Tema
setmana
385 refranys catalogats sota aquest tema.
En dimarts no ordeixis tela, ni prenguis parentela, ni et vagis a confessar, que no diràs la veritat.
oficis setmana
En dimarts no posis llocades, que et sortiran esguerrades.
setmana
En diumenge o en dijous, estrena vestits nous.
setmana indumentària
En diumenge treballar, més s'hi perd que hi va a guanyar
Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos
setmana treball
Enterro en dilluns, crida més difunts.
Supersticions. La repetida casualitat de que a un enterrament que s'escau en diumenge o en dilluns, n'hi segueix un altre durant la setmana.
mort setmana
Enterro en diumenge, un altre en menja.
Abans de vuit dies, un altre
mort setmana
Entre dilluns i dimarts no hi caben gaires arts.
setmana
Entre setmana
Qualsevol dia, llevat dissabtes i diumenges
maneres de dir setmana
Es jai i sa jaia a fer llenya van; es dilluns ensellen es dimarts se'n van; dimecres arriben, es dijous la fan; es divendres parteixen, es dissabte se'n van; es diumenge la tenen per coure sa carn.
Setmana del llaurador
camp oficis setmana
Ésser divendres
No tenir carn per menjar
setmana maneres de dir menjar
Ésser la campana del divendres. .
la que recordava el dejuni
setmana campana
Ésser tallat en divendres
Malgeniat, rebec, cantellut
setmana maneres de dir
Estimar-se la pell dels diumenges.
tenir por de la mort
mort setmana
Faena feta el diumenge, el dimoni se la menge
Reprova el fet que algú treballe en dia de descans i li tira una maledicció
diable treball setmana
Feina de diumenge no arriba a bon terme.
setmana treball
Feina de diumenge, el dimoni se la menja
Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos
diable treball setmana
Feina en dimarts començada no serà ben acabada.
setmana treball
Fer dilluns i dimarts
Moure una xica les anques en moviment de balanç
maneres de dir setmana
Fer dilluns [o fer el dilluns]
Fer festa habitualment els dilluns, especialment en certs oficis, com el de sabater, de barber, etc.
setmana maneres de dir oficis
Fer dilluns.
Fer festa habitualment els dilluns, especialment en certs oficis, com el de sabater, de barber, etc.
setmana
Fer dissabte
Significa netejar a fons la casa o endreçar-la de dalt a baix. Aquesta expressió tan nostra ve de l'època dels jueus conversos, els quals netejaven la llar i obrien les portes de bat a bat abans del dissabte per demostrar als seus veïns que ja no feien el seu dia de descans tradicional. També s'utilitza col·loquialment amb el significat de confessar o revelar temes privats, secrets o intimitats. L'acció "netejar" es refereix a purificar l'ànima revelant els pecats o assumptes ocults.
setmana maneres de dir
Fer diumenge
Descansar. Fer les activitats pròpies de un diumenge
maneres de dir setmana
Festa en dijous, carn en divendres
L’endemà d’alguna festa es mengen les sobres
setmana menjar festa
Guany de diumenge, se'l menja el metge.
Els excessos en elmenjar o beure, es paguen.
diners oficis salut setmana
Guany del joc, no dura una setmana
Significa que els guanys obtinguts fàcilment, com els del joc o les apostes, se'n van de pressa i no aporten estabilitat a llarg termini.
diners joc setmana
Haver après una cosa en divendres.
aplicat als qui repeteixen molt un concepte
setmana
Haver nascut amb mala estrella, [o en divendres]
Tindre mala sort
maneres de dir setmana
Joia de diumenge, pena de dilluns
[joia = alegria, goig]. Els bons moments donen pas als mals moments
setmana
L'any nou entrat en divendres no plourà i tot seran cendres.
Serà un any de misèria.
any oratge setmana
L'endemà de diumenge, hauria de ser diumenge
El cos i la ment s’acostumen més fàcilment a les festes que als dies feiners
treball setmana
L'estudiant diu: Dilluns faig festa, dimarts no ho sé, dimecres m'hi pensaré, dijous Sant Tomàs, divendres mal dia, dissabte reposo i, diumenge festa de precepte.
Setmana de l'estudiant. Aquesta és la tornada típica del mandrós que busca qualsevol excusa per no fotre brot en tota la setmana.
setmana ensenyar
L'infant batejat en dimarts o divendres, es torna bruixa o bruixot.
Grossa i antiga superstició, que, gràcies a Déu, avui ningú comparteix.
persones setmana
La bona filadora el dissabte despulla la filosa
Per la interdicció de filar en diumenge, les filadores tenien punt a acabar abans de les dotze de la nit i despullar les filoses. Déu passava a veure qui tenia la filosa guarnida i no la deixava entrar al cel.
bona oficis setmana
La lluna plena en dimecres, boira i tempesta
Associa les fases de la lluna i els dies de la setmana amb el temps atmosfèric. Indica que si la lluna plena cau en dimecres, es preveu un temps inestable, boirós o tempestuós. És una expressió de la tradició oral per intentar predir el temps a partir de l'observació del cel.
oratge setmana
La maledicció de divendres sant Pere la va treure.
29 juny. Si un s'encomana a sant Pere no s'ha de témer la malastrugança del divendres.
sants setmana
La maledicció del dimarts, sant Antoni la llevà.
13 juny: Sant Antoni de Pàdua. Sembla referir-se a l'exercici piadós denominat els tretze dimarts de sant Antoni de Pàdua.
mesos sants setmana
La setmana dels tres dijous, que la dotzena tinga tretze ous
És una crítica a qui pretén l’impossible
setmana
La vida del carreter n'és vida molt regalada: cada dia bon menjar i el diumenge a jugar a cartes
Destaca la visió popular sobre la suposada bona vida que portaven els antics carreters, els oficis encarregats del transport amb carros. Descriu una rutina ideal: gaudir de bons àpats cada dia i descansar els diumenges jugant a cartes o a altres jocs de taverna.
joc oficis setmana
Les boires del diumenge el dilluns surten a la llum.
Significa que les conseqüències dels actes per excessos, distraccions o els actes desordenats, no sempre es manifesten immediatament, sobretot dels carnals. Les faltes, els excessos o els embolicaments que es produeixen durant el cap de setmana (el diumenge), sovint acaben sortint a la llum o tenen conseqüències l'endemà o al llarg de la setmana següent.
oratge setmana
Les bruixes van a missa només els dilluns
setmana
Lloca que pon els ous en dijous, treu tots els ous
Molts desatenen les obligacions amb els animals quan ve el cap de setmana, de manera que els animals fan el que volen
setmana animals
Lluna nova en dijous no val tres sous
És una opinió
oratge setmana
Lluna nova en dimecres, boira i tempestes
Associa les fases de la lluna i els dies de la setmana amb el temps atmosfèric. Tradicionalment, s'associava l'inici del cicle lunar (lluna nova) en dimecres amb un temps inestable, caracteritzat per la presència de boira i la possibilitat de tempestes o pluges intenses.
oratge setmana
Lluna nova en dimecres, pluges desfetes
Això diuen
oratge setmana
Lluna nova en divendres, lluna de cendres
Després de la lluna nova és temps de poda i de crema, i per tant, d’enviar cendres amunt
setmana oratge
Lluna plena en dilluns, ventura a munts [munts = a grapats]
És una opinió
oratge setmana
Lluna que gira en dimarts, d'una gota en fa un mar
Relacionada amb la meteorologia i la lluna. Indica que si el canvi de lluna (gira) es produeix en dimarts, és molt probable que plogui molt o hi hagi tempesta (d'una gota en fa un mar).
oratge setmana mar
Lo dilluns i lo dimarts són per als desgraciats
El dilluns és un dia reputat com a malastruc, igual que el dimarts. Molt exageradament, el refrany desaconsella prendre qualsevol iniciativa important
setmana persones
Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta
Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos
setmana diners oficis salut
Mal dilluns, mala setmana
Les coses que comencen malament és molt difícil que puguen acabar bé
mal setmana
Mal masclí de divendres et cargoli!
mal setmana
Matar es porc en divendres, [a algú]
Fer-li una feta inconvenient per a ell, desbaratar-li els seus projectes, fer-li una mala passada
maneres de dir setmana animals
Mes que comença en dilluns, ventura a munts.
mesos setmana
Moldre en dimarts, farina a grapats.
setmana
Mort al diumenge un altre en penja.
setmana gent mort
Mullena de divendres, malaltia segura.
[Mullena: Quantitat considerable de líquid, especialment d'aigua, adherida a la superfície d'una cosa]. S'utilitza tradicionalment per indicar que mullar-se o prendre humitat un divendres era considerat un mal presagi per a la salut. També es refereix al cap de setmana: La tradició popular lligava el divendres a canvis de temps que podien espatllar els dies de descans.
aigua salut setmana
Nadal en dijous, any de molt ous
25 desembre. El primer i el segon dia de Nadal enllacen amb el cap de setmana, i amb tantes festes seguides la gent descuida les obligacions, i els animals fan la seua
festivitats setmana
Nadal en dijous, any dolent, any de traspàs i següent.
25 desembre. Els refranys de Nadal també ens ofereixen previsions de tota mena per a la resta de l'any, especialment sobre la sort o la dissort que tindrem. Un capítol curiós és el dels refranys que preveuen el futur de l'any segons en quin dia s'escaigui Nadal. El dijous pot passar de tot.
any festivitats mesos setmana
Nadal en dijous, penja [o crema] l’arada i ven els bous
25 desembre. Expressa la creença que si el dia de Nadal cau en dijous, l'any agrícola serà molt dolent. La predicció és tan pessimista que s'aconsella abandonar les feines del camp: penjar (o cremar) l'arada, ja que no servirà de res, i vendre els bous perquè no seran necessaris o per evitar perdre diners alimentant-los. Reflecteix la preocupació per l'oratge i els cicles de la natura, basats en l'observació o en la superstició associada als dies de la setmana en què s'esqueien les festes.
animals festivitats setmana
Nadal en dilluns, any de difunts
25 desembre. Nadal. El dilluns és un dia que porta malastrugança. Es creia que hi hauria molts morts.
festivitats setmana
Nadal en dilluns, badalls a munts.
25 desembre. L'any en que el Nadal cau en dilluns, es considera mal averany, especialment per a les collites.
festivitats setmana
Nadal en dilluns, festes a munts
25 desembre. Es diu perquè si Nadal cau en dilluns, són festa els dies 24, 25, 26 i 31 de desembre i els dies 1, 6 i 7 de gener
setmana
Nadal en dilluns, riqueses a munts.
25 desembre.
diners festivitats setmana
Nadal en dimarts, dolent pels sembrats
25 desembre. És considerat un dia fatídic; es creu que no hi poden ésser començades coses de gaire importància, ja que donen mal resultat. S'ha d'evitar, molt especialment, de casar-se i d'embarcar-se. Els romans tenien dedicat aquest dia al déu Mart, déu de la guerra, i creien la influència d'aquest déu damunt totes les coses fetes durant el seu dia. Aquesta preocupació s'ha estès per tots els pobles moderns i es ben vivent arreu.
camp festivitats setmana
Nadal en dimarts, festes a grapats
25 desembre. Seran festa els dies 23, 24, 25, 26 i 30 de desembre, i 1 i 6 de gener.
festa festivitats setmana
Nadal en dimarts, mal pel sembrats
25 desembre. És considerat un dia fatídic; es creu que no hi poden ésser començades coses de gaire importància, ja que donen mal resultat.
camp festivitats mal setmana
Nadal en dimarts, pa i vi de totes parts.
25 desembre. Per Nadal hi ha una part molt important per al menjar i beure. Si és en dimarts, que ja es duen dos dies de festa, la quantitat ja pot damunt la qualitat.
festivitats setmana vinya
Nadal en dimecres, sembra camps i feixes
25 desembre. Es diu perquè hi ha la creença que el Nadal en dimecres porta bona anyada. Forma part del refranyer tradicional sobre l'agricultura, on el dia de la setmana de Nadal determina les feines del camp i la seva prosperitat.
setmana
Nadal en dissabte porta recapte, Nadal en diumenge porta rebenja
25 desembre.
festivitats setmana
Nadal en diumenge, fred i neu arreu en penja
25 desembre.
festivitats oratge setmana
Nadal en diumenge, quan ha passat, ven els bous i compra blat
25 desembre. Si Nadal cau en diumenge, s'espera un any de dificultats o un hivern rigorós i de carestia. Com que s'acumulen moltes festes que es mengen les reserves i el fred és intens, s'aconsella al pagès vendre els bous, que són cars de mantenir, i comprar blat per assegurar el pa.
animals festivitats menjar plantes setmana
Nadal en diumenge, totes les festes es menja
25 desembre. Perquè s'escauen en diumenge Nadal i Cap d'Any.
festa festivitats menjar setmana
Nadal en divendres, crema fins les cendres
25 desembre. Avisa que van a acumular-se moltes festes amb les corresponents despeses, de les quals s’haurà de rescabalar com es puga
festa festivitats setmana
Nadal en divendres, crema fosc i cendres
25 desembre. Vol dir que serà un hivern de fred rigorós
festivitats foc setmana
Nadal en divendres, sembra fins les cendres
25 desembre. Significa que hi haurà bona anyada. Forma part del refranyer tradicional sobre l'agricultura, on el dia de la setmana de Nadal determina les feines del camp i la seva prosperitat.
setmana
Nadal en divendres, un cop passat ven els bous i compra blat
25 desembre. Adverteix de les despeses que s'acumulen quan Nadal cau en divendres. Alerta que, després de les festes, pot caldre vendre els bous per comprar blat i garantir el menjar. Assenyala l'impacte econòmic de les festes nadalenques, on l'acumulació de dies festius, àpats especials i celebracions comporta una gran sortida de diners. Utilitza la metàfora de vendre l'animal més valuós (el bou) per adquirir l'aliment (el blat) com a símbol d'esgotament de recursos.
animals festivitats menjar plantes setmana
Negoci de dijous, porta bons sous.
És una creença, que es pot o no compartir. El dijous és un dia positiu.
setmana
Nevada en dijous sembra fins al rierol
Hi haurà bona anyada. Es considera un signe de bon temps agrícola, suggerint que la humitat arribarà fins a les zones baixes (rierol).
camp oratge setmana
Ni dilluns sense lluna ni jugador amb fortuna.
Significa que certes coses es consideren naturals o inevitables, com la presència de la lluna en el cicle lunar o la mala sort constant per a qui juga als jocs d'atzar. Recull una dita tradicional del folklore català sobre el calendari i la sort. Relaciona els cicles del temps amb la idea que el jugador no té mai bona sort de manera permanent.
joc oratge setmana
Ni en divendres ni en dimarts no facis farts.
menjar setmana
Ni en divendres ni en dimarts, a l'infant deus batejar
persones setmana
No és nat ni naixerà qui els cent anys en diumenge veurà començar.
Juga amb l'impossibilitat mítica que una persona visqui cent anys i coincideixi de nou amb el mateix dia de la setmana en què va néixer. Nega que ningú pugui arribar a complir un segle de vida i veure el dia del seu aniversari centenari caure en diumenge (començar el segle).
setmana
No és nat ni naixerà qui en dissabte els cent anys veurà acabar.
Juga amb l'impossibilitat mítica que una persona visqui cent anys i coincideixi de nou amb el mateix dia de la setmana en què va néixer. Nega que ningú pugui arribar a complir un segle de vida i veure el dia del seu aniversari centenari caure en dissabte (començar el segle).
setmana
No hi ha cap dimarts sense pluja.
oratge setmana
No hi ha cap setmana sense el seu divendres
Vol dir que no hi ha mai una temporada llarga de felicitat o benestar sense alguna interrupció dissortada
setmana
No hi ha dilluns sense lluna ni dimecres sense sol
És una manera d’alegrar l’esperit de qui treballa tota la setmana
oratge setmana treball
No hi ha dissabte dins de l'any que el sol no vejam.
S'aplica a certs fets que esdevenen per costum, necessitat o llei natural.
any oratge setmana
No hi ha dissabte sense sol, ni donzella sense amor, ni vell que no hagi estat valent.
S'aplica a certs fets que esdevenen per costum, necessitat o llei natural.
amor oratge persones setmana
No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense consol, ni vaixell sense bandera, ni tristor sense consol.
Sentències populars. Hi ha coses que per naturalesa pròpia fan alegria o pena. S'aplica a certs fets que esdevenen per costum, necessitat o llei natural.
oratge persones setmana mar
No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense dol, ni donzella sense amor, ni casada sense pena, ni prenyada sense dolor.
S'aplica a certs fets que esdevenen per costum, necessitat o llei natural.
amor oratge persones setmana
No hi ha divendres sense diumenge.
setmana
No hi ha divendres sense dol ni dissabte sense sol.
Fa referència a la tradició de considerar el divendres com un dia de dol o mala sort (associat tradicionalment a la Passió) i el dissabte com un dia de llum i alegria. És la forma abreujada d'una dita més llarga com "No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense dol, ni donzella sense amor, ni prenyada sense dolor".
mort oratge setmana
No hi ha orelles per tots els dimarts.
cos huma setmana
Pagar la patenta
Rebre una humiliació. En un grup constituït, algú ser objecte d’escarni per la condició de novell o per inexperiència en l’ofici o el camp d’activitat del grup.
setmana
Parèixer el dijous
Es diu d'una persona que sempre està pel mig
maneres de dir setmana
Partida del dissabte
Partida que es juga al trinquet de Pelayo de València els dissabtes de vesprada. Per la situació d'aquest trinquet, al cap i casal, esdevé la partida de major transcendència de totes les disputades al País Valencià durant la setmana
maneres de dir setmana joc
Passat el dijous, la setmana és al sol.
Dita popular que es refereix a la celeritat amb que passa la setmana.
setmana
Pel mes de maig, llargues setmanes
Són els dies més llargs i aprofitats de l’any en les collites i altres activitats
mesos setmana
Per als desgraciats, tots los dies són dimarts
Vol dir que els qui tenen mala sort en són víctimes en tot el que fan i en tots el dies
setmana
Pertot arreu un dimarts cada setmana trobareu.
setmana