plantes

All bullit, gust perdut

Perd el sabor i la consistència

menjar plantes

All cru i vi pur passen el porc de segur [porc difícil de digerir]

La coentor de l’all reclama vi, i el vi dóna energia i ajuda la digestió

plantes vinya menjar animals

All cuit, all perdut

menjar plantes

All en dejú, remei segur

L’all mata molts microbis patògens del sistema digestiu. Segons la tradició, un gra d'all a primera hora serveix per a tot: Depurar la sang i millorar la circulació. Matar els cucs de l'estómac (els paràsits). Prevenir refredats i pujar les defenses.

menjar plantes salut

All i vi, remei dels pobres

Fa referència a com les classes populars utilitzaven històricament productes quotidians, barats i assequibles com a medicina casolana davant la impossibilitat de pagar metges o apotecaris. S'utilitzava sovint com a medicina tradicional per combatre els refredats i curar la tos, aprofitant les propietats antisèptiques i antimicrobianes de l'all cru.

plantes salut vinya

All i vi, remei roí

Antigament es deia per fer mofa de les solucions de salut que feia servir la gent de classe baixa. Es considerava un remei "roí" (dolent o groller) perquè no utilitzava els fàrmacs elaborats pels apotecaris. Tot i el matís despectiu de la paraula "roí", el saber popular el continuava aplicant de manera molt habitual com a xarop casolà eficaç per a calmar la tos i els refredats.

plantes salut vinya

All per all, al forcall

[forcall = forc, rastre, trena, penjoll d’alls]. Significa que amb constància s’aconsegueixen objectius

plantes

All que bota de morter, no el vull per a res

plantes

All, cargol i col; el cargol pica l'all i l'all pica la col.

Aquesta és una coneguda endevinalla, embarbussament o dita popular catalana que fa referència a la recepta tradicional dels cargols amb all i col. La frase juga amb la paraula "pica" (de picar/fer salsa o de mossegar) per descriure la combinació dels ingredients.

animals menjar plantes

All, per què no ets fi? Perquè no em van sembrar per Sant Martí

11 novembre. S’ha de sembrar a la tardor, per garantir un sabor suau i de qualitat. Tradicionalment, el moment de la plantació determina la qualitat de l'all: sembrar-lo en aquesta data dóna un all més fi, mentre que altres dates com l'Advent o el gener produeixen alls més coents.

camp mesos plantes sants

All, picava

Tal vegada faci referència a les seves fonts sulfuroses

plantes

Allà en les cebes, t’aguarde

Es refereix a una proposició de cita amorosa

amor maneres de dir plantes

Allioli negat, dóna'l al gat

Rebutja la salsa feta amb alls i oli si no està ben lligada.

animals donar plantes

Allò que a l'agost madura, al setembre ho assegura

Els fruits maduren amb la calor i al setembre es mengen

plantes camp mesos

Allò que brolla fa borbolla

plantes

Allò que es perd en la pansa, es guanya en la figa

Unes coses compensen unes altres, ja que la vida és una alternança de bones i males èpoques

plantes

Alls crus i vinet pur fan passar el part segur

plantes salut vinya

Alls i ceballot volen vi fort.

L'all i la ceba convidaven a beure i el vi també encoratjava i enardeix.

plantes vinya beure

Alls i pebre, vi volen beure.

Sembla que els bons menjars han d'anar acompanyats del vi.

plantes vinya beure

Alls piquen i cebes couen.

menjar plantes

Alls plantats en lluna nova, de grans un cove

Quan la lluna comença a créixer, atreu les plantes i les fa créixer, com les marees; quan decreix, retarda el creixement vegetatiu

oratge plantes

Alls plantats en lluna nova, un cop nascuts, un cove

Quan la lluna comença a créixer, atreu les plantes i les fa créixer, com les marees; quan decreix, retarda el creixement vegetatiu

plantes oratge

Alls secs couen, sebes tendres piquen, cards verds taquen i secs punxen

plantes

Alls secs piquen, alls tendres couen.

plantes

Als porcs més lletjos, els millors aglans

Es diu quan considerem que algú que no s’ho mereix viu millor que nosaltres mateixos

menjar animals plantes

Alt com un pi

Es diu d'una persona molt alta

maneres de dir plantes

Alzina i dona, de cent una de bona

Un poc misòginament, ve a dir que poques persones, com pocs troncs de carrasca, tenen rectitud

persones plantes

Alzina que no floreix pel juny, tot l'any el porc gruny

Els garrins protesten l’any que l’arbre que ha de proveir-los l’aliment no ha donat producció d’aglans

mesos plantes camp animals

Am diners torrons i amb dacsa esclafitons

Vol dir que en diners es pot comprar tot

diners maneres de dir plantes

Amb alls i vi fort no em fa por la mort

Considera saludables els alls i el vi.

plantes salut vinya

Amb bon sol, bat en juliol

Ens donen informació del lloc i el temps de la batuda, en general.

camp mesos oratge plantes

Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi; tan fi que cargols, figues i naps vegis nedar

Són aliments difícils de pair i s'han d'acompanyar amb begudes fortes. Recomana beure vi en lloc d'aigua quan es mengen cargols, figues i naps. L'expressió "tan fi que cargols, figues i naps vegis nedar" (o "nedant") és una exageració humorística que suggereix que el vi ha de ser molt clar i lleuger, gairebé transparent, com si els aliments hi estiguessin nedant a dins.

aigua animals menjar plantes vinya+1

Amb castanyes, vi de Pasqües.

Les castanyes es mengen en temps de fred i per això és bo que vagin acompanyades de bon vi.

plantes vinya

Amb ceba i amb pa a Judes van desmamar

La tradició diu que el deixeble traïdor fou desmamat amb truita de ceba i que sempre més en va menjar; la rabior de la ceba li va enverinar el cos i l'ànima i d'ací el seu procedir.

menjar plantes

Amb diners carxofes, i amb papers milotxes

Qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no poden

plantes diners

Amb diners, carxofes; quant més, més grosses

Qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no poden

plantes diners

Amb diners, carxofes; si en vols més, para el cabàs

Qui té disponibilitat econòmica aconsegueix allò que altres no poden

diners plantes

Amb el formatge peres i amb la carn cireres

plantes menjar

Amb el teu senyor no vulgues partir peres, perquè et menjaràs les verdes i ell les madures

Significa que en les baralles o disputes amb el superior o amb el poderós, aquest surt sempre guanyador

plantes persones consells

Amb els fesols [o mongetes] porc i amb el porc vi fort

plantes vinya animals menjar

Amb farigola, malves i grans de rosari, es planta un ric herbolari

Destaca les virtuts medicinals i curatives d'aquestes plantes. És un refrany sobre la necessitat de tenir herbes a mà. Farigola (Timó): Coneguda per les seves propietats digestives, antisèptiques i respiratòries. Malves: Molt apreciades per les seves propietats emol·lents, útils per suavitzar la gola i la pell. Grans de rosari (o "rosariet"): Fa referència a la planta Coix lacryma-jobi o altres de llavors dures utilitzades tradicionalment en remeis casolans.

plantes

Amb l'enciamet, hi cau bé el traguet

menjar plantes vinya

Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust

plantes vinya beure

Amb les olives de terra tindràs mal oli a la gerra

Les olives caigudes ja estan massa madures i esclatades o massa seques o florides

menjar plantes

Amb malves et cures?, mal vas

Joc de paraules. Fer malves vol dir estar mort i enterrat. La dita suggereix, de manera pessimista o irònica, que si l'únic remei per a una malaltia és la malva, la recuperació és improbable, ja que s'apropa la mort.

mal plantes salut

Amb malves, aigua i un morter, apotecari vull ser

Fa referència a l'ús tradicional de la malva en la medicina popular per les seves propietats emol·lients i calmants. Històricament, s'ha utilitzat per calmar la tos, irritacions de gola, acidesa d'estómac i problemes intestinals, actuant com a laxant suau. La dita destaca que, amb els elements més bàsics (la planta, aigua i morter), es pot preparar un remei eficaç.

aigua oficis plantes salut

Amb oli a les piques, les cases són riques

L’oli d’oliva emmagatzemat és una valuosa moneda de canvi

plantes casa diners

Amb paciència i una canya, no en queden ni les verdes

Amb paciència i sacrifici s’arriba a assolir algun objectiu

dites menjar plantes

Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir

Considera saludables els alls i el vi.

menjar mort plantes salut vinya

Amb temps i palla [o paciència] maduren les nesples ]o les nespres]

Les coses ben fetes ocupen el seu temps. Cal saber esperar. Les coses s'han de fer sense còrrer, amb el temps i una canya tot es fa, tot vol temps i paciència.

plantes temps

Amb tomàtecs, ous i foc qualsevol pot fer-se coc

plantes menjar

Amb tu pa i ceba

Quan es vol a una persona s'está més disposat a afrontar penalitats conjuntament

plantes menjar

Amb una figa a l'ull

Fer molt bé una activitat sense massa esforç

cos huma plantes maneres de dir

Amb vent netegen el blat, i amb càstig el pecat

Significa que les dificultats o correccions (el "vent" a l'era o el "càstig") són necessàries per eliminar el que és dolent o inútil (la palla o el pecat), deixant només el que és valuós o net. Té un sentit moralitzant, sovint lligat a l'educació.

camp oratge plantes

Ametler abundós de vorera de camí,

plantes

Amic, una figa et vaig guardar, però com que no et vaig veure, me la vaig menjar

plantes amistat

Anar a l'all

Anar a mal viatge

maneres de dir plantes

Anar a mamar una ceba

És una expressió col·loquial, especialment utilitzada al País Valencià, per dir-li a algú que marxi o que desaparegui de la vista. És una fórmula de rebuig que equival a enviar algú a fer la mà, a pastar fang o a escampar la boira, indicant molèstia.

plantes

Anar a menjar cireres

Anar-se'n per malalt un de la colla de segadors

maneres de dir salut plantes oficis

Anar a torrar castanyes a l'altre barri

plantes

Anar amb mitja de seda i lligacama de jonc

Portar el vestit compost de peces desiguals, unes bones i les altres dolentes, o tenir una bona casa mal moblada

maneres de dir indumentària plantes

Anar cagant tomaques

Fer alguna cosa de pressa i amb molta urgència. Anar com cagalló per sèquia, anar com una ventureta

maneres de dir plantes

Anar com un gínjol

Caminar molt bé. Se sol dir de les persones grans. Anar lleuger, trempat, espavilat, anar com un pèsol, no pesar les carns ni els anys

maneres de dir plantes

Anar damunt fulla

Estar en bona situació, anar vent en popa, prosperar

maneres de dir plantes diners

Anar davall fulla

Anar pels recons, tenir desgràcia

plantes maneres de dir

Anar de son cap, com les carabasses

Obrar de capritx, sense aconsellar-se ni refrenar-se per ningú

maneres de dir plantes

Anar dret com un all

Dit de qui camina molt dret, generalment perquè és orgullós. Anar tibat, enravenat, rígid; anar dret com un ciri, com un fus, com una post

maneres de dir plantes

Anar estarrufat com una col

Fer-se el fanfarró

maneres de dir plantes

Anar meló

Anar begut

maneres de dir beure plantes

Anar més perdut que un barb en un rostoll

No saber, algú, on és o com ha de fer una cosa que se li demana

maneres de dir plantes animals

Anar mudat com un margalló

Molt mudat, molt ben vestit

maneres de dir plantes indumentària

Anar per damunt com l'oli

Tindre vanitat

maneres de dir plantes

Anar-se'n com fruita

Gastar-se molt aviat

plantes maneres de dir

Anar-se'n com les carabasseres

Créixer o anar molt ràpidament

maneres de dir plantes

Anar-se'n com un regalissier

[regalissier: vendedor de regaliz (regalíssia)]. Fa referència a retirar-se amb mal humor, expressant queixa o descontentament, acompanyat sovint de sorolls o paraules de protesta.

plantes maneres de dir

Anar-se'n com una carabassera

Perdre's alguna cosa molt de pressa

plantes maneres de dir

Anar-se'n per les carabasseres

Desviar-se de la conversa. Divagar

plantes maneres de dir parlar

Anar-se'n per les faves de Cullera [O anar-se'n a les faves de Cullera]

Divagar; desviar la conversa

llocs maneres de dir plantes

Anar-se'n tot per les bardisses

Perdre's els diners en despeses inútils

maneres de dir plantes diners

Anar-se'n un sac

Deixar escapar el gra, etc., per un forat

maneres de dir plantes

Any d'avellanes, any de neu

Es creu que existeix una relació entre unes i altres,

any oratge plantes

Any de bacores, poc blat

Això diuen. Indica que quan les figueres produeixen moltes bacores (les primeres figues que surten a l'estiu), acostuma a ser un senyal que la collita de blat serà dolenta o escassa. Sovint s'utilitza com a indicador meteorològic o de cicle natural, ja que l'abundància d'aquests fruits primerencs sol estar lligada a primaveres humides o condicions que després no afavoreixen el creixement del gra.

menjar plantes

Any de beixest, any de faves

És creença populars que l'any beixest és abundant en faves.

any plantes

Any de bolets, any d'ovelles esguerrades

La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal

any animals plantes menjar

Any de bolets, any de castanyes

La proliferació de fongs ve emparellada amb la maduració de les castanyes

menjar plantes any

Any de bolets, any de freds

La proliferació de fongs en general és anunciadora de rigor hivernal

menjar plantes any oratge

Any de bolets, any de pobrets

Els bolets és conseqüència de ploure molt i per contra es fan malbé la resta de productes del camp que perjudica els llauradors. Significa que les temporades de molta proliferació de bolets solen coincidir amb anys de fred intens o de penúries econòmiques. Històricament, s'associava l'abundància d'aquests fongs a la tardor amb èpoques on les collites agrícoles havien sigut dolentes i la gent necessitava recórrer als boscos per complementar la seva alimentació.

any camp menjar plantes

Any de cireres, poc blat a les eres

El desig i la necessitat d'una bona collita de blat ha fet que es miressin altres plantes i animals com a indicadors de les perspectives de collita. No plou a la primavera.

any camp plantes

Any de dargues, any de poques garbes

Les neus i els gels auguren un mal any per a les collites

oratge any camp plantes

Any de figues de flor, any de tristor

El primer fruit de la figuera sembla ser molt indicatiu

any plantes

Any de figues de flor, any que plou

El primer fruit de la figuera sembla ser molt indicatiu

plantes any oratge

Any de figues, no te'n rigues

Adverteix que una collita abundant de figues sol indicar un any sec, poc plujós, cosa que sovint comporta una mala collita de gra i un anyada difícil en general.

any oratge plantes riure/plorar

Any de figues-flors, campanes amb plors [o any de plors]

Significa que si un any hi ha una producció abundant de figues-flors (les primeres figues, també anomenades bacores o figaflors), la collita de blat serà dolenta. La dita relaciona la gran producció de figaflors amb un any sec i poc productiu per als cereals, la qual cosa provoca plors, és a dir, penúria o tristesa.

any camp plantes campana riure/plorar

Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà

Si el fred ve tard, pot gelar les plantes quan ja han mogut o flor

any oratge plantes vinya

Any de gelades any d'erades

Significa que un hivern fred i amb moltes gelades afavoreix una bona collita de cereals. El fred intens elimina les larves, insectes i plagues amagades a la terra. Les gelades trenquen els terrossos de terra, oxigenen el sòl i faciliten l'acumulació d'aigua de desglaç. Tot això garanteix un creixement òptim del blat o l'ordi, assegurant molta feina a l'era (l'espai on es batia el gra).

any oratge plantes

Any de gelades, any de pelades

Si el fred ve tard, pot gelar les plantes quan ja han mogut o florit i perdre les collites

oratge plantes any

Any de gra, el riu buit i el camí banyat

Si hi ha abundor en el sembrat i no plou, el cultivador s’esforça perquè no li falte aigua de reg

any camp plantes

Any de gra, poca palla; any de palla, poc gra

Quan el gra no es desenvolupa molt, tota la planta és palla

plantes any camp

Any de magranes, any de blat

Això diuen. Si la tardor ve acompanyada d'una gran abundància de magranes ben madures, indica que les condicions meteorològiques del cicle anterior (pluja i sol en els moments justos) han estat òptimes. Una bona florida i maduració del magraner solia ser el preludi que la terra estava en un estat excel·lent per a un cicle de cereals abundant i de molta qualitat.

any menjar plantes

Any de molt bon gra, poc de vi

Les pluges solen produir-se siga en primavera, siga en tardor, rarament en les dues estacions

any bona camp plantes vinya