El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys oficis
Sempre pesca qui en treu un
oficis
,
mar
Ser bo per al drapaire (No ser bo per a res)
maneres de dir
,
oficis
Ser com el ferrer de Manresa que prenia la mida sense la peça (Ciutat capital de la comarca del Bages a la província de Barcelona)
llocs
,
oficis
Ser com un casa de pagès (Ser molt gran)
maneres de dir
,
camp
,
oficis
Ser escola d’amèn (Dir a tot que si, sense criteri propi)
oficis
,
maneres de dir
Ser fill de bons pares i pregoner
oficis
,
parentiu
Ser més gandul [o gos]que lo jaqueta d'un guarda (Ser molt gandul)
maneres de dir
,
oficis
Ser un bon mercader és més saber comprar que saber vendre
saber
,
bona
,
oficis
Ser un mestre de mestres (Aquell que d'una ciència en sap per ensenyar-ne)
ensenyar
,
oficis
,
saber
Ser un pot d'apotecari (Ser una persona molt malaltissa)
maneres de dir
,
salut
,
oficis
Ser [una cosa] feta de mà de mestre [ o simplement "de ma de mestre" ] (Molt ben feta. Que ha quedat perfècta)
maneres de dir
,
ensenyar
,
oficis
Set caçadors, set pescadors i set jugadors: vint-i-un perduts
caça
,
mar
,
joc
,
oficis
Set de caçador i fam de pescador
mar
,
caça
,
oficis
Si abans que la pluja tens el vent, primer hissa gàbies, mariner [hissar = arborar, desplegar / gàbia = gran vela quadrada] (Recomana evitar la pluja allunyant-se’n)
oratge
,
oficis
,
mar
Si Barcelona s'empobrís i restés sense diners, tornarien a aixecar-la els sastres i els sabaters
diners
,
oficis
,
llocs
Si bufa en Joanet dels ventalls, tindràs, mariner, treballs
oficis
,
mar
,
treball
Si criats t'han de servir, aprèn sempre de sofrir
oficis
Si el ferreter t'entre a casa, fes bona brasa
casa
,
bona
,
foc
,
oficis
Si el llaurador compta, perd diners (Significa que els productes del conreu moltes vegades no compensen el treball que s'hi posa)
oficis
,
diners
Si el llaurador comptarà, no sembrarà
camp
,
oficis
Si el llaurador comptara, no sembrara (Significa que els productes del conreu moltes vegades no compensen el treball que s'hi posa)
camp
,
oficis
Si el pare és botxí, el fill que sigui estiracordetes (Ho diuen per indicar la conveniència que el fill segueixi la professió del pare)
oficis
,
parentiu
Si el pare és comerciant, el fill és cabaler [cabaler = pesseter] (Significa que en una mateixa família tots són similars i que segons com siguen els pares resultaran els fills: bons o dolents, rics o pobres...)
parentiu
,
diners
,
oficis
Si el patró és vell i la patrona no, més pesca la patrona que el patró (Una dona jove sempre és un atractiu per als homes)
mar
,
persones
,
oficis
Si el sol fos jornaler, no matinaria tant i correria com un llebrer (Justifica el sacrifici horari i laboral de qui treballa al camp)
animals
,
oficis
Si els vells fan de dolçainers [o gaiters], què faran los jóvens solters? (Qui no compleix amb els seus deures deixa pensar que tothom és com ell)
persones
,
música
,
oficis
Si en la Candelera el ciri no s’apaga, bon any al llaurador aguarda (Si no plou el 2 de febrer, és indicatiu que les collites medraran)
camp
,
festivitats
,
mesos
,
oficis
Si et vols riure del contrari, de la teua part el notari
riure/plorar
,
oficis
Si l'amo vol estar bé, vagi el fill amb el masover
camp
,
oficis
,
parentiu
Si la gent no sopés, els metges no dinarien.
gent
,
menjar
,
oficis
,
persones
,
salut
Si les dones fossin de pescador, a crits farien tornar els peixos sords
oficis
,
persones
,
mar
Si l’ofici fos honrós no seria per a vós
oficis
Si necessites un bon metge, fia't d'aquests tres: alegria, repòs i dieta moderada
oficis
,
salut
,
alegria
Si no tens sol al balcó, ja et visitarà el doctor (No és el remei infal·lible per a tot, però sí que cura moltes malalties: de la pell, mentals...)
oficis
,
oratge
,
salut
Si no tens sol al balcó, tot sovint tindràs visita d'apotecari o doctor (No és el remei infal·lible per a tot, però sí que cura moltes malalties: de la pell, mentals...)
salut
,
oratge
,
oficis
Si no vols patir amb desfici, dóna als teus fills un ofici (Qui té un ofici trobarà faena allà on vaja)
parentiu
,
treball
,
oficis
,
donar
Si ofici brut vols fer aprèn de ferrer
ensenyar
,
treball
,
oficis
Si per l’octubre fa bon sol, pagès, enfonsa bé el solc (Convé llaurar abans no arriben les pluges)
oratge
,
oficis
,
camp
,
mesos
Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana (25 gener)
mar
,
oficis
,
oratge
,
sants
,
mesos
Si pillos són los soldats més ho són los llicenciats (La soldadesca s’ha d’espavilar per a robar i sobreviure en moments crítics, però els advocats sempre han tingut fama d’apropiar-se béns i immobles dels clients com a pagament pels seus serveis)
justicia
,
oficis
,
persones
Si plou passada la Mare de Déu del llit, el ramader es fa ric (15 agost) (Si plou de mitjan agost en avant, aigualeix el raïm, el qual no produirà bon vi; en canvi, alimentarà els prats d’herba)
festivitats
,
oficis
,
oratge
,
mesos
Si sa lluna jeu, mariner en peu (Anuncia pluja)
oficis
,
oratge
,
mar
Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya
mar
,
oratge
,
oficis
Si vius al carrer Major o és botiguer o senyor
oficis
,
persones
Si vols enganyar el pagès, sembra les faves clares i el mill espès
oficis
,
plantes
,
camp
Si vols ésser mariner, no et venguis per això el terrer
mar
,
oficis
Si vols pescar peix, vés-hi tu mateix
oficis
,
mar
Si vols pescar, fondo has de calar
mar
,
oficis
Si vols pescar, molt enfora tens de calar (En mar obert i en aigües profundes solen viure les espècies de gran talla, al contrari que el peix de roca)
mar
,
oficis
,
animals
Si vols saber quants contraris tens, compta quant n’hi ha del teu ofici (Habitualment, els professionals són competidors entre ells perquè tots voldrien la clientela de l’altre a més de la pròpia)
saber
,
oficis
Pàgina 27 de 29.