Tema
salut
2.237 refranys catalogats sota aquest tema.
Cul d'hospital
Persona que ha d'estar sovint ingressada. Emplastre, malaltís
salut maneres de dir
Cura d'untura, cura segura
salut
Cura de burro
Manera de curar una nafra, amb elements molt agressius: sal, vinagre, pebre, alcohol, etc. Cura de moro, cura de cavall, cura de soldat
animals salut maneres de dir
Cura més la dieta que la llanceta
La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena
menjar salut
Cura millor un remei encertat que cent remeis errats
Ensenya que l'eficàcia i l'encert són molt més importants que la quantitat o l'esforç inútil. En lloc de provar moltes solucions diferents a l'atzar, és infinitament millor aplicar un únic remei que sigui realment efectiu.
salut
Curar de gracia
Persona que té les facultats de curar dient que té propietats divines
déu salut
Curar-se amb saliva dejuna
S'utilitza per indicar que un problema o una ferida lleu és molt fàcil de remeiar o que no té cap mena d'importància. Aquesta expressió s'empra en un sentit figurat o humorístic. Antigament, s'utilitzava la saliva del matí com una mena de remei casolà ràpid (com ara per intentar assecar granets o berrugues), però avui en dia serveix simplement per treure ferro a un cop o una petita rascada.
salut maneres de dir
Curar-se en salut
Aconsella previndre els perills, mals, problemes, malalties...
maneres de dir salut
Curar-se en ungüent d'ull
salut
Cursos per sant Joan, salut per tot l'any.
24 juny. Aquesta dita popular catalana destaca la importància dels rituals de la nit de Sant Joan per a la salut física i mental durant l'any. Tradicionalment, es creu que els banys al mar, les herbes remeieres i els rituals de foc fan "neteja" i renoven l'energia.
mesos salut sants
D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent
Els aliments a temperatures anormals no són sans. Avisa que menjar pa calent acabat de coure i beure aigua freda alhora és perjudicial per a la salut, causant mals de panxa, digestions pesades i revessega (dolors al ventrell). S'utilitza per aconsellar moderació i evitar contrastos tèrmics extrems en els aliments per a una bona digestió.
aigua cos huma menjar salut beure
D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria
És recepta exquisida per preparar un còctel de begudes alcohòliques.
menjar plantes salut vinya
D'alegria de jugador, de salut de vell i de cel estrellat, ni me'n fio ni me n'he fiat
És una lliçó de prudència i escepticisme davant de les coses que semblen bones però són poc fiables o passatgeres. És la manera de dir-nos que no ens fem il·lusions abans d'hora. L'alegria de jugador és efímera. Avui guanya i està eufòric, però demà ho pot perdre tot. La salut de vell és delicada i qualsevol petita cosa la pot trontollar. I un cel molt net i ple d'estrelles, sobretot si és massa brillant, sovint és el preludi d'un canvi brusc de temps o d'una gelada forta.
joc oratge salut alegria
D'herba que no coneguis, no en beguis
salut
D'hora al llit, bo i matiner, hauràs salut, seny i diner
Matinar és sinònim de bona salut, però també d'èxit.
bona diners dormir salut
D'inflor, mala és la millor
salut
D'inflor, no en vull jo
salut
D'un home ben guardat, n'hi ha per anys
salut
D'un mal dos, més val catarro que tos
salut
D'una cosa de dos, més val catarro que tos
Significa que entre dues coses dolentes, més val prendre la que és menys dolenta. S'utilitza per a aconsellar conformar-se amb un inconvenient petit en lloc d'un de més gran o perillós.
salut
Darrera de cargols, de peres i de peix, aigua no beguis
Aconsella evitar beure aigua després de menjar cargols, peres o peix per facilitar-ne la digestió, recomanant el vi com a alternativa. Aquests aliments es consideren pesats o propensos a produir efectes digestius indesitjats si es combinen amb aigua.
aigua animals plantes salut beure
Darrera del pa calent no beguis aigua corrent
Aconsella no beure aigua (especialment si és molt freda o d'"aigua corrent"/font) just després de menjar pa acabat de sortir del forn. Tradicionalment, es considera que barrejar el pa calent amb aigua freda és dolent per a la salut o la digestió.
aigua menjar salut
Davant del bisturí, els valents són paper fi
salut
De banquets i bons sopars, n'estan plens tots els fossars
Convé ser moderat
mort bona menjar salut
De bolets que no coneguis, no en masteguis
Desaconsella la seva menja
menjar salut plantes
De bolets, poquets
Recomana no abusar-ne per ser indigets
plantes salut menjar
De bons [o grans] sopars [o menjars], n'estan plens els fossars
Convé ser moderat
salut menjar bona mort
De caigudes i de sopars, n'estan plens els fossars
Convé ser moderat
salut menjar mort
De carn de caça no abuses [o no en minges] massa
Té colesterol i l’excés provoca gota. Aconsella moderació en el consum de carn de caça (com senglar, cérvol o conill) perquè, tot i ser natural i baixa en greixos, pot contenir un alt contingut en àcid úric. L'excés d'aquesta carn pot provocar o empitjorar la gota i s'ha de consumir sempre molt cuinada per raons de seguretat alimentària.
animals menjar salut caça
De carn de caça no n'abusis massa
És un tipus de carn molt forta i cal vigilar per la salut.
consells menjar salut caça
De dia, la cambra ventejada; de nit que no hi corri l'aire
És saludable airejar les cases quan fa sol, i s'aconsella tancar les finestres quan es fa fosc.
casa salut
De dinars, de sopars i de magdalenes, n'estan les fosses plenes
salut
De dormir molt, el cap se'n dol
Desaconsella dormir massa.
salut
De fruita, poca
Es deia, i ara no es diu tant, per expressar la creença que la fruita és poc convenient al cos i que convé menjar-ne poca
plantes salut
De grans sopars les tombes en són plenes
Qui vol viure molt, ha de sopar poc
maneres de dir salut menjar mort
De joves en mor qualcun [o en moren molts], i de vell no en queda cap
Vol dir que tots hem de morir, i que principalment els vells hi estan exposats
mort persones salut
De la casa que té setge, se’n pot tornar el metge
[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.
casa oficis plantes salut
De la mort no es passa
És sentència vertaderament certa.
salut
De la sogra i del doctor, quant més lluny millor
Les sogres i les madrastres han tingut sempre mala fama pel fet de no ser la mare natural, sinó política
oficis parentiu salut
De la virtut de la ruda ni la meitat no és sabuda
La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible
plantes salut menjar
De la virtut del romaní, mil coses se'n poden dir
Resalta la gran quantitat de propietats d'aquesta planta
salut
De leals s’omplin los hospitals
Adverteix que al poderós a qui s’ha servit o a qui se li han fet favors sol ser desagraït
persones salut
De les marietes se'n fa un oli que cura els dolors reumàtics
Es tracta d'una expressió popular que ha estat registrada com a part del saber tradicional català, amb registres documentats des de finals del segle XX. Tot i ser un refrany, no existeix cap base científica ni evidència mèdica que sustenti que l'oli elaborat a partir de marietes pugui curar dolors reumàtics.
animals salut
De les virtuts del romer es pot escriure un llibre sencer
En té moltes propietats
plantes salut
De llegums [fesols] i de moniatos no te'n fies, que fan flats
Tenen albúmina.
salut plantes menjar
De mal d'amor, els metges no en curen
amor oficis salut
De mal de manies, metges no en curen
salut
De mal de mare, Déu ens guardi
Ho diu qui no vol tenir descendència.
déu mal persones salut
De mal de mariners, el metges no en curen
Les vocacions i les grans aficions formen part de la personalitat de cada u, i encara que resulten perjudicials per a l’interessat són ben difícils de desarrelar
mal oficis salut mar
De mal de ronyons ixen els minyons
L’embaràs castiga els ronyons, que estan en tensió per a fer contrapès a la panxa
salut cos huma
De medecines, només en prenen els tontos
salut
De menjar calent, el cos se'n ressent
Menjar de calent abelleix ben poc i s’ingereix en poca quantitat
salut menjar
De més bons se'n moren, i de més malalts se'n curen
Significa que no sempre les aparences de gravetat són segures
mal mort salut
De metge experimentador i d'ase orellut, Déu me n'ajut
salut
De metge poc; d'apotecari menys, i de curander gens
Són advocats de causes perdudes.
oficis salut
De metge, poc; d'apotecari menys; de curandero gens, i d'higiene molta
Són advocats de causes perdudes.
oficis salut
De nit, focs i brasers lluny d'allí on tu ets
Consell per dir que no és bo tenir a la cambra per dormir aquests aparells.
salut
De pebre i de pa beneit, poquet
Hom creu també que el pebre és calent i que massa, perjudica.
menjar plantes salut
De penes i de sopars, hi ha molta gent als fossars
Convé menjar poc a la nit, quan no podem cremar calories
mort menjar salut
De peus de rata o manetes, no en mengis, que fan caguetes
Són espècies de fongs que no maten, però afecten el sistema digestiu
plantes salut menjar
De porc, com més vell més poc
salut
De quartanes, no en toquen campanes
Significa que les quartanes no són malaltia mortal
mort salut campana
De tota dolença, és remei la paciència
Ens recorda que, davant de qualsevol malaltia o adversitat de la vida, mantenir la calma i saber esperar és la millor medicina.
salut
De trenta anys per amunt no et mullis el cul
salut
De tres mals les dones no són planyudes: de parir, de mal de pits i de mal de mare
Dit de les dones i el seu patiment al moment del part.
persones salut
De vent que entra per forat, Déu te'n guard
Es refereix al corrent d'aire.
salut
Deixa el llit en ser de dia: tindràs salut i alegria
Qui comença les coses tard es malhumora perquè li falta temps per fer allò que tenia previst de fer
salut alegria dormir
Dejunar o menjar fruita
plantes salut menjar
Del mal de la mort, metges no en curen
Que el mal que pateix la gent a la qual se li ha mort algú cap metge el pot curar
oficis mort mal salut
Del mal que hom té por, d'aquell mateix mor
Que la gent mor del que té por
mort salut
Del païdor, la farigola [o el fonoll] treu el dolor
Fa referència a les propietats medicinals tradicionals d'aquestes dues plantes: De la farigola i el fonoll és conegut a la cuina i com a remei per a la salut. Tant la farigola com el fonoll tenen propietats carminatives i digestives que ajuden a reduir els gasos, l'espasme i el dolor d'estómac. La farigola per la seva banda, és una herba molt reconeguda per les seves qualitats antiespasmòdiques i antisèptiques.
cos huma plantes salut
Dels banys, menys profits que danys
salut
Dels dotze mesos que hi ha, el setembre és el mes malsà
Això diuen, però la realitat és que es tracta d’un mes d’oratge plàcid i que els malalts i els vells solen morir-se al novembre
mesos salut
Demà diumenge, el rei que te penge, vindrà la granota, farà una fussota, vindrà el capellà la creu en la mà, s'endurà a tu i al teu germà
Fórmules rimades referents al diumenge, en combinació amb referències als altres dies de la setmana
mort oficis salut setmana
Desdejuna com un rei, dina com un príncep i sopa com un pobre
Convé ser moderat. Recomana repartir la ingesta d'aliments de més a menys al llarg del dia, adaptant-se als ritmes d'energia del cos. L'esmorzar ha de ser la menjada més abundant i completa del dia. El menjar del migdia ha de ser equilibrat i nutritiu, però sense arribar als excessos de l'esmorzar. El sopar ha de ser molt lleuger, senzill i fàcil de digerir.
menjar salut
Desgraciat del que entra a la panxa d'un altre
salut
Després d'un bon dinar s'ha de reposar
bona salut menjar
Després d'un bon dinar, un bon passejar
salut
Després d'un bon menjar, un all
menjar plantes salut bona
Després d'una festa major, una sopa amb oli
Significa que després d'uns dies d'excessos, grans àpats i menjar pesat durant la festa major, convé fer una dieta tova, lleugera i depurativa, com una sopa senzilla, per reposar l'estómac. És una expressió que recomana moderació i menjar sa per compensar els excessos festius.
festa menjar salut
Després de dinar, ni estar dret ni passejar
salut
Després de la llet beu aigua, però si vas de camí beu vi.
Aconsella aigua per contrarestar la pesadesa de la llet, però recomana el vi per agafar forces i escalfor durant un viatge o camí. És una dita sobre l'alimentació i l'energia necessària segons l'activitat. La llet, en ser espessa o grassa, es considera millor pair-la amb aigua. En canvi, el vi és vist com un tònic que proporciona energia, vitalitat i escalfor per caminar o fer esforços físics.
aigua salut vinya beure
Després de la malaltia entra la picardia
Que una vegada ja t’has recuperat de l’enfermetat ja tornes a ser el mateix d’abans i tens més dolentia
salut
Després de menjar, ni una lletra no mirar
Adverteix que resulta perjudicial fer qualsevol esforç immediatament després d'haver menjat, fins i tot l'esforç mental.
salut
Després de menjar, reposar
menjar salut
Després del singlot ve la mort
salut mort
Déu cura i el metge cobra
déu oficis salut
Déu ens guard de febres de febrer, de còlics de març i de tos de maig
Aquests mesos són tinguts com a dolents per a la salut.
déu mesos salut
Déu ens guardi de bojos en lloc estret
En els llocs estrets s'ha d'extremar la prudència per passar-hi sense causar molèsties als altres.
déu salut
Deu i deu vint, i deu trenta, qui no caga rebenta
Expressió de negació,excepticisme,incredulitat o sorpresa davant d'un fet o afirmació.
salut
Déu, que dóna la plaga, dóna la medecina
Vol dir que la Divina Providència no envia a l'home treballs superiors a les seves forces per resistir-los. Significa que, davant d'una desgràcia, malaltia o problema (la "plaga"), s'ha d'esperar la solució o consol (la "medecina") de la mateixa font. Té un fort caràcter providencialista, indicant que la solució sol acompanyar el problema.
déu salut
Dia de purga, dia d'amargura
salut
Diarrea pel maig, salut per tot l'any
salut mesos
Dies i olles curen les coses
Vol dir que amb temps i paciència s’aconsegueix tot
dia i nit menjar salut
Dieta, la medecina més discreta
Subratlla que una alimentació saludable és la forma més efectiva i preventiva de mantenir la salut, sovint superant les intervencions mèdiques. Aquesta dita destaca el poder curatiu i preventiu dels aliments, actuant de manera subtil però contundent en la conservació del cos i la prevenció de malalties, segons assenyalen experts en salut.
salut
Dina bé, sopa poc, i viuràs més que enròc
[Enròc: personatge fictici o popular indeterminat que va viure molts anys]. Convé alimentar el cos per a l’activitat diària, però també facilitar-li el descans. Insisteix en la importància de fer la menjada principal al migdia (quan el cos està actiu) i reduir al mínim la ingesta nocturna per garantir una bona digestió i un descans reparador. Viuràs més que enròc és una frase feta que s'utilitza per significar «viure molt de temps» o ser gairebé immortal.
menjar salut be
Dina poc i sopa poc i dormiràs com un soc
Menjar frugalment i repetidament és un consell naturista i mèdic. Fer àpats lleugers a la nit afavoreix que el sistema digestiu faci la seva feina de manera ràpida i eficient. En no haver de processar greixos o excés de calories a la nit, el cos es relaxa millor i s'aconsegueix un son més profund i reparador.
dormir menjar salut
Dinar poc i sopar d'hora i et trauràs la mort de la vora
salut
Dolç a la boca, amargant al cos
cos huma salut menjar
Dolor i més dolor, de la vida és companyó
salut