Refranys salut

Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps

diners, amor, salut, temps

Amor, tos, fum i diners, no es poden amagar molt de temps (Són coses que acaben manifestant-se per si soles o sabent-se)

amor, foc, diners, salut

Amors, dolors i diners no poden estar secrets (Són coses que acaben manifestant-se per si soles o sabent-se)

salut, diners, amor

Anar a dormir d'hora i llevar-se de matí tan bo és al desembre com a l'abril

salut, dormir, mesos, bona

Anar a la sepultura (Morir-se)

salut, mort

Anar a menjar cireres (Anar-se'n per malalt un de la colla de segadors)

maneres de dir, salut, plantes, oficis

Anar al llit sense sopar mai cap metge ha fet llevar (Li lleva importància al dejú momentani, ja que és saludable deixar de fer alguna menjada de tant en tant perquè el cos es depura)

oficis, dormir, menjar, salut

Anar al metge (Anar a la consulta d'un metge)

maneres de dir, salut

Anar algú malament, molt avall en la fortuna, en la salut, malmetre's, perdre's

diners, mal, salut

Anar com un raig de càntir (Tenir diarrea)

salut, maneres de dir

Anar com un rellotge (Estar o funcionar molt bé; es diu referint-se a la salut, a una màquina, a una organització)

maneres de dir, salut

Anar de cambra (Evacuar el ventre)

casa, maneres de dir, salut

Anar de puput (1 Fer les coses sense ganes. Obrar de mal grat, fer les coses per força, a desgrat. 2 Tenir diarrea. Anar com una aixeta, tenir caguetes, anar de corruixes)

animals, maneres de dir, salut

Anar en lo cul arrossegant (Anar malament de salut o d'interessos)

maneres de dir, salut, cos huma, diners

Anar fluix de bieles (No trobar-se gaire bé)

maneres de dir, salut

Anar fluix [o llarg] de ventre (Evacuar amb molta freqüència. Tenit diarrea)

cos huma, salut, maneres de dir

Anar més de pressa el cap que les cames (Tindre la voluntat d'anar de pressa quan les cames, per vellesa, ja no responen)

maneres de dir, salut

Anar nafrat (Es diu de qui s'ha fet mal i se li veu)

maneres de dir, salut

Anar senyalat (Es diu de qui s'ha fet mal i se li veu)

salut, maneres de dir

Anar [o fer] de [o descarregar el ] ventre (Evacuar l'intestí. Defecar)

salut, maneres de dir, cos huma

Any de malalts, bon any pels metges (Alguns viuen de la desgràcia dels altres)

oficis, any, bona, salut

Any de neu, any de moc

oratge, any, salut

Any de prunes, any de febres

salut

Any de sequedats, any d'enfermetats

salut

Any senars, dolents pels parts

salut, any

Anys de raves, any de salut

salut, plantes, any

Apotecari aconductat, mort de gana o rebentat

salut, oficis

Apotecari aconductat, o lladre o pelat

oficis, salut

Apotecari brut, panxa d'estornell, quan no té diners s'estira dels cabells

oficis, diners, salut

Apotecari net fa mal ungüent

oficis, salut

Apotecaris i taverners fan pous de diners

diners, salut, oficis

Arròs que fa el ventre gros (Alimenta, fa tapó i infla, per això és bo contra la diarrea)

plantes, salut, cos huma, menjar

Atrotinat de salut (Que es troba en molt mal estat de salut)

salut, maneres de dir

Aviat és dit: malalt, Déu t'ajudi

salut, déu

Ball de Sant Víto (Malaltia caracteritzada per moviments sobtats i involuntaris que ataquen irregularment i alternativa a diferents parts del cos)

salut, maneres de dir

Bàlsam catòlic i bàlsam apostòlic curen tots els mals

salut

Bany de Sant Joan, salut per tot l'any (24 juny) (Antigament, la gent no prenia el bany fins l’arribada de Sant Joan i la calor estiuenca, i això qui tenia algun riu o alguna bassa a prop, de manera que aquesta higiene resultava molt beneficiosa)

sants, mesos, salut

Banyar-se després de menjar no és sa

menjar, salut

Banys per a la gent de pocs anys

gent, salut

Barb, peix de mala bava: dolent fregit, dolent bullit, dolent a la brasa

menjar, animals, salut

Barber sagnador, més que goig fa por

salut, alegria, oficis

Barbers i sagnadors, a l'infern de dos en dos

salut, oficis

Basa humida, el metge crida

salut

Bé se el que em faig quan a menjar pa me'n vaig

be, salut, menjar

Ben tost és dit, malalt, Déu t'ajudi

salut

Beu bon vi, i menja bon pa, i viuràs sempre sa.

bona, menjar, vinya, beure, salut

Beu brou i viuràs prou

salut, beure

Beure a la salut [d'algú] (Beure dos o més persones alhora després d'un xoc de copes, com a prova d'amistat, pel bé assolit, en senyal de bon desig, etc.)

beure, maneres de dir, salut

Beure aigua en dejú és molt bo per la salut

beure, salut, aigua, bona

Beure aigua freda és dolent (Les begudes a temperatures anormals no són sans)

salut, beure, aigua

Pàgina 5 de 45.

El Refranyer