pràctica es considera una tradició agrícola arrelada en el calendari del camp.
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
Vol dir que si el sol es pon entre núvols el dijous, plourà abans de diumenge
Tant se val un dissabte que qualsevol altre dia
[resol = sol fluix, esmorteït per la humitat atmosfèrica]. És un indicador de pluja
[en brut = entre boires, entelat, envelat, aigualit]. És un indicatiu de pluja
25 desembre. [plegar = guardar]. Entre el primer i el segon dia de Nadal i el cap de setmana que els segueix, no es farà res de profit
25 desembre. És solament una superstició. L'any de traspàs és mirat pel poble com de mal auguri. Hi ha la creença que els anys bixestos són portadors de desgràcies.
25 desembre. L'any en que el Nadal cau en dilluns, es considera mal averany, especialment per a les collites.
2 desembre. El 2 de desembre és una data clau per al pronòstic de la duració de les pluges. La dita suggereix que si plou aquest dia, tindrem un període de pluges de 40 dies i una setmana (és a dir, 47 dies).
Dóna la màxima importància a la salut i al treball.
Dia suposadament desgraciat. Hi ha coses que no es poden canviar.
Consell al pobre que només té una camisa, i girada del revés pareix més neta.
És una fórmula de satisfacció cristiana. Qui té la consciència tranquil·la es troba bé.
Descriu la mandra de començar la setmana després del descans del diumenge. Sant Tornem-hi: La repetició de la rutina, tornar a la feina o a l'escola després del cap de setmana. Sant Som-hi: El crit d'ànim (una mica forçat) per arrencar i posar-se mans a l'obra malgrat la son. Santa Agafa: Representa l'esforç d'agafar les eines, el sac o l'ordinador per començar una setmana més. "Menys els dos de Pasqua": Fa referència al Dilluns de Pasqua (dia de la Mona) i al Dilluns de Pasqua Granada.
S'usa quan a un tot li surt malament i se li compliquen les coses.