oratge

Bonica la lluna vella, bonica la lluna nova, més no en tires tros a l’olla

oratge

Botxorno fred i tavernera vella, no moriran de set

[Botxorno: Vent de llevant]. Ni la tavernera et deixarà sense vi, ni el vent, sense aigua.

oratge beure

Braser que no dóna calor, per a què el vull jo?

oratge donar

Broma baixa a Canigó, tramuntana al Rosselló

[Canigó = muntanya del Pirineu en el Rosselló, comarca històrica catalana administrativament al sud de l'estat francès]. Indica que quan el cim del Canigó està cobert de núvols baixos (boira/broma), és un signe gairebé segur que la tramuntana bufarà amb força a la plana del Rosselló. És un refrany de previsió meteorològica local.

llocs oratge

Broma baixa per Santa Àgata, senyal de pedregades a l'estiu

5 febrer. El dia de Santa Àgata, el dia pot ser de dur hivern, de fred, pluja i neu. Pel que sembla la nevada en aquest període beneficia el camp. Es poden produir boires, senyal de pedregades a curt i llarg termini, en dies consecutius a la data.

oratge sants

Broma espessa a Força Real, tramuntana i gregal

Força Real és un llogarret prop de les Corberes (Massís entre el Rosselló i el Llenguadoc)

oratge

Bromes de garbí, gregaló fi

Les "bromes" de garbí són eixos núvols baixos que venen del sud-oest. En general, la nuvolositat que tapa cims muntanyosos sol ser anunci de pluja o d'humitat.

oratge

Bromes en rodó, vent o neu en abundor

oratge

Brot d'abril no omple barril

La florida és tardana.

mesos oratge

Brusques de gener, bon any mos ve

[Brusca = pluja menuda}. La «brusca» o plugin d'aquest mes beneficia l'agricultura.

any bona mesos oratge

Bufa el garbí, l'aigua és aquí

És un pronòstic meteorològic tradicional que indica que quan bufa el vent de garbí (sud-oest), la pluja és imminent o molt probable. Tot i que el garbí sovint és un vent càlid, en certs contextos, especialment si ve acompanyat de núvols, anticipa un canvi de temps ràpid i l'arribada de precipitacions.

aigua oratge

Bufa en Joan de Narbona? no tindràs mar bona

[Joan de Narbona: Personificació del vent de tramuntana]. És una lliçó de meteorologia popular per als mariners i pescadors de les nostres costes, especialment a les Balears i la zona nord de la Comunitat Valenciana. El refrany és un avís clar: Vent fred i fort: Quan aquest vent comença a bufar, la mar es pica ràpidament. Perill per a la navegació: "No tindràs mar bona" significa que les onades seran altes i el trajecte, perillós o impossible per a les barques xicotetes.

llocs oratge mar

Bugada estesa, sol espera

Si fa sol s'eixugarà de pressa.

oratge treball

Cabres que en mal temps esternuden, bon temps anuncien

Predicció meteorològica popular on s'associa l'esternut de les cabres amb un canvi positiu del temps. L'esternut de les cabres durant un episodi de mal temps (pluja, fred) és un senyal que la tempesta s'acabarà i arribarà el bon temps.

oratge

Cada boira de gener una pluja pel maig sol ser

Indica que les boires durant el mes de gener són un presagi positiu que augura pluges beneficioses per al camp durant el mes de maig.

mesos oratge

Cada cosa al seu temps, com la neu el mes de desembre

Indica que les coses cal fer-les o abordar-les quan toca

oratge mesos temps

Cada dia muda el vent, i l'home, [o la persona] cada moment

Es refereix als canvis en la naturalesa humana

persones oratge

Cada dia tenim un dia més

oratge

Cada gelada al mes de març, una ploguda al mes de maig

Si les pluges de maig són ideals perquè reguen quan ha de venir la calor, les gelades de març alimenten lentament la terra abans del bon temps primaveral

oratge mesos

Cada gota d'aigua [que plou] té on caure

Significa que tota cosa o persona, per insignificant que sembli, té la seva utilitat i una missió a acomplir. S'utilitza sovint per destacar que res és inútil i que tot té el seu lloc o paper en el món, o per justificar que cada acció tindrà una conseqüència.

aigua oratge

Cada gota de pluja fa el seu fang

Significa que totes les accions, per petites que siguin, tenen una conseqüència o efecte. S'utilitza per destacar que els actes individuals, positius o negatius, contribueixen al resultat final.

oratge

Cada gota de pluja té un arbre que l'espera

Subratlla la connexió natural entre l'aigua i la vida vegetal, indicant que tot allò que cau troba el seu lloc o finalitat.

oratge plantes

Cada gota que plou, a la mar o al pou

Recomana no desaprofitar l’aigua. Significa que tota l'aigua de la pluja, tard o d'hora, acaba sent aprofitada o arriba al seu destí final, ja sigui al mar o a les reserves subterrànies. S'utilitza sovint per destacar que cap gota d'aigua és inútil o per expressar conformitat amb el temps plujós.

aigua oratge mar

Cada peix té la seua cua

Cada persona es reuneix amb els seus semblants, que cada persona tria els seus companys i amics.

animals oratge

Calçada cap a sant Magí, la pluja ja és aquí.

19 agost. [calçada = nuvolada fosca que indica pluja]. indica que una nuvolada fosca (calçada) en aquesta data prediu pluja imminent. Forma part de les dites populars relacionades amb Sant Magí, sovint lligades a l'arribada de les primeres pluges d'estiu.

mesos oratge sants

Calçada en dimecres, pluja abans de festes

[ Calçada: bromes o una faixa de núvols que indica canvi de temps imminent]. Indica que si apareixen núvols o calitja (calçada) a ponent durant la posta de sol d'un dimecres, és molt probable que plogui abans del cap de setmana.

aigua festa oratge setmana

Calendari nou assenyala l'aigua quan plou

Fa referència a la certesa de la pluja. Indica que un calendari nou (o el pas del temps) és el que finalment confirma si plou, és a dir, que les previsions es compleixen quan l'aigua cau realment. S'utilitza sovint per destacar que les coses s'han de jutjar pels fets i no per les anticipacions.

aigua oratge

Calent desembre, calent gener, fred segur per febrer

Ací, calor s’ha d’interpretar com poc fred

mesos oratge

Calor d'hivern, foc de la llar

La sola calor vertadera de l’hivern no la dóna el sol ni la roba sinó el foc

foc estacions oratge

Calor de maig, valor dóna a l’any

Anuncia un clima normal

oratge mesos

Calor en febrer? En Pasqua tremolaré

Indica que l'hivern "no ha passat" i es cobrarà el deute més tard. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit

festivitats oratge

Calor pel desembre, calor pel gener, fred fort pel febrer

Ací, calor s’ha d’interpretar com poc fred

oratge mesos

Calor pel gener, fred pel febrer

Les premisses relaten que si el mes de desembre i el de gener són anormalment càlids, el febrer serà extremadament fred, seguint la premissa que arriba el fred.

mesos oratge

Calors de Nadal són frescors per Pasqua

25 desembre. Si no fa fred quan correspon és que ve endarrerit. Expressa la creença tradicional que si el temps és inusualment càlid durant el Nadal, la primavera següent (Pasqua) serà freda o inestable.

festivitats mesos oratge

Cama d'aranya

Ploure amb gotes menudes

oratge maneres de dir

Camí rosat, als tres dies banyat

La rosada o rou és indicativa que l’ambient està carregat d’humitat i que possiblement precipitarà

oratge

Caminant se'n va el fred

oratge

Candelera clara, fa bon fred encara

2 febrer. Estem al cor de l'hivern. La Candelera és el "termòmetre" oficial de l'hivern i ens diu si la primavera és a prop o si encara hem de cremar molta llenya.

festivitats mesos oratge

Candelera clara, fred farà encara

2 febrer. Estem al cor de l'hivern. La Candelera és el "termòmetre" oficial de l'hivern i ens diu si la primavera és a prop o si encara hem de cremar molta llenya.

festivitats mesos oratge

Candelera clara, fred hi ha encara

2 febrer. Estem al cor de l'hivern. La Candelera és el "termòmetre" oficial de l'hivern i ens diu si la primavera és a prop o si encara hem de cremar molta llenya.

festivitats mesos oratge

Candelera clara, hivern hi ha encara

2 febrer. Estem al cor de l'hivern. La Candelera és el "termòmetre" oficial de l'hivern i ens diu si la primavera és a prop o si encara hem de cremar molta llenya.

estacions festivitats mesos oratge

Candelera espessa, guarda't sa cabeça

2 febrer. Si per la Candelera està núvol, farà fred

festivitats oratge

Candelera rasa, l’hivern no es mou de casa

2 febrer. Estem al cor de l'hivern

estacions festivitats mesos oratge

Candelera, fred davant i fred darrera

2 febrer. Estem al cor de l'hivern. Indica que l'hivern tindrà un període fred intens, ja sigui abans o després d'aquesta data. Significa que el fred fort és inevitable: si no fa fred els dies anteriors, en farà els posteriors.

festivitats mesos oratge

Cant de la "rana" porta tramuntana.

Són moltes les bèsties que, segons el poble, pronostiquen el temps. La granota anuncia el vent.

animals cantar oratge

Cant d’ànec a la matinada, pluja a la vesprada

[Ànec: Au palmípeda (Anas platyrhynchos), de potes curtes i de bec aplanat]. Avisa del mal temps. Indica que si se senten els ànecs al matí, és un senyal que plourà durant la vesprada. És una expressió tradicional de la saviesa popular valenciana que utilitza el comportament dels animals per predir canvis en l'oratge, generalment associant-ho amb l'arribada de mal temps.

animals oratge

Cant d’esparver a la matinada, vent o aigua a la vesprada

[Esparver: Au de presa (Accipiter nisus)]. Indica un canvi de temps imminent, concretament l'arribada de vent o pluja (aigua) durant la tarda si se sent un esparver cantar al matí.

animals oratge

Cap a casa que cauen gotes

El seu origen està lligat on les condicions meteorològiques han marcat el caràcter dels habitants. Aquesta frase s'utilitza cada dia i reflecteix una actitud serena davant del que és inevitable.

casa oratge

Cap barco s’ha quedat al mar per falta de vent, ni en port per falla de gent

Confirma que la raó de ser d’un barco és el moviment constant, d’ell i de les persones. Destaca la importància de la constància i l'esforç humà per sobre de les circumstàncies adverses. Significa que, amb voluntat i iniciativa, es poden superar la falta de mitjans (vent) o la falta d'ajuda (gent), fomentant el moviment i l'acció continuada en la vida i la feina.

gent oratge mar

Cap d'any gelat, any de molt blat

1 gener. Indica que si fa molt fred o glaça per Cap d'Any, la collita de cereals serà molt bona. Es basa en l'observació que el fred intens a l'hivern és necessari per matar plagues i endurir la terra, assegurant el blat per a tot l'any.

any camp oratge plantes

Cap d'any gelat, molt pa assegurat

1 gener. La humitat moderada alimenta els cereals

any camp oratge plantes

Cap d'Any nevat, bon any assegurat

1 gener. La humitat moderada alimenta els conreus

any bona camp oratge

Cap d'Any serè, tot l'any va bé

1 gener. La gent de la gleva considerava dolenta la pluja de Cap d'Any. Creien que anunciava mala ventura

any oratge

Cap de broma

Fa referència a una broma (núvol) que passa ràpidament i deixa caure una forta ruixada.

cos huma oratge maneres de dir

Cap vaixell s'ha quedat en altamar per falta de vent, ni en port per falta de gent

Confirma que la raó de ser d’un barco és el moviment constant, d’ell i de les persones. Destaca la importància de la constància i l'esforç humà per sobre de les circumstàncies adverses. Significa que, amb voluntat i iniciativa, es poden superar la falta de mitjans (vent) o la falta d'ajuda (gent), fomentant el moviment i l'acció continuada en la vida i la feina.

oratge mar

Capa esquerdada no guarda el fred

Les coses que no estan en perfectes condicions donen més problemes que solucions

oratge maneres de dir

Caragol trau les banyes que ix el Sòl

És una popular cançó infantil tradicional valenciana i catalana. La lletra continua sovint dient: «Ningú passa la vida que passa, el senyor caragol, que no paga el lloguer de la casa». Hi ha diverses versions com «Cargol treu banya, puja a la muntanya». Es creu que cantant-li al cargol, aquest perdrà la por i treurà les banyes de la closca. Diu que «ix el sol» perquè, tot i que el cargol surt amb la humitat, el moment en què el sol comença a treure el cap és quan millor se'ls veu caminar.

animals oratge

Cargols pel camí, la pluja tenim aquí

S'utilitza per predir pluja quan es veuen cargols als camins, ja que aquests animals surten amb la humitat.

animals oratge

Carnaval gelat, espiga granada

oratge plantes festivitats

Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit

Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer

menjar mesos festivitats oratge

Carnestoltes fresques, blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit

Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer. Significa que, tot i coincidir amb una època de festa i disbauxa com el Carnestoltes, sovint arriba en moments de l'any on els aliments són escassos i cars (el "blat a vint-i-vuit"). El missatge apunta que moltes persones participaven de les celebracions passant gana.

festivitats menjar mesos oratge

Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran

festivitats oratge

Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades [o eixutes]

És una manera de consolar la gent que celebra la festa al carrer

festivitats oratge

Carregar-se el temps

Amagar-se la llum del sol o la lluna per motiu dels núvols

oratge maneres de dir

Carrer banyat, calaix eixut

Quan plou, els comerciants no fan venda perquè la gent sol posar-se a cobert

oratge

Carrers [o dies] molls [banyats o mullats], calaixos eixuts

Significa que, quan plou (carrers mullats), la gent no surt a comprar, fet que provoca que els comerciants tinguin pocs ingressos o vendes (calaixos buits o eixuts).

aigua diners oratge

Casa empenyorada, collita pedregada

casa oratge

Cau sutja; és que sent pluja

[sutja = sutge, sutze; la brutícia empegada en els fumerals]. La sutja dels fumerals s’estova per la humitat ambient i pesa, cau parcialment i pot encendre’s fàcilment fumeral amunt

oratge

Caure aigua per l'amor de Déu

S'utilitza per expressar que està plovent molt, intensament i amb abundància.

aigua déu oratge maneres de dir

Caure com sapet de tronada

S'utilitza per descriure algú que arriba a un lloc de manera sobtada, inesperada o inoportuna, com si hagués caigut del cel sense avisar. La imatge prové de la creença popular que, durant les fortes tempestes (tronades), les pluges intenses feien sortir molts sapets (gripaus petits) del terra o dels amagatalls. Com que apareixien de cop per tot arreu després del tro, semblava que haguessin "caigut" amb la pluja.

animals oratge

Caure dimonis de punta

Significa ploure o pedregar amb molta intensitat i força, especialment quan va acompanyat de trons i llamps.

oratge maneres de dir

Caure la nit

Fer-se de nit. Descriu el moment en què el dia s'acaba definitivament i la foscor s'estén sobre el paisatge.

oratge maneres de dir

Caure un aigua a rolls

[Roll: Raig d'aigua o d'un altre líquid que brolla amb força d'un orifici o obertura]. S'utilitza per indicar que plou amb molta intensitat i en gran quantitat.

aigua oratge maneres de dir

Caure un aigua de Déu Misericòrdia

Significa ploure moltíssim, amb gran intensitat o abundància. S'utilitza per descriure una pluja forta i generosa, sovint considerada beneficiosa.

aigua déu oratge

Caure una aigua de Maria Santíssima

Significa ploure moltíssim, amb gran intensitat o abundància. S'utilitza per descriure una pluja forta i generosa, sovint considerada beneficiosa.

aigua oratge maneres de dir

Caure una cortina d'aigua

Significa ploure molt intensament. Descriu una precipitació torrencial o una tempesta forta on la pluja és tan densa que sembla una cortina contínua.

aigua oratge maneres de dir

Caure [o fer] quatre gotes

Significa ploure molt poc, escassament i durant poc temps. És una expressió popular per descriure una pluja feble o fugaç, sovint utilitzada quan cauen gotes grosses i esparses sense arribar a fer una tempesta.

oratge maneres de dir

Caure'n mes que en Zafra

Utilitzada per a descriure que està plovent moltíssim, una pluja intensa i torrencial. També s'utilitza per descriure una situació en què algú rep una pluja de cops, de crítiques o d'insults de manera massiva i contínua. L'origen prové d'un episodi històric: el setge de la ciutat de Zafra. Durant els conflictes bèl·lics (especialment a la Guerra de Successió o les Guerres Carlines), la ciutat va rebre un bombardeig tan intens de projectils i canonades, dient que varen "rebre per totes bandes".

llocs oratge maneres de dir

Ceba [o pluja] de Cap d'Any, fa bon averany

1 gener. Ho diuen per al·lusió al costum de tallar dotze trossets de ceba i posar un gra de sal damunt cada un, en la nit de cap d'any, per afinar quins seran els mesos plujosos o secs de l'any venidor

festivitats oratge plantes

Cel a borreguets, aigua a canterets [o a grapadets, o cabassets]

Significa que quan el cel està cobert de núvols petits, blancs i ondulats (cirocúmuls, anomenats "borreguets" o "cabretes"), és molt probable que plogui amb força aviat (aigua a canterets).

aigua oratge

Cel a borreguets, neu a cabassets

Significa que quan el cel està cobert de núvols alts i petits (altocúmuls), semblants a un ramat de borregos o cabretes, és un indici meteorològic de què s'apropa un canvi de temps imminent amb pluja forta o molta neu.

oratge

Cel a borrellonets, neu a cabassets

Indica que quan el cel està cobert de núvols alts i cotonosos (borrellonets o borreguets), que semblen petits xais o flocs de cotó, és un senyal meteorològic de canvi de temps imminent, sovint provocant precipitacions en forma de neu intensa (a cabassets).

oratge

Cel a bultets, aigua a clotets

Significa que quan el cel està cobert de núvols petits, blancs i arrodonits (cirocúmuls), sovint anomenats «borreguets», «bultets», és un senyal meteorològic tradicional que indica una pluja imminent o propera (clotets).

oratge

Cel a pedaços, pluja a cabassos

Quan el cel està cobert de núvols petits, blancs i escampats (anomenats "borreguets" o cel "a pedaços"), sol ser un indici que plourà aviat i amb força ("pluja a cabassos", és a dir, en gran quantitat).

aigua oratge

Cel a petxines, aigua a badines

[Badines: clot en què hi ha aigua embassada]. És un indicador de pluja. Quan el cel està cobert de núvols petits, blancs i arrodonits (que semblen petxines o esquames de peix, tècnicament coneguts com altocumulus o cirrocumulus), vol dir que plourà aviat i amb força, formant tolls d'aigua o badines.

aigua animals oratge

Cel a petxinetes, aigua a les bassetes

Significa que quan el cel està cobert de núvols petits i alts (cirocúmuls), semblants a petxines o esquames ("cel a petxinetes", "roquetes", "rajoletes"), és un senyal meteorològic que indica que aviat plourà ("aigua a les bassetes").

oratge

Cel a roquetes, aigua a bassetes

[roquetes = molts nuvolets blancs]. Es refereix als núvols anomenats altocumulus, que tenen una forma arrodonida i blanca que recorda l'empedrat d'un carrer (les "roquetes"). Indica que la pluja és imminent.

aigua oratge

Cel a roquetes, demà xafarem pastetes

[roquetes = molts nuvolets blancs]. Es refereix als núvols anomenats altocumulus, que tenen una forma arrodonida i blanca que recorda l'empedrat d'un carrer (les "roquetes"). Indica que la pluja és imminent. Les "pastetes" (o "bassetes") fan referència als tolls o bassals d'aigua que es formen a terra després de la pluja.

oratge

Cel aborregat, als tres dies banyat

Indica que quan el cel està aborregat (cobert de núvols alts i blancs, com petits borregos, tècnicament altocumulus), és molt probable que plogui en un termini aproximat de tres dies.

oratge

Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat

Indica que quan el cel està aborregat (cobert de núvols alts i blancs, com petits borregos, tècnicament altocumulus), és molt probable que plogui o neve en un termini aproximat de tres dies.

oratge

Cel aborregat, mariner ajaçat

[ajaçat = ajagut, gitat, enllitat]. Indica que quan el cel està "aborregat" (cobert de núvols petits i blancs, semblants a velló d'ovella o núvols altocumulus), els mariners prefereixen quedar-se al port o ajaguts (ajaçat), ja que el temps és inestable i sol anunciar pluja o mal temps en poques hores.

oficis oratge

Cel amb cassoletes, aigua a bassetes

Significa que quan el cel està cobert de petits núvols, blancs i arrodonits (cassoletes / cirocúmuls), és un indici de pluja imminent o propera (aigua a bassetes).

aigua oratge

Cel amb pedretes aigua a les bassetes

Indica que quan els núvols tenen forma de xicotetes pedres, roquetes, petxinetes o escates (cirocúmuls), s'acosta pluja aviat, omplint els bassals.

aigua oratge

Cel aplomat, neu a muntanya

Indica que quan el cel té un color grisenc, dens i uniforme (característic dels núvols nimbostratus), deixen pluja i una mica més blanquinosa quan estan sota els zero graus perquè descarreguen neu a les zones altes.

oratge

Cel boirós, temps plujós

Indica que si el cel està cobert de boira o boirina (broma), és molt probable que plogui aviat.

oratge

Cel cobert

Ennuvolat, cel molt cobert, cel encabretat. Situació meteorològica en què el cel està totalment o gairebé totalment tapat per núvols, sense deixar veure el sol. Sovint implica llum difusa, absència d'ombra directa i, de vegades, possibilitat de pluja.

oratge maneres de dir

Cel d'escaletes, aigua per les bassetes

Indica que quan els núvols (altocumulus o cirrocumulus) tenen forma d'escaletes, amb un aspecte de franges o graons, com si fossin els llistons d'una escala, s'acosta pluja aviat, omplint els bassals.

aigua oratge

Cel d'ulls de peix

Fa referència a un tipus de cel ennuvolat, generalment caracteritzat per un to gris clar, sovint descrit com un ennuvolat difús que recorda l'aspecte de l'ull d'un peix.

animals oratge

Cel de cotó, llevant bufador

Indica que quan el cel està cobert de núvols petits i blancs, com flocs de cotó (cel aborregat), és un senyal que el vent de llevant bufarà amb força l'endemà o pròximament.

oratge

Cel de panxa de burra, pluja segura

Indica que quan el cel està cobert de núvols grisos, baixos i d'aspecte cotonós —similar a la panxa d'un ruc—, és molt probable que plogui aviat.

aigua animals oratge