Tema
llocs
1.410 refranys catalogats sota aquest tema.
Guardamarenca cul de penca
Es refereix als ciutadans del poble de Guardamar del Segura, poble alacantí del Baix Segura
llocs
Guardamarenca fina i flamenca
Es refereix als ciutadans del poble de Guardamar del Segura, poble alacantí del Baix Segura
llocs
Guardeu-vos del foc i de la gent d'Espot
Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida
llocs gent foc
Haver [o ser] més gent que en Bétera
[Municipi de la província de València a la comarca del Camp de Túria]. S'utilitza de forma hiperbòlica per a indicar que en un lloc determinat hi ha una gran aglomeració de persones, és a dir, molta més gent de l'esperada o de la que cabria. L'origen ve de dos fets històrics de la població: L'arribada d'estiuejants i a la festivitat de les Alfàbegues en agost on els carrers s'omplien tradicionalment de gent i esdevenien un punt de gran concentració festiva.
gent llocs
Haver-hi França i Espanya
Haver-hi gran discòrdia, una lluita o discussió sorollosa
maneres de dir llocs
Haver-hi més gent que a Bel
[Bel és un nucli de població que forma part del terme municipal de Rossell, situat al Baix Maestrat al nord del País Valencià]. Es diu per a definir un lloc poc conegut
gent llocs maneres de dir
Haver-hi un foc d'el Toro
Poble castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
llocs foc
Haver-hi uns crits d'Israel
Haver-hi molts crits de baralles o discussions violentes
llocs maneres de dir
Hi ha més boigs pel carrer que a Sant Boi
Sant Boi de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
llocs persones
Hi ha més gent que a Caseres
Municipi de la comarca de la Terra Alta en la província de Tarragona
llocs gent
Ibi, Tibi, Onil i Castalla, els quatre pobles de la gent canalla
Pobles alacantins de la comarca de l'Alcoià
llocs
Igual és Tales que Camales.
llocs
Igualada, gent trempada
Capital de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona
llocs gent
Ja ha arribat el fred de Rússia!
Es diu referint-se a algú que va molt abrigat quan encara no fa fred
maneres de dir oratge llocs
Ja s’han acabat les festes, els bous, balls i corregudes, i s’ha quedat Sant Pasqual mirant el raval de Nules
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Descriu perfectament eixe sentiment de buidor i malenconia que queda quan s'acaben les festes patronals. Encara que Sant Pasqual és el patró de Vila-real, la seua imatge (o la de la seua ermita) "mira" cap al sud, cap a les terres de Nules, simbolitzant eixa connexió geogràfica i festiva entre els pobles veïns de la comarca.
festa llocs
Ja te n'aniràs a penedir a Roma
Expressió que hom adverteix d'un perill en to amenaçant
maneres de dir llocs
Ja venen des de la Vall
[La Vall d'Uixó: poble de la comarca de la Plana Baixa a la província de Castelló]. Açò es deia quan es veia vindre una tormenta per la serra d’Espadà. La frase se completava amb “… farts de figues que rebenten”, en al·lusió als trons. Indica l'arribada de núvols negres i tempesta, generalment des de l'oest/nord-oest.
llocs oratge maneres de dir
Jafre i Colomers veuen el món al revés
Municipis gironins de la comarca del Baix Empordà
llocs
Jo et dic la veritat, quan m'agrada aquell xiquet que tocava el tabalet en les festes d'Albalat
[Municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.]. A les Festes d'Agost d'Albalat de la Ribera, un dels moments més màgics i tradicionals és la Festa del Fanalet (o llanterna de meló), on els xiquets i xiquetes recorren els carrers acompanyats per la música de dolçaina i tabal de la Colla La Llocà.
llocs
Jo sóc fill de Benigembla batejat en Eixaló, el cap me pesa una arrova i els genolls un quarteró
Municipis alacantins de la comarca de la Marina Alta. [Eixaló és refereix a Xaló]. Ho diuen dels habitants d'aquests pobles de la Vall de Pop, a la Marina Alta. Se suposa que vol dir que són cabuts i malfaeners.
llocs
Jugant a pilota un dia, d'una gran pilotà, a Sant Pere de Canet li trencaren una mà.
[La dita fa referència a la imatge de Sant Pere que hi ha a la façana de l'església parroquial de Canet de Mar (el Maresme)]. Aquesta frase és una cançó popular, refrany o embarbussament tradicional català, utilitzat sovint en jocs infantils o de falda per a nens, i fa referència a que un grup de joves que jugaven a pilota a la plaça de l'església van xutar amb tanta força que van impactar contra l'estàtua del sant, trencant-li la mà
cos huma joc llocs
Juncosa, mig del món
Es diu referint-se al poble de Juncosa de les Garrigues, on hi ha una pedra amb un clot enmig; diuen que quan Déu nostre Senyor féu el món, posà el compàs damunt, el féu voltar i sortí el món ben rodó i amb Juncosa al bell mig
llocs
L'Alcúdia - Roscans
L'Alcúdia de Crespins és una població valenciana de la comarca de la Costera
llocs
L'Alcúdia de Crespins, poquets i roïns, Canals, bords i criminals
L'Alcudia: Poble alacantí de la comarca del Comptat. Canals: Poble valencià se la comarca de La Costera
llocs
L'Alguenya qui no és puta s'ensenya
[Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó]. El refranyer popular, amb la seva rima fàcil, carrega contra les dones d'aquesta localitat. "Qui no és puta s'ensenya": Aquí el matís és que, si alguna encara no ho és, ja està en camí d'aprendre l'ofici o d'exhibir-se per ser-ho. És una manera molt mordaç de dir que la "mala fama" del lloc es transmet de generació en generació.
llocs
L'aprenent d'Albal, que no sap cosir i ja vol tallar
Poble valencià de la comarca de l'Horta
llocs oficis ensenyar
L'ase d'Arcàdia, va carregat d'or i menja palla
Ho diuen per censurar els avars
animals llocs diners
L'ase de Llaurí, sempre bramant i sempre fadrí
[Municipi Valencià a la comarca de La Ribera Baixa]. Es diu d'aquella persona que fa molt de soroll o parra molt (bramar) però que mai concretar res, especialment en l'àmbit amorós (fadrí).
animals llocs
L'ase [o el gos] d'En Mora, de tot s'enamora
Es diu de les persones que s'entusiasmen avui amb una cosa, demà amb una altra, i que sempre s'engresquen amb coses noves
amor animals llocs
L'interesat de Gallinera, que per no gastar la cadira seu en terra
La Vall de Gallinera és un municipi alacantí de la comarca de la Marina Alta
llocs
L'oli de les Garrigues, el millor oli del món
Comarca de Catalunya, dins la província de Lleida
llocs mon plantes menjar
L'Olleria, fill de frare
Municipi de la província de València en la comarca de la Vall d'Albaida
llocs
L'Olleria, pilleria
Municipi de la província de València en la comarca de la Vall d'Albaida
llocs
La bacona d'Artana, que sempre menja i gruny
[Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. S'usa per descriure persones que es queixen constantment, parlen amb irritació o mai estan satisfetes, tot i tenir les seves necessitats cobertes. Aquesta expressió fa referència a la mala bava o al mal geni d'algú. S'aplica a qui tot ho veu negatiu i esgrunyeix, equivalent a "menjant i grunyint".
llocs
La barreta nevadora es posa entre la Mola i la costa de Morella
[Muntanya i poble en la comarca del Maestrat en la província de Castelló]. Indica que quan els núvols (la «barreta») se situen en aquesta zona específica entre la Mola i la costa de Morella, és presagi de nevades imminents a la zona.
llocs
La Batllòria, ni pena ni glòria
La Batllòria actualment és una entitat de població del municipi de Sant Celoni, al Vallès Oriental en la província de Barcelona
llocs
La Bisbal, París i Londres
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
llocs
La Bisbal, París i Roma
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
llocs
La carn d'olla de Cadaqués, naps i cols i no res més
Municipi de l'Alt Empordà en la província de Girona
menjar plantes llocs
La Clara viu a la cala d'Alacant
Embarbussament per practicar la lletra 'C' i la fonètica en català, sovint presentat com: "Ca la Clara és a la cala d'Alacant". S'utilitza en jocs de llengua per a la lectura i pronunciació ràpida.
llocs
La comare de Foios porta carota, de la randa més fina que hi ha ací en l'Horta
Municipi de la província de València en la comarca de l'Horta Nord
llocs persones cos huma
La Conca de Tremp, regada i bona, bon pa, bon vi i bona minyona
Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida
llocs camp bona menjar vinya
La curiosa de Balaguer es pixava dins del saler
Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida
llocs
La delicada de Gandia, que amb una flora de gesmil li trencaren el cap
[Poble valencià de la comarca de La Safor]. Ser una persona molt delicada
llocs maneres de dir
La filadora de Vistabella, velló nou, filosa vella
Municipi castellonenc en la comarca de l'Alcalatén. [Velló: llana d'un animal llanut, com l'ovella. Filosa: instrument per filar a mà]. Significa el màxim profit que es pot treure d'una matèria primera no desgastada i uns mitjans d'obrar acreditats per l'ús.
llocs oficis
La França!:
Exclamació d'entusiasme per indicar que una cosa està molt bé, que és molt escaient
llocs maneres de dir
La gent de la Bisbal és treballadora i molt formal
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
gent llocs treball
La gran horta d’Alacant pels seus fills tan celebrada, només produeix arena, i en anys bons, molta civada
parentiu llocs
La guitarra va que vola i el guitarró va que bum: les xiques de l'Alpujarra es giren panxa en amunt
llocs
La Jana, la capitana
Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat
llocs
La llesta d'en Pinyoc, que amb el cul bufava el foc
cos huma foc llocs
La Llosa de Ranes, cotxines i marranes; però molt ben educades
Poble valencià de la comarca de La Costera
llocs
La Mahoma en Biar menja rollets i fogasses; se l’enlleven a Villena i la inflen a remolatxes
La Mahoma és una gegantesca figura que s'usa a les festes de Moros i Cristians del municipi alacantí de Biar a la comarca de l'Alt Vinalopó
llocs festivitats
La millor botifarra, la d'Ulldemolins, que quan la tenen fora la volen dins
Municipi de la comarca del Priorat, en la província de Tarragona
llocs menjar
La mocada de Canet
[Canet d'en Berenguer és un municipi valencià a la comarca del Camp de Morvedre]. Fa referència a una situació que acaba en un gran desastre, confusió o caos generalitzat a causa d'un error maldestre.
llocs
La puput cantava en Xilxes i el gallet en Almenara, i en la Cartuixa el pa dur i en la Tanca mai s'acaba
[Municipis castellonencs en la comarca de La Plana Baixa]. , situant a la puput a Xilxes, el gallet a Almenara, i descrivint la qualitat del pa en diferents indrets com la Cartuja i la Tanca. És una expressió tradicional que pot al·ludir a la fama o les característiques d'aquests llocs. La dita sembla fer rima i descriure situacions o tòpics, com la duresa del pa en un lloc o l'abundància en un altre.
animals llocs
La puput de les Useres, la Mare de Déu Pintà; quan les cabres faran llana els pastors faran bondat
[Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén]. Desconfiança respecte de la bonesa de la humanitat; la característica dels homes és la de no saber comportar-se bé.
llocs
La raó del pont de Lleida: paga i calla
Es diu referint-se a una arbitrarietat de les autoritats contra la qual és inútil protestar
parlar maneres de dir llocs
La Roca-roja emboirada, dins tres dies, eixuta o banyada
Accident geogràfic castellonenc
llocs oratge
La santa de Mataró, que cura el que està bo
Municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona
llocs salut
La santamiquelada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera
24 agost. Pels voltants de Sant Bartomeu, les primeres pluges marquen el final de la calor intensa de l'estiu i l'arribada del temps més fresc. La Santamiquelada" fa referència a la campanya de recollida de l'ametlla, que tradicionalment culmina per Sant Miquel (29 de setembre), però que realment comença a moure's amb aquestes primeres aigües d'agost.
gent joc justicia llocs mal+7
La tia Mari de Benifairó, pastava, fenyia i venia el segó
Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor
llocs
La tia Maria de Benifairó, es menja la poma i tira el peçó
[Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor]. Aplicat a les persones llamenques, que no aprofiten la meitat del menjar o les coses.
llocs
La tia Maria de Benifairó, que anava i tornava amb la calça al garró
[Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor]. Es refereix a algú que es mou molt sense resoldre res
llocs indumentària
La Todolella l’esquella
Municipi castellonenc a la comarca dels Ports
llocs
La tosa de Sant Joan, cada bri s'estira un pam
[Tosa: es refereix principalment a l'acció i l'època de tondre les ovelles]. Ens diu que l'herba i la llana xollada creixen amb una velocitat vertiginosa gràcies a la calor i la llum del solstici.
llocs
La vergonya mata Banyoles
Municipi Gironès de la comarca del Pla de l'Estany
llocs
La Vilavella és molt bona perquè fa l’aigua calenta i allí van a curar-se tots los pudents de València
[Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Fa referència al seu reconegut balneari, les aigües termals del qual eren històricament conegudes per les seves propietats curatives, atraient visitants, molts d'ells de la zona de València, que cercaven remei per a diverses dolències.
llocs
La xica guapa no és com la lletja, perquè festeja i es vol casar, amb un xic guapo| de la mistera de la costera del Palomar
Palomar, poble valencià de la comarca de la Vall d'Albaida
llocs
La xiqueta té soneta, sa mare l'adormirà i se l'endurà a València a vore els balls populars
llocs parentiu
Las chicas de Geldo no llevan camisa, ni puños ni cuello
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
llocs persones indumentària
Las de Geldo lo dan por un sueldo
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
llocs
Las mocicas de Segorbe cuando van al agua al río debajo del delantal llevan un conejo vivo
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
llocs persones
Lents com la moleta de Raons
Molt lents
maneres de dir llocs
Les carxofes de Polop, quan bullen fan xop-xop
Polop o Polop de la Marina és una població de la comarca de la Marina Baixa en la província d'Alacant. Aquesta frase és una fórmula màgica o joc de paraules infantil utilitzat en el context de dinàmiques de grup, activitats de lleure o contes, sovint combinada amb accions físiques com posar-se la mà al peu o sota l'orella. Es tracta d'una dita popular documentada, a vegades citada com a part d'un ritual de "pedres màgiques".
llocs menjar plantes
Les dones d'Ambret, la casa bruta i el carrer net
[Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya en la província de Lleida]. Es tracta d'una dita basada en les aparences. Critica aquelles persones que es preocupen molt per la imatge pública (el carrer net) mentre descuren la seua vida privada o la higiene de la seua pròpia llar (la casa bruta).
llocs persones
Les dones d'Ulldemolins quan la tenen fora la volen dins
Municipi de la comarca del Priorat, en la província de Tarragona
llocs persones
Les dones de Falset, la casa bruta i el carrer net
[Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona. Deien les dones eren molt xafarderes i eren al carrer, dissimulant que agranen però atentes al que passava,deixant la casa per netejar
llocs persones
Les dones de la Riera tenen el pit al davant i el cul al darrera; al revés de les de Ferran, que tenen el cul a darrera i el pit al davant
[La Riera de Gaià (tradicionalment anomenat, simplement, la Riera) i Ferran: són dos municipis de la comarca del Tarragonès]. És una crítica a qui diu alguna obvietat. Totes les dones (i homes) tenen el pit al davant i el cul al darrere. Sembla que vulgui descriure una diferència anatòmica increïble, però acaba dient exactament el mateix per a tots dos pobles.
llocs persones
Les dones de Sitges no fan foc per no fer fum
[Municipi barceloní a la comarca del Garraf]. Aquesta frase sembla ser un joc de paraules, embarbussament o una dita popular basada en la rima i l'al·literació (repetició de sons consonàntics), més que una descripció literal d'un costum real de les dones de Sitges. La seva funció principal és la dificultat de pronunciació ràpida a causa de la repetició de sons com 'f', 'o', 'd' i 's'.
foc llocs persones
Les fadrines de la Torre profiten per a molt poc; pa torrar un sardina l’arrastren per tot lo foc
[La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat]. Fa referència a la suposada ineficiència o poca traça de les dones joves (fadrines) de la Torre d'en Besora, indicant que per a una tasca senzilla com torrar una sardina, necessiten fer servir tot el foc, suggerint malaptesa o exageració.
llocs persones
Les fadrines de Morvedre són altes i pensen poc; pa torrar una sardina desbaraten tot el foc
[Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre]. S'utilitza per a burlar-se o fer mofa de les dones joves (fadrines) de Morvedre (actual Sagunt), titllant-les d'altes, poc intel·ligents i poc traçudes en les tasques domèstiques.
llocs persones
Les figues del Papiol, vermelles per dintre i peludes pel volt
Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat
llocs plantes
Les gallines de Peratallada van a pondre a Canapost [Entitats de població de Forallac, municipi gironí de la comarca del Baix Empordà]
Per a indicar la gran proximitat d'ambdues poblacions empordaneses
animals llocs
Les mones de Tetuán, el que veuen fer, fan
Es diu de la persona que té iguals o similars defectes que els seus progenitors
animals llocs
Les noies de Constantí es renten la cara amb vi
Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona
vinya llocs
Les noies de l'Esquirol, es casen quan Déu ho vol
Municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona
amor llocs persones
Les noies de la Bisbal són boniques i estan molt bé, només tenen un defecte i és que es pixen al carrer
La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona
llocs persones
Les noies de Sant Feliu, de Cassà i de Llagostera a sota del davantal porten l'aigua beneitera
Municipis de la comarca del Gironès a la província de Girona
llocs
Les xiques d'Orba i Orbeta totes filen a la lluna, per a fer-se l'aixovar i no se casa ninguna
Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta. Aquesta frase és una popular jota o cançó tradicional valenciana, específicament de la Marina Alta, que fa referència a la faena de filar de les dones d'Orba i Orbeta per a preparar el seu aixovar, destacant irònicament que, tot i el seu esforç, no es casen. Forma part del cançoner popular sobre les costums de festeig i faena de la zona.
amor llocs persones
Les xiques de Benicassi han fet un ninot de palla i l’han gitat en lo llit pensant-se que era Cucala
Benicàssim és un municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta
persones llocs
Les xiques de Beniopa totes són caragoleres, tenen la panxa rasposa de pujar dalt les moreres
Població del terme municipal valencià de Gandia de la comarca de la Safor
llocs persones
Les xiques de Castellfort són moltes i saben poc; per rostir una sardina l'arrastren per tot el foc
[Poble castellonenc a la comarca dels Ports]. És una exageració hiperbòlica i burlesca que indica poca traça o habilitat en les tasques domèstiques (en aquest cas, rostir una sardina).
animals llocs menjar persones saber
Les xiques de La Carroja li han fet un vestit a Sant Pere; li han cosit els pantalons amb la bragueta darrere
29 juny. [Nucli de població alacantí en La Vall de La Gallinera de la comarca de la Marina Alta]. Aquesta quarteta és una mostra de l'humor picant i burlesc del folklore valencià. És molt comú en les cançons de ronda o de festa major fer mofa de la imatge del patró local, humanitzant-lo a través de situacions absurdes o vestimentes estrafolàries.
llocs persones sants
Les xiques de la Romana són poques i ballen bé, en sentir una guitarra ixen corrent al carrer
La Romana és un poble alacantí de la comarca del Vinalopó Mitjà
llocs
Les xiques de la Vall totes s’arranquen el monyo perquè no els fan ball
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
llocs persones
Les xiques de l’Alforí tenen la panxa pigosa i més avall del melic tenen un mos de rabosa
Fontanars dels Alforins és un xicoteta població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida
llocs persones
Les xiques de Torreblanca són moltes i valen poc; pa torrar una sardina l’arrastren per tot lo foc
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta]. Descriu una exageració sobre la falta d'habilitat o l'escàs valor, representat per l'acció absurda de passar una sardina per tot el foc per a torrar-la, manifestan que són ineficaces o que fan les coses d'una manera molt complicada i inútil.
llocs
Les xiques de Torreblanca totes filen en cadira, i en compte de filar llana, filen estopa podrida
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta]. Sovint s'utilitza com a burla o ditxos populars per parlar de la gent d'aquest municipi d'una manera satírica. Dir que "filen en cadira" (assegudes còmodament) i que usen "estopa podrida" (un material de baixa qualitat, les restes més bastes del lli o el cànem) és una manera d'insinuar que no són bones treballadores o que no tenen la destresa que s'esperava d'una bona filadora.
llocs persones
Les xiques de Torreblanca totes van a l’aigua al pou; la una li diu a l’atra: - Si a tu et pica, a mi me cou
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta]. Aquesta és una cançó o dita popular valenciana tradicional, que sovint s'usa per a fer befa o broma sobre les noies del poble i descriure complicitat, solidaritat o que un problema afecta per igual a dues persones. S'utilitza quan dues persones comparteixen el mateix problema, ràbia o patiment: si una cosa t'afecta a tu (et pica), a mi també m'afecta (em cou), de vegades fins i tot més.
llocs persones