Tema

beure

887 refranys catalogats sota aquest tema.

Bo per al fetge, mal a la melsa

Significa que no tots els remeis són vàlids per a tot

menjar bona salut beure cos huma

Bon blat fa bon beure

Menjar molt pa demana beguda per reblanir-lo

beure menjar plantes bona

Bon pa bon vi i a dormir

Després d'un bon menjar ens entra la son

beure vinya menjar bona

Bon pa i bon vi fan bon llatí

Després d'un bon menjar li donem a la llengua

bona menjar vinya beure parlar

Bon pa i bon vi i deixa dir

Després d'un bon menjar li donem a la llengua

bona menjar vinya beure

Bon pa i bon vi i faràs bon camí

Significa que el menjar i el vi donen forces

beure vinya menjar bona

Bon pa i bon vi no tenen pas res a dir

Significa que el menjar i el vi donen forces

beure vinya menjar bona

Bon pa i bon vi, arre rossí

Significa que el menjar i el vi donen forces

bona menjar vinya beure

Bon pa i bon vi, vida de Paradís

Significa que el menjar i el vi donen forces

bona menjar vinya beure

Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang

Significa que el menjar i el vi donen forces

beure vinya menjar bona

Bon saludador, bon bevedor

Correntment, les persones bevedores solen ser afables perquè estan contentes sense arribar a estar borratxes

Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc, podràs beure vi a raig.

Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. Són dates d'abril, que ja fa bon temps. Vaticina una collita excel·lent de vi. Suggereix que el bon temps en aquests dies de primavera afavoreix el cep i garanteix l'abundància de la producció vinícola.

bona mesos oratge sants vinya+1

Bon tastador, mal bevedor

Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou.

Significa que beure un bon got de vi després d'escudella o d'un caldo calent és una combinació excel·lent, tant pel paladar com per a la digestió.

bona menjar vinya beure

Bon vi fa bon sagí

Significa que el vi alimenta

bona vinya beure

Bon vi fa bona sang

Significa que el vi alimenta

beure vinya bona cos huma

Bon vi i bon tall i penes avall

Davant d'un bon menjar s'obliden les penes

bona beure menjar

Borratxera d'aigua mai s'acaba

Per més aigua que es bega, mai no fa mal ni provoca els efectes negatius de l'alcohol. Destaca la innocuïtat i la salut de l'aigua en contraposició a la borratxera de vi, que es cura dormint.

aigua salut beure

Borratxera de vi, la fa passar el dormir.

Significa que el descans i el son són el millor remei per superar els efectes de l'embriaguesa produïda per aquesta beguda. També es relaciona amb el fet que el vi, en excés, provoca son.

dormir vinya beure

Borratxera no és ceguesa

Significa que estar ebri no justifica actuar com un cec o ignorar el que passa al voltant. S'utilitza per indicar que, malgrat l'embriaguesa, la persona encara té capacitat de percepció o responsabilitat, desmentint que l'alcohol impedeixi veure les coses.

Borratxo com una sopa

Molt borratxo. L'expressió fa referència a l'antiga pràctica de posar vi calent a les sopes, deixant el pa o els ingredients completament xops, metaforitzant així el grau d'embriaguesa.

vinya maneres de dir beure

Borratxo fi, a la taverna vol el vi

A casa, les existències són limitades, mentre que a la taverna hi ha més abundància

Borratxo fi, després de menjar dolç ha de beure bon vi.

Indica que després de les postres o plats dolços, es prefereix un vi de qualitat per contrastar o acompanyar.

menjar vinya beure

Borratxo i malcriat, envia'l a picar espart

Expressió utilitzada amb algú que no sap comportar -se

Borratxos i jugadors, fora de casa

Borratxos són a les Coves, borratxos són a Alcalà, borratxos a Torreblanca; no sabem qui guanyarà

Pobles castellonencs. Les Coves de Vinromà i Torreblanca a la comarca de la Plana Alta i Alcalà de Xivert a l del Baix Maestrat

Borratxos, farts i llaminers: ni viuen bons ni moren vell

beure salut mort

Bóta dolenta mai fa bon vi.

Significa que d'una mala base o origen no pot sortir-ne un bon resultat. S'aplica sovint per indicar que el caràcter o l'entorn negatiu (la bóta) espatlla allò que hi ha a dins, com ara persones o projectes.

Bóta neta i bona, el vi millora

Botxorno fred i tavernera vella, no moriran de set

[Botxorno: Vent de llevant]. Ni la tavernera et deixarà sense vi, ni el vent, sense aigua.

Bou vell no embruta el beure

Qui té anys d’ofici o experiència sap com s’han de fer les coses

Brou de la taverna no beveu

S'utilitza com a advertiment per no consumir vi de qualitat dubtosa o en excés en llocs públics. Aconsella evitar el vi o les begudes de taverna, sovint associades amb baixa qualitat o excessos, preferint la millor moderació o productes. El refrany sovint es vincula amb el context de la vinya i la qualitat del vi que se serveix als gerros.

menjar vinya beure

Bufar i xuclar, no va a la par

Es refereix a que no es poden fer bé dues coses simultàniament

maneres de dir beure

maneres de dir beure

Bufat com una destral

Es diu de la persona que va molt beguda

maneres de dir beure

Camí d'abeurada

Camí que mena en un indret on hom abeura el bestiar

maneres de dir beure

Canteret nou fa l’aigua fresca

Significa que les coses noves funcionen millor al principi o que la il·lusió dels primers temps d'una relació, feina o projecte és molt intensa. Ve de la tradició de posar aigua en càntirs de fang nous, els quals, gràcies a la seva porositat, mantenen l'aigua molt més freda que quan el fang s'obstrueix amb el temps. S'aplica sovint a la "lluna de mel" d'una relació, quan l'entusiasme és màxim.

Cara vermella, cara de vi

Els borratxos habituals solen tenir el nas o la cara colrada

beure vinya cos huma colors

Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant

Indiquen que aquest aliments empassen millor en vi al temps que desaconsella beure aigua

animals menjar aigua plantes vinya+1

Cargols sense vi, no vull per a mi

Destaca la importància de maridar els cargols amb vi, subratllant que l'experiència culinària no és completa o desitjable sense aquesta beguda.

animals menjar vinya beure

Cargols, peres i meló, volen vi felló

[El "vi felló" o "vi rabiós" fa referència a un vi de forta graduació, generós o picant, que equilibra la dolçor o textura d'aquests aliments]. Significa que els cargols, les peres i el meló són aliments que demanen ser acompanyats per un vi fort, rabiós o de bona qualitat (vi felló) per a millorar-ne el gust o pair-los bé.

animals plantes vinya beure

Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort

Indica que aquests aliments, per la seva textura o gust particular, mariden millor amb un vi negre de forta graduació o intens, a vegades descrit com a "vi felló" o "rabiós".

animals menjar plantes vinya beure

Carn blaneta i vi pur, alimenten segur

menjar vinya beure

Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou

Són carns tan fortes que necessiten molt més que aigua per a ser ben digerides

animals menjar beure vinya

Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa

Diu que la carn alimenta, que el pa ompli més que alimenta i que el vi dóna energia

menjar cos huma vinya beure

Carn i vi fan de bon pair

El vi ajuda que la carn siga més digestible

menjar beure salut

Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí

Els vicis solen dur a la ruïna econòmica i moral

persones beure vinya joc

Cartes, dones i vi treuen l'home de sí

Els vicis desbaraten la rectitud de les persones

joc vinya beure persones

Cartes, dones i vi... mal camí!

Els vicis desbaraten la rectitud de les persones

persones beure vinya joc

Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

camp casa menjar vinya beure

Casa per ton jeure, vinya per ton beure i terra tota la que tu puguis veure

vinya beure casa camp

Casa, la que tu visquis; vinya, de la que beguis; i terra, la que tu et vegis

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

beure vinya casa camp

Cassalla, beu i calla

Consell d'hostal i de taverna.

menjar parlar vinya beure

Com més es beu menys es menja

Com més es beu més set es té

Constata i critica l’egoisme de les persones, que quasi mai ens acontentem amb el que tenim

diners beure persones

Com més vi més doctes

Els efectes de l’alcohol solten la llengua, envalentonen i fan parlar foradat

vinya beure parlar

maneres de dir vinya beure

Com una sopa [o fet una sopa]

Completament ebri. Molt banyat. Molt constipat

salut maneres de dir beure

Conforme és la bota, aixina és el vi

Confrare del most

Aficionat a beure vi, embriac

maneres de dir beure vinya

Consell de caputxí: no mengis sense vi

Lloança de les virtuts del vi. Les ordes caputxines tenen tradició licorera.

vinya beure menjar consells

Consells amb vi tenen mal fi

No s’ha de fer cas d’allò que diga qui està borratxo, que ni sap què està dient ni se’n recordarà després del que ha dit

consells beure parlar vinya

Copa plena, copa buida

Es diu com a invitació a beure quan algú ompli les copes

Cornut i pagar el beure.

A més a més de ser la víctima, et toca carregar amb les culpes

maneres de dir beure

D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent

Els aliments a temperatures anormals no són sans. Avisa que menjar pa calent acabat de coure i beure aigua freda alhora és perjudicial per a la salut, causant mals de panxa, digestions pesades i revessega (dolors al ventrell). S'utilitza per aconsellar moderació i evitar contrastos tèrmics extrems en els aliments per a una bona digestió.

aigua cos huma menjar salut beure

Damunt figues beu aigua i no te'n rigues

Aconsella beure aigua després de menjar figues, ja que la combinació es considera digestiva o refrescant. La segona part ("i no te'n rigues") subratlla la importància de seguir aquest consell de salut sense prendre-se'l a broma.

aigua menjar plantes beure

Darrera cada mossegada, una tirada fóra massa vinada, però darrera de cada tres, bo beure vi és

Tracta sobre la mesura a l'hora de beure vi mentre es menja. No és saludable beure vi a cada moment, sinó de tant en tant

menjar vinya beure

Darrera d'un ou begut [o dur], vi pur

Recomana acompanyar el consum d'ous (ja siguin beguts, crus o durs) amb vi pur, entenent que és una bona combinació.

menjar vinya beure

Darrera de cargols, de peres i de peix, aigua no beguis

Aconsella evitar beure aigua després de menjar cargols, peres o peix per facilitar-ne la digestió, recomanant el vi com a alternativa. Aquests aliments es consideren pesats o propensos a produir efectes digestius indesitjats si es combinen amb aigua.

aigua animals plantes salut beure

Darrera de la carn, bon vi i bon trago

És la millor manera d'ajudar a digerir-la

menjar beure vinya

Darrera de la carn, bon vi i si és porc encara més fort.

Destaca la importància de maridar la carn, especialment el porc, amb un bon vi per gaudir millor del menjar. La dita suggereix que el vi ajuda a pair o potenciar el sabor de la carn.

animals bona menjar vinya beure

Darrera de les figues aigua i darrera de les peres vi

Aconsella sobre el maridatge ideal per a aquestes fruites per evitar mals de panxa, suggerint aigua després de menjar figues i vi després de les peres. És una dita popular que destaca els millors acompanyaments per a la digestió.

aigua menjar plantes vinya beure

Darrera de les peres bon vi begues.

Recomana beure vi després de menjar peres per acompanyar-les millor. Suggereix que el vi ajuda a la digestió de certes fruites.

bona menjar plantes vinya beure

Darrera el porc fi, bon vi

És la millor manera d'ajudar a digerir-lo. És una dita que s'utilitza per exaltar el maridatge entre el porc i el vi, sovint dient que el vi fort és el millor acompanyament per a aquesta carn.

animals menjar beure

Darrera l'enciamet, un bon traguet

Segons la tradició popular, l'enciam es considera un aliment "fred" i "aigualit" que pot ser difícil de digerir si no s'acompanya de la calidesa del vi.

bona menjar plantes vinya beure

Darrere cap fruita begues vi, darrere la taronja sí

Manera humorística de justificar un glop de vi a destemps

vinya plantes beure

Darrere de la carn, bon vi, i si és porc, encara més fort

S’explica per si mateix

animals beure menjar

Darrere de res begues vi, darrere de l'arròs si

Vol dir que el vi és bo en qualsevol circumstància

maneres de dir beure plantes vinya menjar

De baix d’una roín capa hi ha un gran bevedor

L’alcoholisme i els vicis en general arruïnen i degraden fins al punt d’afectar el vestir

beure indumentària

De bon vi, bona borratxera

Si el vi és de la terra i és bo, l'embriaguesa es veu amb més "indulgència".

bona vinya beure

De jugador, borratxo i fart, Déu me n'apart

Expressa la desconfiança cap a les persones que pateixen addiccions al joc, l'alcohol o una golafreria extrema. S'utilitza per indicar que d'aquestes persones no se'n pot esperar res de bo o de fiar.

déu joc menjar beure

De la bellesa, ni se'n menja ni se'n beu

En un món tan superficial és difícil posar-hi seny i entendre que l'atractiu d'una persona li pot obrir portes, sí, però poca cosa més. Per tirar endavant i ser feliç calen altres coses molt més importants.

menjar persones beure

De mica en mica s'omple la pica, i de gota en gota s'omple la bota

Significa que amb persistencia, paciència i petits esforços constants s'aconsegueixen grans objectius, per molt llargs o difícils que semblin. És una crida a la constància i a no tenir pressa, valorant el progrés gradual.

aigua vinya beure

De Tremp, heu perdut l'enteniment per la gola de l'aiguardent

Capital de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida

vinya beure llocs

De xiular res n’has de treure, si és que l’ase no vol beure

Quan es veu difícil de convèncer algú a fer allò que no vol o allò que no li ve de gust. Abans, a pagès, s'utilitzaven molt els ases o rucs, sobretot per traginar, i era força habitual, en dur-los a beure, xiular suaument per induir-los a ficar el morro a la pica o abeurador. Però una de les característiques de l'animal és la seva tossuderia, si no vol caminar, o no vol recular, o es resisteix a beure, és ben difícil d'aconseguir-ho.

Del bon vi, tothom n'és bevedor.

vinya beure bona

Del Carnaval, no en faces cabal

Adverteix que no es pot esperar res seriós de qui beu i va de festa

festa festivitats beure

Del cigró, beu-te el caldo i tirar-lo

El sabor del cigró supera al del brou del qual s’ha impregnat. S'utilitza per indicar que s'ha d'aprofitar l'essencial (el suc o l'oportunitat) d'alguna cosa, però que després el que queda (el cigró mateix o la resta) no té gaire valor i es pot descartar.

menjar plantes beure

Del setembre a l'agost, beu vi vell i no beguis most.

vinya beure mesos

Dels colors, el vermell, i dels raïms, el moscatell

És una opinió. Ressalta la qualitat d'aquest vi

colors beure vinya

Després de begut el vi, es diu mal del veí.

vinya beure persones

Després de beure molt vi, demana consell per poder-se tenir.

Dit de qui vol rectificar quan ja és massa tard. Qui massa alcohol beu, que pensi en les conseqüències

consells vinya beure

Després de beure vi bo, tothom vol tenir raó.

Es diu quan es paguen les conseqüències d'una acció passada.

Després de l'amanit, bon trago de vi.

beure vinya menjar

Després de la llet beu aigua, però si vas de camí beu vi.

Aconsella aigua per contrarestar la pesadesa de la llet, però recomana el vi per agafar forces i escalfor durant un viatge o camí. És una dita sobre l'alimentació i l'energia necessària segons l'activitat. La llet, en ser espessa o grassa, es considera millor pair-la amb aigua. En canvi, el vi és vist com un tònic que proporciona energia, vitalitat i escalfor per caminar o fer esforços físics.

aigua salut vinya beure

Després de Sant Martí, deixa l'aigua i beu el vi.

11 novembre. Aquesta dita és la benvinguda oficial al vi nou!. El vi ja és a punt: Pels voltants de l'11 de novembre, el raïm veremat al setembre ja ha fermentat prou. És el moment de "tastar el broc" i encetar les botes del vi novell. Arriba el fred: Amb la baixada de les temperatures, el cos demana calories i begudes que "escalfin" la sang, deixant de banda l'aigua fresca de l'estiu. La matança: Com que Sant Martí és temps de porc, el vi es converteix en el company per pair el greix.

aigua mesos sants vinya beure

Després del préssec i el meló beuràs el vi millor

Són fruites que realcen el sabor del vi

menjar vinya beure

Déu no menja ni beu, però paga a qui deu

ignifica que Déu remunera els homes segons els mèrits en l'ocasió oportuna.

déu menjar beure

Diumenge de Carnaval, molt de vi i poc de pa

Ressalta que és una festivitat d’alegria compartida al carrer i de parar poc o no gens per casa

menjar festivitats vinya setmana beure

Dona que no menja, el beure la sosté

persones menjar plantes beure