mar

Pescador de canya, ni perd ni guanya

El pescar amb canya, i en general sense ormeig gros, és feina que dóna poc producte.

oficis mar

Pescador de canya, pescador de gana

De fet pescant amb canya no menjaràs gaire peix

mar oficis

Pescador de canyeta i tocador de reclam, et tocaràs els collons i et moriràs de fam

Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte

oficis mar

Pescador de canyeta, duu prima la panxeta

Significa que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte

mar oficis

Pescador de canyeta, la fam l’apreta

mar oficis

Pescador de llinya i caçador de sardina, és miracle quan ho endevina

Indica que els pescadors de llinya (canya) i els qui busquen sardines depenen massa de la sort o les condicions del mar, fent molt difícil assegurar una bona captura constant.

oficis mar caça

Pescador de llinya, és tard quan dina

Sgnifica que el pescar amb canya, és feina que dóna poc producte

oficis mar

Pescador de llinya, la fam l’aprima

El rendiment que s’obté en la pesca amb canya és ben minso

mar oficis menjar

Pescador de melva, pescador de malva

mar oficis menjar animals

Pescador de nansa fa bona panxa

oficis mar

Pescador de nansa, tot l'hivern a casa

Qui es dedica a la captura de marisc roman inactiu fins a la primavera

mar estacions oficis casa

Pescador de nina, ja és tard quan dina

mar oficis

Pescador de nou tot el mar remou

oficis mar

Pescador de traire sovint beu aigua

mar oficis

Pescador de xixina, tard és si dina el dia que dina

El pescar amb canya, i en general sense ormeig gros, és feina que dóna poc producte.

oficis mar

Pescador i caçador, de béns no gaires

caça mar oficis

Pescador i caçador, fam, fred o calor

Vol dir que els pescadors i caçadors passen moltes penalitats en l'exercici de llurs professions

oficis mar caça oratge

Pescador matiner cala primer

Qui és més diligent que un altre li porta avantatge

mar oficis

Pescador que menja carn, pescador de mal any

Només ha de menjar peix.

oficis mar

Pescador que no crida, alguna espina s'ha engolida

mar oficis

Pescador que no pesca, mel en la bresca

oficis mar

Pescador que pesca un peix, pescador és

Significa que el qui aconsegueix una part d'allò que volia obtenir, ja no es pot dir fracassat

mar animals oficis

Pescador que va a la mar mai no sap si tornarà

mar oficis

Pescador sent fred i calor

En referència a les penalitats d'aquest ofici.

oficis oratge mar

Pescador, caçador i gaiter mai tindran gaire diner

mar caça oficis

Pescador, jugador i bevedor no valen res

joc oficis mar beure

Pescador, ofici de sant: treballs, perills i fam

oficis mar

Pescador, poc guany i molt dolor

mar oficis

Pescant crancs i agafant rates, pescador, posa't sabates

animals oficis mar indumentària

Pescant ningú no es fa ric

mar diners oficis

Pescar amb canya i moldre amb vent vol el seu talent

Són dos oficis que requereixen aptitud i capacitat natural o adquirida.

oficis mar

Pescar amb ham de mosca

mar oficis animals

Pescar amb ham de plata, és la pesca més barata

Significa que, tot i semblar costós, comprar el peix directament amb diners (el "ham de plata") és la forma més econòmica i eficaç de "pescar", ja que t'estalvies el temps, l'esforç i les despeses d'equips que suposa la pesca tradicional. És un refrany que destaca l'eficiència de la compra directa.

mar

Pescar amb l'ormeig eixut no pot pas ésser

oficis mar

Pescar el sol amb el garbell

Treballar en va, fer coses inútils

treball mar

Pescar en aigua térbola

Aconseguir allò que hom es proposava

aigua maneres de dir mar

Pescar molt no vol dir pas ésser bon pescador

mar oficis

Pescar no és feina de dones

oficis mar persones

Pescar per cada malla set peixos

oficis mar

Pescar vol dir paciència

Refrany que significa que cal tenir paciència. Ja ho diu el refrany: amb paciència i una canya, tot es pesca.

oficis mar

Pescat o salvat, el que has tret de la mar, la mar t'ho ha donat [o t'ho has ben guanyat]

Els objectes trobats o rescatats són de qui els cobra

mar

Pesquera i cacera, segura pollera

És a dir, són arts que no porten guany i que els qui les practiquen han de viure en un pla miseriós i pobre.

oficis mar caça

Pixar colònia

Ser pretenciós

maneres de dir mar

Pixar vent

Deixar perdre la vela una part del vent pels bessos de dalt de la pena, quan la barca camina proa a vent

mar maneres de dir

Plats trencats, mar bonança

mar

Pluja i vent, arria les veles al moment

Convé evitar mals majors

oratge mar

Portar aigua al mar

Voler ensenyar a qui més sap

aigua maneres de dir mar ensenyar

Posa la barca a quart o a banda i és segur que no branda

mar

Posar al paire

Maniobrar una embarcació de vela per tal de que resti al paire

mar maneres de dir

Posar en surada

Posar una embarcació en disposició de mantenir-se sobre l'aigua i navegar

maneres de dir mar

Posar en vent

Orientar les veles segons la direcció del vent

mar maneres de dir

Posar hams, [o Tirar hams a la mar]

Fer les gestions preparatòries per a obtenir alguna cosa

mar

Posar portes al mar [o al camp; o a la muntanya]

La immensitat del mar o la llibertat del camp/muntanya fan impossible tancar-los amb una porta. Fa referència a fer una feina vana, absurda o inútil. S'utilitza per indicar que algú tracta d'impedir, controlar o limitar una cosa que, per la seva pròpia naturalesa, és impossible d'evitar o tancar.

camp mar

Posar-se a la capa [o navegar a la capa]

Amb les veles plegades o amb poca vela i la barra del timó tota a sotavent, per tal de resistir millor un temporal

maneres de dir mar

Prendre terra

Arribar la nau a terra

maneres de dir mar

Qualsevol ofici es millor que el de pescador

mar oficis

Quan brama la mar, no baixes a pescar

Resulta perillós i en alguns casos mortal

mar

Quan bufa el xaloc diu el pescador: «de casa no em moc»

A mar, els mariners els temen, aquests canvis de temps. Perquè el xaloc pot provocar temporals.

oficis oratge mar

Quan bufa fort el migjorn, si vols peix has d'anar al Born

El Born era l'antic mercat central de Barcelona. Vent càlid i sec. En les zones costaneres orientades de ponent a llevant, provocarà una forta alteració de la mar, sobretot si el vent roda cap al sud-oest. El migjorn no afavoreix la pesca, perquè impedeix la circulació vertical de l'aigua de mar.

oratge mar

Quan el mar arrufa el nas, és senyal de mal borràs

Quan la superfície s’arruga, oneja i escumeja és perquè està alçant-se vent

oratge mar mal

Quan el març haja passat, mariner, fes-te a la mar

És el moment de la pesca abundosa

oficis mesos mar

Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet

El vent del nord-oest no afavoreix ni la pesca ni la navegació

oratge mar

Quan en mar es prometen misses i cera, mal va per la galera

mar

Quan fa bigotis el sol, no es torna a port quan es vol

El bigoti és una nuvolada llarguera que se situa davant el sol a la posta o a la sortida, i assenyala pluja. És un advertiment a la gent de mar.

oratge mar

Quan fa migjorn, si vols pescar, vés al Born

El Born era l'antic mercat central de Barcelona. Vent càlid i sec. En les zones costaneres orientades de ponent a llevant, provocarà una forta alteració de la mar, sobretot si el vent roda cap al sud-oest. El migjorn no afavoreix la pesca, perquè impedeix la circulació vertical de l'aigua de mar.

oratge mar

Quan gela i glaça, mariner a casa

És preferible romandre inactiu però calent a passar calamitats insanes

oratge oficis mar casa

Quan juguen els dofins, maror fora i maror dins

Les aigües agitades causen agitació en els éssers vius

animals oratge mar

Quan l'octubre és arribat, treu les nanses de la mar

S’acaba el temps de captura de marisc, que ha durat des de la primavera

mesos mar

Quan la gavina visita el llaurador malament pel pescador

Anuncia que si la gavina fuig de la mar és senyal de mal temps

animals oratge mar

Quan la gavina [o merita] va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta [o mal en la costa]

Es diu perquè la presència de la gavina o merita és senyal de mal temps

mar oratge camp foc animals+1

Quan la grua va a pescar, no surtis en mar

Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant

oratge mar animals

Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes [banyes = les dues puntes del quart creixent]

La lluminositat lunar atrau la pesca

oratge mar oficis

Quan la lluna neix la mar creix

A mesura que ella va ascendint va fent pujar la marea per atracció física i molts peixos ascendeixen cap a la superfície. . S'utilitza sovint per descriure la influència de la lluna sobre les aigües.

oratge mar

Quan la lluna va a sortir maror a desdir

La mar s’altera abans de l’eixida de lluna per l’efecte de l’absorció de la marea, que fa que l’aigua es desplace

mar oratge

Quan la mar brama, menjar vol

Resulta perillós i en alguns casos mortal

mar oratge

Quan la mar està en bonança, tothom pot esser mariner

mar oficis oratge

Quan la mar fa llumenetes, poc avancen les barquetes

mar

Quan la mar va bé, tothom és bon mariner [o En bona mar, tothom és bon mariner)

mar oficis bona

Quan les gavines ballen, els pescadors reposen

Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps

oratge oficis animals mar

Quan llampa a la mar, vent de la serra

Indica que quan es veuen llamps sobre la mar, el vent sol venir de la serra o de terra cap a la mar. Es tracta d'un advertiment meteorològic tradicional que indica que les tempestes marines desplacen l'atmosfera circumdant, generant aquest moviment d'aire.

oratge mar

Quan llampega a marina, procura per llenya i farina

Aquesta dita popular marinera i agrícola indica que quan hi ha llampecs (tempesta) en direcció al mar (la marina), s'apropa mal temps de pluja i vent. Per tant, és un avís per tancar-se a casa i assegurar els subministraments bàsics com llenya, blat o farina per passar uns dies de temporal.

oratge mar

Quan l’octubre és arribat, a mar a caçar i a terra a pescar

Encara que semble un contrasentit, significa que hi ha cacera pertot i que convé evitar la mar, que pot ser traïdora en hivern, i anar a pescar al riu

mar caça mesos

Quan l’octubre és arribat, llaura la terra i llaura la mar

Convé preparar els bancals perquè absorbisquen les pluges hivernals, mentre que el mar va agitant-se i fent ones després de la calma estiuenca

mesos camp mar

Quan no puguis navegar, al moll a badar

mar

Quan no vulgues navegar, al moll a badallar

Ve a dir que si no es vol treballar, es badallarà de fam

mar menjar

Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps

La pluja i la neu són benvingudes pels camperols per ser bones pel camp i el vent ajuda el mariner en la navegació

oratge mar

Quan resa el mariner, és molta la por que té

La gent de mar li veu la cara a la mort moltes vegades

mar oficis

Quan salta el peix, salta la mar

La mar agitada afavoreix la pesquera, ja que els peixos, sacsejats, no s’adonen del perill de les xarxes

animals mar

Quan Sant Francesc treu el cordó, a la mar hi ha gran maror, uns anys sí i uns altres no; però més que sí que no pas que no

4 octubre. «La cordonada de Sant Francesc» respon a un episodi de tempestes intenses que es repeteixen cada any al principi d'octubre. Sovint al mar. El nom del fenomen prové d'una llegenda: quan el diable intentava entabanar Sant Francesc, el sant es treia el cinturó i llançava fuetades a l'aire. En aquell moment es desencadenava una enorme tempesta.

mesos oratge sants mar

Quan sentes la gavina cantar, popa a la mar [o procura desembarcar]

Indica que la seua presència és senyal de mal temps

animals cantar mar oratge

Quan tires la xarxa en mar mai saps què trauràs

mar

Quan veges el peix saltar, para la trama i deixa de caçar

La mar agitada afavoreix la pesquera, ja que els peixos, sacsejats, no s’adonen del perill de les xarxes

mar caça animals

Qui barca maneja o dona passeja, ha de voler saber de quin peu coixeja

Per la pròpia seguretat, convé conéixer bé les persones i les coses més pròximes, sobretot els seus defectes

persones cos huma mar

Qui bé cala bé cobra

mar

Qui bé pesca mal navega

mar

Qui cala, 'jala'

mar

Qui cala, sempre pesca alguna cosa

mar

Qui coralla a la brama, molts diners guanya

[Corallar és buscar corall].

diners mar

Qui dorm no pesca

dormir mar

Qui és de l'art que el gast

mar