vinya

1.461 refranys catalogats sota aquest tema.

Mostrant 201–300 de 1.461
Beure molt fa tornar sec
Beure prou vi fa set al cap d’un temps
beure vinya
Beure vi amb mida allarga la vida
salut vinya beure
Beure vi en dejú fa posar malalt.
Adverteix que consumir alcohol amb l'estómac buit és perjudicial per a la salut. Aquesta pràctica pot provocar malestar físic, ja que l'alcohol s'absorbeix més ràpidament, podent irritar el sistema digestiu i causar una intoxicació més ràpida.
salut vinya beure
Blat i vi, avui per tu, demà per mi
S’ha d’ajudar els altres quan estan en algun destret o necessitat
persones plantes vinya
Blat i vi, mai van per un camí.
Fa referència a la volatilitat dels preus del blat i del vi, els quals històricament fluctuaven de manera independent i imprevisible. S'utilitza popularment per expressar que les coses de naturalesa diferent, o els assumptes que segueixen lògiques oposades, no poden avançar junts ni coincidir en el mateix camí.
vinya
Boires de setembre, bon vi per sempre
Les boires matinals de setembre aporten una humitat suau i refresquen la planta després dels mesos de secada. Això permet que el raïm acabi de madurar lentament, guanyant en aromes i mantenint una bona acidesa, factors imprescindibles per fer un vi de qualitat.
mesos oratge vinya
Bon pa bon vi i a dormir
Després d'un bon menjar ens entra la son
beure vinya menjar bona
Bon pa i bon vi escurcen el camí
Es refereix a que la bona gastronomia amenitza un viatge
menjar bona vinya
Bon pa i bon vi fan bon llatí
Després d'un bon menjar li donem a la llengua
bona menjar vinya beure parlar
Bon pa i bon vi i deixa dir
Després d'un bon menjar li donem a la llengua
bona menjar vinya beure
Bon pa i bon vi i faràs bon camí
Significa que el menjar i el vi donen forces
beure vinya menjar bona
Bon pa i bon vi no tenen pas res a dir
Significa que el menjar i el vi donen forces
beure vinya menjar bona
Bon pa i bon vi, arre rossí
Significa que el menjar i el vi donen forces
bona menjar vinya beure
Bon pa i bon vi, vida de Paradís
Significa que el menjar i el vi donen forces
bona menjar vinya beure
Bon pa, bon vi i bona carn fan bona sang
Significa que el menjar i el vi donen forces
beure vinya menjar bona
Bon pa, bon vi i bona minyona.
vinya bona menjar
Bon pa, bon vi, bona taula i bona brasa, és senyal de bona casa
Vol dir que a les cases riques hi ha abundància de tot.
bona casa menjar vinya
Bon sol per Sant Jordi i Sant Marc, podràs beure vi a raig.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. Són dates d'abril, que ja fa bon temps. Vaticina una collita excel·lent de vi. Suggereix que el bon temps en aquests dies de primavera afavoreix el cep i garanteix l'abundància de la producció vinícola.
bona mesos oratge sants vinya+1
Bon tap fa bon vi.
bona vinya
Bon vi bona brasa, és senyal de bona casa
vinya bona casa foc
Bon vi darrera bon brou, mai ningú l'ha alabat prou.
Significa que beure un bon got de vi després d'escudella o d'un caldo calent és una combinació excel·lent, tant pel paladar com per a la digestió.
bona menjar vinya beure
Bon vi fa bon dir.
vinya bona
Bon vi fa bon matí.
Destaca els efectes positius i revigoritzants d'un bon vi, sovint associat a l'alegria, la salut i l'inici del dia amb energia.
bona vinya
Bon vi fa bon sagí
Significa que el vi alimenta
bona vinya beure
Bon vi fa bona sang
Significa que el vi alimenta
beure vinya bona cos huma
Bon vi fa mal cap.
vinya bona
Bon vi i bona escudella i que treballi qui en ve al darrera.
Quant a la valor nutritiva de l'escudella i la bona combinació amb el vi.
bona menjar treball vinya
Bon vi i sopa bullida allarguen la vida
Es consideren saludables. La sopa bullida és fàcil de digerir.
bona salut vinya
Bon vi, fa bon llatí
El vi afavoreix la conversa perquè desinhibeix, i si és apetible, encara fa parlar més
bona parlar vinya
Bon vi, paraula llarga.
vinya parlar bona
Bona gallina serà la que pongui pel veremar
Ressalta l’excepcionalitat de la posta en temps de calor, ja que les aus solen pondre pel fred
animals bona vinya
Bones alforges i bon vi fan pla el camí.
bona vinya
Borratxera de vi, la fa passar el dormir.
Significa que el descans i el son són el millor remei per superar els efectes de l'embriaguesa produïda per aquesta beguda. També es relaciona amb el fet que el vi, en excés, provoca son.
dormir vinya beure
Borratxo com una sopa
Molt borratxo. L'expressió fa referència a l'antiga pràctica de posar vi calent a les sopes, deixant el pa o els ingredients completament xops, metaforitzant així el grau d'embriaguesa.
vinya maneres de dir beure
Borratxo fi, a la taverna vol el vi
Fa referència a aquelles persones que, tot i presumir de fineses o coneixements, busquen sempre llocs on trobar l'opció més abundant o de millor qualitat per satisfer els seus vicis.
vinya beure
Borratxo fi, després de menjar dolç ha de beure bon vi.
Indica que després de les postres o plats dolços, es prefereix un vi de qualitat per contrastar o acompanyar.
menjar vinya beure
Borró que neix per [o dins] d'abril, no té temps de fer bon vi
[borró = gema, brot]. La vinya que floreix abans de maig fa el raïm abans d’hora i poc dolç
camp mesos plantes vinya
Bot petit, aviat és ple
Ho diuen de les persones petites, que solen esser irascibles
vinya persones
Bóta dolenta mai fa bon vi.
Significa que d'una mala base o origen no pot sortir-ne un bon resultat. S'aplica sovint per indicar que el caràcter o l'entorn negatiu (la bóta) espatlla allò que hi ha a dins, com ara persones o projectes.
vinya beure
Bóta neta i bona, el vi millora
vinya beure
Bromera de cavall amb vi, cura el borratxí
Deu treure les ganes de beure.
animals salut vinya
Brou de la taverna no beveu
S'utilitza com a advertiment per no consumir vi de qualitat dubtosa o en excés en llocs públics. Aconsella evitar el vi o les begudes de taverna, sovint associades amb baixa qualitat o excessos, preferint la millor moderació o productes. El refrany sovint es vincula amb el context de la vinya i la qualitat del vi que se serveix als gerros.
menjar vinya beure
Cada pitxell fa olor del vi que ha estat en ell.
El refrany ens parla del pitxell com a continent de vi.
vinya
Camises on no hi ha lli i borratxos on no hi ha vi
Es diu de persones que no segueixen el costum general, o de circumstàncies inhabituals
plantes vinya indumentària
Camp pedregós fa el cep hermós.
Fa referència a com el terreny pedregós ofereix condicions òptimes per al conreu de la vinya. Les pedres eviten l'entollament i permeten que l'aigua filtri correctament, evitant malalties a l'arrel. Durant el dia, les pedres acumulen l'escalfor del sol; a la nit, l'alliberen lentament, creant el microclima perfecte per madurar el raïm. La duresa del terra obliga el cep a aprofundir més a la recerca de nutrients minerals, millorant la qualitat del fruit.
vinya
Campanar de pi, casa de vi
casa campana vinya
Cànem de vores, vi de malloles, blat de contravent es paga bé i lleialment
[Cànem de vores: El cànem de primera qualitat (les vores són les parts més resistents i bones de la tela teixida). Vi de malloles: Vi produït per vinyes joves (malloles). Blat de contravent: Blat conreat en terres altes i airejades, resistent al vent]. Fa referència a l'antiga economia agrària i artesanal, utilitzant productes de màxima qualitat per parlar de com s'han de fer les coses. Indica que les coses fetes amb cura, dedicació i amb els millors materials, s'han de pagar "bé i lleialment".
plantes vinya
Cara vermella, cara de vi
Els borratxos habituals solen tenir el nas o la cara colrada
beure vinya cos huma colors
Carabassa sense vi, ni és carabassa ni carabassí
La carabassa és poc gustosa, i per això se l’adoba amb vi per a l’elaboració de l’arrop i talladetes
menjar vinya plantes
Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant
Indiquen que aquest aliments empassen millor en vi al temps que desaconsella beure aigua
animals menjar aigua plantes vinya+1
Carbassa sense vi, digues-li fusta
S'aplica a tot el que no serveix pel que hauria de servir. La carabassa és poc gustosa, i per això se l'adoba amb vi per a l'elaboració de l'arrop i talladetes. Ací es refereix a la carabassa seca que s'utilitzava antigament com a recipient per al vi.
menjar plantes vinya
Cargols i peixos neixen amb aigua i moren amb vi.
Significa que els cargols i el peix es crien amb aigua (pluja o mar) però s'han de cuinar i acompanyar amb vi a taula per gaudir-ne plenament.
aigua animals vinya
Cargols sense vi, no vull per a mi
Destaca la importància de maridar els cargols amb vi, subratllant que l'experiència culinària no és completa o desitjable sense aquesta beguda.
animals menjar vinya beure
Cargols, peres i meló, volen vi felló
[El "vi felló" o "vi rabiós" fa referència a un vi de forta graduació, generós o picant, que equilibra la dolçor o textura d'aquests aliments]. Significa que els cargols, les peres i el meló són aliments que demanen ser acompanyats per un vi fort, rabiós o de bona qualitat (vi felló) per a millorar-ne el gust o pair-los bé.
animals plantes vinya beure
Cargols, peres i pebrot volen vi ben fort
Indica que aquests aliments, per la seva textura o gust particular, mariden millor amb un vi negre de forta graduació o intens, a vegades descrit com a "vi felló" o "rabiós".
animals menjar plantes vinya beure
Carn blaneta i vi pur, alimenten segur
menjar vinya beure
Carn d'avui, pa d'ahir i vi d'antany; salut per tot l'any
Cada aliment té la seua data òptima de consum.
menjar salut vinya
Carn d'un dia, pa de dos, vi d'un any, salut per tot l'any
Cada aliment té la seua data òptima de consum
menjar salut vinya
Carn de llebre, de moltó i de bou, sense vi al ventre no es cou
Són carns tan fortes que necessiten molt més que aigua per a ser ben digerides
animals menjar beure vinya
Carn fa carn i vi fa sang
Menjar carn i vi proveeix energia i renova el nostre cos
vinya salut menjar
Carn fa carn, pa fa panxa i el vi mena la dansa
Diu que la carn alimenta, que el pa ompli més que alimenta i que el vi dóna energia
menjar cos huma vinya beure
Càrrega de vi, quatre de blat, no està mal pagat
Fa referència a la remuneració del treball agrícola en l'antiguitat. Expressa la valoració positiva de determinats productes com a forma de pagament o d'intercanvi, ja que el vi i el blat representaven dos pilars bàsics d'alimentació i comerç.
menjar vinya
Cartes, daus, dones i vi, al ric fan tornar mesquí
Els vicis solen dur a la ruïna econòmica i moral
persones beure vinya joc
Cartes, dones i vi treuen l'home de sí
Els vicis desbaraten la rectitud de les persones
joc vinya beure persones
Cartes, dones i vi... mal camí!
Els vicis desbaraten la rectitud de les persones
persones beure vinya joc
Casa adobada i vinya plantada, fadrina casada
casa plantes persones vinya
Casa de pare, vinya d'avi i oliver de besavi
vinya parentiu plantes casa
Casa en la que visquis, vinya de la que beguis i terres les que tu et vegis
No s’ha de pretendre tenir més que allò que es puga atendre ni gastar més del que es té
vinya casa camp
Casa feta i vinya plantada, pocs saben quina treballada
treball vinya casa
Casa obrada i vinya criada, dona casada
Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent
casa vinya persones
Casa obrada i vinya plantada, fadrina casada
Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent
persones vinya casa
Casa obrada i vinya plantada, mai no es veu el que costa
Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar
casa vinya persones
Casa obrada, vinya plantada i sogra oblidada
Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent
parentiu vinya casa
Casa per a ton estar, vinya per a ton beure i terra per a ton menjar
Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar
camp casa menjar vinya beure
Casa per ton jeure, vinya per ton beure i terra tota la que tu puguis veure
vinya beure casa camp
Casa que no hi ha pa fa plorar i la que no hi ha vi fa morir.
vinya riure/plorar menjar casa
Casa, la que tu visquis; vinya, de la que beguis; i terra, la que tu et vegis
Significa que no convé posseir més terra que la que un mateix pot conrar
beure vinya casa camp
Casa, vinya i poltre, que els faci un altre.
vinya
Casar la minyona i vendre el vi de bona hora, l'afer és bona.
vinya
Casaràs ta filla i vendràs el vi si ho vol et teu veí
Les coses no depenen moltes vegades de la pròpia voluntat, sinó de la dels altres o de les circumstàncies
vinya parentiu
Cassalla, beu i calla
Consell d'hostal i de taverna.
menjar parlar vinya beure
Cava que cavaràs, que al veremar ho trobaràs.
vinya
Celler calent arruïna molta gent
menjar gent vinya
Celler, que ressona, el vi se n'adona
El celler és el lloc on dorm el vi i requereix temperatura constant i silenci, per tant, si el celler ressona és que s’ompli de clientela i van disminuint els productes
vinya
Com més vi més doctes
Els efectes de l’alcohol solten la llengua, envalentonen i fan parlar foradat
vinya beure parlar
Com un cep
Embriac
maneres de dir vinya beure
Comerciant de vi, comerciant mesquí
Els vinaters i els lleters tenen la mala fama d’aigualir el seu producte per a obtenir-ne més quantitat
vinya oficis diners
Compra casa feta i vinya plantada.
Una feina en demana una altra. Construir i acabar una casa requereix molt de temps que no es pot dedicar a una altra cosa, com ara plantar vinya, i fins que aquesta no done fruit no es té el patrimoni complet no es pot casar la gent. Sinònim: Similar: Casa parada, la mort a la porta.
vinya
Conforme és la bota, aixina és el vi
beure vinya
Confrare del most
Aficionat a beure vi, embriac
maneres de dir beure vinya
Consell de caputxí: no mengis sense vi
Lloança de les virtuts del vi. Les ordes caputxines tenen tradició licorera.
vinya beure menjar consells
Consells amb vi tenen mal fi
No s’ha de fer cas d’allò que diga qui està borratxo, que ni sap què està dient ni se’n recordarà després del que ha dit
consells beure parlar vinya
Crida vi i ven vinagre
Es diu de qui és fals i mostra dues cares
vinya
Cridar vi i vendre vinagre
Ser hipòcrita, recomanar bones obres i obrar malament
maneres de dir vinya
D'aiguardent i malvasia, fes-ne barreja, Maria
És recepta exquisida per preparar un còctel de begudes alcohòliques.
menjar plantes salut vinya
D'ençà que em va caure una mosca al vi que he avorrit l'aigua
És una manera humorística de dir que l'agrada molt el vi i que qualsevol excusa és bona per evitar l'aigua. El sentit és que, arran d'una petita mala experiència amb el vi (la mosca), has decidit "castigar-se" no bebent mai més aigua.
aigua animals vinya
D'una bona mare, preneu-ne la filla; d'una bona planta planteu la vinya
Convé agafar allò millor de cada u
parentiu plantes vinya
D'una vinya ben manada n'hi ha per temps.
vinya
Darrera cada mossegada, una tirada fóra massa vinada, però darrera de cada tres, bo beure vi és
Tracta sobre la mesura a l'hora de beure vi mentre es menja. No és saludable beure vi a cada moment, sinó de tant en tant
menjar vinya beure
Darrera d'un ou begut [o dur], vi pur
Recomana acompanyar el consum d'ous (ja siguin beguts, crus o durs) amb vi pur, entenent que és una bona combinació.
menjar vinya beure