No cal abrigar-se més, però tampoc llevar-se roba, perquè l’oratge és incert
Maig té la millor temperatura de l’any i no cal dur damunt molta roba
Encara sol fer fred i les cases es refreden, si no dia, sí de nit, fins ben entrat el mes d’abril
Entrem en el cru hivern i la llum del dia s’allarga una mica
Quan no hi ha lluna, es retira la saba dels arbres de fulla perenne cap a les arrels i decau tota manifestació de la naturalesa. És el moment de podar
Manifesta que l’oratge és canviat
Gran veritat. Es diu llevant importància als esforços inútils
Recomana aprofitar tota la llum diürna de la jornada
Recomana encarar amb serenitat i paciència tots els assumptes, ja siguin pròspers, ja adversos.
Antigament, per protegir-se del fred calia posar-se a prop de les cendres del braser
Entre abrigar-se molt o poc, és preferible molt. A l’inici del segle XX, la gent s’abrigava amb mantes o capes, segons l’economia de cada u
Aconsella als mariners no sortir a navegar durant l'hivern, especialment en dies de fred o gel intens. Recomana prudència per evitar els perills de la mar brava i el mal oratge propis de l'època.
Recomana aquesta roba com la millor per protegir-se del fred
Entre abrigar-se molt o poc, és preferible molt
Fins a ben entrada la calor convé no llevar-se la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos
S’explica ben humorísticament, ja que la flatulència és produïda per la fermentació dels aliments en l’intestí
Aconsella prudència davant els canvis d'oratge. Indica que, encara que no ploga immediatament, si hi ha trons, la tempesta és probable, per la qual cosa no s'ha de portar roba bona que es puga fer malbé. És un avís basat en l'experiència meteorològica popular.
Les pedregades arrasen les collites. Ací es mira la desgràcia humorísticament
Moments dels crepuscles en què a penes hi ha claror de dia
Nadal: 25 desembre. Reis: 6 de gener. [El peu de rei és un instrument, marcat en centímetres i mil·límetres, per fer mesuracions molt exactes]. Sobre l'allargament de les hores de sol. Significa que, durant el curt període entre Nada i Reis, l'allargament de la llum solar és gairebé imperceptible, tot just el que avançaria un "peu de rei" (una mesura molt petita). És una observació sobre el lent inici de l'allargament dels dies després del solstici d'hivern.
Nadal: 25 desembre. Reis: 6 de gener. És el temps de fer fred. Mentre la llum comença a guanyar terreny, el fred de debò és quan realment s'instal·la. Sol ser el cor de l'hivern, quan les matinades són més crues.
Sant Antoni: 17 gener. Sant Sebastià: 20 gener. Per Sant Antoni el dia continua creixent, a un ritme més alt que des del nou any. La temperatura és realment freda. Les temperatures més baixes de l'any es registren entre Sant Antoni i Sant Sebastià.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. Comença l'època de les bones temperatures
Tots Sants: 1 novembre. Nativitat: 25 desembre. En cara que el fred siga més suau que el de gener i febrer, en un any normal, el fred intens i l'hivern s'instal·len definitivament. Assenyala la transició de la tardor cap al fred formal i l'inici de les gelades.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita suggereix que, durant el període comprès entre Tots Sants i Nadal, el temps ideal segons la pagesia seria sec i calmat, sense boires tancades ni vent fort de mestral. Es tracta d'una referència a l'estabilitat atmosfèrica desitjada en aquestes dates.
Tots Sants: 1 novembre. Nadal: 25 desembre. Bàsicament, la dita ens avisa que el temps entre aquestes dues dates és traïdor. Com que les temperatures baixen en picat, la precipitació ja no és la pluja suau de setembre, sinó que sovint es torna neu o aigua-neu, que gela la terra. "Faran prou mal": Si el fred venia acompanyat de molta humitat, els animals tancats podien emmalaltir. Una nevada massa primerenca o una gelada negra podia afectar als conreus i fer malbé la sembra.
Hi ha situacions que poden arribar en qualsevol moment.
S’ha d’actuar en el moment oportú, perquè abans o després serà inútil
Es diu per a incitar algú a moure's, a obrar, a no perdre el temps
És una expressió popular catalana utilitzada per incitar algú a afanyar-se, acabar una tasca o marxar ràpidament, especialment quan el temps s'esgota o hi ha urgència. La part final: "...i la mula no es vol moure" posa èmfasi a la tossuderia o lentitud de la persona.
Desennuvolar-se o desemboirar-se, fer-se més clar i transparent el cel
[Esparreguera (Baix Llobregat). Província de Barcelona]. Quan hi ha boira a 300-700 metres d’altitud, es pot predir que la humitat va acumulant-se en l’atmosfera fins a esdevenir pluja a major altitud
Significa endarrerir-se, posposar-se o trigar molt. S'utilitza col·loquialment per indicar que alguna cosa es demora més del que s'esperava, fent al·lusió a l'espera de la pluja, sovint incerta o molt desitjada.
Ser d'aquells que fan les coses a la callada i a pròpia conveniència
S'utilitza per a descriure una persona que és extremadament pesada, insistent, obstinada o caparruda.
Estar exposat de ple a la claror del sol. . Aquesta expressió s'utilitza generalment per descriure una situació de forta insolació o per indicar que algú es troba en un lloc molt assolellat.
Cel clar, net, serè, transparent, sense núvols
Quan l’estelada titil·la és senyal que hi ha corrents d’aire a gran altitud
Quan l’estelada lluu visiblement és perquè l’atmosfera està calma i la mar, traquil·la
És una expressió que tradicionalment evoca presagis catastròfics, sovint associada a eclipsis solars interpretats com a mals auguris. Aquesta frase simbolitza un temps de caos, sofriment profund i col·lapse de l'ordre natural, descrivint situacions de crisi extrema.
Hi ha anys d’oratge més temperat i igualat i anys d’oratge extremat
Si no plou en tot l’estiu, són previsibles pluges constants o abundoses a l’octubre per acumulació de l’evaporació marina i el seu posterior refredament
Si no plou en tot l’estiu, són previsibles pluges constants o abundoses a l’octubre per acumulació de l’evaporació marina i el seu posterior refredament
Indica que, quan les estrelles semblen titil·lar o “ballar” intensament, és senyal que la tramuntana (vent fort del nord) començarà a bufar. Es considera un pronòstic meteorològic tradicional de mal temps o vents forts.
S'utilitza per assenyalar algú que està despistat o que actua sense trellat, suggerint que la causa és haver trencat el descans dominical.
Les pluges de maig alimenten els cereals dels que s’obtindrà el benefici per a tot l’any
Les pluges de maig alimenten els cereals dels que s’obtindrà el benefici per a tot l’any
Si el fang va gelant-se i gotejant alternativament, va humitejant la terra lentament i facilitant que les arrels n'extraguen millor els nutrients. Per això, sempre que és possible, llauren els camps abans de l'hivern, esperant que els agents naturals s'encarregaran d'afinar-lo.
Adverteix que no s’ha d’esperar bondat de qui se serveix de nosaltres
Si les pluges són generoses, assaonen el sòl i el subsòl
Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut
Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent
Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent
Denota la inestabilitat atmosfèrica d’aquest mes, que repercuteix en l’activitat productiva i econòmica
Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut
Febrer és el mes més curt de l’any i el més fred i perjudicial, sobretot per a la salut. Se’l compara amb els pirates turcs que feien incursions pel litoral mediterrani i segrestaven gent
El febrer, el mes més gelat, ja es nota que s’allarga la llum diürna
Si el gener és atemperat, el febrer sol ser rigorós, i a l’inrevés
Destaca que la neu, que es dissol lentament, nodreix tant els cultius com el fem orgànic
Les pluges de finals de l’hivern nodreixen les espigues de tots els cereals que es recolliran al maig i al juny
Les pluges de finals de l’hivern nodreixen les espigues de tots els cereals que es recolliran al maig i al juny