Refranys oficis

Qui vol criats, que criï moixos (Ho diu el qui no es considera obligat a complir les ordres que un altre li dóna)

oficis

Quina genteta porta el barco... I anaven pare i fill (Es diu com a crítica de qui critica altres que són com ell)

parentiu, oficis

raginer de vi no ha de ser borratxí

vinya, beure, oficis

Ral a ral, fa el menestral son cabal

oficis, diners

Recepta de metge, consell d'advocat i lletra d'escrivent, ni el diable els entén

diable, oficis, salut

Refredats de gener, no els cura el vinater, però sí el caliver.

mesos, oficis, salut

Rellotge de pagès, de l’una fa migdia, de les dues fa les tres

oficis

Reunió de colombaires, cabàs de mentides (Juntament amb els caçadors, tenen fama d’exagerar les seues proeses)

oficis, persones, caça

Reunió de pastors, ovelles mortes (És una crítica de les reunions, perquè mentre es discuteix no s’actua)

oficis, animals

Roda adormida, poca feina i mal polida (Significa que el terrisser que no fa voltar veloçment la roda, no treu el treball net ni ben fet)

oficis, treball

Sabater "trapacer" canta molt i no fa res

oficis

Sabater amic o parent, calça car i més dolent (Significa que els amics o parents, abusant de la confiança, a vegades tracten pitjor que els desconeguts)

amistat, oficis, parentiu, indumentària

Sabater amic o parent, calçat car i dolent (Adverteix que, qui dona diners per guanyar una amistat o trobar l’amor, en surt mal parat perquè tothom s’aprofita de l’amabilitat)

amistat, diners, oficis, persones, indumentària

Sabater d'escaleta, posa mitges soles i fa d'estafeta

oficis

Sabater de pega, no mastega (Vol dir que els sabaters solen guanyar poc)

diners, oficis, menjar

Sabater pegot, panxa de granota, quan no té diners fa mala carota

oficis

Sabater, que dus la pega al cul!

oficis

Sabates i alcaldes novells, passats els primers dies estrenyen menys.

oficis, indumentària

Saber fer dels set oficis (Saber-ho fer tot, esser bo per a fer moltes i diverses coses)

saber, oficis, treball

Saber més lleis que un advocat (Saber molt de qüestions de Dret)

oficis, justicia, saber, maneres de dir

Saber més que el cul de mestre Vidal (Expressió que s'aplica a aquells qui presumeixen, sense motiu, de saber molt)

saber, ensenyar, maneres de dir, oficis

Saber més que set bisbes (Saber molt; ser experimentat)

maneres de dir, saber, oficis

Saber més que un mestre d'escola (Saber molt. Ser experimentat)

maneres de dir, ensenyar, oficis

Sagnia de febrer, la fa el barber i la cura el fosser

oficis, mesos, mort

Sant Agustí vol que es fili al peu del gresol (28 agost)

mesos, oficis, sants

Sant Camotes era sastre, i quan feia casacons es quedava coll i trinxa, les mànegues i els faldons

oficis

Sant Cebrià el gresol encén, i pateix el fadrí i l'aprenent (26 setembre)

oficis, sants

Sant Joan en dijous, alegria del pagès i afany dels bous (24 juny) (Tota festa alegra els humans, però acumula faena per a les bèsties)

sants, setmana, oficis, mesos, animals

Sant Martí va ésser lladre i després va fer de sastre (11 novembre) (És una manera de dir que els sastres són cars)

mesos, sants, oficis

Santa Anneta de juliol, feu que el fus treballi tot sol (21 juliol)

mesos, oficis, sants

Santa Anneta, ajudeu-me a la filadeta (21 juliol)

mesos, oficis, sants

Sants i curanderos, els de més lluny són millors

oficis, salut, sants

Sardinaler, tot o res

mar, oficis

Sastre d’ull, sastre d’embull. [embull = embolic, baralla, pleit] (Qui improvisa sabent fer bé les coses és que té ganes de fer-les mal)

oficis

Sastre pollastre, cama d’empastre

oficis

Sastre que no roba, no porta roba

oficis

Sastre que no sap fer nus dues vegades cus

oficis

Sastre sense didal, cus poc i mal.

mal, oficis

Sastres i sabaters sempre són dos, els sastres amb un gat, els sabaters amb un gos.

animals, oficis

Sastres i sabaters, amics com gat i gos.

oficis, animals

Sastres i sabaters: molta "palica" i pocs diners

oficis, diners

Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners (Mouen molt les mans i el cos a canvi de poc benefici)

diners, oficis, música

Sastres, putes i músics, de vells són avorrits (Generalment, a la vellesa, deixem de ser innovadors en l’ofici i solem contar les mateixes batalletes que els altres ja coneixen massa bé)

música, vell, oficis

Secret dit a la muller, és com dit al barber

oficis, parentiu

Sedàs clar i garbell espès, fa ric pagès (Significa que cal fer poques porgueres i menys segó, a fi que surti més pa)

oficis, menjar, aigua

Segons canta el rector, respon l'escolà (Vol dir que les persones subordinades solen obrar conforme a l'exemple dels seus superiors)

oficis, cantar, música

Segons la gent, l'encens: - posa, bonyigo, escolà!

gent, oficis

Semblar el ferrer de Benigembla, que ferrant, ferrant, va perdre l’ofici (Es diu referint-se a qualcú que en lloc de progressar en la seva professió o en els estudis, mestost s'hi endarrereix)

llocs, oficis

Sempre és bo que el senyor rector sàpiga de lletra (Vol dir que el qui té càrrec directiu ha de saber treballar en allò que dirigeix)

saber, oficis, ensenyar, bona

Sempre hi ha més doctors que apotecaris (Parlar foradat i donar consells a un altre resulta molt fàcil, cosa que, inclús amb la millor voluntat, no soluciona res)

oficis, salut

Pàgina 26 de 29.

El Refranyer