llocs

En Montesa, la Mare de Déu no té orelles, però té bones mamelles

Poble valencià de la comarca de La Costera

llocs

En Muro tots eren carlistes; en Alcoi, republicans; però demà aniré a Muro i li'n pendré un costalet

Pobles alacantins de la comarca de l'Alcoià

llocs

En Muro tots són carlistes, en Alcoi, republicans, en Concentaina, pandorgos; i en l'Alcudia, lliberals

Pobles alacantins de la comarca del Comptat

llocs

En navajas hay que ver la fuente con trece chorros, que en medio tiene una chorra que echa más agua que todos

Municipi castellonenc de la comarca de l'Alt Palància

llocs

En Navajas, chicas guapas; Segorbe, los colaboradores; Altura, la levadura, y Gátova los ladrones

[Municipis castellonenc de la comarca de l'Alt Palància encara que Gàtova des de l'any 1995 pertany a la comarca valenciana del Camp del Túria]. S'utilitza el castellà o l'aragonès churro per a descriure amb gràcia, ironia o un punt de mala llet els suposats "atributs" de cada localitat veïna.

llocs

En Nules entra de cara i ix de recules

[Poble de la comarca de la Plana Baixa a la província de Castelló]. Es refereix a la configuració dels antics camins i la via del tren. Es deia que, per l'orientació del poble o per com s'havia de maniobrar antigament per entrar-hi i sortir-hi cap a determinades direccions, feia l'efecte que feies marxa enrere. També insinua que a Nules la gent és tan espavilada (o desconfiada) que, per no ensenyar l'esquena o per vigilar què es cou, prefereixen sortir caminant cap enrere.

llocs

En Nules, beu i no t’atures

[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Encara que la frase pot semblar un consell per a refrescar-se ràpidament i seguir camí, sovint s'utilitza amb un matís irònic o de rivalitat entre pobles veïns. De fet, la dita té una rèplica contundent per part dels habitants de Nules: En Nules, beu i no t’atures. (Dita forastera). Beu i passa, fill de la gran bagassa! (Resposta dels nulers)

llocs beure

En Onda la claven fonda, en Assuera els peluts, en Eslida són culecos i en Artana són rabuts

[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Aquesta dita utilitza malnoms o tòpics per descriure els habitants d'aquests pobles: Onda: "La claven fonda" (fama d'astuts o d'enganyar bé). Suera (Assuera): "Els peluts". Eslida: "Són culecos" (o culecs, sovint relacionat amb el cul o la forma de caminar). Artana: "Són rabuts" (que tenen cua grossa o llarga, expressió tradicional).

llocs

En Onda la claven fonda, en Betxí fins al florí, en Tales fins a les gales i en Vila-real fins al final, i a Borriana, per on ens dona la gana

[Pobles castellonencs de la comarca de la Plana Baixa]. Fa referència, amb un to humorístic i sovint picant, a la fama que tenien les dones d'aquestes localitats, en èpoques passades. És una rima eròtica-festiva, típica de la tradició oral per fer broma sobre la "passió" o la manera de fer l'amor de la gent d'aquests pobles.

llocs

En Onda la claven fonda, en Betxí fins al florí, en Tales fins a les gales, en La Vall pel tall, en Vila-real fins al final, i a Borriana, per on ens dona la gana.

[Dita tòpica. Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Fa referència, amb un to humorístic i sovint picant, a la fama que tenien les dones d'aquestes localitats, en èpoques passades. És una rima eròtica-festiva, típica de la tradició oral per fer broma sobre la "passió" o la manera de fer l'amor de la gent d'aquests pobles.

llocs

En Onda la claven fonda, en Villareal hasta el final i en la Vilavella te la clava ella

[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Aquesta dita entra directament en el terreny de la maledicència o burles de caràcter sexual i canalles. En Onda la claven fonda: Jugant amb la rima i la fama de gent directa o brava. En Vila-real fins al final: Aprofitant la llargària del nom per a la mètrica. I en la Vilavella te la clava ella: Ací giren la truita.

llocs

En Paterna són pueros; en Benimàmet corders; en Burjassot, teixidors, i en Godella, segoners )

Pobles de la comarca de l'Horta en la província de València

llocs oficis

En Perleta la que no és puta, és alcahueta

[Perleta és una pedania del camp d´Elx a la comarca del Baix Vinalopó]. És una dita difamatòria i masclista típica de la paremiologia local. S'utilitza per a difamar de manera generalitzada a les dones. "La que no és puta, és alcavota (alcahueta)": És la fórmula estàndard del refranyer masclista per "sentenciar" totes les dones d'un lloc, sense deixar cap escletxa. Si no és una cosa, és l'altra. La rima fàcil: "Perleta" rima amb "alcahueta" .

llocs

En Planes tots són borreros; Benimarfull, vinaters; en Albaida són mosquers, i en la Vila, pescaters

Pobles alacantins

llocs

En Quart, mai apleguen a onça

Es diu humorísticament referint-se als habitants de Quart de Poblet, fent un joc de paraules entre el nom del poble de Quart i el quart d'unça

llocs

En Ribesalbes fan festes i les paguen els fadrins, que relinxen com a bèsties i bramen com a rossins

[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Aquesta és una cobla de ronda. La dita descriu amb molta gràcia la testosterona i l'energia dels fadrins (els fadrins eren els encarregats d'organitzar i pagar les festes), comparant el seu comportament amb el dels animals: «Relinxen com a bèsties»: Al·ludint a la força i els crits dels cavalls. «Bramen com a rossins»: Una forma de dir que feien molt de soroll o que anaven un poc "deslligats" durant la celebració.

animals festa llocs persones

En Ribesalbes, señores, tot són fàbriques de plats, quatre pedres en el riu, les dones per a llavar

[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. És una cobla que barreja la descripció geogràfica amb la vida quotidiana d'aquell temps: «Fàbriques de plats»: Es refereix a la tradició de la terrissa i la ceràmica de Ribesalbes. «Quatre pedres en el riu»: Fa referència al riu Millars, El llit del riu, ple de pedres i còdols, era l'escenari principal de la vida del poble. «Les dones per a llavar»: Una imatge costumista que recorda com les dones baixaven al riu per a fer la bugada.

llocs

En Sant Joan, la malvasia, en Monòver, aiguardent, en Elx, magranes i palmes, i en tots llocs ametlers

[Pobles alacantins de les comarques de l'Alacantí i el Vinalopó]. És un recorregut per les terres alacantines amb una pinzellada de colors i sabors de la terreta. La Malvasia (Sant Joan d'Alacant): Un vi dolç i aromàtic. L'Aiguardent (Monòver): Famosa per la seva destil·leria tradicional. Magranes i Palmes (Elx): La Magrana Mollar d'Elx (amb DOP) és la millor del món, i les Palmes Blanques són l'artesania viva que surt del Palmerar per a tot el món. Ametlers (En tots llocs): La base del torró.

llocs plantes

En Sogorb tots són beatos, en Castelló lliberals, en Vila-rel són carlistes, i en la Vall, republicans

Pobles de la província de Castelló

llocs

En Sollana viu la mona,en Benifaió el pelat,en Alzira viu corones i en l'ermita el socarrat

Municipis Valencians de La Ribera

llocs

En Sorita trauen rotes, a Palanques trossos d´horta, a Villores i a Forcall espardenyes pa la tropa

Pobles castellonencs de la comarca dels Ports

llocs indumentària

En Tales los morerales, en Artesa la palmera, y en Onda los paseantes amigos de Capa-negra

[Municipis castellonencs a la comarca de la Plana Baixa]. S'utilitza per caracteritzar de manera satírica o descriptiva els habitants o peculiaritats de diferents pobles propers. Tales: Conegut pels morerals (arbres de moreres). Artesa/Artana: Associat tradicionalment a les palmeres (o sariers, segons variants). Onda: Esmenta els vianants amics de Capa-negra.

llocs

En Tales són dolçainers, i en Artana són sarriers, en Borriol pedrapiquers,i en Onda són taulellers

[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. És una radiografia de l'especialització econòmica i social de cada poble. En Tales són dolçainers: Per la seua tradició músical. En Artana són sarriers: Per la indústria de l'espart. En Borriol pedrapiquers: La pedra de les pedreres de Borriol ha servit per a construir molts edificis. En Onda són taulellers: Com a bressol de la indústria ceràmica.

llocs oficis música

En Tàrbena, sobrassades; en Callosa, espardenyers; en la Villa ariers; en Altea, els pescaters

[Municipis de la comarca de la Marina Baixa a la província d'Alacant]. En Tàrbena, sobrassades: Una referència històrica directa als repobladors mallorquins. En Callosa, espardenyers: Era un centre important de producció d'espardenyes de cànem, En la Vila, arriers: La Vila Joiosa, a banda de la pesca i la xocolata, era punt clau de distribució de mercaderies amb carros i animals cap a l'interior. En Altea, els pescaters: La imatge clàssica d'Altea com a poble mariner per excel·lència.

llocs oficis

En Torres-torres, escaporres

[Municipi valencià a la comarca del Camp de Morvedre]. [Escaporra: s'utilitza en l'àmbit rural per a referir-se a la inflorescència o espiga de la boga i altres plantes palustres] .La dita completa és: «En Torres-Torres, escaporres; en Alfara, bona cara; en Algímia, la potseria...». Fan escaporres de bova.Aquesta dita jugava amb la rima i feia referència a la vegetació característica de l'entorn del riu Palància al seu pas pel municipi de Torres-Torres.

llocs

En Useres són tractants i se passegen pel Pla en tres quinzets al bolsillo que no tenen pa almorsar

Municipi castellonenc a la comarca de l'Alcalatén

llocs

En València estan les roses i en Castelló los rosers, en Borriol les xiques guapes i en la Pobla els nyenyaters

Pobles castellonencs de la comarca de la Plana Alta

llocs

En València vull comprar, per fer-te serenata, un russinyol cantador i una guitarra de plata

llocs

En Vilamalur en el temps de la cirera el cuquello caga dur

Municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Millars

llocs plantes

En Vilamarxant, flatosos; en Riba-roja, esquerrers; en Llíria, culipardals, i en Benaguassil, figuers

[Municipis valencians de la comarca del Camp de Túria]. Fa referència als malnoms (o gentilicis burlescos): Vilamarxant (Flatosos): El malnom deriva del gas o flatulència, sovint associat a l'antiga dieta de llegums. Riba-roja de Túria (Esquerrers): Atribuït tradicionalment a la forma de caminar o a una antiga orientació. Llíria (Culipardals): Fa referència als habitants d'aquesta localitat. Benaguassil (Figuers): Degut a l'abundància o afició per les figues a la zona.

llocs persones

En Xàbia, desculats; en Ondara, fanfarrons; en Benissa, senyorets, i en Teulada, boquimollls

[Pobles valencians de la comarca de La Marina Alta]. Descriu de manera satírica i tradicional els trets atribuïts als habitants d'aquests pobles. Xàbia, desculats: Fa referència a la pobresa històrica o al fet d'anar descalços. Ondara, fanfarrons: Assenyala una actitud presumida o fatxenda. Benissa, senyorets: Suggereix una actitud més refinada, distingida o supèrbia. Teulada, boquimolls: Qualifica els seus habitants de xarlatans o que parlen sense pensar.

llocs

Encara que estiga ací, a Vinaròs planto ceba, a Benicarló la col i a Peníscola la bleda

Municipis castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

llocs plantes

Entre Ares i Benassal, tot és roca i carrascal, i el perill sempre és igual

[Pobles castellonencs de la comarca de l'Alt Maestrat]. Descriu el paisatge abrupte i inhòspit entre les poblacions d'Ares del Maestrat i Benassal. L'estrofa destaca la duresa del terreny, caracteritzat per roques, carrasques i, sovint, l'amenaça de bandolers o perills del camí en èpoques passades.

llocs

Entre Culla i Benassal han plantat una figuera; encâ estan les figues verdes, ja amanixen la cistella

[Pobles castellonencs de la comarca de l'Alt Maestrat]. Amb to humorístic i irònic, fa referència a la impaciència o a l'afany de guanyar diners ràpidament entre els pobles de Culla i Benassal. Indica que es vol recollir el fruit (el benefici) abans que estigui madur, és a dir, tenir la cistella preparada per a les figues quan encara són verdes.

llocs plantes

Entre Granollers i Mollet del Vallès hi ha una paret

Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

llocs

Entre Sispony i Anyós, no hi pot viure ni gat ni gos

nucli de població del Principat d'Andorra en la Massana

llocs animals

Entre Sot y Soneja mataron una burra vieja, en Algar la acabaron de pelar, y en Gilete le quitaron el ojete

[Municipis de les comarques de l'Alt Palància i el Camp de Morvedre]. És una cobla de burla entre veïns que marca una ruta geogràfica seguint el curs del riu Palància. La seva estructura consta de tres accions consecutives i irreverents sobre la “burra vella”:"Entre Sot y Soneja mataron una burra vieja""En Algar la acabaron de pelar""Y en Gilete le quitaron el ojete"

animals llocs

Entre Tots Sants i Manresa. [o Entre Tots Sants i Penaila]

1 novembre. [Manresa: Municipi de la comarca del Bages. Penaila (o Penàguila): Municipi de la comarca de l'Alcoià] Es refereix a la duresa del clima en aquests dos llocs. A Manresa, per la seva ubicació en una conca, sol tenir unes inversions tèrmiques i unes boires gebradores molt intenses quan arriba el novembre. Penaila és un poble de muntanya conegut per la seva altitud i el seu fred punyent. Bàsicament, t'està dient que si et mous entre aquests dos punts, val més que vagis ben tapat.

festivitats llocs maneres de dir

Enviar algú a la creueta del Montgó

Cim de la província d'Alacant a la comarca de la Marina Alta. És una expressió col·loquial utilitzada a la zona de la Marina (Alacant) per dir, d'una manera eufemística, que s'envia a algú molt lluny, a un lloc inaccessible o de difícil accés. Es refereix a la creu situada al cim del massís del Montgó, entre Dénia i Xàbia, utilitzant-se com a sinònim de "enviar a fer la mà" o a un lloc allunyat.

llocs

Es menjaria les cames d'un bres, [o un llinatge, o les barres del tàlem, o un albat de vuit dies, o Poblet i Santes Creus, o Ifac i Montgó]

Fórmules hiperbòliques que s'apliquen al qui és molt menjador o destructor de propietats, malgastador, etc

menjar llocs diners maneres de dir

És València: tan fort com ho pren ho deixa

Critica i confirma el caràcter valencià general

llocs persones

Espluga de Francolí, carquinyolis i bon vi

Municipi de la comarca de la Conca de Barberà en la província de Tarragona

llocs menjar vinya

Espot, gent de foc

Municipi de la comarca del Pallars Sobirà en la província de Lleida

llocs foc gent

Esser com l'orgue de Sollana, que sempre li falta una tecla o altra

Aquesta frase feta valenciana s'utilitza per descriure una cosa o persona que mai està del tot enllestida, perfecta o a punt, ja que sempre té algun defecte, problema o mancança pendent de solucionar. Es refereix a una situació difícil de fixar o finalitzar definitivament. L'expressió prové de Sollana (a la Ribera Baixa) i fa referència a un orgue que, segons diu la tradició popular, mai estava en condicions: o s'havia trencat una tecla, o no sonava bé, o li faltava manteniment.

llocs maneres de dir

Esser com les palmes d'Elx, que arribaren el matí de Pasqua

Arribar fora de temps, inoportunament. S'aplica a persones que es presenten quan la feina ja està feta o l'acte ha acabat. Fa referència irònica al fet que les palmes d'Elx, necessàries per al Diumenge de Rams (l'inici de la Setmana Santa), arribaren quan ja era el matí de Pasqua, és a dir, al final de tot el període festiu.

festivitats llocs maneres de dir

Esser de la casta de Gorga

Ésser alt, de bona estatura. Es diu per al·lusió a la raça de galls grossos que es criava en el poble de Gorga.

maneres de dir llocs

Esser més mal que el dragó del Puig (Ésser molt dolent . Es diu per al·lusió al cocodril que hi ha, dissecat, en el monestir del Puig de València)

Puçol

maneres de dir llocs

Estar entre Ares i Benassal

[Pobles castellonencs de la comarca de l'Alt Maestrat]. S'utilitza per descriure una situació d'indecisió o de dubte. S'aplica a algú que no es decideix per una opció o una altra, que està a mitjan camí o que es troba en un estat de perplexitat. Es basa en la proximitat física i el lligam històric entre aquests dos pobles veïns. Estar "al mig" dels dos termes municipals és estar en terra de ningú, en un punt de transició.

llocs

Estar fart com Tarragona de peix

Estar-ne molt cansat, fastiguejat

maneres de dir animals llocs

Estar més fart d'una cosa que Tarragona de peix

Estar-ne molt cansat

maneres de dir animals llocs

Estar per anar a Sant Boi

Sant Boi de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona

llocs

Estubeny, poble de moltes revoltes [Poble valencià de la comarca de La Costera]

Ho diuen perquè la carretera que hi menava tenia molts revolts

llocs

Ets d'Alzira i plores cabra fotuda?

Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta

llocs animals riure/plorar

Eu! de Simat a Benifairó a peu

Simat de la Valldigna i Benifairó de la Valldigna, pobles valencians de la comarca de La Safor

llocs

Fa més camí que el granerer de Torrent

Poble valencià de la comarca de l'Horta

oficis llocs

Fageca, si no està verda està seca

Població de la comarca del Comtat en la província d'Alacant

llocs

Farem lo que podrem, com al molí de Soldevila

Aquesta dita popular catalana, especialment utilitzada a les terres de l'Ebre i zones influenciades pel parlar de transició, significa fer el possible amb els mitjans limitats de què es disposa. Fa referència a un antic molí de Campredó (Tortosa) que, per falta d'aigua, treballava només quan podia. El refrany sorgeix de la història d'un treballador que no podia complir amb les expectatives, similar al molí de Soldevila que no sempre tenia prou aigua per funcionar.

llocs

Farola de Capdepera, el mariner espera

Municipi litoral mallorquí

llocs oficis mar

Fem com a Riudaura, que quan la pluja cau, la deixen caure

[Municipi de la comarca de la Garrotxa a la província de Girona]. Significa prendre's les coses amb calma, acceptar el que ve sense amoïnar-se i deixar que les situacions flueixin naturalment, especialment davant contratemps.

llocs oratge

Fem com els de Jerusalem, que com més anem, més valem

És una declaració de la degradació inherent a l’edat

llocs gent

Fer com el canó de Ripoll, que tirava sense engaltar

Quan una persona deixava anar les paraules sense meditar-les abans

parlar llocs

Fer com el trenet d'Alcoi, tric trac, tric trac... però sempre arriba

Poble alacantí de la comarca de l'Alcoià

llocs

Fer com la gent de Mollet, que duen la camisa més llarga que el fasset

Mollet del Vallès. Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona

llocs indumentària

Fer com la sardina de Blanes, que surt de la paella i cau a les brases

Significa escapar d'un perill, problema o situació dolenta, per acabar caient en una altra de pitjor o igual de greu. Fa referència a la situació irònica de fugir del foc de la paella només per acabar cremant-se a les brases, simbolitzant una sortida fallida.

animals llocs

Fer com les muntanyes de Begur, pugen i baixen

Persona que ha anat a més, molt orgullosa, per donar a entendre que dia vindrà que tornarà a menys

llocs persones

Fer com les muntanyes de Begur, pugen i baixen

[Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona]. Persona que ha anat a més, molt orgullosa, per donar a entendre que dia vindrà que tornarà a menys

llocs

Fer com sant Pelegrí de Pacs, que trencava els càntirs a cops de cap

Municipi de la comarca de l'Alt Penedès a la província de Barcelona. Aplicat quan algú fa quelcom per procediments impropis i excèntrics, i també quan algú dóna un cop de cap. Al·ludeix a una imatge de sant pelegrí, que hi havia a l'església parroquial de Vilafranca del Penedès, que feou feta amb un tronc portat de Pacs.

llocs

Fer França i Espanya

Barallar-se, desfer l'amistat

llocs amistat maneres de dir

Festes manresanes, focs i campanes

Manresa és un municipe de la província de Barcelona a la comarca del Bages

llocs campana

Finestrat el derrocat, Orxeta la Polloseta, Benidorm el mentirós i La Vila la santeta

[Pobles alacantins de la comarca de La Marina Baixa]. Finestrat el derrocat: Fa referència al poble situat a la falda del Puig Campana, amb cases que semblen penjades. Orxeta la Polloseta: Amb burla s'associava a un poble amb fama de tenir "polls" (paràsits). Benidorm el mentirós: Es diu que els benidormers tenien fama de "fatxendes" o de voler aparentar més del que tenien. La Vila la santeta: Es refereix a la Vila Joiosa. El malnom de "santeta" be per bons cristians o per hipòcrites.

llocs

Fondeguilla en un barranc, la Vall en una costera, Xilxes baix lo camí ral i Moncofa la granotera

[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Fondeguilla en un barranc: El poble està encaixonat a la Serra d'Espadà. La Vall en una costera: Es refereix a la Vall d'Uixó. Tot i estar en una vall, el nucli antic s'enfila per les faldes de les muntanyes. Xilxes baix lo camí ral: El "camí ral" era l'antiga via principal que connectava València amb Barcelona. Moncofa la granotera: Fa referència a la zona d'aiguamolls i marjals on antigament hi havia una gran quantitat de granotes.

llocs

Fondeguilla, en un barranc; La Vall en una costera; més val un tros de La Vall, que Fondeguilla sensera

[Pobles castellonencs de la comarca de La Plana Baixa]. Fondeguilla en un barranc: El poble està encaixonat a la Serra d'Espadà. La Vall en una costera: Es refereix a la Vall d'Uixó. Tot i estar en una vall, el nucli antic s'enfila per les faldes de les muntanyes. La frase "més val un tros de la Vall que Fondeguilla sensera" és la manera en què els vallers treien pit davant dels fondeguillers, afirmant que qualsevol racó del seu poble tenia més valor o importància que tot el poble veí junt.

llocs

Forasters vindran, que de casa te [o ens] trauran

S'utilitza quan un nadiu de la Comunitat Valenciana onserva actituds inadequades d'un estranger que és reticent a adaptar-se a la cultura del país

llocs

Fortaleny es un poble antic amb les muralles de llicsons, pensant-se que era Madrid i era un niu de gafarrons

[Municipi de la província de València a la comarca de la Ribera Baixa]. Les muralles de llicsons: Els llicsons són herbes silvestres que creixen per tot arreu. Dir que un poble té muralles de llicsons, ens diu que no té defenses. Pensant-se que era Madrid: Se’ls acusa d’actuar amb una supèrbia o una importància que no els toca. Un niu de gafarrons: El gafarró és un ocell menut i molt comú. Reforça la idea de poblet petit i sense substància, on tothom piu però ningú té pes real.

llocs

Fortaleny, me cagu'en ell

[Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. És el recurs del refranyer rimat. En aquest cas, Fortaleny té la mala sort de rimar perfectament amb el renec. És una forma de despatxar el tema ràpidament amb una riallada.

llocs

Fot-li [o fum-li] fort que és de Reus

Frase usada quan hom pega, maltracta o perjudica algú

llocs maneres de dir

Fuig del món i passa a Gorga

Es diu per burlar-se dels nadius de Gorga

llocs maneres de dir

Gallina de Xirles i pollastre de Polop, beu-te el caldo i tira-lo

Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta. Destaca la bona qualitat de la gallina de Xirles i el pollastre de Polop, posant l'èmfasi en la qualitat del caldo (brou) que se'n treu, el qual és el més important o el que s'aprofita. Té les seues arrels en la saviesa popular i la tradició agrícola i ramadera de la zona, assenyalant aquests dos pobles com a productors de pollastres i gallines de gran qualitat.

animals llocs menjar

Garnatxa de l'Empordà, és el vi millor que hi ha.

vinya beure llocs

Gent d'Arbúcies, gent d'astúcies: matavalons!

Municipi de la comarca de la Selva en la província de Lleida

llocs gent

Gent de Brugarola, gent de tabola.

gent llocs

Gent de Can Fanga

És el malnom despectiu que s'aplica als barcelonins

llocs

Gent de Gandesa, llanuts

Municipi tarragoní, capital de la comarca de la Terra Alta

llocs gent

Gent de la Plana, gent de campana

[Comarca natural i històrica de la província de Castelló que es troba dividida entre les comarques administratives de la Plana Alta i la Plana Baixa]. Se sol dir perquè a la Plana tot se sap de seguida i agrada molt el repicar de les festes.

llocs

Gent de la Plana, qui la perd, la guanya

[Comarca natural i històrica de la província de Castelló que es troba dividida entre les comarques administratives de la Plana Alta i la Plana Baixa]. S'utilitza per a descriure la gent de la Plana (Castelló) com a persones astutes, despertes i capaces de capgirar situacions desfavorables al seu favor. La dita suggereix que, fins i tot quan sembla que perden, acaben guanyant gràcies a la seua habilitat.

gent llocs

Gent de la Vall mengen ceba i caguen all

[La Vall d'Uixó, municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Dita forma part de l'imaginari popular per a caracteritzar els seus habitants.

llocs

Gent de la Vall, gent de carall

[La Vall d'Uixó, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. Tot i que l'expressió "enviar al carall" denota rebuig, en aquest context, la frase sol emprar-se com una expressió col·loquial i de caràcter humorístic, sovint sense una connotació profundament negativa, sinó com a part de la cultura popular local.

gent llocs

Gent de Miravet, gent del punyalet

Municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre en la província de Tarragona

llocs gent

Gent de Móra, gent traïdora

llocs gent

Gent de Móra, gent traïdora, aviseu als de Falset, que les bruixes se barallen al Castell de Miravet

Municipis de la província de Tarragona

llocs gent

Gent de Tremp, tots de bon tremp

Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida

gent llocs

Gent de Xerta, alerta!

Poble tarragoní de la comarca del Baix Ebre

llocs

Gent del Camp, gent del llamp

És una expressió popular referida als habitants del Camp de Tarragona. Històricament s'utilitza per definir el seu caràcter positiu, enèrgic, vital i emprenedor, així com per destacar la seva gran tradició festiva i cultural (com els castells).

gent llocs

Godelleta la burra vella, Rocafort el burro mort

Municipis de la província de València a les comarques de la Foia de Bunyol i l'Horta Nord

llocs animals

Gorga, Paris i Roma

Es diu per indicar que els de Gorga són molt presumptuosos

maneres de dir llocs

Granera, el dimoni n'era

Municipi de la comarca del Vallès Oriental en la província de Barcelona

llocs diners

Guadassuar – Carabassots [Municipi valencià a la comarca de la Ribera Alta]

Perquè les xicones sempre els donaven carabasses

llocs

Guadassuar, vore'l i no entrar

Municipi valencià a la comarca de la Ribera Alta

llocs

Guanye qui guanye i perga qui perga, rega Paterna

Municipi de la província de València a la comarca de l'Horta Oest

llocs

Guarda la mula que ve uno d'Elx

[Poble alacantí de la comarca del Baix Vinalopó].

llocs