salut

Burro vell, tot són coces

La vellesa i les seues malalties connexes solen derivar en mal caràcter

animals salut vell

Buscar-se un mal jeure

Procurar-se mal-de-caps o disgusts

salut maneres de dir

Cabells blancs, queixals i dents són accidents; xacres, arrugues i poca lleugeresa, això és vellesa

Diferencia l'envelliment estètic ("accidents") de la pèrdua de facultats funcionals, considerada la vellesa real. Distingeix entre els canvis físics superficials (cabells blancs, dents) i la veritable vellesa, definida per la pèrdua de salut i agilitat (xacres, arrugues, poca lleugeresa). Destaca que els primers són inconvenients "accidentals", mentre que els segons són els símptomes reals de l'envelliment.

persones salut

Cabra coixa, mai cura [no viu sana, o no dorm]

Qui té algun desavantatge respecte dels altres és el més perjudicat

animals salut

Cada cinc lavatives, una purga

salut

Cada herba té la seva virtud

plantes salut

Cada malaltia, cura mort

salut

Cada rajada de sang, una malaltia menys l'any

salut

Cada u viu del que menja

salut

Cagar-se per un camal

Tindre diarrea

indumentària maneres de dir salut

Cal malfiar de les aigües posades

salut

Caldo de gallina la millor medicina [o té fama en la medicina]

Suggereix que el millor remei per a conservar la salut es mengar, però equilibrada i moderadament

menjar animals salut

Caldo dolent, bufant i bullent

menjar salut

Calentures de tardor, parentes de la mort

Els rigors del fred i la humitat fan que la salut dels més febles, malalts i vells, se’n ressenta.

salut estacions mort

Camins, malalties i plets giren la bossa al revés

Costen molts diners.

salut

Camisa que molt se lleva i cos que molt s'usa poc temps duren

Que cal fer les coses amb moderació i mesura. Vol dir que l'ús excessiu o la neteja constant desgasten prematurament tant els objectes com les persones. És una dita popular basada en l'experiència que advoca per la moderació i la cura per perllongar la vida útil.

salut indumentària

Cansa't de peus i tanca't de boca i et curaràs la gota

Recomana fer exercici físic ("cansa't de peus") i moderar l'alimentació o fer dieta ("tanca't de boca") per prevenir o alleujar la gota, una forma dolorosa d'artritis causada per l'excés d'àcid úric. És una dita enfocada en la salut preventiva a través d'hàbits de vida saludables.

salut

Cansada va la vellesa, i no és estrany després de tants anys de caminar

salut vell

Cap a on hi ha mal, se n'hi va la llengua

Significa que les persones tendeixen a parlar, preguntar o queixar-se constantment d'allò que els fa mal, els preocupa o els fa patir. És una expressió que assenyala com la nostra atenció i conversa es focalitzen en els nostres problemes o dolors.

cos huma mal salut

Cap calent, peus freds, ventre lleuger i cor net

Són els símptomes de bona salut. Diu que són els millors ingredients per no haver de visitar sovint el metge.

cos huma salut

Cap fred, cor calent, puny ferm i peus a terra

Remeis casolans per tenir bona salut. Són mesures preventives bàsiques

cos huma salut

Cap fresc, peus calents, ventre lliure i a viure

Aquesta expressió ens recomana seny a l'hora de prendre decisions, moderació en el menjar i precaució en tenir els peus protegits per no agafar constipats o cadarns.

cos huma salut

Cap millor metge que aquests: peus calents i cap fred, ventre lleuger i cos net

La voluntat i la seguida de qui té interés en el seu benestar físic són més efectius que qualsevol intervenció artificial i aliena

oficis cos huma salut

Cap trànsit tan fort com el de la mort

salut

Capellà, metge i sepultura no tenen hora segura

Significa que la mort, la malaltia i la necessitat d'assistència espiritual (capellà) són imprevisibles i poden arribar en qualsevol moment, sense avís previ. Subratlla la fragilitat de la vida humana i la incertesa davant la mort, on ni metges ni sants poden garantir l'hora.

oficis salut

Cara d’ou nial

Molt groc, de color malaltís

maneres de dir salut cos huma

Carbassa, ni poc ni massa

Aconsella moderació en consumir aquesta hortalissa, ja que és molt lleugera i té poc valor nutricional. És un aliment que no sadolla molt i que, per tant, menjar massa pot ser excessiu o no nutritiu.

salut

Cargolament de ventre

Dolor breu i fortissim als intestins, anomenat còlic intestinal

cos huma salut maneres de dir

Cargols i aigua, la vida enlaire

Fa referència a la relació directa entre la humitat i l'activitat dels cargols. Quan plou o l'ambient és molt humit, els cargols surten dels seus amagatalls i s'enlairen o s'enfilen per les plantes i les parets.

aigua animals salut

Carn crua crida purga

salut

Carn d'avui, pa d'ahir i vi d'antany; salut per tot l'any

Cada aliment té la seua data òptima de consum.

menjar salut vinya

Carn d'un dia, pa de dos, vi d'un any, salut per tot l'any

Cada aliment té la seua data òptima de consum

menjar salut vinya

Carn de pit, carn de poc profit

En sentit literal la carn, segons de quina part siga, té més o menys greix, consistència i aliment. S’acostuma de donar als malalts carn de pit: colom, pollastre...En sentit figurat fa referència a la inutilitat de dedicar esforç a coses que no aporten cap valor o resultat pràctic.

animals menjar salut

Carn de ploma treu arruga

Recomana la carn d’au per saborosa i sana

salut menjar animals

Carn de ploma, la més bona

Recomana la carn d’au per saborosa i sana

animals bona menjar salut

Carn de ploma, la pell apissona

Recomana la carn d’au per saborosa i sana

salut menjar animals

Carn de ploma, ni que sigui de grua [grua = ocell camallarg d’albufera]

Recomana la carn d’au per saborosa i sana

animals menjar salut

Carn fa carn i peix fa cadarn

Pondera la qualitat nutritiva de la carn per damunt de la del peix.

animals menjar salut

Carn fa carn i vi fa sang

Menjar carn i vi proveeix energia i renova el nostre cos

vinya salut menjar

Carn i vi fan de bon pair

El vi ajuda que la carn siga més digestible

menjar beure salut

Carn poc bullida pot costar la vida

Pot transmetre certs virus o malalties.

salut

Casa amb ruda al balcó, no hi entra mai el doctor

La ruda és una planta medicinal que té una olor inconfusible

salut plantes casa menjar oficis

Casa de renegador, sempre té pena o dolor

Els renegaires converteixen la llar en un infern, reportant-li la maledicció de Déu.

casa salut

Casa humida, el metge crida

oficis salut casa

Casa on entra l'aire, el metge no hi va gaire

Destaca la importància de la ventilació i l'aire fresc per a la salut. Indica que una llar ben ventilada, on circula l'aire, és un entorn sa que ajuda a evitar malalties, i per tant, la necessitat de rebre visites mèdiques disminueix.

salut

Casa on no hi entra el sol, hi entra el metge

salut oficis

Cataplasma de granotes la salut porta

salut

Catarro, diarrea i nosa porten el vell a la fossa

salut mort

Caure al llit

Significa aixecar-se molt d'hora al matí. També es refereix a l'acció física de desplomar-se o posar-se al llit, sovint per cansament extrem o malaltia.

salut maneres de dir

Caure en basca

[Basca: Desmai, pèrdua dels sentits]. Significa desmaiar-se, patir un esvaniment, perdre el coneixement o la força vital. També pot referir-se a sentir una gran angoixa o patir una síncope.

salut maneres de dir

Caure malament

Desabradar, desplaure, ofendre. Caure malament [una cosa de menjar]: Fer mal profit, perjudicar el cos. Caure malament [una peça d'indumentària]: Venir mal adaptada al cos.

menjar salut maneres de dir

Ceba de nit i gresol de dia, beneiteria

[Beneiteria: Acte que manifesta ximpleria, credulitat o innocència]. Menjar ceba al vespre es té per dolent i per insà. I tindre el gresol encés de dia és una inutilitat.

menjar plantes salut

Cerfull és bo pels ulls.

cerfull: herbàcia de la família de les umbel•líferes Anthriscus cerefolium

salut

Cinc de mal i deu d'ungüent

Les malalties greus necessiten medicació més potent i efectiva, o cirurgia en casos més dràstics.

mal salut

Clistera, ajuga, xeringa i lavativa, tot neteja la barriga.

Clisteri: ènema: Forma medicamentosa que s'aplica per injecció d'un medicament líquid a l'intestí gros, mitjançant una cànula

salut

Cobrar forces

Recuperar-se d'una malaltia

maneres de dir salut

Coix abans de matrimoni no lleva nova fruita

En referència a qui es casa perquè espera descendència.

salut

Col sense oli, pel dimoni

És un vegetal molt sa però dessaborit. Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua. Per extensió es diu que les coses que no són bones no serveixen.

diable menjar plantes salut

Còlera i guerra, lluny de la teua terra

salut

Còlic d'hivern i refredat d'estiu, no l'aguanta home viu

Es consideren perillosos per a la salut.

estacions persones salut

Còlics d'hivern, refredats d'estiu i febres de primavera, la mort darrera

Es consideren perillosos per a la salut. Adverteix sobre els perills per a la salut de patir certes malalties fora de la seva estació habitual, suggerint que són especialment greus o mortals: còlics a l'hivern, refredats a l'estiu i febres a la primavera.

estacions mesos salut

Color de merda d'oca

Es diu de qui fa cara de malalt. Fer cara de merda d'oca; estar esblanqueït, pàl·lid, groc

colors salut maneres de dir

Cols que tinguis d'amanir, deixa-les bullir

Les cols del bullit cal que siguin ben amanides, puix que si se'ls escasseja l'oli resulten dessabudes. Hom creu que perquè resultin millors cal bullir-les força i amb molta aigua.

menjar plantes salut

Com et cures, així dures

salut

Com l'apotecari d'Olot, que, preu per preu, es prenia les medecines

Ho diuen del qui, per no haver de guanyar res venent una cosa, la reserva per a ell mateix

oficis salut llocs

Com l'apotecari de Castalla, que venent, venent, va quedar sense pots i sense ungüents

Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià

llocs oficis salut

Com la mala llengua, ni la pesta ni la lepra

Destaca que els infundis danyen més que la pitjor malaltia

parlar salut

Com menys remeis, més medecina

Sol indicar que un excés de remeis casolans o alternatives pot complicar la curació, suggerint confiar més en la ciència mèdica convencional.

salut

Com menys roba més sa

Que no és convenient portar massa roba ja que el suar en excés és perjudicial

salut indumentària

Com més metges, més malalts

oficis salut

Com més ploraràs més poc orinaràs [o menys pixaràs]

riure/plorar salut

Com més remeis, més bons ais

salut

Com més vells, menys valem

La frase indica una evolució negativa o regressiva en la qual la vellesa implica una disminució de les capacitats. A mesura que en guanyen anys va deteriorant-se la salut.

persones salut vell

Com un bon son no hi ha cap medecina

Dormir no cura, però ajuda a desconnectar la ment del cos mentre aquest es refà

salut dormir bona

Com una sopa [o fet una sopa]

Completament ebri. Molt banyat. Molt constipat

salut maneres de dir beure

Comare de bena al llit te l'emmena

salut

Consell de la tia Nicolasa: si no ho pots menjar fregit menja-ho la brasa

menjar salut consells

Constipat suat, constipat curat

salut

Constipat, cul tancat

salut

Contra el mal de cul no hi valen serves.

La diarrea s’atura amb orxata d’arròs o de xufa, però no amb cap fruita, que sempre es laxant encara que no ho semble

salut menjar

Contra la follia no hi ha medecina

[follia: boig]. Suggereix que certs estats mentals o passions extremes, sovint descrits com a “bogeria” en un sentit metafòric, escapen al tractament mèdic convencional. Històricament, s'ha argumentat que les afeccions de l'ànima o la ment requereixen enfocaments més filosòfics o conductuals que no pas farmacèutics. No obstant, la psiquiatria moderna sí que tracta trastorns mentals greus.

salut

Contra la mort, no hi ha res fort, i no hi valen metges

Significa que la mort és inevitable i que no existeix cap remei natural, planta medicinal o solució física capaç d'evitar-la. . És una reflexió sobre la fragilitat humana i la limitació de la medicina davant el destí final.

mort oficis salut

Cop d'aire

Acció nociva de l'aire damunt un organisme

maneres de dir salut

Cop de calor

La calor excessiva afecta al seu exterior i interior, provocant disfuncions que poden ser sencilles o molt perilloses

maneres de dir salut

Cop de sol

La calor excessiva afecta al seu exterior i interior, provocant disfuncions que poden ser sencilles o molt perilloses

salut maneres de dir

Coques de Sant Blai curen de tot mal

3 febrer. Fa referència a la tradició de beneir coques el 3 de febrer, festivitat de Sant Blai, patró contra el mal de coll i protector de cantaires i professionals de la veu. Aquestes coques, sovint beneïdes a l'església, es mengen tradicionalment per protegir la gola durant tot l'any.

mal menjar mesos salut sants

Corbates, cotilles i sabates estretes tenen males tretes

[Trétes: passades].

salut indumentària

Cos estirat, mig alimentat

El descans és saludable.

salut

Cos gitat, mig alimentat

Com un bon son no hi ha cap medecina. Dormir no cura, però ajuda a desconnectar la ment del cos mentre aquest es refà

dormir salut

Cos mal cuidat, prest espatllat

Consell de salut.

salut

Cos sa, cor calent i bon sentiment

Són símptomes de bona salut.

bona cos huma salut

Cosa de vellesa, bon foc en ella

És un menyspreu a les coses pròpies dels ancians perquè a vegades són molt repetitius, rapapiegen i parlen foradat.

foc persones salut

Cosa dolenta, fora del ventre

Remei contra la indigestió. Fa referència a la importància de l'acte fisiològic de treure els excrements fora del cos.

cos huma menjar salut

Cosa pudenta, fora del ventre!

Dita que recomana d'expulsar del cos les coses indigestes. Cosa dolenta, fora del ventre, no us estigueu de fer pets

salut maneres de dir

Coure com un caliu

Ésser molt coent o dolorós

maneres de dir salut

Covar un constipat

Fer llit per curar-se de la grip

maneres de dir salut

Creu en la medecina més que en l'oració de la veïna

Recomana prioritzar la ciència i els consells mèdics professionals per a la salut per sobre dels remeis casolans, creences populars o remeis de terceres persones. Destaquen que la fe en el bon doctor és més efectiva que l'oració o el consell d'una veïna.

salut

Creu sempre el bon doctor i millor el confessor

salut

Cria agostina sempre malaltissa

salut mesos animals

Criatures naixem i criatures tornem

Vol dir que en arribar a la vellesa es perden les forces intel·lectuals com si es tornés a la infantesa

salut persones