`

Refranys vinya

beure vinya

Beure molt fa tornar sec

Beure prou vi fa set al cap d’un temps

salut vinya beure

Beure vi en dejú fa posar malalt.

Cau en buit dins l'estómac.

persones plantes vinya

Blat i vi, avui per tu, demà per mi

S’ha d’ajudar els altres quan estan en algun destret o necessitat

oratge vinya mesos

Boires de setembre, bon vi per sempre

La boira, en general i en totes les èpoques, són exponent de bonança

beure vinya menjar bona

Bon pa bon vi i a dormir

Després d'un bon menjar ens entra la son

menjar bona vinya

Bon pa i bon vi escurcen el camí

Es refereix a que la bona gastronomia amenitza un viatge

bona menjar vinya beure parlar

Bon pa i bon vi fan bon llatí

Després d'un bon menjar li donem a la llengua

bona menjar vinya beure

Bon pa i bon vi i deixa dir

Després d'un bon menjar li donem a la llengua

beure vinya menjar bona

Bon pa i bon vi i faràs bon camí

Significa que el menjar i el vi donen forces

beure vinya menjar bona

Bon pa i bon vi no tenen pas res a dir

Significa que el menjar i el vi donen forces

bona menjar vinya beure

Bon pa i bon vi, arre rossí

Significa que el menjar i el vi donen forces

bona menjar vinya beure

Bon pa i bon vi, vida de Paradís

Significa que el menjar i el vi donen forces

beure vinya menjar bona

Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang

Significa que el menjar i el vi donen forces

bona vinya beure

Bon vi fa bon sagí

Significa que el vi alimenta

beure vinya bona cos huma

Bon vi fa bona sang

Significa que el vi alimenta

bona parlar vinya

Bon vi, fa bon llatí

El vi afavoreix la conversa perquè desinhibeix, i si és apetible, encara fa parlar més

animals bona vinya

Bona gallina serà la que pongui pel veremar

Ressalta l’excepcionalitat de la posta en temps de calor, ja que les aus solen pondre pel fred

beure vinya

Borratxo fi, a la taverna vol el vi

A casa, les existències són limitades, mentre que a la taverna hi ha més abundància

camp mesos plantes vinya

Borró que neix per [o dins] d'abril, no té temps de fer bon vi [borró = gema, brot]

La vinya que floreix abans de maig fa el raïm abans d’hora i poc dolç

vinya persones

Bot petit, aviat és ple

Ho diuen de les persones petites, que solen esser irascibles

plantes vinya indumentària

Camises on no hi ha lli i borratxos on no hi ha vi

Es diu de persones que no segueixen el costum general, o de circumstàncies inhabituals

beure vinya cos huma colors

Cara vermella, cara de vi

Els borratxos habituals solen tenir el nas o la cara colrada

plantes vinya

Carabassa sense vi, digueu-li fusta

La carabassa és poc gustosa, i per això se l’adoba amb vi per a l’elaboració de l’arrop i talladetes. Ací es refereix a la carabassa seca que s’utilitzava antigament com a recipient per al vi

menjar vinya plantes

Carabassa sense vi, ni és carabassa ni carabassí

La carabassa és poc gustosa, i per això se l’adoba amb vi per a l’elaboració de l’arrop i talladetes

animals menjar aigua plantes vinya beure

Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant

Indiquen que aquest aliments empassen millor en vi al temps que desaconsella beure aigua

beure vinya menjar animals

Cargols sense vi, no vull per a mi

Indica que el vi és el millor acompanyament

animals menjar plantes vinya beure

Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort

Significa que aquestes demanen que es begui vi

menjar salut vinya

Carn d'un dia, pa de dos, vi d'un any, salut per tot l'any

Cada aliment té la seua data òptima de consum

animals menjar beure vinya

Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou

Són carns tan fortes que necessiten molt més que aigua per a ser ben digerides

vinya salut menjar

Carn fa carn i vi fa sang

Menjar carn i vi proveeix energia i renova el nostre cos

menjar cos huma vinya beure

Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa

Diu que la carn alimenta, que el pa ompli més que alimenta i que el vi dóna energia

vinya menjar

Càrrega de vi, quatre de blat, no està mal pagat

La gent del camp sol bescanviar-se els productes que elabora

persones beure vinya joc

Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí

Els vicis solen dur a la ruïna econòmica i moral

joc vinya beure persones

Cartes, dones i vi treuen l'home de sí

Els vicis desbaraten la rectitud de les persones

persones beure vinya joc

Cartes, dones i vi... mal camí!

Els vicis desbaraten la rectitud de les persones

vinya casa camp

Casa en la que visquis, vinya de la que beguis i terres les que tu et vegis

No s’ha de pretendre tenir més que allò que es puga atendre ni gastar més del que es té

casa vinya persones

Casa obrada i vinya criada, dona casada

Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent

persones vinya casa

Casa obrada i vinya plantada, fadrina casada

Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent

casa vinya persones

Casa obrada i vinya plantada, mai no es veu el que costa

Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar

parentiu vinya casa

Casa obrada, vinya plantada i sogra oblidada

Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent

camp casa menjar vinya beure

Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

beure vinya casa camp

Casa, la que tu visquis; vinya, de la que beguis; i terra, la que tu et vegis

Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar

vinya parentiu

Casaràs ta filla i vendràs el vi si ho vol et teu veí

Les coses no depenen moltes vegades de la pròpia voluntat, sinó de la dels altres o de les circumstàncies

vinya

Celler, que ressona, el vi se n'adona

El celler és el lloc on dorm el vi i requereix temperatura constant i silenci, per tant, si el celler ressona és que s’ompli de clientela i van disminuint els productes

vinya beure parlar

Com més vi més doctes

Els efectes de l’alcohol solten la llengua, envalentonen i fan parlar foradat

vinya oficis diners

Comerciant de vi, comerciant mesquí

Els vinaters i els lleters tenen la mala fama d’aigualir el seu producte per a obtenir-ne més quantitat

maneres de dir beure vinya

Confrare del most

Aficionat a beure vi, embriac

vinya beure menjar consells

Consell de caputxí: no mengis sense vi

Lloança de les virtuts del vi. Les ordes caputxines tenen tradició licorera.

consells beure parlar vinya

Consells amb vi tenen mal fi

No s’ha de fer cas d’allò que diga qui està borratxo, que ni sap què està dient ni se’n recordarà després del que ha dit

vinya

Crida vi i ven vinagre

Es diu de qui és fals i mostra dues cares

maneres de dir vinya

Cridar vi i vendre vinagre

Ser hipòcrita, recomanar bones obres i obrar malament