Refranys camp

La sembra en febrer, collita sol fer (És el final del fred fort i la temporada prèvia a les pluges)

mesos, camp

La terra dóna en tot temps, no faltant-li auia ni fem.

camp

La terra i el bestiar, mai no els has de cansar (Convé tractar bé i no abusar d'allò que ens dóna de menjar per a evitar el perjudici de tots)

animals, camp

La terra, al menestral li és guerra [menestral = llaurador, agricultor] (Els treballs agrícoles són incessants durant tot l’any perquè sempre hi ha què fer: roturar, birbar, femar, podar, collir...)

camp, oficis

La terra, en el pla, ven-la quan més goig et fa (Per a obtenir el màxim benefici, les coses s’han de vendre quan més abellibles són als ulls dels possibles compradors)

camp

La tramuntana s'enduu tot el que veu: ordi, blat i civada, però no s'enduu res de l'olivada

camp, oratge, plantes

La vinya del roín se poda a l’abril

mesos, camp, vinya

La vinya per son menester, cavada i podada en la lluna vella de gener (Quan no hi ha lluna, es retira la saba dels arbres de fulla perenne cap a les arrels i decau tota manifestació de la naturalesa. És el moment de podar)

oratge, vinya, plantes, mesos, camp

La vinya regalada, pel març podada i pel maig binada. (binar: llaurar per segona vegada)

mesos, camp, vinya

La vinya, ben cavada, ben podada i ben esmargincada

camp, vinya

Les eugues, pel juliol, baten de sol a sol

animals, camp, mesos

Les gales de les filles se mengen les collites (Adverteix que els luxes perjudiquen la base de l'economia)

parentiu, camp

Les gelades d'abril s'emporten el vi (Si gela quan les plantes estan florint o brostant, ja no fructifiquen)

mesos, camp, oratge, vinya

Les gelades de gener fan florir l'ametller (A falta de pluja al començ de l’any, les gelades i el reixiu nocturn alimenten aquest arbre)

mesos, oratge, camp, plantes

Les llenties es mengen set vegades, perquè menjades es fan senceres i es poden tornar a sembrar

menjar, camp, plantes

Les pluges de març, donen faves i molt de blat (Que ploga en març és bo per al camp)

oratge, camp, mesos, plantes

Les pluges de novembre omplen els barrals i curen tots els mals [barral = recipient de vidre amb capacitat de ½ litre] (La pluja associada al fred rega la vinya i mata els insectes i molts paràsits de les plantes)

oratge, mesos, plantes, camp

Les rates de sagristia són més roïnes que les de l’horta (Les persones beates, que fa ostentació de devoció i religiositat)

camp, animals, persones

Llaura amb gelada, i tindràs bona anyada (Faràs que el glaç s’introduïsca en la terra i percole ben endins en fondre’s)

oratge, bona, any, camp

Llaura bé i fort i menjaràs pa en abundor (Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels)

plantes, camp, be, menjar

Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita (Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels)

camp, be, vinya, plantes

Llaura ben fondo, que pa tindràs (Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels)

camp, plantes

Llaura en gelada i mataràs la grama

camp

Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa (24 juny) (Convé estovar la terra perquè el blat cresca còmodament)

plantes, sants, camp, menjar, mesos

Llaura [o cava] fondo, escampa el fem i deixa córrer el temps (Vol dir que cal posar en les empreses tot l'esforç que es pugui i confiar en la sort o en les circumstàncies per a completar el bon resultat)

consells, temps, camp

Llaurada de burro i cavada de xiquet (Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat)

persones, camp, animals

Llaurada de rucs i batre de bous, merda a l'era (Vol dir que ni els rucs valen per a llaurar ni els bous per a batre)

camp, treball, animals

Llaurada fonda fa bon blat [o pa tinfràs] (Vol dir que cal posar en les empreses tot l'esforç que es pugui i confiar en la sort o en les circumstàncies per a completar el bon resultat)

treball, camp

Llaurada per l'Advent, fa bon fem

mesos, bona, camp, festivitats

Llaurada per sant Joan, bona femada tot l'any (24 juny) (Estivat i oxigenar la terra en el moment idoni, abans de les pluges, afavoreix les plantes tant com enriquir-la amb fem orgànic)

sants, mesos, camp

Llaurant fondo, el gra, a bondo [a bondo = abundós, abundant] (Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels)

camp, plantes

Llaurar fondo no és per a tothom (Significa que les obres grans o acurades no poden fer-les sinó les persones capacitades)

camp, treball

Llaurar la vinya brotada, pitjor que una pedregada

vinya, camp

Llaurar, cosir i fer albardes tot és pegar puntades (Desmunta alguna argumentació que s’intenta justificar amb arguments que no tenen res a veure els uns amb els altres)

camp, oficis

Llaurat de vaques i cavada de dones, baconada segura [baconada = porcada, enviscada, merderada, bunyol, faena mal feta] (Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat)

treball, camp, animals, persones

Llaurat de vaques i cavat de dones, mal treballat i ben trepitjat (Avisa que les feines que no fan els adults en les condicions i amb els mitjans que cal, no donen bon resultat)

animals, camp, persones, treball

Llaure el qui no llaurà, que el mes de maig entrà (És un recordatori al camperol abans de les calors)

mesos, camp

Llevar sequelló (Llevar els trossets de branques seques que es queden als arbres)

maneres de dir, camp

Lluna roja de novembre se'n duu tota la sembra (La vermellor lunar sempre és indicativa de mals auguris relatius a les collites)

mesos, oratge, camp

Lo fem diu fem (Es diu per expressar el gran profit i eficàcia dels fems per a adobar les terres)

camp

Lo fill mort i l’àpi a l’hort (Es diu quan algú tenia mal comportament o quan no lamenten la pèrdua de la persona)

parentiu, plantes, mort, camp

Lo que sembra tardà, ni palla ni gra

camp

Lo rostoll és molt secatiu [el sembrat no li va bé a l'oliver]

camp, plantes

Lo rostoll, poc soroll (Significa que sembrant dalt rostoll s'obté poca collita)

camp

L’all de gener ompli el morter (En destaca el volum, superior al de qualsevol altra collita)

mesos, camp, plantes

L’arc de Sant Martí de la matinada treu el bover de la llaurada (La visió de l’arc a punta de dia denota molta humitat ambient i és un avís de pluja pròxima)

animals, camp, oratge

L’estaca se deu plantar quan l’ull ja vol rebentar (La reproducció vegetal per inserció d’una vareta tendra en terra s’ha de fer quan notem que per on la vam tallar naixen brots)

camp

L’hort és de l’hortolà, la barca del patró i el ganado del pastor

camp, mar, oficis

Maig arribat, un jardí a cada prat (És quan més quantitat i varietat de flors hi ha)

camp, mesos

Maig hortalà, molta palla i poc gra (Si plou molt o massa en aquest mes, els cereals gastaran tota la humitat per a créixer i no a fer l’espiga)

camp, mesos, oratge, plantes

Pàgina 13 de 27.

El Refranyer