`

Refranys beure

menjar bona salut beure cos huma

Bo per al fetge, mal a la melsa

Significa que no tots els remeis són vàlids per a tot

beure menjar plantes bona

Bon blat fa bon beure

Menjar molt pa demana beguda per reblanir-lo

beure vinya menjar bona

Bon pa bon vi i a dormir

Després d'un bon menjar ens entra la son

bona menjar vinya beure parlar

Bon pa i bon vi fan bon llatí

Després d'un bon menjar li donem a la llengua

bona menjar vinya beure

Bon pa i bon vi i deixa dir

Després d'un bon menjar li donem a la llengua

beure vinya menjar bona

Bon pa i bon vi i faràs bon camí

Significa que el menjar i el vi donen forces

beure vinya menjar bona

Bon pa i bon vi no tenen pas res a dir

Significa que el menjar i el vi donen forces

bona menjar vinya beure

Bon pa i bon vi, arre rossí

Significa que el menjar i el vi donen forces

bona menjar vinya beure

Bon pa i bon vi, vida de Paradís

Significa que el menjar i el vi donen forces

beure vinya menjar bona

Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang

Significa que el menjar i el vi donen forces

beure bona

Bon saludador, bon bevedor

Correntment, les persones bevedores solen ser afables perquè estan contentes sense arribar a estar borratxes

bona mesos oratge sants vinya beure

Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc, podràs beure vi a raig.

Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. Són dates d'abril, que ja fa bon temps. Vaticina una collita excel·lent de vi. Suggereix que el bon temps en aquests dies de primavera afavoreix el cep i garanteix l'abundància de la producció vinícola.

bona menjar vinya beure

Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou.

Significa que beure un bon got de vi després d'escudella o d'un caldo calent és una combinació excel·lent, tant pel paladar com per a la digestió.

bona vinya beure

Bon vi fa bon sagí

Significa que el vi alimenta

beure vinya bona cos huma

Bon vi fa bona sang

Significa que el vi alimenta

bona beure menjar

Bon vi i bon tall i penes avall

Davant d'un bon menjar s'obliden les penes

aigua salut beure

Borratxera d'aigua mai s'acaba

Per més aigua que es bega, mai no fa mal ni provoca els efectes negatius de l'alcohol. Destaca la innocuïtat i la salut de l'aigua en contraposició a la borratxera de vi, que es cura dormint.

dormir vinya beure

Borratxera de vi, la fa passar el dormir.

Significa que el descans i el son són el millor remei per superar els efectes de l'embriaguesa produïda per aquesta beguda. També es relaciona amb el fet que el vi, en excés, provoca son.

beure

Borratxera no és ceguesa

Significa que estar ebri no justifica actuar com un cec o ignorar el que passa al voltant. S'utilitza per indicar que, malgrat l'embriaguesa, la persona encara té capacitat de percepció o responsabilitat, desmentint que l'alcohol impedeixi veure les coses.

vinya maneres de dir beure

Borratxo com una sopa

Molt borratxo. L'expressió fa referència a l'antiga pràctica de posar vi calent a les sopes, deixant el pa o els ingredients completament xops, metaforitzant així el grau d'embriaguesa.

beure vinya

Borratxo fi, a la taverna vol el vi

A casa, les existències són limitades, mentre que a la taverna hi ha més abundància

menjar vinya beure

Borratxo fi, després de menjar dolç ha de beure bon vi.

Indica que després de les postres o plats dolços, es prefereix un vi de qualitat per contrastar o acompanyar.

beure

Borratxo i malcriat, envia'l a picar espart

Expressió utilitzada amb algú que no sap comportar -se

llocs beure

Borratxos són a les Coves, borratxos són a Alcalà, borratxos a Torreblanca; no sabem qui guanyarà

Pobles castellonencs. Les Coves de Vinromà i Torreblanca a la comarca de la Plana Alta i Alcalà de Xivert a l del Baix Maestrat

vinya beure

Bóta dolenta mai fa bon vi.

Significa que d'una mala base o origen no pot sortir-ne un bon resultat. S'aplica sovint per indicar que el caràcter o l'entorn negatiu (la bóta) espatlla allò que hi ha a dins, com ara persones o projectes.

oratge beure

Botxorno fred i tavernera vella, no moriran de set

[Botxorno: Vent de llevant]. Ni la tavernera et deixarà sense vi, ni el vent, sense aigua.

animals beure

Bou vell no embruta el beure

Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses

menjar vinya beure

Brou de la taverna no beveu

S'utilitza com a advertiment per no consumir vi de qualitat dubtosa o en excés en llocs públics. Aconsella evitar el vi o les begudes de taverna, sovint associades amb baixa qualitat o excessos, preferint la millor moderació o productes. El refrany sovint es vincula amb el context de la vinya i la qualitat del vi que se serveix als gerros.

maneres de dir beure

Bufar i xuclar, no va a la par

Es refereix a que no es poden fer bé dues coses simultàniament

maneres de dir beure

Bufat com una destral

Es diu de la persona que va molt beguda

maneres de dir beure

Camí d'abeurada

Camí que mena en un indret on hom abeura el bestiar

aigua beure

Canteret nou fa l’aigua fresca

Les novetats solen agradar a molts, però en realitat, els seus avantatges solen durar poc

beure vinya cos huma colors

Cara vermella, cara de vi

Els borratxos habituals solen tenir el nas o la cara colrada

animals menjar aigua plantes vinya beure

Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant

Indiquen que aquest aliments empassen millor en vi al temps que desaconsella beure aigua

animals menjar vinya beure

Cargols sense vi, no vull per a mi

Destaca la importància de maridar els cargols amb vi, subratllant que l'experiència culinària no és completa o desitjable sense aquesta beguda.

animals plantes vinya beure

Cargols, peres i meló, volen vi felló

[El "vi felló" o "vi rabiós" fa referència a un vi de forta graduació, generós o picant, que equilibra la dolçor o textura d'aquests aliments]. Significa que els cargols, les peres i el meló són aliments que demanen ser acompanyats per un vi fort, rabiós o de bona qualitat (vi felló) per a millorar-ne el gust o pair-los bé.

animals menjar plantes vinya beure

Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort

Indica que aquests aliments, per la seva textura o gust particular, mariden millor amb un vi negre de forta graduació o intens, a vegades descrit com a "vi felló" o "rabiós".

animals menjar beure vinya

Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou

Són carns tan fortes que necessiten molt més que aigua per a ser ben digerides

menjar cos huma vinya beure

Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa

Diu que la carn alimenta, que el pa ompli més que alimenta i que el vi dóna energia

menjar beure salut

Carn i vi fan de bon pair

El vi ajuda que la carn siga més digestible

persones beure vinya joc

Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí

Els vicis solen dur a la ruïna econòmica i moral

joc vinya beure persones

Cartes, dones i vi treuen l'home de sí

Els vicis desbaraten la rectitud de les persones

persones beure vinya joc

Cartes, dones i vi... mal camí!

Els vicis desbaraten la rectitud de les persones

camp casa menjar vinya beure

Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

beure vinya casa camp

Casa, la que tu visquis; vinya, de la que beguis; i terra, la que tu et vegis

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

menjar parlar vinya beure

Cassalla, beu i calla

Consell d'hostal i de taverna.

diners beure persones

Com més es beu més set es té

Constata i critica l’egoisme de les persones, que quasi mai ens acontentem amb el que tenim

vinya beure parlar

Com més vi més doctes

Els efectes de l’alcohol solten la llengua, envalentonen i fan parlar foradat

salut maneres de dir beure

Com una sopa [o fet una sopa]

Completament ebri. Molt banyat. Molt constipat

maneres de dir beure vinya

Confrare del most

Aficionat a beure vi, embriac

vinya beure menjar consells

Consell de caputxí: no mengis sense vi

Lloança de les virtuts del vi. Les ordes caputxines tenen tradició licorera.

consells beure parlar vinya

Consells amb vi tenen mal fi

No s’ha de fer cas d’allò que diga qui està borratxo, que ni sap què està dient ni se’n recordarà després del que ha dit

beure

Copa plena, copa buida

Es diu com a invitació a beure quan algú ompli les copes

maneres de dir beure

Cornut i pagar el beure.

A més a més de ser la víctima, et toca carregar amb les culpes

aigua cos huma menjar salut beure

D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent

Els aliments a temperatures anormals no són sans. Avisa que menjar pa calent acabat de coure i beure aigua freda alhora és perjudicial per a la salut, causant mals de panxa, digestions pesades i revessega (dolors al ventrell). S'utilitza per aconsellar moderació i evitar contrastos tèrmics extrems en els aliments per a una bona digestió.

aigua animals plantes salut beure

Darrera de cargols, de peres i de peix, aigua no beguis

Aconsella evitar beure aigua després de menjar cargols, peres o peix per facilitar-ne la digestió, recomanant el vi com a alternativa. Aquests aliments es consideren pesats o propensos a produir efectes digestius indesitjats si es combinen amb aigua.

menjar beure vinya

Darrera de la carn, bon vi i bon trago

És la millor manera d'ajudar a digerir-la

beure menjar animals

Darrera el porc fi, bon vi

És la millor manera d'ajudar a digerir-lo

vinya plantes beure

Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí

Manera humorística de justificar un glop de vi a destemps

maneres de dir beure plantes vinya menjar

Darrere de res begues vi, darrere de l'arròs si

Vol dir que el vi és bo en qualsevol circumstància

beure indumentària

De baix d’una roín capa hi ha un gran bevedor

L’alcoholisme i els vicis en general arruïnen i degraden fins al punt d’afectar el vestir

bona vinya beure

De bon vi, bona borratxera

Si el vi és de la terra i és bo, l'embriaguesa es veu amb més "indulgència".

déu joc menjar beure

De jugador, borratxo i fart, Déu me n'apart

Expressa la desconfiança cap a les persones que pateixen addiccions al joc, l'alcohol o una golafreria extrema. S'utilitza per indicar que d'aquestes persones no se'n pot esperar res de bo o de fiar.

menjar persones beure

De la bellesa, ni se'n menja ni se'n beu

En un món tan superficial és difícil posar-hi seny i entendre que l'atractiu d'una persona li pot obrir portes, sí, però poca cosa més. Per tirar endavant i ser feliç calen altres coses molt més importants.

aigua vinya beure

De mica en mica s'omple la pica, i de gota en gota s'omple la bota

Significa que la constància en l'estalvi de petites quantitats arriba a fer estalviar cabals grossos

vinya beure llocs

De Tremp, heu perdut l'enteniment per la gola de l'aiguardent

Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida

animals beure

De xiular res n’has de treure, si és que l’ase no vol beure

Quan es veu difícil de convèncer algú a fer allò que no vol o allò que no li ve de gust. Abans, a pagès, s'utilitzaven molt els ases o rucs, sobretot per traginar, i era força habitual, en dur-los a beure, xiular suaument per induir-los a ficar el morro a la pica o abeurador. Però una de les característiques de l'animal és la seva tossuderia, si no vol caminar, o no vol recular, o es resisteix a beure, és ben difícil d'aconseguir-ho.

festa festivitats beure

Del Carnaval, no en faces cabal

Adverteix que no es pot esperar res seriós de qui beu i va de festa

menjar plantes beure

Del cigró, beu-te el caldo i tirar-lo

El sabor del cigró supera al del brou del qual s’ha impregnat. S'utilitza per indicar que s'ha d'aprofitar l'essencial (el suc o l'oportunitat) d'alguna cosa, però que després el que queda (el cigró mateix o la resta) no té gaire valor i es pot descartar.

colors beure vinya

Dels colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell

És una opinió. Ressalta la qualitat d'aquest vi

consells vinya beure

Després de beure molt vi, demana consell per poder-se tenir.

Dit de qui vol rectificar quan ja és massa tard. Qui massa alcohol beu, que pensi en les conseqüències

vinya beure

Després de beure vi bo, tothom vol tenir raó.

Es diu quan es paguen les conseqüències d'una acció passada.

aigua salut vinya beure

Després de la llet beu aigua, però si vas de camí beu vi.

Aconsella aigua per contrarestar la pesadesa de la llet, però recomana el vi per agafar forces i escalfor durant un viatge o camí. És una dita sobre l'alimentació i l'energia necessària segons l'activitat. La llet, en ser espessa o grassa, es considera millor pair-la amb aigua. En canvi, el vi és vist com un tònic que proporciona energia, vitalitat i escalfor per caminar o fer esforços físics.

aigua mesos sants vinya beure

Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi.

11 novembre. Aquesta dita és la benvinguda oficial al vi nou!. El vi ja és a punt: Pels voltants de l'11 de novembre, el raïm veremat al setembre ja ha fermentat prou. És el moment de "tastar el broc" i encetar les botes del vi novell. Arriba el fred: Amb la baixada de les temperatures, el cos demana calories i begudes que "escalfin" la sang, deixant de banda l'aigua fresca de l'estiu. La matança: Com que Sant Martí és temps de porc, el vi es converteix en el company per pair el greix.

déu menjar beure

Déu no menja ni beu, però paga a qui deu

ignifica que Déu remunera els homes segons els mèrits en l'ocasió oportuna.

menjar festivitats vinya setmana beure

Diumenge de Carnaval, molt de vi i poc de pa

Ressalta que és una festivitat d’alegria compartida al carrer i de parar poc o no gens per casa