mar

Qui ha de passar barca, no compti jornada

Ho diuen per expressar la inseguretat dels viatges per mar

mar

Qui li fa por la mar no menja peix

Qui vol algun benefici ha de fer algun sacrifici

animals mar

Qui molt pesca algun peix agafa

mar oficis

Qui no esca no pesca

Està clar que per collir cal sembrar, i per obtenir favors també cal fer-ne. Amb aquest refrany, a part de dir que amb un ham pelat no enganyarem el peix, els pescadors donaven a entendre que si hom volia algun encàrrec calia pagar abans.

mar

Qui no ha passat port ni mar, no sap a Déu pregar

Significa que els perills dels viatges marítims obliguen a invocar l'auxili de Déu

déu mar

Qui no s'embarca no es mareja

Invita a decidir-se

mar

Qui no s'embarca, no passa la mar

Invita a decidir-se

mar

Qui no sap a Déu pregar, que se’n vaja per la mar

Recomana viure situacions de perill per tal d’apreciar el bé que es té i que, normalment, no s’aprecia

mar déu

Qui no sap de Déu pregar, que vagi pel mar a navegar

Significa que els perills dels viatges marítims obliguen a invocar l'auxili de Déu

mar déu

Qui no tinga res que fer, arme navio o prenga muller

Critica els inactius o els que s’entretenen en alguna tasca estranya o inhabitual per a no avorrir-se

treball mar parentiu

Qui no vol fer bondat, a mariner o a soldat

Normalment es posa soldat o mariner l’aventurer o l’inquiet que no s’acontenta de dur una vida normal i tranquil·la

mar oficis

Qui passa de la proa, cau al mar

mar

Qui passa la mar passa la rosa

[rosa = pallola, rubeola]. Embarcar-se és comparable a passar una malaltia que no mata però que deixa seqüel·les

salut mar

Qui peix pesca, peix menja

Qui és pobre, s’alimenta d’allò que produeix o recull perquè no pot comprar altres aliments

mar animals menjar

Qui pesca amb barca tot ho abarca

mar oficis

Qui pesca amb ham pesca amb fam

oficis mar

Qui pesca el bou per l'abril, no treu peix i perd fil

Es desgasten els ormejos de pesca en canvi de poc benefic

animals mesos mar

Qui pesca en mar pesca treballs

mar oficis treball

Qui pesca peix, enganya gitanos i domina ases és més savi que set savis

Són coses molt difícils d'aconseguir.

saber mar

Qui s'ha begut la mar, se pot beure s'estany

Significa que el qui ha fet una cosa extraordinària, en pot fer una de més corrent

mar beure

Qui té barquera, que li vagi al darrera

Indica que qui té un negoci (com una barca o barquera) o una responsabilitat important, ha d'estar a sobre, treballar-hi de valent i cuidar-ne personalment per tal que funcioni. De vegades s'utilitza en sentit figurat en rondalles o cançons populars, referint-se a la constància necessària per festejar algú.

mar

Qui té barques a la mar, el gall el sol despertar

Fa referència a la servitud i el sacrifici que comporta viure de la pesca o del comerç marítim. Els pescadors han de sortir a feinejar de matinada, molt abans que surti el sol, per aprofitar les millors hores de pesca o per arribar a la llotja. Qui té el negoci al mar, no pot dormir fins tard.

animals dormir mar

Qui té millor esca més bé pesca

mar oficis

Qui té roba és aviat canviat

Es diu del patró que té força xarxes i que en pot canviar tan bon punt ha esguerrat

mar

Qui té roba prompte està vestit

Es diu del patró que té força xarxes i que en pot canviar tan bon punt ha esguerrat

mar indumentària

Qui tira l'art tira la fam

mar

Qui vol pesca si el deix se deixa agafar

[deix : boca]

mar

Rascar la terra

Passar un vaixell frec a frec de la costa

mar maneres de dir

Rellàmpecs al port, aigua al foc

Quan tenim damunt el mal oratge, no convé fer-se a la mar

oratge mar

Saber la carta de navegar

Tenir molta experiència i astúcia

saber mar maneres de dir

Saltar en terra

Passar de dins una nau o de l'aigua a la vorera

mar maneres de dir

Sant Francesc les vetlles porta i Sant Josep se les emporta

Sant Francesc: 4 octubre. Sant Josep:19 març. Marca el període de la foscor i el recés a la vora del foc. A partir del dia de Sant Francesc la gent que treballa al carrer es veia obligada a encendre fanalets per veure-s'hi. El dia s'escurça ràpidament, les famílies i els artesans s'han de tancar a casa més d'hora. Comencen les vetlles, aquelles hores de feina o conversa amb llum artificial abans d'anar a dormir. Amb l'arribada de la primavera, les vetlles s'acaben ("se les emporta").

mesos sants mar

Sardina a l’art, maror a la mar

La mar agitada (maror) afavoreix la pesquera, ja que els peixos, sacsejats, no s’adonen del perill de les xarxes (l'art).

animals mar

Sardinaler, tot o res

mar oficis

Segons el vent siguen les veles

Quan les coses van bé, per inèrcia, s'aconsella no fer-hi res

oratge mar

Segons el vent s’han de trempar les veles

Aconsella obrar conforme a les circumstàncies i no intentar forçar situacions en les que puguem resultar perjudicats

mar oratge

Seguir les aigües [a una barca]

Navegar o nedar en la mateixa direcció que ella segueix, per popa i molt de prop

mar maneres de dir

Sempre pesca qui en treu un

oficis mar

Ser un botxí

Que obra molt cruelment, sense pietat

maneres de dir mar

Ser un braç de mar

Anar vestit molt elegantment, amb molt luxe

maneres de dir mar indumentària

Ser [o estar quiet] [una cosa] com una bassa d'oli

Dit del mar calma, o per extensió, de qualsevol altra cosa en calma

mar maneres de dir

Set caçadors, set pescadors i set jugadors: vint-i-un perduts

caça mar joc oficis

Set de caçador i fam de pescador

mar caça oficis

Si a bordo dus dona o dus comanda, posa'ls a bona banda

persones mar

Si abans que la pluja tens el vent, primer hissa gàbies, mariner

[hissar = arborar, desplegar / gàbia = gran vela quadrada]. Recomana evitar la pluja allunyant-se’n

oficis oratge mar

Si al matí trona a la mar, ves-te'n a casa a esmorzar

Un bon consell, ja que és un anunci de tempesta

oratge consells casa menjar mar

Si bufa en Joanet dels ventalls, tindràs, mariner, treballs

Aquesta dita marinera fa referència a la tramuntana, el vent del nord que, quan bufa amb força, complica o impedeix la feina dels pescadors i navegants. En Joanet dels ventalls és una personificació popular del vent de tramuntana, un vell conegut de la gent de mar. De fet, cada zona de la nostra costa té un nom o altre per batejar el vent dolent de la contrada. A Cadaqués és en Joan de Narbona, a Roses, Joan Gavatx, a Tarragona en Joanillo de Prades i a Mallorca se'n diu Joan de sa Bufera (…)

oficis treball mar

Si el patró és vell i la patrona no, més pesca la patrona que el patró

Una dona jove sempre és un atractiu per als homes

mar persones oficis

Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, renta'ls amb aigua de mar

L’aigua de mar és bona per a totes les afeccions cutànies

salut mar aigua

Si els ulls de poll et fan mal, renta’ls amb aigua i sal, i si et piquen els ulls o el nas, amb el colze te’ls fregaràs

L’aigua de mar és bona per a totes les afeccions cutànies o de les mucoses

aigua cos huma mar salut

Si en dimarts vas a pescar, l'ormeig perdràs i no pescaràs.

setmana mar

Si és gregal i molt dura, pescada segura

oratge mar

Si estar vols mal a ton plaer, ves per mar o pren muller

Navegar o casar-se és perdre una part de la llibertat d’obrar

amor parentiu mar

Si hi ha maror, peix en abundor

Exposa que hi ha qui sap treure partit de situacions no massa clares.

oratge mar

Si la mar arrasa, veste’n a casa, i si s’engola, ves i espigola

Senyala pluja

mar oratge

Si la mar bufa [o buida] fort, senyal de vent del nord

Els vents més potents en la conca mediterrània són els septentrionals: la tramuntana i el gregal

mar oratge

Si la mar s'arrasa fica't en casa

Senyala pluja

oratge casa mar

Si les dones fossin de pescador, a crits farien tornar els peixos sords

oficis persones mar

Si per Sant Pau fa tramuntana el pescador passarà gana

La Conversió de sant Pau: 25 gener. Aquest vent aconsella no fer-se a la mar. Indica que si bufa la tramuntana en aquesta data, s'espera un hivern fort i persistent que impedeix sortir a pescar, provocant falta d'ingressos i aliments per al pescador.

mesos oficis oratge sants mar

Si plou al mar, amaneix barcella i cabàs

Més val deixar la pesca i retirar-se a terra

oratge mar

Si rellampega a la mar, posa llenya al fogal

És un anunci de pluja en terra a les poques hores

oratge mar foc

Si sa lluna jeu, mariner en peu

Anuncia pluja

oficis oratge mar

Si surts a navegar, no et canses de preparar

mar

Si t'arreplega la calma, del cel guanyaràs la palma

Això és el que deien als mariners que feien llargs viatges a vela, quan les naus es veien, de sobte, obligades a restar immòbils esperant el vent dies i dies

mar

Si ta mare caigués al mar no hauria d'estrany que tots els peixos diguessin: tindrem teca per tot l'any

animals parentiu mar

Si tens caudal sobre el mar, no te'n pots fiar

mar

Si veus neu a la muntanya, pescador, deixa la canya

Significa que en fer neu i molt de fred no és bon temps per a pescar. Suggereix que l'aigua es refreda massa, cosa que fa que els peixos estiguin menys actius, per la qual cosa és millor deixar la canya i no pescar.

oficis oratge mar

Si vols a Déu pregar, fica’t a la mar .

Significa que els perills dels viatges marítims obliguen a invocar l'auxili de Déu

déu mar

Si vols aprendre de resar, ves per mar

Significa que l'anar per mar és molt perillós

mar

Si vols ésser mariner, no et venguis per això el terrer

mar oficis

Si vols peix, al mar en creix

És una invitació a valdre’s per si mateix

mar animals

Sí vols peixet banyat el culet

De la conveniència d'assumir riscos per aconseguir objectius.

mar

Si vols peixet menjar, la panxeta t’has de mullar

Significa que el qui vol obtenir coses valuoses o agradables ha d'esforçar-se

animals cos huma menjar mar

Si vols pescar peix, vés-hi tu mateix

oficis mar

Si vols pescar, fondo has de calar

mar oficis

Si vols pescar, molt enfora tens de calar

En mar obert i en aigües profundes solen viure les espècies de gran talla, al contrari que el peix de roca

mar oficis animals

Si vols ser un bon pescador lleva't la corbata i pescaràs millor

Cada treball vol els mitjans adequats

bona treball oficis mar

Si vols vaixell, vés amb ell

Les coses s’han de provar abans per a evitar sorpreses

mar

Socaire, feina de jaio

oficis mar treball

S’ham de plata és una alaca que et posa la mar dins sa butxaca

mar

Tard o d'hora, totes les barques fan aigua

Significa que, a la llarga, tot es fa malbé, falla o mostra els seus defectes, per molt bé que estigui conservat. Procedent del llenguatge mariner, s'aplica per indicar que cap cosa, empresa o persona és exempta de tenir problemes o de patir el desgast del temps.

aigua vell mar

Temps i filada, que el peix picarà alguna vegada

temps mar

Temps i veles menen galeres

mar oratge

Tenir a discreció [algú]

Tenir-lo dominat

mar

Tenir aigües

Tenir forària, esser lluny de terra una barca per poder voltejar lliurement o «guanyar» qualsevol obstacle

maneres de dir mar

Tenir la guinya

Es diu d’un pescador sense sort

maneres de dir mar oficis

Terra endins

Allunyant-se de la mar

maneres de dir mar

Terra terra

Molt prop de la costa, costejant

maneres de dir mar

Timoner que està alerta, no banya sa coberta

Vol dir que qui posa atenció, cura i diligència en la feina que fa, evita cometre errors, pífies o accidents. Té el seu origen en una explicació marinera: Un bon timoner (qui governa el timó) que està atent a l'onatge i a la direcció del vent, aconsegueix que l'aigua no entri per sobre de la coberta, mantenint el vaixell i els seus ocupants secs i segurs.

oficis mar

Tindre bons pernils

Estar carnós

maneres de dir mar

Tindre mala hòstia

Tindre males intencions

maneres de dir mar

Tindre una llepada

Tindre una certa semblança

maneres de dir mar

Tirador d'art, pescador covard que mai no va en mar

oficis mar

Tirar aigua a mar

Fer alguna cosa completament inútil

mar maneres de dir aigua

Tirar l'art, feina de bou

mar oficis treball

Tirar l'ham

Procurar enxarciar

maneres de dir mar

Tirar la via

Dirigir-se a un lloc

maneres de dir mar

Tirar pedres al mar

Perdre el temps

maneres de dir mar

Tirar [alguna cosa] a mar

Fer alguna cosa completament inútil

maneres de dir mar

Tocar el clau

Encertar una cosa

maneres de dir mar