Refranys plantes

Aigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi (20 agost) (Les pluges agostines no afavoreixen els cerealn ni la vinya, sinó que baden les espigues iels xinglots del raïm, que ja estàn madurs)

oratge, vinya, sants, plantes, aigua, mesos, camp

Aigua per sant Bernardí lleva pa i no dóna vi [20 maig] (L'aigua no és bona ja pels sembrats i les vinyes encara no la necessiten)

aigua, mesos, plantes, sants, vinya

Aiguardent i figues seques, allioli i pa torrat, fan ballar endimoniat (Són menges molt energètiques)

menjar, plantes

Aire, que se socarra l'arròs!

menjar, plantes

Aixecar-se [o jugar] sobre blat vell (Començar un negoci o un joc amb avantatge. Tenir reserves, tenir coixí)

maneres de dir, plantes, joc

Això és reserva pels dies de bou i arròs

plantes, animals

Això és tan veritat com ara plouen nesples (Es diu d'una cosa que és mentida)

plantes, maneres de dir

Això són faves comptades (Dit d'una cosa certa, que no hi cap posar en dubte)

maneres de dir, plantes

Això són figues d’un altre paner (Això no té res a veure amb el que dèiem)

maneres de dir, plantes

Al blat sancer mai li falta mercader, si no enguany l’any que ve (Siga quin siga el preu del blat, sempre acaba venent-se perquè és un aliment de primera necessitat)

plantes, oficis, menjar

Al bosc hi ha més fulles que arbres

plantes

Al desembre, alls tendres (És quan convé planat-los)

mesos, plantes

Al desganat, dobeu-li alls

salut, plantes

Al febrer cull la taronja i poda el taronger

plantes, mesos, camp

Al febrer, l'home poda l'abrer

camp, mesos, plantes

Al fons [o en el culet] està la mel (Es refereix a les figues, una varietat de les quals es diu “de la gota de la mel”)

menjar, plantes

Al gener, l'oli és a l'oliver

oratge, plantes, mesos

Al juliol la garrofeta porta dol i el raïmet també en vol (Van adquirint maduresa i color)

mesos, plantes, vinya

Al juliol, ni dona ni col (En la calor forta convé evitar els aliments que es corrompen prompte, l’exercici fort i l’excés de calories en el menjar)

animals, mesos, plantes, persones

Al juliol, ni dona ni col, però tant col com dona, a tot temps és bona (Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar sense elles)

bona, mesos, persones, plantes

Al llaurador doneu-li cols (Significa que cal tractar la gent segons llur estament)

oficis, plantes

Al maig el blat puja com un faig

mesos, camp, plantes

Al maig floreix el faig, i canta el gaig

animals, cantar, plantes

Al maig, a segar me'n vaig, ordis però no blats; i al juny la falç al puny

camp, mesos, plantes

Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al carall

oficis, plantes, salut

Al mes de febrer, ja ix l'herba pel recer; al mes de març, per tot lo ribàs

mesos, plantes, camp

Al mes de gener, s'empeny l'oliver, pel febrer el jornal té

mesos, plantes, treball

Al mes de juny, cada fava com al puny

mesos, plantes

Al novembre qui tinga blat que el sembre

plantes, mesos

Al novembre, castanyes

mesos, plantes

Al pa calent, fes-hi un forat i amb oli untat (El pa menjat calent és malsà, però l’oli li lleva tota possible maldat)

plantes, menjar

Al pagès deu-li cols [o A un pagès deu-li cols, i en temps de fang sabates grosses] (Significa que cal tractar la gent segons llur estament)

oficis, plantes, indumentària

Al porc i al meló, calor

plantes, animals, oratge

Al qui pren aigua de setge no li farà mal el fetge (Lloa l’excel·lència d’aquesta planta)

aigua, cos huma, salut, plantes, beure

Al roser, l’amor hi ve

plantes, amor

Al rovelló, cerca-li companyó (El rovelló, esclata-sangs o pebraç sempre es cria en grups o rodals)

plantes

Al sembrar en Poblenou cullen només mitja fava, i la contemplen tot l'any fins que a l'hivern s'acaba (És un dels deu barris que formen el districte barceloní de Sant Martí)

llocs, plantes, camp

Al setembre el blat es sembra

plantes, camp, mesos

Al setembre, carabasses (És el moment de la collita, tant per part dels hortolans com d’alguns mals estudiants)

plantes, mesos

Al setembre, el qui tinga blat que el sembre (És quan s’ha de sembrar)

camp, mesos, plantes

Al setembre, qui tingue blat que sembre (En general, és l’època de la sembra per aprofitar les pluges hivernenques)

mesos, plantes, camp

Al Tarròs mengen arròs (Població de la comarca lleidatana de l'Urgell que pertany administrativament al municipi de Tornabous)

menjar, llocs, plantes

Al temps de les olives, fan nóvio les fadrines (Pel fred del desembre, els pares de les fadrines permetien entrar a casa l’amic o pretendent de la filla)

amor, plantes, parentiu

Al vell, ceba a ell (Els vells solen estar desdentats i no poden rosegar)

plantes, vell, menjar

Al vell, ceba o carabassa a ell (Els vells solen estar desdentats i no poden rosegar)

menjar, plantes, vell

Al vell, rave o carbassa amb ell (No fa molts anys, quasi tots arribaven a la vellesa desdentats i no podien rosegar)

plantes, persones, menjar

Alabeu-vos cols, que hi ha naps a l'olla (Perquè els naps bullits no solen ésser gaire apetitosos i les cols al seu costat fan un bon paper, encara que a voltes tampoc no siguin prou grates)

menjar, plantes

Alabeu-vos [o lloeu-vos] cols hi ha naps a l'olla (Perquè els naps bullits no solen ésser gaire apetitosos i les cols al seu costat fan un bon paper, encara que a voltes tampoc no siguin prou grates)

menjar, plantes

Alba clara per Sant Vicenç, molta fruita per tots indrets (22 gener)

camp, mesos, oratge, plantes, sants

Albercocs porquins, molts i roïns (Aquesta varietat sembla ser molt abundosa)

menjar, plantes

Pàgina 4 de 54.

El Refranyer