Poble valencià de la comarca de La Costera
Pobles alacantins de la comarca de l'Alcoià
Pobles alacantins de la comarca del Comptat
Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància
Municipis castellonenc de la comarca de l'Alt Palància encara que Gàtova des de l'any 1995 pertany a la comarca valenciana del Camp del Túria
[Poble de la comarca de la Plana Baixa a la província de Castelló]. Es refereix a la configuració dels antics camins i la via del tren. Es deia que, per l'orientació del poble o per com s'havia de maniobrar antigament per entrar-hi i sortir-hi cap a determinades direccions, feia l'efecte que feies marxa enrere. També insinua que a Nules la gent és tan espavilada (o desconfiada) que, per no ensenyar l'esquena o per vigilar què es cou, prefereixen sortir caminant cap enrere.
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Encara que la frase pot semblar un consell per a refrescar-se ràpidament i seguir camí, sovint s'utilitza amb un matís irònic o de rivalitat entre pobles veïns. De fet, la dita té una rèplica contundent per part dels habitants de Nules: En Nules, beu i no t’atures. (Dita forastera). Beu i passa, fill de la gran bagassa! (Resposta dels nulers)
[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Aquesta dita utilitza malnoms o tòpics per descriure els habitants d'aquests pobles: Onda: "La claven fonda" (fama d'astuts o d'enganyar bé). Suera (Assuera): "Els peluts". Eslida: "Són culecos" (o culecs, sovint relacionat amb el cul o la forma de caminar). Artana: "Són rabuts" (que tenen cua grossa o llarga, expressió tradicional).
[Pobles castellonencs de la comarca de la Plana Baixa]. Fa referència, amb un to humorístic i sovint picant, a la fama que tenien les dones d'aquestes localitats, en èpoques passades. És una rima eròtica-festiva, típica de la tradició oral per fer broma sobre la "passió" o la manera de fer l'amor de la gent d'aquests pobles.
[Dita tòpica. Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Fa referència, amb un to humorístic i sovint picant, a la fama que tenien les dones d'aquestes localitats, en èpoques passades. És una rima eròtica-festiva, típica de la tradició oral per fer broma sobre la "passió" o la manera de fer l'amor de la gent d'aquests pobles.
[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Aquesta dita entra directament en el terreny de la maledicència o burles de caràcter sexual i canalles. En Onda la claven fonda: Jugant amb la rima i la fama de gent directa o brava. En Vila-real fins al final: Aprofitant la llargària del nom per a la mètrica. I en la Vilavella te la clava ella: Ací giren la truita.
Pobles de la comarca de l'Horta en la província de València
[Perleta és una pedania del camp d´Elx a la comarca del Baix Vinalopó]. És una dita difamatòria i masclista típica de la paremiologia local. S'utilitza per a difamar de manera generalitzada a les dones. "La que no és puta, és alcavota (alcahueta)": És la fórmula estàndard del refranyer masclista per "sentenciar" totes les dones d'un lloc, sense deixar cap escletxa. Si no és una cosa, és l'altra. La rima fàcil: "Perleta" rima amb "alcahueta" .
Es diu humorísticament referint-se als habitants de Quart de Poblet, fent un joc de paraules entre el nom del poble de Quart i el quart d'unça
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Aquesta és una cobla de ronda. La dita descriu amb molta gràcia la testosterona i l'energia dels fadrins (els fadrins eren els encarregats d'organitzar i pagar les festes), comparant el seu comportament amb el dels animals: «Relinxen com a bèsties»: Al·ludint a la força i els crits dels cavalls. «Bramen com a rossins»: Una forma de dir que feien molt de soroll o que anaven un poc "deslligats" durant la celebració.
[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. És una cobla que barreja la descripció geogràfica amb la vida quotidiana d'aquell temps: «Fàbriques de plats»: Es refereix a la tradició de la terrissa i la ceràmica de Ribesalbes. «Quatre pedres en el riu»: Fa referència al riu Millars, El llit del riu, ple de pedres i còdols, era l'escenari principal de la vida del poble. «Les dones per a llavar»: Una imatge costumista que recorda com les dones baixaven al riu per a fer la bugada.
[Pobles alacantins de les comarques de l'Alacantí i el Vinalopó]. És un recorregut per les terres alacantines amb una pinzellada de colors i sabors de la terreta. La Malvasia (Sant Joan d'Alacant): Un vi dolç i aromàtic. L'Aiguardent (Monòver): Famosa per la seva destil·leria tradicional. Magranes i Palmes (Elx): La Magrana Mollar d'Elx (amb DOP) és la millor del món, i les Palmes Blanques són l'artesania viva que surt del Palmerar per a tot el món. Ametlers (En tots llocs): La base del torró.
Pobles de la província de Castelló
Municipis Valencians de La Ribera
Pobles castellonencs de la comarca dels Ports
[Municipis castellonencs a la comarca de la Plana Baixa]. S'utilitza per caracteritzar de manera satírica o descriptiva els habitants o peculiaritats de diferents pobles propers. Tales: Conegut pels morerals (arbres de moreres). Artesa/Artana: Associat tradicionalment a les palmeres (o sariers, segons variants). Onda: Esmenta els vianants amics de Capa-negra.
[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. És una radiografia de l'especialització econòmica i social de cada poble. En Tales són dolçainers: Per la seua tradició músical. En Artana són sarriers: Per la indústria de l'espart. En Borriol pedrapiquers: La pedra de les pedreres de Borriol ha servit per a construir molts edificis. En Onda són taulellers: Com a bressol de la indústria ceràmica.
[Municipis de la comarca de la Marina Baixa a la província d'Alacant]. En Tàrbena, sobrassades: Una referència històrica directa als repobladors mallorquins. En Callosa, espardenyers: Era un centre important de producció d'espardenyes de cànem, En la Vila, arriers: La Vila Joiosa, a banda de la pesca i la xocolata, era punt clau de distribució de mercaderies amb carros i animals cap a l'interior. En Altea, els pescaters: La imatge clàssica d'Altea com a poble mariner per excel·lència.
Fan escaporres de bova
Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén
Pobles castellonencs de la comarca de la Plana Alta
Municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Millars
Municipis valencians de la comarca del Camp de Túria
[Pobles valencians de la comarca de La Marina Alta]. Descriu de manera satírica i tradicional els trets atribuïts als habitants d'aquests pobles. Xàbia, desculats: Fa referència a la pobresa històrica o al fet d'anar descalços. Ondara, fanfarrons: Assenyala una actitud presumida o fatxenda. Benissa, senyorets: Suggereix una actitud més refinada, distingida o supèrbia. Teulada, boquimolls: Qualifica els seus habitants de xarlatans o que parlen sense pensar.
Municipis castellonenc de la comarca del Baix Maestrat
[Pobles castellonencs de la comarca de l'Alt Maestrat]. Descriu el paisatge abrupte i inhòspit entre les poblacions d'Ares del Maestrat i Benassal. L'estrofa destaca la duresa del terreny, caracteritzat per roques, carrasques i, sovint, l'amenaça de bandolers o perills del camí en èpoques passades.
[Pobles castellonencs de la comarca de l'Alt Maestrat]. Amb to humorístic i irònic, fa referència a la impaciència o a l'afany de guanyar diners ràpidament entre els pobles de Culla i Benassal. Indica que es vol recollir el fruit (el benefici) abans que estigui madur, és a dir, tenir la cistella preparada per a les figues quan encara són verdes.
Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
nucli de població del Principat d'Andorra en la Massana
Municipis de les comarques de l'Alt Palància i el Camp de Morvedre
1 novembre. [Manresa: Municipi de la comarca del Bages. Penaila (o Penàguila): Municipi de la comarca de l'Alcoià] Es refereix a la duresa del clima en aquests dos llocs. A Manresa, per la seva ubicació en una conca, sol tenir unes inversions tèrmiques i unes boires gebradores molt intenses quan arriba el novembre. Penaila és un poble de muntanya conegut per la seva altitud i el seu fred punyent. Bàsicament, t'està dient que si et mous entre aquests dos punts, val més que vagis ben tapat.
Cim de la província d'Alacant a la comarca de la Marina Alta. És una expressió col·loquial utilitzada a la zona de la Marina (Alacant) per dir, d'una manera eufemística, que s'envia a algú molt lluny, a un lloc inaccessible o de difícil accés. Es refereix a la creu situada al cim del massís del Montgó, entre Dénia i Xàbia, utilitzant-se com a sinònim de "enviar a fer la mà" o a un lloc allunyat.
Fórmules hiperbòliques que s'apliquen al qui és molt menjador o destructor de propietats, malgastador, etc
Critica i confirma el caràcter valencià general
Municipi de la comarca de la Conca de Barberà en la província de Tarragona
Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida
Aquesta frase feta valenciana s'utilitza per descriure una cosa o persona que mai està del tot enllestida, perfecta o a punt, ja que sempre té algun defecte, problema o mancança pendent de solucionar. Es refereix a una situació difícil de fixar o finalitzar definitivament. L'expressió prové de Sollana (a la Ribera Baixa) i fa referència a un orgue que, segons diu la tradició popular, mai estava en condicions: o s'havia trencat una tecla, o no sonava bé, o li faltava manteniment.
Arribar fora de temps, inoportunament. S'aplica a persones que es presenten quan la feina ja està feta o l'acte ha acabat. Fa referència irònica al fet que les palmes d'Elx, necessàries per al Diumenge de Rams (l'inici de la Setmana Santa), arribaren quan ja era el matí de Pasqua, és a dir, al final de tot el període festiu.
Ésser alt, de bona estatura. Es diu per al·lusió a la raça de galls grossos que es criava en el poble de Gorga.
[Pobles castellonencs de la comarca de l'Alt Maestrat]. S'utilitza per descriure una situació d'indecisió o de dubte. S'aplica a algú que no es decideix per una opció o una altra, que està a mitjan camí o que es troba en un estat de perplexitat. Es basa en la proximitat física i el lligam històric entre aquests dos pobles veïns. Estar "al mig" dels dos termes municipals és estar en terra de ningú, en un punt de transició.
Sant Boi de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona
Ho diuen perquè la carretera que hi menava tenia molts revolts
Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta
Simat de la Valldigna i Benifairó de la Valldigna, pobles valencians de la comarca de La Safor
Població de la comarca del Comtat en la província d'Alacant
Aquesta dita popular catalana, especialment utilitzada a les terres de l'Ebre i zones influenciades pel parlar de transició, significa fer el possible amb els mitjans limitats de què es disposa. Fa referència a un antic molí de Campredó (Tortosa) que, per falta d'aigua, treballava només quan podia. El refrany sorgeix de la història d'un treballador que no podia complir amb les expectatives, similar al molí de Soldevila que no sempre tenia prou aigua per funcionar.
Municipi de la comarca de la Garrotxa a la província de Girona. Es diu per a llevar-li importància a a algun fet o com a fòrmula de resignació.
És una declaració de la degradació inherent a l’edat
Quan una persona deixava anar les paraules sense meditar-les abans
Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià
Mollet del Vallès. Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
Significa escapar d'un perill, problema o situació dolenta, per acabar caient en una altra de pitjor o igual de greu. Fa referència a la situació irònica de fugir del foc de la paella només per acabar cremant-se a les brases, simbolitzant una sortida fallida.
Persona que ha anat a més, molt orgullosa, per donar a entendre que dia vindrà que tornarà a menys
[Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona]. Persona que ha anat a més, molt orgullosa, per donar a entendre que dia vindrà que tornarà a menys
Municipi de la comarca de l'Alt Penedès a la província de Barcelona. Aplicat quan algú fa quelcom per procediments impropis i excèntrics, i també quan algú dóna un cop de cap. Al·ludeix a una imatge de sant pelegrí, que hi havia a l'església parroquial de Vilafranca del Penedès, que feou feta amb un tronc portat de Pacs.
Manresa és un municipe de la província de Barcelona a la comarca del Bages
[Pobles alacantins de la comarca de La Marina Baixa]. Finestrat el derrocat: Fa referència al poble situat a la falda del Puig Campana, amb cases que semblen penjades. Orxeta la Polloseta: Amb burla s'associava a un poble amb fama de tenir "polls" (paràsits). Benidorm el mentirós: Es diu que els benidormers tenien fama de "fatxendes" o de voler aparentar més del que tenien. La Vila la santeta: Es refereix a la Vila Joiosa. El malnom de "santeta" be per bons cristians o per hipòcrites.
[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Fondeguilla en un barranc: El poble està encaixonat a la Serra d'Espadà. La Vall en una costera: Es refereix a la Vall d'Uixó. Tot i estar en una vall, el nucli antic s'enfila per les faldes de les muntanyes. Xilxes baix lo camí ral: El "camí ral" era l'antiga via principal que connectava València amb Barcelona. Moncofa la granotera: Fa referència a la zona d'aiguamolls i marjals on antigament hi havia una gran quantitat de granotes.
[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Fondeguilla en un barranc: El poble està encaixonat a la Serra d'Espadà. La Vall en una costera: Es refereix a la Vall d'Uixó. Tot i estar en una vall, el nucli antic s'enfila per les faldes de les muntanyes. La frase "més val un tros de la Vall que Fondeguilla sensera" és la manera en què els vallers treien pit davant dels fondeguillers, afirmant que qualsevol racó del seu poble tenia més valor o importància que tot el poble veí junt.
S'utilitza quan un nadiu de la Comunitat Valenciana onserva actituds inadequades d'un estranger que és reticent a adaptar-se a la cultura del país
[Municipi de la província de València a la comarca de la Ribera Baixa]. Les muralles de llicsons: Els llicsons són herbes silvestres que creixen per tot arreu. Dir que un poble té muralles de llicsons, ens diu que no té defenses. Pensant-se que era Madrid: Se’ls acusa d’actuar amb una supèrbia o una importància que no els toca. Un niu de gafarrons: El gafarró és un ocell menut i molt comú. Reforça la idea de poblet petit i sense substància, on tothom piu però ningú té pes real.
[Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. És el recurs del refranyer rimat. En aquest cas, Fortaleny té la mala sort de rimar perfectament amb el renec. És una forma de despatxar el tema ràpidament amb una riallada.
Frase usada quan hom pega, maltracta o perjudica algú
Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta. Destaca la bona qualitat de la gallina de Xirles i el pollastre de Polop, posant l'èmfasi en la qualitat del caldo (brou) que se'n treu, el qual és el més important o el que s'aprofita. Té les seues arrels en la saviesa popular i la tradició agrícola i ramadera de la zona, assenyalant aquests dos pobles com a productors de pollastres i gallines de gran qualitat.
Municipi de la comarca de la Selva en la província de Lleida
[Comarca natural i històrica de la província de Castelló que es troba dividida entre les comarques administratives de la Plana Alta i la Plana Baixa]. Se sol dir perquè a la Plana tot se sap de seguida i agrada molt el repicar de les festes.
[Comarca natural i històrica de la província de Castelló que es troba dividida entre les comarques administratives de la Plana Alta i la Plana Baixa]. S'utilitza per a descriure la gent de la Plana (Castelló) com a persones astutes, despertes i capaces de capgirar situacions desfavorables al seu favor. La dita suggereix que, fins i tot quan sembla que perden, acaben guanyant gràcies a la seua habilitat.
[La Vall d'Uixó, municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Dita forma part de l'imaginari popular per a caracteritzar els seus habitants.
[La Vall d'Uixó, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Tot i que l'expressió "enviar al carall" denota rebuig, en aquest context, la frase sol emprar-se com una expressió col·loquial i de caràcter humorístic, sovint sense una connotació profundament negativa, sinó com a part de la cultura popular local.
Municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre en la província de Tarragona
Municipis de la província de Tarragona
Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida
Municipis de la província de València a les comarques de la Foia de Bunyol i l'Horta Nord
Municipi de la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona
Perquè les xicones sempre els donaven carabasses
Municipi de la província de València a la comarca de l'Horta Oest