Tema
plantes
2.669 refranys catalogats sota aquest tema.
Any de naps, pocs maldecaps
Hi haurà una bona collita
any camp plantes
Any de neu, any d'oli
Si les nevades es prodiguen en hivern i primavera, es poden esperar collites abundoses.
any oratge plantes
Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat
L’any nevador li dóna més saó a la terra i, l’estova i a més a més la seva permanència a les teulades, assenyalarà les possibles goteres
oratge camp any casa plantes
Any de neu, any de gra
La neu en general és beneficiosa per a l'agricultura, ja que actua com una pantalla que disminueix la irradiació nocturna i al fondre's a poc a poc fa que l'aigua s'aprofiti en la seva totalitat. Sovint elimina insectes perjudicials. A la primavera fa que el sòl no s'escalfi rapidament, frenant així el rebrot de la vegetació i per tant estalviant el risc per gelades tardanes. Quan les nevades troben la planta avançada la poden ajeure.
any oratge plantes
Any de neu, oli per tot arreu
Quan neva espaiadament, la terra s’assaona: s’estova i emmagatzema humitat de la que es nodriran les oliveres
any oratge plantes
Any de neus allargades, any de poques garbes
Les neus que es dilaten en el temps assaonen bé la terra i poden arribar a podrir les arrels d’algunes plantes
oratge camp any plantes
Any de neus, any d'olives
Quan neva espaiadament, la terra s’assaona: s’estova i emmagatzema humitat de la que es nodriran les oliveres
plantes oratge any
Any de nevada, any d'oliada
Quan neva espaiadament, la terra s’assaona: s’estova i emmagatzema humitat de la que es nodriran les oliveres.
any oratge plantes
Any de panís, vi agre.
vinya plantes any
Any de pebrassos, mentides a cabassos
[pebràs = rovelló, esclata-sang]. Els aficionats a alguna activitat solen ser fanfarrons, sobretot els caçadors, els pescadors de llinya i els buscadors de fongs
any plantes caça
Any de peres, mal per les eres
Ensenya que quan hi ha una gran collita de fruita (com ara les peres), sol ser un mal any per als cereals i el blat (les eres). Reflexiona sobre l'equilibri agrícola: la terra i el clima solen afavorir una cosa o l'altra, fent que l'abundància d'un cultiu sovint vagi lligada a la manca d'un altre.
any camp plantes
Any de puces, any de blat
Indica una relació directa entre una gran quantitat de puces i una collita de cereals excel·lent. Aquests insectes proliferen ràpidament durant els anys de pluges abundants seguits de temperatures suaus i caloroses. Aquestes mateixes condicions meteorològiques (humitat a la primavera i calor a l'estiu) són exactament les que afavoreixen el creixement òptim del cereal i garanteixen una bona collita.
animals any plantes
Any de rosada, any de forment
La humitat moderada alimenta els cereals
plantes any oratge
Any de rovellons neu fins els collons
La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal.
any oratge plantes
Any de rovellons, neu fins als cullons
La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal
plantes menjar oratge any
Any de serves, mai lo veges
Significa que qui s’alimenta de serves ho fa perquè no té altra cosa que menjar
any menjar plantes
Any de set nevades, blat per les teulades
Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador. Significa que si durant l'hivern neva sovint (simbolitzat pel nombre set, que indica abundància), la collita de blat serà tan abundant que els graners s'ompliran fins a vessar.
any camp oratge plantes
Any de set nevades, s'ordi arribarà a ses teulades
Significa que quan a l'hivern neva molt, la collita d'ordi i de cereals creix amb molta força gràcies a la humitat de la neu. Cada nevada funciona com un reg lent i bo per a la terra.
any oratge plantes
Any plovedor, molta tendror
Quan plou freqüentment i escalonadament al llarg de l’any, la terra produeix abundosament i els fruits, aigualits, resulten molt tendres
oratge any camp plantes
Any que carrega s’esguella
Textualment significa que un any que un arbre o hort fa molta producció, doncs del pes de la fruita a l’arbre se li trenquen les branques... Aplicat a una persona es diu quan peca per excés, quan normalment peca per defecte
maneres de dir plantes any camp
Anys de raves, any de salut
salut plantes any
Apa, company, vós a les cols i jo a la carn
S'utilitza per assenyalar algú que sempre intenta quedar-se amb la millor part d'una feina, negoci o repartiment, mentre que als altres els deixa la feina o la part menys desitjada.
menjar plantes
Apegar-se [algú] com una llapassa
Buscar compulsivament la companyia d'un altre
maneres de dir plantes
Àpit, alls i julivert, qui més hi fa més hi perd
plantes menjar
Aquesta figa no és per aquest paner
Tractar-se d'una altra qüestió
maneres de dir plantes
Ara per naps, ara per cols
Haver-hi sempre inconvenients que no deixen fer una cosa. Quan no són naps, són cols; per un motiu o altre, adés per un motiu, adés per un altre
plantes maneres de dir
Arbre a terra [o caigut], tothom li fa guerra [o llenya, o hi té dret, o l'estella]
Ho diuen parlant de gent desvalguda que els altres encara procuren despullar aprofitant-se de la seva indefensió
plantes
Arbre ben plantat, dóna bon resultat
Significa que allò que comença amb unes bones bases, cura i dedicació des del principi, acaba oferint fruits excel·lents i resultats positius al final. Fa referència a l'agricultura i a la cura de la terra; si un arbre es planta correctament a l'esquadra, amb bon adob i fondària adequada, creixerà sa i donarà bona collita. S'aplica a qualsevol projecte de la vida, educació o feina on l'esforç inicial determina l'èxit futur.
plantes
Arbre bord no dóna fruit
Significa que allò que és silvestre, no empeltat o d'origen bord no pot produir un fruit bo o cultivat. En sentit figurat, s'aplica a les persones o les accions per indicar que d'una mala naturalesa o origen no se'n poden esperar bons resultats. S'utilitza per parlar de la condició humana, assenyalant que la qualitat d'una persona depèn de la seva essència o origen.
plantes
Arbre d'esplet, un any per l'altre
Descriu la contrarietat o alternança de les collites (esplet), un fenomen biològic molt típic en determinats arbres fruiters i oliveres conegut com a anyivitat.
plantes
Arbre de bon nadiu, pren un pam i en paga cinc
Significa que un bon arbre o una bona planta, a canvi d'un espai mínim o d'una atenció petita, ofereix una gran utilitat, rendiment o fruit abundant. En sentit figurat, sovint s'aplica també a les persones agraïdes que responen generosament a qualsevol petit favor. S'utilitza per lloar la generositat de les persones que, quan reben una mica d'ajuda, ho tornen multiplicat amb escreix.
plantes
Arbre de bona casta pren un pam i en dóna quatre
Significa que un bon arbre o una bona planta, a canvi d'un espai mínim o d'una atenció petita, ofereix una gran utilitat, rendiment o fruit abundant. En sentit figurat, sovint s'aplica també a les persones agraïdes que responen generosament a qualsevol petit favor. S'utilitza per lloar la generositat de les persones que, quan reben una mica d'ajuda, ho tornen multiplicat amb escreix.
bona donar plantes
Arbre de bona casta, pren un pam i per sis basta
Significa que un bon arbre o una bona planta, a canvi d'un espai mínim o d'una atenció petita, ofereix una gran utilitat, rendiment o fruit abundant. En sentit figurat, sovint s'aplica també a les persones agraïdes que responen generosament a qualsevol petit favor. S'utilitza per lloar la generositat de les persones que, quan reben una mica d'ajuda, ho tornen multiplicat amb escreix.
plantes
Arbre dolent no pot donar fruit
Significa que la qualitat d'un acte o persona està determinada per la seva naturalesa interior. Un arbre corrupte o dolent no pot produir, per definició, bons fruits.
plantes
Arbre fruiter abundós vora de camí, agre segur
Indica que si algú ofereix alguna cosa a un preu més rebaixat del que és habitual, és que aquella cosa té algun problema que no es veu a primera vista, talment com un arbre fruiter situat vora un camí que té fruites i ningú no pren aquelles fruites perquè la gent de la zona sap que tenen mal gust.
plantes
Arbre gran, abans el trencaràs que el vinclaràs
Significa que allò que ja és ferm, endurit o de caràcter fix —com una persona gran o amb idees molt formades— és molt difícil de doblegar, de manera que s'acaba trencant o cedint de manera brusca abans de deixar-se convèncer o modificar la seva postura. Fa referència a la rigidesa de les coses o les persones madures. Intentar doblegar el que és rígid sol portar a la ruptura total en lloc de la flexibilitat.
plantes
Arbre molt transplantat, mai ben arrelat
Significa que una persona que canvia molt sovint de lloc, de feina o de casa pateix per trobar estabilitat, ja que li costa d'arrelar-se a la comunitat o al seu entorn, exactament igual que passa amb un vegetal que no s'assenta mai a la mateixa terra.
plantes
Arbre mort tothom l’estella
Ho diuen parlant de gent desvalguda que els altres encara procuren despullar aprofitant-se de la seva indefensió
persones plantes
Arbre que cau, tothom hi fa estelles.
Significa que quan una persona pateix una desgràcia, cau en desgràcia o es troba en una situació de feblesa, tothom s'aprofita de la seva debilitat o li ataca. Descriu una actitud humana negativa on s'ataca o s'aprofiten de qui ja no es pot defensar. Sovint s'aplica en l'àmbit social o polític quan algú poderós perd el seu càrrec o estatus.
plantes
Arbre que floreix, pot donar fruit
Significa que qui té potencial, capacitat o està en edat de fer alguna cosa, té possibilitats d'aconseguir resultats positius (el fruit). Es refereix sovint a persones joves o a projectes que, en mostrar signes de vida o activitat (la flor), poden arribar a ser productius.
plantes
Arbre que no dóna fruit, a terra
Significa que allò o qui no és útil o no serveix per a allò que s'espera, perd el seu valor o s'ha de descartar. S'aplica a situacions, negocis o relacions que no són rendibles o útils, justificant la seva finalització dràstica per no perdre el temps.
plantes
Arbre que no dóna fruits, bo per a la llenya
Significa que allò o qui no és útil o no serveix per a allò que s'espera, perd el seu valor o s'ha de descartar. S'aplica a situacions, negocis o relacions que no són rendibles o útils, justificant la seva finalització dràstica per no perdre el temps.
foc plantes
Arbre que no dóna, al foc para
Significa que un arbre que ja no fa fruit es pot tallar per aprofitar-la seva fusta com a llenya per al foc. Sovint s'aplica de manera irònica a tot allò o aquells qui no reporten cap benefici o utilitat pràctica.r-la seva fusta com a llenya per al foc.
foc persones plantes
Arbre que no dóna, aviat al foc
Significa que un arbre que ja no fa fruit es pot tallar per aprofitar-la seva fusta com a llenya per al foc. Sovint s'aplica de manera irònica a tot allò o aquells qui no reporten cap benefici o utilitat pràctica.r-la seva fusta com a llenya per al foc.
foc persones plantes
Arbre que no floreix, no grana
Significa que si no hi ha un inici o una floració prèvia, tampoc no es pot esperar cap fruit o resultat final. Aquesta dita recull la saviesa de la terra i s'aplica tant a l'agricultura com a la vida general. En agricultura i botànica, un arbre necessita fer flors abans de poder produir fruits o llavors (granar). En sentit figurat indica que per aconseguir una fita o un benefici cal treballar primer i mostrar indicis o esforços inicials.
plantes
Arbre que perd la fulla, talla'l de lluna vella; arbre que la conserva, talla'l de lluna tendra
Indica la millor fase lunar per talar o podar cada tipus d'arbre segons el moviment de la saba: els de fulla caduca es toquen en lluna minvant (vella), i els de fulla perenne en lluna creixent (tendra).
oratge plantes
Arbre que siga trasplantat que siga ben regat
Ens recorda que, quan es canvia un arbre de lloc, és fonamental aportar-li molta aigua. Aquest reg abundant és necessari perquè les noves arrels s'adaptin i arrelin correctament al nou terreny.
plantes
Arbre sense flor, dia sense sol
Compara la tristesa i la manca de vida d'un dia gris amb un arbre que no té flors. En la saviesa tradicional, la flor representa l'alegria, l'esplendor i la promeses de futur de la natura, de la mateixa manera que el sol dóna llum i calor al dia.
oratge plantes
Arbre sense fruita, digues-li llenya
Vol dir que les coses o les persones s'han de jutjar pel profit o el servei real que donen. Si un arbre no fa fruit, perd la seva utilitat principal i només serveix per a cremar.
foc plantes
Arbre sovint mudat, mai ben arrelat
Significa que una persona que canvia molt sovint de lloc, de feina o de casa pateix per trobar estabilitat, ja que li costa d'arrelar-se a la comunitat o al seu entorn, exactament igual que passa amb un vegetal que no s'assenta mai a la mateixa terra.
plantes
Arbre sovint trasplantat no posa arrels
Significa que una persona que canvia molt sovint de lloc, de feina o de casa pateix per trobar estabilitat, ja que li costa d'arrelar-se a la comunitat o al seu entorn, exactament igual que passa amb un vegetal que no s'assenta mai a la mateixa terra.
plantes
Arbre tort quan neix, mai ne guareix
Cal vigilar i corregir els fills des de petits ja que, altrament, després serà tard iniciar la seva educació i molt difícil canviar-ne la inclinació.
plantes
Arbre vell canviat [o mudat] d'aire, no viurà gaire
Indica que els arbres vells, si es trasplanten o es canvien de lloc (mudats d'aire), difícilment sobreviuen. S'utilitza metafòricament per expressar que les persones grans o acostumades a un entorn arrelat tenen grans dificultats per adaptar-se a canvis dràsics, com un canvi de casa, i sovint la seva salut o esperança de vida se'n ressent. Els canvis sobtats d'ambient no són bons per als qui ja són grans.
plantes
Arbre vell fa més ombra que el novell
Significa que les persones grans o amb molta experiència tenen més capacitat, influència o saviesa per ajudar i protegir els altres que no pas els joves. Literalment, un arbre gran i vell té moltes més fulles i branques, i per això dóna un recer molt més ampli que un plançó jove.
plantes
Arbre vell i trasplantat, primer mort que arraïlat
Si es poda severament l’arbre i es rega abundosament, pot sobreviure. Ací es refereix a les persones, que a la vellesa ja hem adquirit uns hàbits crònics impossibles de modificar
plantes vell
Arbre vell trasplantat, mort
No es bo que els vells canviïn de casa, de poble, d'ambient. Arbre vell trasplantat a terra nova, no prova
plantes maneres de dir
Arbre vell, trasplantat a terra nova... no prova
Si es poda severament l’arbre i es rega abundosament, pot sobreviure. Ací es refereix a les persones, que a la vellesa ja hem adquirit uns hàbits crònics impossibles de modificar
vell plantes
Arbre xic si vinclar vols, li faràs donar els seus volts
Fa referència a l'educació o el conreu: és fàcil modelar o ensenyar algú (o alguna cosa) quan és jove i flexible, mentre que si esperes que sigui gran ("arbre vell"), serà molt difícil o impossible canviar-lo sense trencar-lo.
plantes
Arbres fruiters, fes-los a milers
És un consell popular que anima a plantar aquest tipus d'arbres en gran quantitat. A l'antiguitat, l'agricultura tradicional valorava molt l'abundància de fruiters perquè asseguraven el rebost familiar, permetien elaborar conserves i melmelades i servien d'aliment per al bestiar.
plantes
Arbres i amors, mentre tinguen arrels tindran fruits i flors
plantes amor
Arbres vells i bons amics, no en té qui en vol
Vol dir que triga molt un arbre a ser vell i que és molt difícil trobar vertaders amics. Sols el temps i el seny ho aconsegueixen
amistat plantes
Arrabassar un terreny
Destruir les plantes d'un terreny traient-ne fins i tot rabasses i arrels. Arrencar, arrencar de soca-rel
maneres de dir plantes
Arranca les herbes males. Abans que prenguen moltes ales
plantes
Arrea i no et gires bancal [o cabàs] de figues
Significa que davant de les adversitats o problemes continuats, el millor és seguir avançant i treballant sense mirar enrere ni obsessionar-se. Recomana no perdre el temps lamentant-se. Com que les fulles de la figuera poden irritar la pell, girar-s'hi a mirar o remenar mentre es treballa és contraproduent.
plantes
Arrel de falguera mascle, contra els cucs fa miracle
Fa referència a l'ús tradicional d'aquesta planta. Històricament, l'arrel de falguera mascle (Dryopteris filix-mas) s'utilitzava en la medicina popular i l'antiga farmacopea per paralitzar els paràsits intestinals (com les tènies o solitaries), provocant que es desprenguessin de les parets de l'intestí per poder ser expulsats.
plantes
Arrenca l'arbre de la partició, que és de l'amo la perdició
Adverteix sobre el perill de treure o moure els arbres que marquen els límits o les fronteres entre camps, ja que alterar aquestes fites tradicionals portava problemes i pèrdues econòmiques o litigis per a l'amo de la terra.
persones plantes maneres de dir
Arrencar cebes
Joc infantil on jugador s'asseu al terra o a un banc, i els altres damunt seu en filera i ben agafats per la cintura. Un altre jugador fa el rol de pagès que arrenca cebes i ha de fer molta força
maneres de dir plantes foc
Arrima't a bon arbre i tindràs bona sombra
Es refereix al benefici de les bones companyies. Significa que rodear-se de persones sàbies, influents o de bon cor aporta protecció, ajuda i bons consells a la vida.
amistat consells plantes
Arròs a la sorra
Si t’has fixat en el títol, segurament hauràs observat que es llegeix igual d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra. D’això se’n diu palíndrom (del grec palindromos, ‘que torna enrere, que va i ve’).
plantes
Arròs amb rap, caldós o socarrat
El rap és un peix molt saborós
animals plantes menjar
Arròs caldós dura fins les "dos"
Es diu d'alguna cosa que augmenta amb facilitat.
menjar plantes
Arròs caldós per al gat i el gos
L’arròs passat o revingut no sol agradar a quasi ningú
menjar animals plantes
Arròs Caterina, que la carn embafa
Ho diuen per expressar rebuig a la repetició d'alguna menja o d'algun tema i desitjar-ne canvi. En sentit figurat es fa servir per a demanar que es canviï de tema de conversa. S'empra quan el tema actual resulta pesat, avorrit o incòmode, suggerint passar a una altra cosa més lleugera, de la mateixa manera que es prefereix arròs a una carn que embafa.
menjar plantes maneres de dir
Arròs covat, dóna'l al gat
L’arròs passat o revingut no sol agradar a quasi ningú
plantes menjar animals donar
Arròs covat, per al gat
L’arròs passat o revingut no sol agradar a quasi ningú
plantes menjar animals
Arròs de primavera, per l'herba és fem
estacions plantes camp
Arròs i bugada, foc de brasa
Són coses que requereixen escalfor continuada i no un foc potent
plantes menjar foc
Arròs i carn cuinada
menjar plantes
Arròs i tartana, i casaca a la moda
Proclama l’excel·lència d’aquest producte
menjar plantes indumentària
Arròs que fa el ventre gros
S'utilitza tradicionalment per explicar que l'arròs és un aliment molt saciant que omple l'estómac ("fa el ventre gros"), però que alhora és lleuger, no greixós i fàcil de digerir. Això significa que alimenta i reconforta ràpidament sense engreixar ni tibar la roba, la qual cosa el convertia en un plat bàsic, econòmic i accessible.
cos huma menjar plantes salut
Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix.
Tots tres creixen amb aigua i moren a la taula. A més a més subratlla que els aliments cuinats amb aigua (arròs, carbassa, peix) requereixen ser acompanyats amb vi per gaudir-ne plenament.
aigua menjar plantes vinya
Arròs, Caterina, que cada dia carn embafa
Ho diuen per expressar rebuig a la repetició d'alguna menja o d'algun tema i desitjar-ne canvi. En sentit figurat es fa servir per a demanar que es canviï de tema de conversa. S'empra quan el tema actual resulta pesat, avorrit o incòmode, suggerint passar a una altra cosa més lleugera, de la mateixa manera que es prefereix arròs a una carn que embafa.
menjar plantes maneres de dir
Arròs, gall mort i gallina morta
Es pondera les qualitats esplèndides d'algun menjar o convit.
animals menjar plantes
Arròs, peix i meló, volen el vi ben felló
Als menjars consistents els va bé el vi amb cos
animals menjar plantes vinya
Arròs, peix i pebrot volen el vi ben fort
Als menjars consistents els va bé el vi amb cos
plantes vinya menjar animals
Ase garroner, no val quarto ni diner
animals diners plantes
Aspre com un codony
Molt aspre o esquerp; de caràcter eixut
maneres de dir plantes
Bacó grunyidor, la bellota millor
Destaca que, en moltes ocasions, convé tractar bé a persones o assumptes que resulten repulsius
animals plantes
Baixar de la figuera
No saber alguna cosa
maneres de dir plantes
Bajoca amb fils fregalls a mils
plantes
Bajocar d'espioca, molta flor i poca bajoca
plantes
Ballar a la punta d'una canya
Ser molt ballador, que no para quiet o que té molta energia per a la dansa.
plantes maneres de dir
Ballar a la punta d'una figuera
Ser molt ballador, sovint amb agilitat o de manera incansable.
plantes maneres de dir
Bàlsam diví, oli i vi
Són dos productes saníssims per separat, i junts, es compensen en la panxa.
plantes
Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera
La navegació en mar oberta fa capcinejar i oscil·lar fort les embarcacions menudes
mar oficis plantes
Barxeta, raïm i figues.
Poble valencià de la comarca de La Costera
llocs plantes
Batejar amb aigua d'olives
Es refereix a que la vida s'ha de prendre a broma, poca seriositat o frivolitat. Aquesta locució fa un joc de paraules relacionat amb el procés de preparació de les olives, concretament el fet de posar-les en aigua ("batejar-les") per treure'n l'amargor.
plantes
Batre fesols
Fa referència, en sentit literal, a l'acció de colpejar les plantes seques de la llegum per separar el gra de la teca o beina. Ha passat al llenguatge figurat amb diversos significats interessants: 1. Ballar apressadament. 2. Es relaciona amb la idea d'una feina feixuga i polsosa que es fa quan no hi ha res millor per menjar o quan s'està en una situació de precarietat. 3. S'utilitza per desempallegar-se d'algú que molesta o que diu ximpleries.
festa plantes maneres de dir
Bé el poden deixar nadar sense carabassa [carabass = antic flotador]
Es diu de la persona que es val per si mateixa
be plantes
Ben podada l'olivera, es renova tota sencera
plantes camp