`

Refranys llocs

llocs

Guardamarenca fina i flamenca

Es refereix als ciutadans del poble de Guardamar del Segura, poble alacantí del Baix Segura

llocs gent foc

Guardeu-vos del foc i de la gent d'Espot

Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida

gent llocs

Haver [o ser] més gent que en Bétera

[Municipi de la província de València a la comarca del Camp de Túria]. Haver o ser molta colla

maneres de dir llocs

Haver-hi França i Espanya

Haver-hi gran discòrdia, una lluita o discussió sorollosa

gent llocs maneres de dir

Haver-hi més gent que a Bel

[Bel és un nucli de població que forma part del terme municipal de Rossell, situat al Baix Maestrat al nord del País Valencià]. Es diu per a definir un lloc poc conegut

llocs foc

Haver-hi un foc d'el Toro

Poble castellonenc de la comarca de l'Alt Palància

llocs maneres de dir

Haver-hi uns crits d'Israel

Haver-hi molts crits de baralles o discussions violentes

llocs persones

Hi ha més boigs pel carrer que a Sant Boi

Sant Boi de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona

llocs gent

Hi ha més gent que a Caseres

Municipi de la comarca de la Terra Alta en la província de Tarragona

llocs

Ibi, Tibi, Onil i Castalla, els quatre pobles de la gent canalla

Pobles alacantins de la comarca de l'Alcoià

llocs gent

Igualada, gent trempada

Capital de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona

maneres de dir oratge llocs

Ja ha arribat el fred de Rússia!

Es diu referint-se a algú que va molt abrigat quan encara no fa fred

maneres de dir llocs

Ja te n'aniràs a penedir a Roma

Expressió que hom adverteix d'un perill en to amenaçant

maneres de dir oratge llocs

Ja venen des de la Vall

Açò es deia quan es veia vindre una tormenta per la serra d’Espadà. La frase se completava amb “… farts de figues que rebenten”, en al·lusió als trons

llocs

Jafre i Colomers veuen el món al revés

Municipis gironins de la comarca del Baix Empordà

llocs

Jo et dic la veritat, quan m'agrada aquell xiquet que tocava el tabalet en les festes d'Albalat

Municipi del País Valencià a la província de València, a la comarca de la Ribera Baixa.

llocs

Jo sóc fill de Benigembla batejat en Eixaló, el cap me pesa una arrova i els genolls un quarteró

Municipis alacantins de la comarca de la Marina Alta. [Eixaló és refereix a Xaló]. Ho diuen dels habitants d'aquests pobles de la Vall de Pop, a la Marina Alta. Se suposa que vol dir que són cabuts i malfaeners.

llocs

Juncosa, mig del món

Es diu referint-se al poble de Juncosa de les Garrigues, on hi ha una pedra amb un clot enmig; diuen que quan Déu nostre Senyor féu el món, posà el compàs damunt, el féu voltar i sortí el món ben rodó i amb Juncosa al bell mig

llocs

L'Alcúdia - Roscans

L'Alcúdia de Crespins és una població valenciana de la comarca de la Costera

llocs

L'Alcúdia de Crespins, poquets i roïns, Canals, bords i criminals

L'Alcudia: Poble alacantí de la comarca del Comptat. Canals: Poble valencià se la comarca de La Costera

llocs

L'Alguenya qui no és puta s'ensenya

Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó

llocs animals

L'ase de Llaurí, sempre bramant i sempre fadrí

Municipi Valencià a la comarca de La Ribera Baixa

amor animals llocs

L'ase [o el gos] d'En Mora, de tot s'enamora

Es diu de les persones que s'entusiasmen avui amb una cosa, demà amb una altra, i que sempre s'engresquen amb coses noves

llocs

L'interesat de Gallinera, que per no gastar la cadira seu en terra

La Vall de Gallinera és un municipi alacantí de la comarca de la Marina Alta

llocs mon plantes menjar

L'oli de les Garrigues, el millor oli del món

Comarca de Catalunya, dins la província de Lleida

llocs

L'Olleria, fill de frare

Municipi de la província de València en la comarca de la Vall d'Albaida

llocs

L'Olleria, pilleria

Municipi de la província de València en la comarca de la Vall d'Albaida

llocs

La bacona d'Artana, que sempre menja i gruny

[Municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Ho diuen d'un qui sempre parla amb irritació

llocs

La barreta nevadora es posa entre la Mola i la costa de Morella

Muntanya i poble en la comarca del Maestrat en la província de Castelló

llocs

La Batllòria, ni pena ni glòria

La Batllòria actualment és una entitat de població del municipi de Sant Celoni, al Vallès Oriental en la província de Barcelona

llocs

La Bisbal, París i Londres

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

llocs

La Bisbal, París i Roma

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

menjar plantes llocs

La carn d'olla de Cadaqués, naps i cols i no res més

Municipi de l'Alt Empordà en la província de Girona

llocs

La Clara viu a la cala d'Alacant

Embarbussament per practicar la lletra 'C' i la fonètica en català, sovint presentat com: "Ca la Clara és a la cala d'Alacant". S'utilitza en jocs de llengua per a la lectura i pronunciació ràpida.

llocs persones cos huma

La comare de Foios porta carota, de la randa més fina que hi ha ací en l'Horta

Municipi de la província de València en la comarca de l'Horta Nord

llocs camp bona menjar vinya

La Conca de Tremp, regada i bona, bon pa, bon vi i bona minyona

Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida

llocs

La curiosa de Balaguer es pixava dins del saler

Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida

llocs maneres de dir

La delicada de Gandia, que amb una flora de gesmil li trencaren el cap

[Poble valencià de la comarca de La Safor]. Ser una persona molt delicada

llocs oficis

La filadora de Vistabella, velló nou, filosa vella

Municipi castellonenc en la comarca de l'Alcalatén. [Velló: llana d'un animal llanut, com l'ovella. Filosa: instrument per filar a mà]. Significa el màxim profit que es pot treure d'una matèria primera no desgastada i uns mitjans d'obrar acreditats per l'ús.

llocs maneres de dir

La França!:

Exclamació d'entusiasme per indicar que una cosa està molt bé, que és molt escaient

gent llocs treball

La gent de la Bisbal és treballadora i molt formal

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

llocs

La Jana, la capitana

Poble castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

llocs

La Llosa de Ranes, cotxines i marranes; però molt ben educades

Poble valencià de la comarca de La Costera

llocs festivitats

La Mahoma en Biar menja rollets i fogasses; se l’enlleven a Villena i la inflen a remolatxes

La Mahoma és una gegantesca figura que s'usa a les festes de Moros i Cristians del municipi alacantí de Biar a la comarca de l'Alt Vinalopó

llocs menjar

La millor botifarra, la d'Ulldemolins, que quan la tenen fora la volen dins

Municipi de la comarca del Priorat, en la província de Tarragona

llocs

La mocada de Canet

Canet d'en Berenguer és un municipi valencià a la comarca del Camp de Morvedre

llocs

La puput de les Useres, la Mare de Déu Pintà; quan les cabres faran llana els pastors faran bondat

[Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén]. Desconfiança respecte de la bonesa de la humanitat; la característica dels homes és la de no saber comportar-se bé.

parlar maneres de dir llocs

La raó del pont de Lleida: paga i calla

Es diu referint-se a una arbitrarietat de les autoritats contra la qual és inútil protestar

llocs salut

La santa de Mataró, que cura el que està bo

Municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona

gent joc justicia llocs mal menjar mesos oratge sants mar maneres de dir indumentària

La santamiquelada verdadera, per Sant Bartomeu l'aigua primera

24 agost. Pels voltants de Sant Bartomeu, les primeres pluges marquen el final de la calor intensa de l'estiu i l'arribada del temps més fresc. La Santamiquelada" fa referència a la campanya de recollida de l'ametlla, que tradicionalment culmina per Sant Miquel (29 de setembre), però que realment comença a moure's amb aquestes primeres aigües d'agost.

llocs

La tia Mari de Benifairó, pastava, fenyia i venia el segó

Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor

llocs

La tia Maria de Benifairó, es menja la poma i tira el peçó

Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor. Aplicat a les persones llamenques, que no aprofiten la meitat del menjar.

llocs indumentària

La tia Maria de Benifairó, que anava i tornava amb la calça al garró

[Benifairó de la Valldigna, poble valencià de la comarca de La Safor]. Es refereix a algú que es mou molt sense resoldre res

llocs

La Todolella l’esquella

Municipi castellonenc a la comarca dels Ports

llocs

La tosa de Sant Joan, cada bri s'estira un pam

[Tosa: es refereix principalment a l'acció i l'època de tondre les ovelles]. Ens diu que l'herba i la llana xollada creixen amb una velocitat vertiginosa gràcies a la calor i la llum del solstici.

llocs

La vergonya mata Banyoles

Municipi Gironès de la comarca del Pla de l'Estany

llocs persones indumentària

Las chicas de Geldo no llevan camisa, ni puños ni cuello

Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància

llocs

Las de Geldo lo dan por un sueldo

Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància

llocs menjar plantes

Les carxofes de Polop, quan bullen fan xop-xop

Polop o Polop de la Marina és una població de la comarca de la Marina Baixa en la província d'Alacant. Aquesta frase és una fórmula màgica o joc de paraules infantil utilitzat en el context de dinàmiques de grup, activitats de lleure o contes, sovint combinada amb accions físiques com posar-se la mà al peu o sota l'orella. Es tracta d'una dita popular documentada, a vegades citada com a part d'un ritual de "pedres màgiques".

llocs persones

Les dones d'Ambret, la casa bruta i el carrer net

Municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya en la província de Lleida

llocs persones

Les dones d'Ulldemolins quan la tenen fora la volen dins

Municipi de la comarca del Priorat, en la província de Tarragona

llocs persones

Les dones de Falset, la casa bruta i el carrer net

[Municipi de la comarca del Priorat en la província de Tarragona. Deien les dones eren molt xafarderes i eren al carrer, dissimulant que agranen però atentes al que passava,deixant la casa per netejar

persones llocs foc

Les dones de Sitges no fan foc per no fer fum

Municipi barceloní a la comarca del Garraf]

persones llocs

Les fadrines de la Torre profiten per a molt poc; pa torrar un sardina l’arrastren per tot lo foc

La Torre d'en Besora és un municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Maestrat

llocs persones

Les fadrines de Morvedre són altes i pensen poc; pa torrar una sardina desbaraten tot el foc

Morvedre es l'antic nom de la ciutat de Sagunt a la comarca valenciana del Camp de Morvedre

llocs plantes

Les figues del Papiol, vermelles per dintre i peludes pel volt

Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat

animals llocs

Les mones de Tetuán, el que veuen fer, fan

Es diu de la persona que té iguals o similars defectes que els seus progenitors

vinya llocs

Les noies de Constantí es renten la cara amb vi

Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona

amor llocs persones

Les noies de l'Esquirol, es casen quan Déu ho vol

Municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona

llocs persones

Les noies de la Bisbal són boniques i estan molt bé, només tenen un defecte i és que es pixen al carrer

La Bisbal d'Empordà és una ciutat, capital de la comarca del Baix Empordà a la província de Girona

amor llocs persones

Les xiques d'Orba i Orbeta totes filen a la lluna, per a fer-se l'aixovar i no se casa ninguna

Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta. Aquesta frase és una popular jota o cançó tradicional valenciana, específicament de la Marina Alta, que fa referència a la faena de filar de les dones d'Orba i Orbeta per a preparar el seu aixovar, destacant irònicament que, tot i el seu esforç, no es casen. Forma part del cançoner popular sobre les costums de festeig i faena de la zona.

llocs persones

Les xiques de Beniopa totes són caragoleres, tenen la panxa rasposa de pujar dalt les moreres

Població del terme municipal valencià de Gandia de la comarca de la Safor

llocs persones sants

Les xiques de La Carroja li han fet un vestit a Sant Pere; li han cosit els pantalons amb la bragueta darrere

29 juny. Nucli de població alacantí en La Vall de La Gallinera de la comarca de la Marina Alta

llocs

Les xiques de la Romana són poques i ballen bé, en sentir una guitarra ixen corrent al carrer

La Romana és un poble alacantí de la comarca del Vinalopó Mitjà

llocs persones

Les xiques de l’Alforí tenen la panxa pigosa i més avall del melic tenen un mos de rabosa

Fontanars dels Alforins és un xicoteta població valenciana de la comarca de la Vall d'Albaida