plantes

De totes maneres, tonyina [o arròs] en ceba

Es diu en ser-nos alguna cosa indiferent o sense importància, o en desembocar els nostres esforços a la mar de la inutilitat.

animals menjar plantes

De totes maneres... arròs amb ceba

Es diu en ser-nos alguna cosa indiferent o sense importància, o en desembocar els nostres esforços a la mar de la inutilitat.

menjar plantes

De Tots Sants a Sant Martí, sembra si vols collir

Sant Martí: 11 novembre. Tots Sants 1 novembre. Indica el moment òptim per a la sembra de cereals i certs conreus d'hivern, especialment el blat. Convé plantar de novembre en avant, que és quan les plantes hivernen i tenen bon reg pluvial

camp festivitats mesos plantes sants

De València, ni l'arròs

plantes llocs

De xiquet, se cria l'arbre dret [o L'arbre xiquet, si està tort es pot fer dret; o De petitet, se cria s'arbre dret

S'aplica a significar que cal corretgir els defectes dels homes en la seva infantesa, que és quan són més bons de fer anar drets

parentiu plantes

Dejunar o menjar fruita

plantes salut menjar

Del cigró, beu-te el caldo i tirar-lo

El sabor del cigró supera al del brou del qual s’ha impregnat. S'utilitza per indicar que s'ha d'aprofitar l'essencial (el suc o l'oportunitat) d'alguna cosa, però que després el que queda (el cigró mateix o la resta) no té gaire valor i es pot descartar.

menjar plantes beure

Del foc, la cendra; de l’aigua, l’herba tendra

Indica que cada acció o element té les seves conseqüències naturals i lògiques. Expressa el cicle de la vida i la causa-efecte: el foc consumeix i deixa cendra, mentre que l'aigua nodreix i fa créixer l'herba tendra.

aigua foc plantes

Del juliol fins al darrer, tin el teu blat dins el graner

Ja s'ha acabat la trilla. Destaca la importància de tenir la collita de blat guardada al graner abans que acabi el mes de juliol per evitar les tempestes d'estiu. Aconsella rapidesa en la sega i la batuda, ja que el juliol és el moment crític per protegir el cereal de les inclemències del temps.

camp mesos plantes

Del marduix, l’amor en fuig

[marduix o Moraduix= planta que s'empra en els condiments]. Pareix ser que el seu sabor no agrada a tots

amor menjar plantes

Del païdor, la farigola [o el fonoll] treu el dolor

Fa referència a les propietats medicinals tradicionals d'aquestes dues plantes: De la farigola i el fonoll és conegut a la cuina i com a remei per a la salut. Tant la farigola com el fonoll tenen propietats carminatives i digestives que ajuden a reduir els gasos, l'espasme i el dolor d'estómac. La farigola per la seva banda, és una herba molt reconeguda per les seves qualitats antiespasmòdiques i antisèptiques.

cos huma plantes salut

Del pi surt la pinya i de la pinya surt el pinyó

plantes

Del raïm, per l'abril la flor, pel maig el color

Marquen el moment de la seva floració i maduració

mesos plantes vinya

Del raïm, també es fa vi

Es diu per a donar a entendre que no ens creiem el que ens estan dient

vinya plantes

Del secret de l'ametller només el sabien tres: els de la vila i els forasters

Tots els secrets fan de mal guardar i és molt difícil de mantenir amagada una malifeta per gaire temps

plantes persones

Dels colors la grana i de fruites la magrana [ o la maçana] [maçana=poma]

És una opinió

plantes menjar colors

Dels fruits de l’octubre, ningú no en viu

A l’octubre ja s’ha collit la fruita sucosa d’estiu, tret dels caquis, i encara no ha madurat tota la fruita seca d’hivern, tret de les ametles, les castanyes i els pinyons

menjar mesos plantes

Dels rastolls d’uns, fan altres garbes

Significa que sempre hi ha ha qui aprofita les coses que a un altre li sobren

persones plantes

Dels rastrols d'uns, altres fan garbes

camp plantes

Descarregar cacau

Significa defecar.

plantes maneres de dir

Descobrir la sopa d'alls

Dir com a novetat allò que ja és sabut de gairebé tothom

maneres de dir plantes

Desembre nevat, bon any per al blat

Les baixes temperatures i la neu aporten humitat constant a la terra i protegeixen les llavors. Això garanteix un bon creixement del blat de cara a l'estiu.

any bona mesos oratge plantes

Després d'un bon menjar, un all

menjar plantes salut bona

Després de festa major, arròs amb espinacs

Quan s’ha menjat massa, convé donar-li un descans alternatiu a l’estómac

plantes festa menjar

Després de furtats els melons, prenen precaucions

plantes

Després de gener poda l'arbre fruiter

És el moment en què els arbres dormen i la saba està inactiva, i si es fa quan no hi ha lluna visible, la llenya no es corca

camp plantes mesos

Després de mort ni vinya ni hort

El que s’haja de fer, s’ha de fer en vida. Després, ja no podrem

mort camp vinya plantes

Després de mort, la civada al rabo

Recomana fer les coses amb temps.

animals mort plantes

Després de Pasqua de Resurrecció, ni figues, ni panses ni sermó

[Ni figues, ni panses: Es refereix als aliments secs i senzills que es consumien durant la Quaresma, substituint la carn. Ni sermó: Al·ludeix a la fi de les prèdiques severes i de recolliment pròpies del temps quaresmal]. Indica que, un cop finalitzada la Setmana Santa i el període de Quaresma, s'acaben les restriccions alimentàries (dejuni i abstinència) i la severitat religiosa. L'expressió celebra la fi de les privacions, el retorn a la llibertat en el menjar i l'inici de l'alegria pasqual.

festivitats menjar mesos plantes

Després del meló, vi a muntó; si és tendral, en barral; si és d'Alger, en pitxer

Com més quantitat de suc ingerim, més es dilueix en la panxa el vi

menjar plantes

Déu dóna faves a qui no té barram [barram = barres, mandíbules, maixelles, queixals]

Es diu quan considerem que s’ha produït una injustícia, divina o humana, en la que ha resultat afavorit algú que no s’ho mereixia o no ho necessitava, i no nosaltres

justicia plantes déu donar

Déu dóna faves[o pésols, torrons, garrofes] a qui no té queixals [o dents, o a qui no les pot rosegar]

Comentari que hom fa en veure una persona que, tenint mitjans per a fer una cosa, tanmateix no els usarà

plantes donar déu

Déu dóna les nous a qui no les sap trencar

Vol dir que la sort afavoreix gent que no sap fer bon ús dels seus beneficis

plantes déu donar

Digues digues panxa [o cabàs] de figues, que per una m'entra i per l'altra m'ix.

Vol dir que no es fa cas del que els altres diuen

maneres de dir plantes

Digues-li cols

Aproximadament

plantes maneres de dir

Digues-li naps

Aproximadament

maneres de dir plantes

Digues-li naps, digues-li cols

Locució per referir-se a dues coses que tenen molt poca diferència entre elles

plantes maneres de dir

Digues. digues. pa de figues!

Ho diuen per indicar a algú que pot dir el que vulga... que no se l'esco|ta

plantes maneres de dir

Dijous faves en caragols

És una dita popular que forma part d'una cançó tradicional per recordar què menjar cada dia de la setmana, centrant-se en la temporada de faves. Forma part d'una dita més àmplia: "Dilluns faves a munts, Dimarts faves a grapats, Dimecres faves seques, Dijous faves en caragols,Divendres, faves tendres. Dissabte, faves en recapte..

animals menjar plantes setmana

Dimarts, a comprar naps

Sol ser dia de mercat en moltes localitats, ja que el dilluns ja s’ha collit i transportat provisions

setmana plantes

Dimarts, faves a grapats

plantes setmana

Dimecres, faves seques

setmana plantes

Dinar arròs amb crits

Dinar arròs broix, sense tallades.

menjar plantes

Dins gener, ja floreix l'ametller

Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit

plantes camp mesos

Dissabte, faves en recapte

Hi ha una sèrie de frases que tenen aparència de refranys i en realitat no són més que fragments dels recitats sobre els dies de la setmana. El dilluns faves a munts; el dimarts faves a grapats; el dimecres faves a faneques; el dijous faves amb ous; el divendres faves tendres; el dissabte faves amb recapte, el diumenge faves amb fetge

plantes setmana

Diu el blat al sembrador: al juliol estaré amb vós

Destaca la saviesa agrícola, assegurant que el blat madurarà al juliol independentment de com hagi començat la sembra. El refrany ressalta la garantia del cicle natural vinculant l'esforç de la sembra amb la sega.

camp mesos oficis plantes

Diu el blat el sembrador: «—Amb un gra o amb dos, pel juliol estaré amb vós»

Les espigues ja mostren els seus grans, encara menuts. I al juliol, el blat ja ha arribat al seu cicle final i està a punt. Vol dir que, encara que la collita sigui escassa i només quedi un gra o dos, quan arribi el mes de juliol el cereal estarà a punt per a la sega i el sembrador en podrà disposar.

mesos plantes

Diu l'ombra al noguer: "fes-me mal o te'n faré"

plantes

Divendres, figues tendres

Rima coloquial per a nomenar al divendres

setmana maneres de dir plantes

Dona finestrera i vinya prop de carrera, no et fiïs d'elles

Qui passa el temps distraient-se no treballa

plantes persones vinya

Dona finestrera i vinya vora el camí, no fan mai bona fi

Qui passa el temps distraient-se no treballa

vinya plantes persones

Dona que no menja, el beure la sosté

persones menjar plantes beure

Dona vana, ni floreix ni grana.

persones plantes

Donar bou i arròs

És un plat tradicional històric, molt típic de la Festa Major de Sant Pere de Reus. En sentit figurat significa pagar amb escreix, donar més del que val una cosa o donar massa.

animals donar menjar plantes

Donar carabassa

Negar -li alguna cosa. Suspendre en un examen. Refusar una noia, un pretendent (Tradicionalment, en el festeig antic, si una noia no volia un pretendent, la seva família oferia un plat de carbassa durant la visita del noi, indicant que la relació no tiraria endavant).

plantes maneres de dir

Donar faves a qui no té queixals

Es diu quan considerem que s’ha produït una injustícia, divina o humana, en la que ha resultat afavorit algú que no s’ho mereixia o no ho necessitava, i no nosaltres

maneres de dir plantes donar cos huma menjar

Donar figues per bigues

Significa enganyar algú o fer-li creure una cosa per una altra. S'utilitza quan algú intenta fer passar una cosa absurda o de menys valor per una altra de qualitat, autèntica o de gran importància

plantes maneres de dir

Donar figues per llanternes

Significa enganyar algú o fer-li creure una cosa per una altra. S'utilitza quan algú intenta fer passar una cosa absurda o de menys valor per una altra de qualitat, autèntica o de gran importància.

plantes maneres de dir

Donar la volta a l'arròs

Significa meditar molt sobre una qüestió buscant-li una solució. L'expressió prové de la cuina tradicional: Quan es cuina l'arròs (especialment en elaboracions seques o cassoles), fer-li la volta o remenar-lo serveix per a comprovar-ne l'estat, assegurar que es cou uniformement i evitar que es creme pel fons. Traslladat al pensament, "donar la volta a l'arròs" implica remenar i analitzar les idees un cop i un altre fins que la solució estiga "al seu punt".

donar plantes maneres de dir

Donar mes pena [o feina] que una brossa en l’ull

[Pena en aquesta dita no equival a "llimosna" o "tristesa", sinó a molèstia, turment o impediment]. S'utilitza principalment per a indicar que alguna cosa o algú molesta, incomoda molt o fa molta nosa.

cos huma donar plantes treball

Donar pa i peres

Significa pegar, castigar o donar un cop a algú sense arribar a fer-li gaire mal, sovint amb la intenció de fer-lo entrar en raó.

donar plantes maneres de dir

Donar un gla per cagar un roure

Significa donar una cosa amb la finalitat d'obtindre'n una altra de més valor.

donar plantes maneres de dir

Donar un rave

Donar una carabassa, una negativa. Significa rebutjar una proposta, una petició o una pretensió d'algú. La frase prové de l'ús de certes verdures i fruites en el refranyer popular per simbolitzar el rebuig.

plantes maneres de dir

Donar [a algú] per a peres

Castigar-lo, fer-lo entrar en raó d'una manera violenta

maneres de dir plantes donar

Donar [a un] canyamons

Significa donar un menjar especial o abundant a algú, normalment en un dia de festa, de celebració o d'aniversari.

donar plantes maneres de dir

Donar-ho tot, el sac i les peres

Significa donar més del que caldria o cedir a totes les demandes d'una persona que resulta massa exigent.

donar plantes maneres de dir

Donar-li comí

[Comí: llavor aromàtica del comí ((Cuminum cyminum), Es diu d'algú que va sempre als mateixos llocs i amb la mateixa gent. L'origen d'aquesta dita prové de l'antigor i de pràctiques agrícoles i supersticioses: Costumisme animal: Es donava comí als coloms o a les gallines amb l'esperança que prenguessin afició a la casa i no s'allunyessin. D'aquí ve la idea de quedar-se sempre al mateix lloc.

donar plantes maneres de dir

Dones i magranes, d’Alcora són les més preciades

Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén

llocs persones plantes

Dormir com una rabassa

Dormir molt profundament

maneres de dir plantes dormir

Dormir com una soca d’olivera

Dormir profundament

plantes maneres de dir

Dos homes i una ceba fan un mercat

plantes persones

Dos plats de carabassa, no fan ni un dit de grassa

Es diu d'aquelles coses que fan molt d'embalum i tenen poca substància o són inútils

menjar plantes

Dret com un all [o test com un all]

Referint-se a l'home: Molt dret, que manifesta tenir molt de vigor

maneres de dir plantes persones

Dret com un pi

Molt dret

maneres de dir plantes

D’arbre roín, roïns fruits

Es refereix als mals exemples que donen alguns adults amb el seu comportament

plantes

D’arròs

Sense pagar, sobretot referit a un espectacle

maneres de dir plantes

D’un esbarzer ix una rosa

Ens recorda que de les situacions més complicades o de les persones més grolleres, en pot sortir una cosa meravellosa. Indica que enmig de la mala astrugança o dels problemes, sempre hi pot haver un detall de bellesa o una solució positiva. S’usa molt quan uns pares que potser són "esquerps" o poc agraciats (l'esbarzer, que té espines i punxa) tenen una filla o un fill bell, educat i bondadós (la rosa).

persones plantes

Eixe és qui inventà les sopes d'all

Quan una persona t'explica que ha descobert orgullosa allò que fa molts anys que existeix.

plantes

Eixe un pel, l'amida, el tronc a amidar, i encara el parteix per la meitat

Aquesta és una dita que descriu a una persona exageradament garrepa o tancada, que porta l'estalvi o la mesquinesa a un extrem gairebé impossible. En resum, es diu de qui és capaç de "partir un pèl per la meitat" per no donar res o per estalviar-se la més mínima despesa.

plantes

Eixerit com un gínjol

Molt eixerit, llest, espavilat

maneres de dir plantes

Eixerit com un pèsol

Molt eixerit, llest, espavilat

plantes maneres de dir

Eixir carabassa

No ser, algú, com s'esperava, no respondre a les esperances que havia fet concebre

plantes maneres de dir

Eixir com un pinyol d'oliva

Sortir disparat

maneres de dir plantes

El bac des de dalt d'una figuera és mortal

plantes

El barranc de l'estepar, murta, baladre i espart

plantes

El bastó adreça el plaçó, però el roure no

plantes

El blat a l'era, la fam a la pastera

[Pastera: recipient de fusta on es pastava i es guardava el llevat]. Significa que quan el blat ja està a l'era (llest per a ser batut i recollit), encara hi ha gana a la casa perquè el cicle de producció no s'ha completat. Expressa que no es pot abaixar la guàrdia ni cantar victòria només per tenir la matèria primera. El procés exigeix temps i esforç: el cereal s'ha de batre, netejar, moldre al molí i coure al forn abans que es convertisca en pa a la pastera.

mesos plantes

El blat curt o llarg pel juny ha de ser segat

Indica el moment òptim per a la collita: el blat, independentment de si ha crescut alt o ha quedat més curt, s'ha de segar al juny. Al juny, el cereal arriba a la seva maduresa total i està a punt per a la sega abans que la calor extrema de juliol faci malbé el gra. S'evita deixar-ho per al mes següent per protegir els treballadors i les bèsties de les altes temperatures.

camp mesos plantes

El blat el dóna déu, la farina el moliner

Fa referència a la natura i al clima. Per molt que el pagès treballi la terra, la pluja, el sol i el creixement de la planta depenen de factors naturals fora del control humà. Recorda que la natura només dona la primera matèria. Perquè esdevingui un aliment aprofitable (la farina per fer el pa), cal la intervenció de l'ofici, l'enginy i l'esforç de l'home a través del molí.

camp déu donar oficis plantes

El blat en el graner, sempre té mercader

Posa en relleu el valor del cereal com un bé de primera necessitat que no perd mai l'interès del mercat. El blat ben emmagatzemat és una assegurança econòmica per al pagès. Com que el pa és la base de l'alimentació, sempre hi haurà algú disposat a comprar el blat, sigui quin sigui el moment de l'any.

oficis plantes

El blat gitat, fa plantar a l'amo

L’interés pel benefici fa espavilar-se. Es cereals que es dobleguen per l’abundància de gra fan que el propietari es pose mans a l’obra per segar la collita.

camp plantes

El blat, primerenc o tardà, pel juny s'ha de segar

La sega sol ser en juny, perquè al juliol ja fa massa calor

plantes mesos camp

El bolet de maig, és bo per matar un gavatx

Vol dir que els bolets de primavera no són tan comestibles com els de la tardor.

animals mesos plantes

El bolet i el moixernó de l'octubre és el millor

Si ha plogut és la millor època per recollir-los

plantes mesos

El bolet neix per l'octubre, però és fill de l'agost

Es diu perquè per a que surtin els bolets abans ha de ploure per l'agost

mesos plantes

El bolet que hi ha cucs, no mata

Si els animals se’l mengen, és perquè és mengívol

plantes animals menjar

El bolet terrerol, mai no va tot sol

plantes

El bon aller, pel març o el febrer

camp mesos plantes

El bon ametller floreix pel gener

Sol florir cap al final del gener o al començ del febrer, i és indicatiu de si el fred va avançat o endarrerit

mesos camp plantes

El bon blat, prompte és picat

Els ocells, com tothom, trien el millor. La idea és extensiva a qualsevol concepte, article o persona

plantes bona animals