Es refereix als ciutadans del poble de Guardamar del Segura, poble alacantí del Baix Segura
Es refereix als ciutadans del poble de Guardamar del Segura, poble alacantí del Baix Segura
Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida
[Municipi de la província de València a la comarca del Camp de Túria]. Haver o ser molta colla
Haver-hi gran discòrdia, una lluita o discussió sorollosa
[Bel és un nucli de població que forma part del terme municipal de Rossell, situat al Baix Maestrat al nord del País Valencià]. Es diu per a definir un lloc poc conegut
Haver-hi molts crits de baralles o discussions violentes
Sant Boi de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
Municipi de la comarca de la Terra Alta en la província de Tarragona
Pobles alacantins de la comarca de l'Alcoià
Es diu referint-se a algú que va molt abrigat quan encara no fa fred
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Descriu perfectament eixe sentiment de buidor i malenconia que queda quan s'acaben les festes patronals. Encara que Sant Pasqual és el patró de Vila-real, la seua imatge (o la de la seua ermita) "mira" cap al sud, cap a les terres de Nules, simbolitzant eixa connexió geogràfica i festiva entre els pobles veïns de la comarca.
Expressió que hom adverteix d'un perill en to amenaçant
[La Vall d'Uixó: poble de la comarca de la Plana Baixa a la província de Castelló]. Açò es deia quan es veia vindre una tormenta per la serra d’Espadà. La frase se completava amb “… farts de figues que rebenten”, en al·lusió als trons. Indica l'arribada de núvols negres i tempesta, generalment des de l'oest/nord-oest.
[Municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.]. A les Festes d'Agost d'Albalat de la Ribera, un dels moments més màgics i tradicionals és la Festa del Fanalet (o llanterna de meló), on els xiquets i xiquetes recorren els carrers acompanyats per la música de dolçaina i tabal de la Colla La Llocà.
Municipis alacantins de la comarca de la Marina Alta. [Eixaló és refereix a Xaló]. Ho diuen dels habitants d'aquests pobles de la Vall de Pop, a la Marina Alta. Se suposa que vol dir que són cabuts i malfaeners.
[La dita fa referència a la imatge de Sant Pere que hi ha a la façana de l'església parroquial de Canet de Mar (el Maresme)]. Aquesta frase és una cançó popular, refrany o embarbussament tradicional català, utilitzat sovint en jocs infantils o de falda per a nens, i fa referència a que un grup de joves que jugaven a pilota a la plaça de l'església van xutar amb tanta força que van impactar contra l'estàtua del sant, trencant-li la mà
Es diu referint-se al poble de Juncosa de les Garrigues, on hi ha una pedra amb un clot enmig; diuen que quan Déu nostre Senyor féu el món, posà el compàs damunt, el féu voltar i sortí el món ben rodó i amb Juncosa al bell mig
L'Alcúdia de Crespins és una població valenciana de la comarca de la Costera
L'Alcudia: Poble alacantí de la comarca del Comptat. Canals: Poble valencià se la comarca de La Costera
[Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó]. El refranyer popular, amb la seva rima fàcil, carrega contra les dones d'aquesta localitat. "Qui no és puta s'ensenya": Aquí el matís és que, si alguna encara no ho és, ja està en camí d'aprendre l'ofici o d'exhibir-se per ser-ho. És una manera molt mordaç de dir que la "mala fama" del lloc es transmet de generació en generació.
Poble valencià de la comarca de l'Horta
Ho diuen per censurar els avars
[Municipi Valencià a la comarca de La Ribera Baixa]. Es diu d'aquella persona que fa molt de soroll o parra molt (bramar) però que mai concretar res, especialment en l'àmbit amorós (fadrí).
Es diu de les persones que s'entusiasmen avui amb una cosa, demà amb una altra, i que sempre s'engresquen amb coses noves
La Vall de Gallinera és un municipi alacantí de la comarca de la Marina Alta
Comarca de Catalunya, dins la província de Lleida
Municipi de la província de València en la comarca de la Vall d'Albaida
[Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. S'usa per descriure persones que es queixen constantment, parlen amb irritació o mai estan satisfetes, tot i tenir les seves necessitats cobertes. Aquesta expressió fa referència a la mala bava o al mal geni d'algú. S'aplica a qui tot ho veu negatiu i esgrunyeix, equivalent a "menjant i grunyint".
[Muntanya i poble en la comarca del Maestrat en la província de Castelló]. Indica que quan els núvols (la «barreta») se situen en aquesta zona específica entre la Mola i la costa de Morella, és presagi de nevades imminents a la zona.
La Batllòria actualment és una entitat de població del municipi de Sant Celoni, al Vallès Oriental en la província de Barcelona
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
Municipi de l'Alt Empordà en la província de Girona
Embarbussament per practicar la lletra 'C' i la fonètica en català, sovint presentat com: "Ca la Clara és a la cala d'Alacant". S'utilitza en jocs de llengua per a la lectura i pronunciació ràpida.
Municipi de la província de València en la comarca de l'Horta Nord
Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida
[Poble valencià de la comarca de La Safor]. Ser una persona molt delicada
Municipi castellonenc en la comarca de l'Alcalatén. [Velló: llana d'un animal llanut, com l'ovella. Filosa: instrument per filar a mà]. Significa el màxim profit que es pot treure d'una matèria primera no desgastada i uns mitjans d'obrar acreditats per l'ús.
Exclamació d'entusiasme per indicar que una cosa està molt bé, que és molt escaient
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
Poble valencià de la comarca de La Costera
La Mahoma és una gegantesca figura que s'usa a les festes de Moros i Cristians del municipi alacantí de Biar a la comarca de l'Alt Vinalopó
Municipi de la comarca del Priorat, en la província de Tarragona
Canet d'en Berenguer és un municipi valencià a la comarca del Camp de Morvedre
[Municipis castellonencs en la comarca de La Plana Baixa]. , situant a la puput a Xilxes, el gallet a Almenara, i descrivint la qualitat del pa en diferents indrets com la Cartuja i la Tanca. És una expressió tradicional que pot al·ludir a la fama o les característiques d'aquests llocs. La dita sembla fer rima i descriure situacions o tòpics, com la duresa del pa en un lloc o l'abundància en un altre.
[Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén]. Desconfiança respecte de la bonesa de la humanitat; la característica dels homes és la de no saber comportar-se bé.
Es diu referint-se a una arbitrarietat de les autoritats contra la qual és inútil protestar
Accident geogràfic castellonenc
Municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona
24 agost. Pels voltants de Sant Bartomeu, les primeres pluges marquen el final de la calor intensa de l'estiu i l'arribada del temps més fresc. La Santamiquelada" fa referència a la campanya de recollida de l'ametlla, que tradicionalment culmina per Sant Miquel (29 de setembre), però que realment comença a moure's amb aquestes primeres aigües d'agost.
Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor
[Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor]. Aplicat a les persones llamenques, que no aprofiten la meitat del menjar o les coses.
[Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor]. Es refereix a algú que es mou molt sense resoldre res
[Tosa: es refereix principalment a l'acció i l'època de tondre les ovelles]. Ens diu que l'herba i la llana xollada creixen amb una velocitat vertiginosa gràcies a la calor i la llum del solstici.
[Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Fa referència al seu reconegut balneari, les aigües termals del qual eren històricament conegudes per les seves propietats curatives, atraient visitants, molts d'ells de la zona de València, que cercaven remei per a diverses dolències.
Palomar, poble valencià de la comarca de la Vall d'Albaida
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
Polop o Polop de la Marina és una població de la comarca de la Marina Baixa en la província d'Alacant. Aquesta frase és una fórmula màgica o joc de paraules infantil utilitzat en el context de dinàmiques de grup, activitats de lleure o contes, sovint combinada amb accions físiques com posar-se la mà al peu o sota l'orella. Es tracta d'una dita popular documentada, a vegades citada com a part d'un ritual de "pedres màgiques".
[Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya en la província de Lleida]. Es tracta d'una dita basada en les aparences. Critica aquelles persones que es preocupen molt per la imatge pública (el carrer net) mentre descuren la seua vida privada o la higiene de la seua pròpia llar (la casa bruta).
Municipi de la comarca del Priorat, en la província de Tarragona
[Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona. Deien les dones eren molt xafarderes i eren al carrer, dissimulant que agranen però atentes al que passava,deixant la casa per netejar
És una crítica a qui diu alguna obvietat
[Municipi barceloní a la comarca del Garraf]. Aquesta frase sembla ser un joc de paraules, embarbussament o una dita popular basada en la rima i l'al·literació (repetició de sons consonàntics), més que una descripció literal d'un costum real de les dones de Sitges. La seva funció principal és la dificultat de pronunciació ràpida a causa de la repetició de sons com 'f', 'o', 'd' i 's'.
[La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat]. Fa referència a la suposada ineficiència o poca traça de les dones joves (fadrines) de la Torre d'en Besora, indicant que per a una tasca senzilla com torrar una sardina, necessiten fer servir tot el foc, suggerint malaptesa o exageració.
[Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre]. S'utilitza per a burlar-se o fer mofa de les dones joves (fadrines) de Morvedre (actual Sagunt), titllant-les d'altes, poc intel·ligents i poc traçudes en les tasques domèstiques.
Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat
Per a indicar la gran proximitat d'ambdues poblacions empordaneses
Es diu de la persona que té iguals o similars defectes que els seus progenitors
Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona
Municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
Municipis de la comarca del Gironès a la província de Girona
Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta. Aquesta frase és una popular jota o cançó tradicional valenciana, específicament de la Marina Alta, que fa referència a la faena de filar de les dones d'Orba i Orbeta per a preparar el seu aixovar, destacant irònicament que, tot i el seu esforç, no es casen. Forma part del cançoner popular sobre les costums de festeig i faena de la zona.
Benicàssim és un municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
Població del terme municipal valencià de Gandia de la comarca de la Safor
[Poble castellonenc a la comarca dels Ports]. És una exageració hiperbòlica i burlesca que indica poca traça o habilitat en les tasques domèstiques (en aquest cas, rostir una sardina).
29 juny. [Nucli de població alacantí en La Vall de La Gallinera de la comarca de la Marina Alta]. Aquesta quarteta és una mostra de l'humor picant i burlesc del folklore valencià. És molt comú en les cançons de ronda o de festa major fer mofa de la imatge del patró local, humanitzant-lo a través de situacions absurdes o vestimentes estrafolàries.
La Romana és un poble alacantí de la comarca del Vinalopó Mitjà
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
Fontanars dels Alforins és un xicoteta població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta]. Descriu una exageració sobre la falta d'habilitat o l'escàs valor, representat per l'acció absurda de passar una sardina per tot el foc per a torrar-la, manifestan que són ineficaces o que fan les coses d'una manera molt complicada i inútil.
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta]. Sovint s'utilitza com a burla o ditxos populars per parlar de la gent d'aquest municipi d'una manera satírica. Dir que "filen en cadira" (assegudes còmodament) i que usen "estopa podrida" (un material de baixa qualitat, les restes més bastes del lli o el cànem) és una manera d'insinuar que no són bones treballadores o que no tenen la destresa que s'esperava d'una bona filadora.
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta]. Aquesta és una cançó o dita popular valenciana tradicional, que sovint s'usa per descriure complicitat, solidaritat o que un problema afecta per igual a dues persones.