`

Refranys plantes

plantes any camp

Any de gra, poca palla; any de palla, poc gra

Quan el gra no es desenvolupa molt, tota la planta és palla

any bona camp plantes vinya

Any de molt bon gra, poc de vi

Les pluges solen produir-se siga en primavera, siga en tardor, rarament en les dues estacions

any camp plantes

Any de naps, pocs maldecaps

Hi haurà una bona collita

oratge camp any casa plantes

Any de neu, any de blat i any de goteres al teulat

L’any nevador li dóna més saó a la terra i, l’estova i a més a més la seva permanència a les teulades, assenyalarà les possibles goteres

any oratge plantes

Any de neu, oli per tot arreu

Quan neva espaiadament, la terra s’assaona: s’estova i emmagatzema humitat de la que es nodriran les oliveres

oratge camp any plantes

Any de neus allargades, any de poques garbes

Les neus que es dilaten en el temps assaonen bé la terra i poden arribar a podrir les arrels d’algunes plantes

plantes oratge any

Any de neus, any d'olives

Quan neva espaiadament, la terra s’assaona: s’estova i emmagatzema humitat de la que es nodriran les oliveres

plantes caça any

Any de pebrassos, mentides a cabassos [pebràs = rovelló, esclata-sang]

Els aficionats a alguna activitat solen ser fanfarrons, sobretot els caçadors, els pescadors de llinya i els buscadors de fongs

plantes camp any

Any de peres, mal per les eres

Significa que quan és bona anyada de fruita, és mala anyada de cereals

plantes any oratge

Any de rosada, any de forment

La humitat moderada alimenta els cereals

plantes menjar oratge any

Any de rovellons, neu fins als cullons

La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal

any menjar plantes

Any de serves, mai lo veges

Significa que qui s’alimenta de serves ho fa perquè no té altra cosa que menjar

oratge any camp plantes

Any de set nevades, blat per les teulades

Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador

oratge any plantes

Any de set nevades, s'ordi arribarà a ses teulades

Cada nevada representa per a la terra de cultiu un reg suau i durador

oratge any camp plantes

Any plovedor, molta tendror

Quan plou freqüentment i escalonadament al llarg de l’any, la terra produeix abundosament i els fruits, aigualits, resulten molt tendres

maneres de dir plantes any camp

Any que carrega s’esguella

Textualment significa que un any que un arbre o hort fa molta producció, doncs del pes de la fruita a l’arbre se li trenquen les branques... Aplicat a una persona es diu quan peca per excés, quan normalment peca per defecte

maneres de dir plantes

Apegar-se [algú] com una llapassa

Buscar compulsivament la companyia d'un altre

plantes maneres de dir

Ara per naps, ara per cols

Haver-hi sempre inconvenients que no deixen fer una cosa. Quan no són naps, són cols; per un motiu o altre, adés per un motiu, adés per un altre

plantes

Arbre a terra [o caigut], tothom li fa guerra [o llenya, o hi té dret, o l'estella]

Ho diuen parlant de gent desvalguda que els altres encara procuren despullar aprofitant-se de la seva indefensió

plantes

Arbre d'esplet, un any part altre

Vol dir que l'arbre que un any fa molt de fruit, l'altre en fa poc o gens

persones plantes

Arbre mort tothom l’estella

Ho diuen parlant de gent desvalguda que els altres encara procuren despullar aprofitant-se de la seva indefensió

plantes

Arbre que no dóna fruit, a terra

Les coses i les persones que no donen profit, prompte tenen una mal fi

plantes foc

Arbre que no dóna fruits, bo per a la llenya

Les coses i les persones que no donen profit, prompte tenen una mal fi

foc persones plantes

Arbre que no dóna, al foc para

Les coses i les persones que no donen profit, prompte tenen una mal fi

plantes persones foc

Arbre que no dóna, aviat al foc

Les coses i les persones que no donen profit, prompte tenen una mal fi

plantes vell

Arbre vell i trasplantat, primer mort que arraïlat

Si es poda severament l’arbre i es rega abundosament, pot sobreviure. Ací es refereix a les persones, que a la vellesa ja hem adquirit uns hàbits crònics impossibles de modificar

plantes maneres de dir

Arbre vell trasplantat, mort

No es bo que els vells canviïn de casa, de poble, d'ambient. Arbre vell trasplantat a terra nova, no prova

vell plantes

Arbre vell, trasplantat a terra nova... no prova

Si es poda severament l’arbre i es rega abundosament, pot sobreviure. Ací es refereix a les persones, que a la vellesa ja hem adquirit uns hàbits crònics impossibles de modificar

amistat plantes

Arbres vells i bons amics, no en té qui en vol

Vol dir que triga molt un arbre a ser vell i que és molt difícil trobar vertaders amics. Sols el temps i el seny ho aconsegueixen

maneres de dir plantes

Arrabassar un terreny

Destruir les plantes d'un terreny traient-ne fins i tot rabasses i arrels. Arrencar, arrencar de soca-rel

maneres de dir plantes foc

Arrencar cebes

Joc infantil on jugador s'asseu al terra o a un banc, i els altres damunt seu en filera i ben agafats per la cintura. Un altre jugador fa el rol de pagès que arrenca cebes i ha de fer molta força

consells amistat plantes

Arrima't a bon arbre i tindràs bona sombra

Es refereix al benefici de les bones companyies

animals plantes menjar

Arròs amb rap, caldós o socarrat

El rap és un peix molt saborós

menjar animals plantes

Arròs caldós per al gat i el gos

L’arròs passat o revingut no sol agradar a quasi ningú

menjar maneres de dir plantes

Arròs Caterina, que la carn embafa

Ho diuen per expressar rebuig a la repetició d'alguna menja o d'algun tema i desitjar-ne canvi

plantes menjar animals donar

Arròs covat, dóna'l al gat

L’arròs passat o revingut no sol agradar a quasi ningú

plantes menjar animals

Arròs covat, per al gat

L’arròs passat o revingut no sol agradar a quasi ningú

plantes menjar foc

Arròs i bugada, foc de brasa

Són coses que requereixen escalfor continuada i no un foc potent

menjar plantes indumentària

Arròs i tartana, i casaca a la moda

Proclama l’excel·lència d’aquest producte

plantes salut cos huma menjar

Arròs que fa el ventre gros

Alimenta, fa tapó i infla, per això és bo contra la diarrea

plantes maneres de dir menjar

Arròs, Caterina, que cada dia carn embafa

Ho diuen per expressar rebuig a la repetició d'alguna menja o d'algun tema i desitjar-ne canvi

animals menjar plantes vinya

Arròs, peix i meló, volen el vi ben felló

Als menjars consistents els va bé el vi amb cos

plantes vinya menjar animals

Arròs, peix i pebrot volen el vi ben fort

Als menjars consistents els va bé el vi amb cos

maneres de dir plantes

Aspre com un codony

Molt aspre o esquerp; de caràcter eixut

animals plantes

Bacó grunyidor, la bellota millor

Destaca que, en moltes ocasions, convé tractar bé a persones o assumptes que resulten repulsius

mar oficis plantes

Barca molt marinera mareja els arbres i el patró al darrera

La navegació en mar oberta fa capcinejar i oscil·lar fort les embarcacions menudes

llocs plantes

Barxeta, raïm i figues.

Poble valencià de la comarca de La Costera