Tema
salut
2.237 refranys catalogats sota aquest tema.
Dolor queixat, dolor aliviat
salut
Dolor, treu dolor
salut
Dolors i desgràcies per a qui les faça
salut
Dolors passats... si no se senten, oblidats
Reflecteix la tendència humana a enterrar emocionalment les pèrdues passades quan ja no generen dolor actiu, una forma d'«oblit» que pot ser un mecanisme de defensa per seguir endavant. No obstant això, el dol saludable requereix sentir i processar el dolor, no amagar-lo, per evitar que es converteixi en un dol complicat.
salut
Dona malalta i grossa té oberta la fossa
mort salut persones
Dona malalta té vida llarga
salut
Donar d'alta
Significa inscriure en un cos, en una associació. Declarar que un malalt, un accidentat, etc., està curat per a determinats efectes legals.
donar salut maneres de dir
Donar una salut d'aigua
Significa donar una quantitat mínima d'aigua, la justa i indispensable perquè qui la rep pugui sobreviure i no es mori de set. S'empra generalment en sentit figurat per indicar que s'ofereix allò just i necessari per sortir del pas o mantenir algú amb vida, sense cap mena de luxe o abundància.
aigua donar salut maneres de dir beure
Dorm amb els peus a llevant i el cap a ponent i viuràs eternament
És una recomanació per a despertar-se amb la llum naixent i aprofitar bé el dia
cos huma dormir salut
Dorm força i menja poc i no tindràs por a la mort
Consells per tenir bona salut.
salut
Dorm per alt, que no et sabrà mal
salut
Dormir fort, menjar calent i cagar pudent fa sana la gent
És el resum perfecte d'una vida sense complicacions, centrada en les necessitats bàsiques del cos. Dormir fort: Es refereix a un son profund i reparador. Menjar calent: En una època on el fred era un enemic constant, un plat calent era la base de la nutrició i de la prevenció de malalties. Cagar pudent: Indica que el sistema digestiu funciona a ple rendiment i que el cos processa i elimina correctament els aliments.
dormir gent menjar salut
Dormir pla fa somniar
salut dormir
Eixir de seny
Perdre el seny
maneres de dir salut
El bastó fa doctor
salut
El bé i el mal, la salut a la cara els treu
be salut mal cos huma
El ben dormir i el poc sopar plegats solen anar
La digestió lleugera li va molt bé al cos quan està inactiu
menjar salut dormir
El boig fa un temps era l'amo del carrer
salut
El boig té judici i l'enamorat no té seny
salut amor
El bon aliment fa tornar jove la gent
Som el que mengem, de manera que quan ingerim coses inconvenients, el cos les refusa o emmalateix
bona salut persones gent menjar
El bon cirurgià, dolç de paraules i dur de mà
salut
El bon metge mal no ha de dir que el malalt no pot guarir
No s’ha de ser derrotista abans d’hora, i amb més motiu davant dels que pateixen
bona persones oficis salut
El bon metge, poca recepta
oficis salut
El bon vi fa pair.
Sempre s'ha dit que el vi ajuda a pair tota mena de carn.
bona salut vinya
El bon vi si no pots orinar resulta un verí
Un bon consell mèdic
vinya beure salut bona
El bon vi surt a la cara i puja al topí
La ingesta d’alcohol dóna bon color de cara i afecta el cervell
bona cos huma salut beure vinya
El braç, al pit; i la cama, al llit
Vol dir que les lesions del braç es curen portant-lo en cabrestell, i les de la cama estant-se al llit
cos huma salut
El brou, a gust del malalt
Significa que les coses s'han de fer o adaptar segons les necessitats o preferències de qui les ha de rebre, especialment en situacions de vulnerabilitat o malaltia.
salut
El cafè cau bé
beure salut
El cafè fa pair bé
És un bon ajudant digestiu
be salut plantes beure
El caldo de gallina ressussita els morts
Amb raó, perquè és molt alimentós i digestible
salut animals menjar
El caldo de gallina resta set anys dins del ventre
Amb raó, perquè és molt alimentós i digestible
animals menjar salut
El canvi de cel és bo si un no està prou bo
En al·lusió a canviar d'aires. A vegades, quan estem malalts o desanimats, el simple fet que el temps canviï, que surti el sol després d'un dia trist o que plogui i refresqui, ens ajuda a canviar el ritme del cos i a sentir-nos millor. Moltes malalties (especialment les de tipus reumàtic o respiratori) empitjoren o milloren segons la pressió atmosfèrica o la humitat. Per això, quan algú "no està prou bo", un canvi de temps (un canvi de cel) pot ser la clau per trencar un estat de malestar.
salut
El cap fred i els peus calents, i riu-te dels medicaments
Remeis casolans per tenir bona salut
salut cos huma
El cap fred, el ventre net i els peus calents són els millors medicaments
Remeis casolans per tenir bona salut
cos huma salut
El cap fred, els peus calents i el ventre net
Quan el cos i la ment estan en condicions, es rendeix més
cos huma treball salut
El cap, el nas i la boca, fins la mort els cura
salut cos huma
El cargol és metzina i al cul porta la medecina
[metzina: verí, tòxic]. Significa que encara que és indigest ("metzina") i s’ha de porgar durant tres dies abans de coure’l, la seua bava té propietats curatives ("medecina") per les berrugues
animals salut
El cargol és mitja vida, perquè al cul porta la medecina
Popularment es creia que la part final de l'animal tenia propietats curatives o digestives, a més d'atribuir a la seva bava virtuts terapèutiques per a la pell (berrugues).
animals salut
El carregament de pit, la borratja treu tot seguit.
Borratja: Planta herbàcia anual de la família de les boraginàcies: Borago officinalis
salut
El catarro amb el porró, però no amb el barraló
salut beure vinya
El costum és una segona naturalesa
Vol dir que els costums arriben a convertir se en necessitats
salut
El dejunar fa viure
menjar salut
El descansar després de dinar, és salut que es pot donar.
Defensa els beneficis de fer una pausa o una lleugera migdiada just després de menjar. Respon a la creença tradicional que assenyala que reposar facilita la digestió i ajuda a recuperar forces per afrontar la resta de la jornada amb bona salut.
consells salut
El dia cura el mal i la nit el fa mortal
salut
El dia de Sant Joan, les herbes tenen virtut.
24 juny. Existeix una creença popular segons la qual si es cullen la nit de Sant Joan tenen una virtut especial. La conjunció del solstici d'estiu activa propietats especials en herbes com l'hipèric, la camamilla. el romaní, farigola, verbena o saüc. Per aprofitar aquesta "virtut", la tradició mana collir-les a la matinada, quan encara tenen la rosada (el "rosat") de Sant Joan.
mesos salut sants
El dinar reposat i el menjar passejat
Les menjades fortes tenen una digestió lenta, i a les lleugeres els convé l’exercici suau
menjar salut
El dinar reposat i el sopar passejat.
Les menjades fortes tenen una digestió lenta, i a les lleugeres els convé l’exercici suau
salut menjar
El doctor com més veí millor
oficis salut
El dolor és mal traïdor
Es refereix a la dolor reumàtica, que sovint reapareix quan ja semblava guarida
salut
El dolor mossega i rossega de traïdor
salut
El dolor puja que puja i quan no pot pujar més recula
salut
El dolor vol dolor
salut
El dolor, no el cura cap doctor
Expressa desconfiança envers els metges.
salut
El dormir és mitja vida
És una necessitat saludable.
dormir salut
El dormir es triaca.
Triaca: Antídot usat contra tota mena de metzines, compost per més de tres-cents ingredients, en especial carn d'escurçó i espècies orientals, aplicat principalment a guarir mossegades d'animals
salut
El drap [o la roba] de bri cura set sagnies
Es creia que la roba feta amb brins de cànem era de molt bona qualitat i higiènica.
salut
El febrer, porta febres al darrer
El fred sol portar els constipats
mesos salut
El fel sobreeixit, amb aigua corrent el cura la gent
salut
El fetge és traïdor, que el cor no
Valora els sentiments.
cos huma salut
El fred és l'enemic del pit
Primer els constipats, després pneumònies, pulmonies, etc.
salut
El gos amb ràbia, al seu amo trava
La malaltia de la ràbia torna boig a qui la pateix i fins els més pròxims en prenen por
animals salut
El jove quan dorm fa salut i el vell se'n va al taüt
salut
El llit és un bon prat; qui no hi dorm hi està acotxat
Si ets al llit, encara que no puguis dormir, almenys descanses.
salut
El llit és una bona cosa: si no s'hi dorm, s'hi reposa
Si ets al llit, encara que no puguis dormir, almenys descanses.
dormir salut
El llit xucla o El llit tira o El llit menja
Significa que a certs malalts l'estar al llit els debilita i els capfica més
dormir salut
El mal d'en Bernat; poc mal i molt drap
Es diu a aquell que exagera el seu mal, dolors o problemes, generalment amb l'objectiu de cridar l'atenció o obtenir condescendència, quan en realitat la seva indisposició és lleu o insignificant.
mal salut
El mal d'En Rabassa, que menjant passa
Barri de la ciutat d'Alacant
llocs salut menjar
El mal d'ulls, per mi no el vull
salut mal cos huma
El mal de Can Massana: poc mal i molta capçana
És el mal que pateixen els qui exageren les seves malalties
salut
El mal de cap fins els peus m'abat
Pot ocasionar molt malestar.
salut
El mal de cap no porta enterrament
No es considera una malaltia perillosa. Perquè o bé és important o fuig de manera ràpida, tot just en haver dormit.
cos huma mal salut
El mal de cap, el menjar el bat
La migranya i l’encaparrament desapareixen quan s’ha menjat o dormit
plantes salut cos huma menjar
El mal de cap, el ventre el sap
Molts mals de cap i molts malestars en general són resultat de no defecar amb regularitat
salut cos huma
El mal de cap, el ventre el sap: o per massa prim o per massa fart
Molts mals de cap i molts malestars en general són resultat de no defecar amb regularitat
cos huma salut
El mal de desvari, primer l'apotecari, després el notari i l'últim el vicari
salut oficis
El mal de dit és maleït
salut
El mal de fetge, no el cura el metge
salut
El mal de migranya es cura amb castanya
Fa referència a una mena de castanyes bordes que es duien a la butxaca.
salut
El mal de queixal és dolent mal
salut
El mal de queixal és mal de boig
salut
El mal de Sant Pau es cura amb una clau
Conversió de Sant Pau: 25 gener. El “mal de sant Pau” és l’epilèpsia, ja que ell caigué del cavall i patia aquesta malaltia; fer passar una creu al front amb les claus d’una capella dedicada a sant Pau fa passar l’atac.
salut
El mal de ventre purgant se'n va
Moltes vegades, les retorçades intestinals s’alleugen o desapareixen en defecar
salut cos huma
El mal de ventre, el cagar el tempra
[trempar = regularitzar, normalitzar]. Moltes vegades, les retorçades intestinals s’alleugen o desapareixen en defecar
cos huma salut
El mal de vici porta a l'hospici
salut
El mal del xoriguer: les ales trencades i el bec sencer
Es diu d’alguna mala dolència que ens deixa impotents davant l’adversitat
animals salut
El mal és febre
salut
El mal es riu de l'ungüent
Es diu de les coses que, en lloc de millorar, pitjoren malgrat els remeis que hi apliquen
salut riure/plorar
El mal que cou la mort no mou
Significa que les malalties que fan molt de mal o molesten molt (que "couen") sovint no són mortals, mentre que les malalties greus que porten a la mort a vegades no presenten grans dolors ni símptomes aparatós inicialment.
mal mort salut
El mal que el cura el dormir, malaltia de vi
Assenyala que el millor remei per als excessos de l'alcohol ("enfermedad de vi") és el descans reparador ("el mal que guareix el dormir"). Es fa servir tradicionalment per indicar que el cos necessita repòs per recuperar-se de la ressaca i processar la ingesta etílica.
dormir mal salut vinya beure
El mal que es fa vell es deixa amb la pell
salut
El mal que ve del vi vol dormir
Assenyala que el millor remei per als excessos de l'alcohol ("enfermedad de vi") és el descans reparador ("el mal que guareix el dormir"). Es fa servir tradicionalment per indicar que el cos necessita repòs per recuperar-se de la ressaca i processar la ingesta etílica.
dormir mal salut vinya beure
El mal se'n riu de l'ungüent i l'ungüent de l'apotecari
Que les pomades no fan res per a curar les ferides, sempre serà millor un bon remei. S'utilitza per indicar que determinats mals, problemes o situacions empitjoren malgrat intentar solucionar-los. En sentit figurat Sentit figurat s'aplica a qualsevol context on un problema persisteix o s'agreuja, burlant-se de les solucions superficials que s'hi apliquen.
oficis salut
El mal sempre tira a mal
salut
El mal sempre va en augment
salut
El mal ve a arroves i se'n va a unces
Vol dir que les malalties i conflictes vénen aviat i se'n van a poc a poc
mal salut
El mal ve quan no s'espera
Les desgràcies i els accidents no solen anunciar-se, i les malalties, rarament
mal salut
El mal ve volant i se'n va a peu coix
Els accidents o les malalties es produeixen o es demostren en un moment donat; en canvi, la recuperació costa molt
salut cos huma mal
El malalt en la cara porta el fanal
Vol dir que les persones malaltes no poden dissimular-ho, perquè porten senyals a la cara.
cos huma salut
El malalt era mig figa i mig raïm
Ni una cosa ni l'altra
maneres de dir plantes salut vinya