Refranys oratge

casa, oratge

Cap barco s’ha quedat al mar per falta de vent, ni en port per falla de gent (Confirma que la raó de ser d’un barco és el moviment constant, d’ell i de les persones)

gent, oratge, mar

Cap d'any gelat, any de molt blat (La humitat moderada alimenta els cereals)

plantes, camp, any, oratge

Cap d'any gelat, molt pa assegurat (La humitat moderada alimenta els cereals)

camp, any, oratge, plantes

Cap d'Any nevat, bon any assegurat (La humitat moderada alimenta els conreus)

any, bona, camp, oratge

Cap d'Any serè, tot l'any va bé (La gent de la gleva considerava dolenta la pluja de Cap d'Any. Creien que anunciava mala ventura)

any, oratge

Cap de broma (Broma que passa tot deixant caure una forta ruixada)

maneres de dir, oratge, cos huma

Cap de núvol (Núvol fragmentat del qual cau una gotellada; núvol desprès d’una nuvolada)

maneres de dir, oratge

Cap vaixell s'ha quedat en altamar per falta de vent, ni en port per falta de gent

mar, oratge

Capa esquerdada no guarda el fred [(esquerdada = esgarrada, descosida] (Les coses que no estan en perfectes condicions donen més problemes que solucions)

oratge, maneres de dir

Caragol trau les banyes que ix el Sòl

animals, oratge

Cargols pel camí, la pluja tenim aquí

animals, oratge

Carnaval gelat, espiga granada

oratge, plantes, festivitats

Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n’hi ha que ballen amb el ventre buit (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)

menjar, mesos, festivitats, oratge

Carnestoltes fresques, blat a vint-i-vuit, molts n’hi ha que ballen amb el ventre buit (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)

oratge, mesos, menjar, festivitats

Carnestoltes fresques, el blat a divuit, quants n’hi ha que ballen amb el ventre buit. (Expressa la precarietat d’aliments que sol haver-hi en el mes de febrer)

festivitats, oratge, plantes, menjar, mesos

Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran

festivitats, oratge

Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades [o eixutes] (És una manera de consolar la gent que celebra la festa al carrer)

festivitats, oratge

Carregar-se el temps (Amagar-se la llum del sol o la lluna per motiu dels núvols)

oratge, maneres de dir

Carrer banyat, calaix eixut (Quan plou, els comerciants no fan venda perquè la gent sol posar-se a cobert)

oratge

Carrers [o dies] molls [banyats o mullats], calaixos eixuts (Quan plou, la gent es queda a casa i per això no van a comprar)

oratge, diners, aigua

Casa empenyorada, collita pedregada

casa, oratge

Cau sutja; és que sent pluja [sutja = sutge, sutze; la brutícia empegada en els fumerals] (La sutja dels fumerals s’estova per la humitat ambient i pesa, cau parcialment i pot encendre’s fàcilment fumeral amunt)

oratge

Caure aigua per l'amor de Déu (Ploure en abundància)

maneres de dir, oratge, déu, aigua

Caure com sapet de tronada

animals, oratge

Caure dimonis de punta (Ploure o pedregar amb molta intensitat i amb força, sobretot amb trons i llamps)

maneres de dir, oratge

Caure la nit (Fer-se de nit)

oratge, maneres de dir

Caure un aigua a rolls (Ploure en abundància)

aigua, maneres de dir, oratge

Caure un aigua de Déu Misericòrdia

aigua, oratge, déu

Caure una aigua de Maria Santíssima (Ploure molt)

aigua, oratge, maneres de dir

Caure una cortina d'aigua (Caure molta aigua. Ploure molt)

maneres de dir, oratge, aigua

Caure [o fer] quatre gotes (Ploure escassament i breu)

maneres de dir, oratge

Caure'n mes que en Zafra (Ploure molt)

llocs, maneres de dir, oratge

Ceba [o pluja] de Cap d'Any, fa bon averany (Ho diuen per al·lusió al costum de tallar dotze trossets de ceba i posar un gra de sal damunt cada un, en la nit de cap d'any, per afinar quins seran els mesos plujosos o secs de l'any venidor)

plantes, oratge, festivitats

Cel a borreguets, aigua a canterets [o a grapadets, o cabassets] (Es diu quan els núvols indiquen pluja)

oratge, aigua

Cel a borreguets, neu a cabassets

oratge

Cel a borrellonets, neu a cabassets (Són indicis de neu)

oratge

Cel a bultets, aigua a clotets

oratge

Cel a pedaços, pluja a cabassos

aigua, oratge

Cel a petxines, aigua a badines [Clot en què hi ha aigua embassada] (És un indicador de pluja)

aigua, animals, oratge

Cel a petxinetes, aigua a les bassetes (Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents)

oratge

Cel a roquetes, aigua a bassetes [roquetes = molts nuvolets blancs] (Solen anunciar que pot ploure al cap d’algunes hores)

aigua, oratge

Cel a roquetes, demà xafarem pastetes [(roquetes = molts nuvolets blancs] (Solen anunciar que pot ploure al cap d’algunes hores)

oratge

Cel aborregat, als tres dies banyat (Solen anunciar que pot ploure al cap d’algunes hores)

oratge

Cel aborregat, dins tres dies plogut o nevat (Solen anunciar que pot ploure o nevar al cap d’algunes hores)

oratge

Cel aborregat, mariner ajaçat.[ajaçat = ajagut, gitat, enllitat] (Solen anunciar que pot ploure al cap d’algunes hores)

oratge, oficis

Cel amb cassoletes, aigua a bassetes (Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents)

oratge, aigua

Cel amb pedretes aigua a les bassetes (Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents)

aigua, oratge

Cel aplomat, neu a muntanya

oratge

Cel boirós, temps plujós

oratge

Pàgina 12 de 78.

El Refranyer