mar

Qui li fa por la mar no menja peix

Qui vol algun benefici ha de fer algun sacrifici

animals mar

Qui molt pesca algun peix agafa

Significa que la constància, la insistència i la feina repetida tenen recompensa al final. Com més vegades ho provem, més probabilitats tenim d'aconseguir el nostre objectiu. S'aplica per a encoratjar algú que està buscant feina, estudiant per a uns exàmens durs o intentant tancar un negoci. Recorda que els objectius no s'aconsegueixen per art de màgia, sinó insistint sense defallir.

oficis mar

Qui no esca no pesca

Està clar que per collir cal sembrar, i per obtenir favors també cal fer-ne. Amb aquest refrany, a part de dir que amb un ham pelat no enganyarem el peix, els pescadors donaven a entendre que si hom volia algun encàrrec calia pagar abans.

mar

Qui no ha passat port ni mar, no sap a Déu pregar

Significa que els perills dels viatges marítims obliguen a invocar l'auxili de Déu

déu mar

Qui no s'embarca no es mareja

Invita a decidir-se

mar

Qui no s'embarca, no passa la mar

Invita a decidir-se

mar

Qui no sap a Déu pregar, que se’n vaja per la mar

Recomana viure situacions de perill per tal d’apreciar el bé que es té i que, normalment, no s’aprecia

mar déu

Qui no sap de Déu pregar, que vagi pel mar a navegar

Significa que els perills dels viatges marítims obliguen a invocar l'auxili de Déu

mar déu

Qui no tinga res que fer, arme navio o prenga muller

Critica els inactius o els que s’entretenen en alguna tasca estranya o inhabitual per a no avorrir-se

treball mar parentiu

Qui no vol fer bondat, a mariner o a soldat

Normalment es posa soldat o mariner l’aventurer o l’inquiet que no s’acontenta de dur una vida normal i tranquil·la

mar oficis

Qui passa de la proa, cau al mar

Adverteix sobre els perills d'anar massa lluny o de comportar-se amb imprudència en llocs de risc. En un vaixell, anar més enllà de la proa (la part davantera que talla l'aigua) significa anar a l'aigua o perdre l'equilibri. Recorda que qui actua amb temeritat o s'arriscva sense seny, acaba patint un dany segur o un accident. En sentit figurat alerta aquells que volen córrer massa, abusar del seu poder o saltar-se les normes. Recorda que la línia entre l'èxit agosarat i el desastre és molt fina.

mar

Qui passa la mar passa la rosa

[rosa = pallola, rubeola]. Embarcar-se és comparable a passar una malaltia que no mata però que deixa seqüel·les

salut mar

Qui peix pesca, peix menja

Qui és pobre, s’alimenta d’allò que produeix o recull perquè no pot comprar altres aliments

mar animals menjar

Qui pesca amb barca tot ho abarca

mar oficis

Qui pesca amb ham pesca amb fam

oficis mar

Qui pesca el bou per l'abril, no treu peix i perd fil

Es desgasten els ormejos de pesca en canvi de poc benefic

animals mesos mar

Qui pesca en mar pesca treballs

Recorda que la vida a la mar i l'ofici de la pesca són durs, perillosos i plens de dificultats. Treballar al mar exigeix hores llargues de sacrifici amb un resultat que no sempre és segur. El temps canviant i les males condicions de l'aigua porten problemes continus a qui en viu.

oficis treball mar

Qui pesca peix, enganya gitanos i domina ases és més savi que set savis

Destaca la dificultat de dur a terme certes accions que es consideren pràcticament impossibles. Pescar peix: Fa referència a la paciència i sort necessàries per treure profit de l'aigua. Enganya gitanos: Al·ludeix a el poble gitano és molt astut i difícil de trompar. Domina ases: Representa la paciència per tractar amb animals tossuts. Més savi que set savis: Ironitza dient que qui aconseguís fer tot això seria un geni absolut, ja que a la pràctica són tasques quasi irrealitzables.

saber mar

Qui s'ha begut la mar, se pot beure s'estany

Significa que el qui ha fet una cosa extraordinària, en pot fer una de més corrent

mar beure

Qui té barquera, que li vagi al darrera

Indica que qui té un negoci (com una barca o barquera) o una responsabilitat important, ha d'estar a sobre, treballar-hi de valent i cuidar-ne personalment per tal que funcioni. De vegades s'utilitza en sentit figurat en rondalles o cançons populars, referint-se a la constància necessària per festejar algú.

mar

Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar

Fa referència a la servitud i el sacrifici que comporta viure de la pesca o del comerç marítim. Els pescadors han de sortir a feinejar de matinada, molt abans que surti el sol, per aprofitar les millors hores de pesca o per arribar a la llotja. Qui té el negoci al mar, no pot dormir fins tard.

animals dormir mar

Qui té millor esca més bé pesca

mar oficis

Qui té roba és aviat canviat

Es diu del patró que té força xarxes i que en pot canviar tan bon punt ha esguerrat

mar

Qui té roba prompte està vestit

Es diu del patró que té força xarxes i que en pot canviar tan bon punt ha esguerrat

mar indumentària

Qui tira l'art tira la fam

mar

Qui vol pesca si el deix se deixa agafar

[deix : boca]

mar

Rascar la terra

Passar un vaixell frec a frec de la costa

mar maneres de dir

Rellàmpecs al port, aigua al foc

Quan tenim damunt el mal oratge, no convé fer-se a la mar

oratge mar

Saber la carta de navegar

Tenir molta experiència i astúcia

saber mar maneres de dir

Saltar en terra

Passar de dins una nau o de l'aigua a la vorera

mar maneres de dir

Sant Francesc les vetlles porta i Sant Josep se les emporta

Sant Francesc: 4 octubre. Sant Josep:19 març. Marca el període de la foscor i el recés a la vora del foc. A partir del dia de Sant Francesc la gent que treballa al carrer es veia obligada a encendre fanalets per veure-s'hi. El dia s'escurça ràpidament, les famílies i els artesans s'han de tancar a casa més d'hora. Comencen les vetlles, aquelles hores de feina o conversa amb llum artificial abans d'anar a dormir. Amb l'arribada de la primavera, les vetlles s'acaben ("se les emporta").

mesos sants mar

Sardina a l’art, maror a la mar

Significa que la mar moguda (maror) és bona per pescar sardines amb xarxes (art). Quan l'aigua està remoguda, els peixos es despisten i cauen més fàcilment als paranys. És l'equivalent mariner a la dita "a riu revoltat, guany de pescadors".

animals mar

Sardinaler, tot o res

mar oficis

Segons el vent siguen les veles

Quan les coses van bé, per inèrcia, s'aconsella no fer-hi res

oratge mar

Segons el vent s’han de trempar les veles

Aconsella obrar conforme a les circumstàncies i no intentar forçar situacions en les que puguem resultar perjudicats

mar oratge

Seguir les aigües [a una barca]

És una expressió del lèxic nàutic. Significa navegar o nedar exactament darrere d'una altra embarcació, mantenint-se molt a prop de la seva popa i seguint el seu mateix rumb. Fa referència a aprofitar el canal o el rastre que deixa l'hèlix o l'esforç de la primera embarcació.

mar maneres de dir

Sempre pesca qui en treu un

oficis mar

Ser un botxí

Que obra molt cruelment, sense pietat

maneres de dir mar

Ser un braç de mar

Anar vestit molt elegantment, amb molt luxe

maneres de dir mar indumentària

Ser [o estar quiet] [una cosa] com una bassa d'oli

Dit del mar calma, o per extensió, de qualsevol altra cosa en calma

mar maneres de dir

Set caçadors, set pescadors i set jugadors: vint-i-un perduts

Adverteix dels perills de dedicar-se a l'oci o aficions com la caça, la pesca o el joc, assenyalant que qui les practica de manera perduda o viciosa sol acabar amb pèrdues personals o econòmiques. Set caçadors: Representa la perdició del temps i diners en la cacera. Set pescadors: Simbolitza l'afició a la pesca. Set jugadors: Apunta al vici del joc de cartes o apostes .Vint-i-un perduts: La suma total (7 + 7 + 7 = 21) de totes aquestes persones que no tenen trellat ni estalvis pel seu vici.

joc oficis mar caça

Set de caçador i fam de pescador

Fa referència a les necessitats habituals (i l'estil de vida sacrificat) de passar moltes hores a la intempèrie sense garantia de recompensa. Fa referència a dues situacions extremes basades en els tòpics d'aquests oficis tradicionals: Set de caçador: La set intensa de qui camina hores sota el sol per la muntanya. Fam de pescador: La gana voraç de qui passa la nit o llargues hores al mar passant fred.

oficis mar caça

Si a bordo dus dona o dus comanda, posa'ls a bona banda

persones mar

Si abans que la pluja tens el vent, primer hissa gàbies, mariner

[hissar = arborar, desplegar / gàbia = gran vela quadrada]. Recomana evitar la pluja allunyant-se’n

oficis oratge mar

Si al matí trona a la mar, ves-te'n a casa a esmorzar

Un bon consell, ja que és un anunci de tempesta

oratge consells casa menjar mar

Si bufa en Joanet dels ventalls, tindràs, mariner, treballs

Aquesta dita marinera fa referència a la tramuntana, el vent del nord que, quan bufa amb força, complica o impedeix la feina dels pescadors i navegants. En Joanet dels ventalls és una personificació popular del vent de tramuntana, un vell conegut de la gent de mar. De fet, cada zona de la nostra costa té un nom o altre per batejar el vent dolent de la contrada. A Cadaqués és en Joan de Narbona, a Roses, Joan Gavatx, a Tarragona en Joanillo de Prades i a Mallorca se'n diu Joan de sa Bufera (…)

oficis treball mar

Si el patró és vell i la patrona no, més pesca la patrona que el patró

Una dona jove sempre és un atractiu per als homes

mar persones oficis

Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, renta'ls amb aigua de mar

Recomana remis casolans a base d'aigua, sal o aigua de mar per alleujar o curar els molestos ulls de poll (els durons o callositats als peus). Antigament es pensava que els banys salats estoven la pell o treien el dolor de les durícies dels peus.

aigua salut mar

Si els ulls de poll et fan mal, renta’ls amb aigua i sal, i si et piquen els ulls o el nas, amb el colze te’ls fregaràs

Uneix dos refranys humorístics sobre la salut: un consell impossible per als ulls de poll (durícies als peus) rentats amb aigua salada, i la recomanació de fregar-se els ulls amb el colze per no tocar-se'ls amb les mans. Mentre que la primera part és un consell mèdic, on l'aigua amb sal o de mar de vegades s'ha emprat com a remi per als ulls de poll, la segona part és un joc de paraules satíric que et repta a fregar-te els ulls o el nas amb el propi colze, una acció anatòmicament impossible.

aigua cos huma salut mar

Si en dimarts vas a pescar, l'ormeig perdràs i no pescaràs.

setmana mar

Si és gregal i molt dura, pescada segura

oratge mar

Si estar vols mal a ton plaer, ves per mar o pren muller

Navegar o casar-se és perdre una part de la llibertat d’obrar

amor parentiu mar

Si hi ha maror, peix en abundor

Exposa que hi ha qui sap treure partit de situacions no massa clares.

oratge mar

Si la mar arrasa, veste’n a casa, i si s’engola, ves i espigola

Senyala pluja

mar oratge

Si la mar bufa [o buida] fort, senyal de vent del nord

Els vents més potents en la conca mediterrània són els septentrionals: la tramuntana i el gregal

mar oratge

Si la mar s'arrasa fica't en casa

Senyala pluja

oratge casa mar

Si les dones fossin de pescador, a crits farien tornar els peixos sords

El sentit de la dita es basa en una hipòtesi humorística: si les dones fessin l'ofici de pescador (que requereix silenci i paciència per no espantar les presses), cridarien tant que deixarien els peixos sords en lloc de capturar-los. S'emmarca dins el conjunt de dites tòpiques antigues sobre la loquacitat atribuïda al gènere femení.

oficis persones mar

Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana

La Conversió de sant Pau: 25 gener. Aquest vent aconsella no fer-se a la mar. Indica que si bufa la tramuntana en aquesta data, s'espera un hivern fort i persistent que impedeix sortir a pescar, provocant falta d'ingressos i aliments per al pescador.

mesos oficis oratge sants mar

Si plou al mar, amaneix barcella i cabàs

Més val deixar la pesca i retirar-se a terra

oratge mar

Si rellampega a la mar, posa llenya al fogal

És un anunci de pluja en terra a les poques hores

oratge mar foc

Si sa lluna jeu, mariner en peu

Anuncia pluja

oficis oratge mar

Si surts a navegar, no et canses de preparar

mar

Si t'arreplega la calma, del cel guanyaràs la palma

Això és el que deien als mariners que feien llargs viatges a vela, quan les naus es veien, de sobte, obligades a restar immòbils esperant el vent dies i dies

mar

Si ta mare caigués al mar no hauria d'estrany que tots els peixos diguessin: tindrem teca per tot l'any

[Teca: menjar o aliment]. Fa referència humorística (i un poc mordaç) a la corpulència de la mare, assegurant que faria falta un any sencer perquè els peixos se la mengessin. S'utilitza habitualment com una burla molt directa per ofendre algú, comparant-lo amb una nosa o qualificant-lo de persona desagradable. Moltes vegades es canta canviant "ta mare" per un personatge concret o "el senyor rector".

animals mar parentiu

Si tens caudal sobre el mar, no te'n pots fiar

Adverteix que els béns o negocis relacionats amb la mar no són segurs, recordant la inestabilitat i el risc de confiar-se de la fortuna posada en activitats marítimes. La mar canvia molt ràpidament i no es pot controlar. Tenir diners o negocis al mar (com ara mercants o pesca) pot portar a la pèrdua total en poc temps.

mar

Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya

Significa que en fer neu i molt de fred no és bon temps per a pescar. Suggereix que l'aigua es refreda massa, cosa que fa que els peixos estiguin menys actius, per la qual cosa és millor deixar la canya i no pescar.

oficis oratge mar

Si vols a Déu pregar, fica’t a la mar .

Significa que els perills dels viatges marítims obliguen a invocar l'auxili de Déu

déu mar

Si vols aprendre de resar, ves per mar

Significa que l'anar per mar és molt perillós

mar

Si vols ésser mariner, no et venguis per això el terrer

És una lliçó de prudència econòmica i previsió de futur que aconsella no desprendre's mai de les seguretats bàsiques (la terra) per aventurar-se en nous negocis o professions incertes (la mar). Significa que no has de vendre el teu patrimoni, les terres o la llar. La terra representa l'estabilitat i el sustent garantit si les coses van mal dades. La mar simbolitza l'aventura, el risc, la fortuna ràpida però també la inestabilitat, els naufragis i la fam si l'ofici no va bé.

oficis mar

Si vols peix, al mar en creix

Ens recorda que, per aconseguir una cosa, cal esforçar-se i buscar-la directament a la seva font. En la seva essència, ens anima a la proactivitat i a valdre's per un mateix sense esperar que els altres ens facin la feina.

animals mar

Sí vols peixet banyat el culet

De la conveniència d'assumir riscos per aconseguir objectius.

mar

Si vols peixet menjar, la panxeta t’has de mullar

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se

animals cos huma menjar mar

Si vols pescar peix, vés-hi tu mateix

Significa que hem de fer les coses per nosaltres mateixos en lloc d'esperar que els altres ens les facin. En el món dels pescadors, d'on prové la imatge, l'ofici requereix llevar-se d'alba, patir fred i treballar de valent. El refrany fa mofa de qui vol menjar el fruit de la mar de franc sense moure un dit: si realment vols un benefici, t'has d'espavilar tu mateix.

oficis mar

Si vols pescar, fondo has de calar

mar oficis

Si vols pescar, molt enfora tens de calar

Significa que, si es vol aconseguir grans èxits (en els estudis, els negocis o els projectes personals), cal assumir riscos, invertir més mitjans i desplaçar-se lluny de la zona de confort. Literalment significa que el peix petit de roca es troba a prop de la costa, però les espècies grans, valuoses i desitjades viuen en mar obert i en aigües profundes. Per tant, el pescador s'ha d'arriscar a navegar lluny de terra ferma per llançar (calar) les xarxes o els palangres si vol fer una bona captura.

animals oficis mar

Si vols ser un bon pescador lleva't la corbata i pescaràs millor

Cada treball vol els mitjans adequats

bona treball oficis mar

Si vols vaixell, vés amb ell

Les coses s’han de provar abans per a evitar sorpreses

mar

Socaire, feina de jaio

oficis mar treball

S’ham de plata és una alaca que et posa la mar dins sa butxaca

Parla del poder dels diners i del lucre fàcil. L'ham de plata representa el diner o la riquesa emprada com a reclam. Posar la mar a la butxaca significa aconseguir qualsevol cosa o dominar una situació gran i difícil amb facilitat gràcies a la força econòmica.

mar

Tard o d'hora, totes les barques fan aigua

Significa que, a la llarga, tot es fa malbé, falla o mostra els seus defectes, per molt bé que estigui conservat. Procedent del llenguatge mariner, s'aplica per indicar que cap cosa, empresa o persona és exempta de tenir problemes o de patir el desgast del temps.

aigua vell mar

Temps i filada, que el peix picarà alguna vegada

[La filada és l'acció de deixar anar fil o llinya de manera controlada. Significa mantenir l'aparell de pesca ben disposat a l'aigua, donant marge i llibertat perquè el peix actue sense sentir-se pressionat]. Ensenya que cal tenir paciència i constància en allò que fem. Significa que amb el pas del temps i la feina ben feta, al final s'obtenen resultats. Fa referència a la paciència cronològica, a saber esperar que canviï la marea, que es calmi el vent o que arribi el banc de peixos.

temps mar

Temps i veles menen galeres

mar oratge

Tenir a discreció [algú]

Tenir-lo dominat

mar

Tenir aigües

En l'argot mariner (Forària), significa tenir prou espai o distància respecte a la costa. Indica que una embarcació està prou lluny de terra ferma o d'un escull per poder maniobrar, girar, virar (voltejar) lliurement o esquivar qualsevol obstacle sense perill d'embarrancar.

mar maneres de dir

Tenir la guinya

Es diu d’un pescador sense sort

maneres de dir mar oficis

Terra endins

Allunyant-se de la mar

maneres de dir mar

Terra terra

Molt prop de la costa, costejant

maneres de dir mar

Timoner que està alerta, no banya sa coberta

Vol dir que qui posa atenció, cura i diligència en la feina que fa, evita cometre errors, pífies o accidents. Té el seu origen en una explicació marinera: Un bon timoner (qui governa el timó) que està atent a l'onatge i a la direcció del vent, aconsegueix que l'aigua no entri per sobre de la coberta, mantenint el vaixell i els seus ocupants secs i segurs.

oficis mar

Tindre bons pernils

Estar carnós

maneres de dir mar

Tindre mala hòstia

Tindre males intencions

maneres de dir mar

Tindre una llepada

Tindre una certa semblança

maneres de dir mar

Tirador d'art, pescador covard que mai no va en mar

Critica de manera irònica els qui fan feines relacionades amb la mar des de la seguretat de la terra ferma. Fa referència a la tècnica de "tirar l'art" (una xarxa de pesca des de la platja), considerada menys arriscada que sortir a alta mar.

oficis mar

Tirar aigua a mar

S'utilitza per a descriure una acció completament inútil, supèrflua o innecessària, ja que s'està aportant una cosa a un lloc on ja en sobra. Equival a fer un esforç que no servirà de res o a donar coses a qui ja en té en abundància. Sovint s'aplica quan es donen diners o regals a una persona molt rica ("Donar-li un augment a ell és com tirar aigua a mar").

aigua mar maneres de dir

Tirar l'art, feina de bou

mar oficis treball

Tirar l'ham

Procurar enxarciar

maneres de dir mar

Tirar la via

Dirigir-se a un lloc

maneres de dir mar

Tirar pedres al mar

Perdre el temps

maneres de dir mar

Tirar [alguna cosa] a mar

Fer alguna cosa completament inútil

maneres de dir mar

Tocar el clau

Encertar una cosa

maneres de dir mar

Tocar mar

Fer una passejada fins arribar a l’extrem d’una línia imaginària i en aquest cas és el mar

maneres de dir mar