vinya

Al bon vi, el brou li fa camí

El vi és bo per acompanyar quasi totes les menges. El brou prepara el camí (l'estómac) per al vi, fent que se senti millor i evitant una embriaguesa ràpida. Indica que el menjar calent i suau facilita la degustació del vi sense que aquest afecti negativament.

bona menjar vinya

Al bon vi, la meitat aigua

Aquesta és una dita que sol generar sorprensa, perquè sembla anar en contra del que dictaria el sentit comú avui dia. Significa que el vi de molta graduació o molt fort s'ha de rebaixar amb aigua per a poder-lo gaudir millor i, sobretot, per a no emborratxar-se de seguida.

aigua bona vinya beure

Al borratxo fi, no li cal aigua ni vi

Qui està alcoholitzat no beu aigua perquè beu un altre líquid, i no beu vi perquè beu licors o altres begudes més fortes

vinya beure aigua

Al borratxo fi, primer aigua i després vi

Suggereix, amb ironia, que la persona que sap beure busca un equilibri, començant amb alguna cosa lleugera (aigua) per refrescar-se i després gaudint del vi amb moderació.

aigua vinya beure

Al compare botifarra i al padrí un porró de vi

Cal estar a bé amb tots, amics i parents

menjar parentiu vinya

Al constipat, got de vi colmat

És sabut que l’alcohol del vi dóna calor i energia. Abans, es feien sopes de vi calent

vinya beure salut

Al cul safanòries en vinagre

salut vinya cos huma

Al davant hi va l'estel i al darrera Sant Miquel, que duu la verema del cel.

29 setembre. Es diu que Sant Miquel "duu la verema" perquè la seva festa coincideix plenament amb el moment àlgid de la collita del raïm a la terra. La dita trasllada aquesta feina al cel, com si les estrelles fossin els grans de raïm daurats. L'estel que va al davant marca la retirada de l'estiu i Sant Miquel, amb la seva "verema", obre oficialment les portes a la tardor i al recolliment.

sants vinya

Al govern i al marranxó no els hi tinguis compassió

[Marranxó = pitxet de vi de terrissa]. Aconsella beure vi

vinya beure

Al joc i al vi, l'home es fa coquí

joc persones vinya

Al juliol la cistelleta al maiol

Fa massa calor per a fer altres faenes al camp

mesos camp vinya

Al juliol la garrofeta porta dol i el raïmet també en vol

Van adquirint maduresa i color

mesos plantes vinya

Al juliol, la cistella al mallol

[mallol = vinya jove]. Ja hi ha raïm de taula mengívol.

camp mesos vinya

Al matí tot vi; a la tarda, res d'aigua: i al vespre, vi sempre

És una crítica a qui beu vi sempre. Fa referència a una tradició antiga de consum de vi en detriment de l'aigua, valorant el vi per la seva capacitat energètica i higiènica en temps passats.

aigua vinya beure

Al matí, poca aigua i molt vi.

És una crítica a qui beu vi sempre. Fa referència a una tradició antiga de consum de vi en detriment de l'aigua, valorant el vi per la seva capacitat energètica i higiènica en temps passats.

aigua vinya

Al pa, pa i al vi, vi

Expressió usada per a donar a entendre que s'han dit les coses clarament, sense embuts

maneres de dir vinya menjar

Al pa, pa; i al vi, vi; i l'aigua, clara

Cal dir cada cosa pel seu nom, sense dissimulacions, per a no crear malentesos

vinya parlar aigua menjar

Al setembre, el vi està per vendre

El most ja ha esdevingut vi novell

vinya mesos

Al setembre, vi per beure

El most ja ha esdevingut vi novell

mesos vinya beure

Al vell, no li donis vi novell

El vi acabat de fer no és molt sa, i per a una persona vella, no gens

beure persones vell vinya

Al vi agret, fes-li un bon traget.

consells vinya

Al vi i al ball, de la tarda

Recomana deixar l’alcohol i la festa per al final de les obligacions del dia

festa vinya beure

Al vinater i a la muller, mai els falta què fer

oficis parentiu vinya

All cru i vi pur passen el porc de segur [porc difícil de digerir]

La coentor de l’all reclama vi, i el vi dóna energia i ajuda la digestió

plantes vinya menjar animals

All i vi, remei dels pobres

salut vinya plantes

All i vi, remei roí

Li atribueixen virtuts remeieres. Era un remei per curar la tos.

plantes salut vinya

Allà on entra el vi en surt el juí.

vinya

Alls crus i vinet pur fan passar el part segur

plantes salut vinya

Alls i ceballot volen vi fort.

L'all i la ceba convidaven a beure i el vi també encoratjava i enardeix.

plantes vinya beure

Alls i pebre, vi volen beure.

Sembla que els bons menjars han d'anar acompanyats del vi.

plantes vinya beure

Als trenta vinya i als quaranta mallol [mallol = vinya jove]

Es diu de qui no té molt trellat quan és adult i que, quan altres han adquirit maduresa i experiència en la vida, ell encara en té menys, com fent una regressió

persones vinya

Amb alls i vi fort no em fa por la mort

Considera saludables els alls i el vi.

plantes salut vinya

Amb aquell que beu vi, negocia pel matí

Que és quan tendrà el cap ben clar.

consells vinya beure

Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi; tan fi que cargols, figues i naps vegis nedar

Són aliments difícils de pair i s'han d'acompanyar amb begudes fortes. Recomana beure vi en lloc d'aigua quan es mengen cargols, figues i naps. L'expressió "tan fi que cargols, figues i naps vegis nedar" (o "nedant") és una exageració humorística que suggereix que el vi ha de ser molt clar i lleuger, gairebé transparent, com si els aliments hi estiguessin nedant a dins.

aigua animals menjar plantes vinya+1

Amb castanyes, vi de Pasqües.

Les castanyes es mengen en temps de fred i per això és bo que vagin acompanyades de bon vi.

plantes vinya

Amb dones i amb vi s'avança camí.

vinya

Amb dues lliures de raïm bona purga tenim.

vinya salut

Amb el fill del teu veí casa ta filla i ven el vi.

vinya parentiu

Amb el meló vi a trompó.

menjar vinya

Amb els fesols [o mongetes] porc i amb el porc vi fort

plantes vinya animals menjar

Amb escudella i bon vi, no et faci por el camí

Quant a la valor nutritiva de l'escudella i la bona combinació amb el vi.

bona menjar vinya

Amb escudella i bon vi, no tinguis por de morir

Quant a la valor nutritiva de l'escudella i la bona combinació amb el vi.

bona menjar mort vinya

Amb l'enciamet, hi cau bé el traguet

menjar plantes vinya

Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir.

Quant a la valor nutritiva de l'escudella i la bona combinació amb el vi.

menjar mort salut vinya beure

Amb la bóta sense vi no emprengues el camí

vinya beure

Amb les figues s'ha de beure vi tres vegades per trobar-hi gust

plantes vinya beure

Amb pa i amb vi, es passa millor el camí

El pa i el vi són fonamentals

menjar vinya

Amb pa i vi es fa camí, amb sal i aigua una muntanya

El menjar és el carburant dels éssers vius, referint-se al fet que, amb el mínim imprescindible (el menjar i el vi com a font d'energia), es pot recórrer qualsevol distància o emprendre qualsevol tasca, fins i tot quan els recursos són molt escassos (només aigua i sal). En sentiy figurat ressalta la importància de l'esforç, la constància i els recursos bàsics per assolir grans objectius.

aigua menjar vinya

Amb pa i vi es fa curt el camí

El menjar és el carburant dels éssers vius

vinya menjar

Amb pa i vi es passa el camí

El menjar és el carburant dels éssers vius

menjar vinya beure

Amb porró carlí, és més bo el vi; i amb porró liberal, fa més bé que mal

Dita alabant els uns i els altres.

mal salut vinya

Amb sopes d'all i vi no et faci por el morir

Considera saludables els alls i el vi.

menjar mort plantes salut vinya

Amb tanta sed d'aiguardent es begué l'enteniment

beure vinya

Amb un bon trago de most es torna l'ànima al cos.

vinya

Amb un gerro de vi bo, tothom es posa bo.

De segons quina classe de vi, se sol dir que ressuscitaria un mort. Amb el vi desapareixen les penes de l'esperit, però també s'ha de dir que hi ha persones, que quan beuen massa vi dins el cos, ho prenen amb grans plors.

salut vinya

Amb un traguet de vi bo el malalt es posa bo

De segons quina classe de vi, se sol dir que ressuscitaria un mort.

bona mal menjar salut vinya

Amerar el vi

Aigualir-lo

maneres de dir vinya

Amic de got i vi és amic teu però no meu

No convé fer amistats en tavernes i bars perquè solen buscar algun profit o són falses per efecte de l’alcohol

amistat persones vinya beure

Amic de vi, mal amic i mal veí.

vinya amistat

Amic de vi, s'acaba l'amic quan s'acaba el vi

No és un amic, sinó un company de bulla que fa que el vi els uneixi momentàniament

amistat vinya

Amic i vi, com més vell més fi

El vi, com les persones anyenques, tenen més sustància en tots els sentits

persones vinya animals

Amic nou és vi novell. Si és bo no és com el vell

Remarca la vàlua de la vella amistat per sobre de la nova

vinya vell persones bona amistat

Amic, porc i vi, vell.

amistat animals vinya vell

Amistats que amb el vi es fan, en dormir la mona es desfan

Adverteix que més que amistat, normalment és coincidència

persones beure vinya amistat dormir

Amor i vi, a alguns fa riure i a molts fa morir

Uns moren de cirrosi o accident; d’altres, per suïcidi o consumpció

amor mort vinya riure/plorar

Anar de xavo

Beure aiguardent de bon matí

beure vinya maneres de dir

Any de fred tardà, la vinya poc raïm farà

Si el fred ve tard, pot gelar les plantes quan ja han mogut o flor

any oratge plantes vinya

Any de mal vi, beu el teu i compra el seu.

vinya beure any

Any de molt bon gra, poc de vi

Les pluges solen produir-se siga en primavera, siga en tardor, rarament en les dues estacions

any bona camp plantes vinya

Any de molt lli, any de molt vi.

Una producció es complementa amb l'altra.

vinya

Any de panís, vi agre.

vinya plantes any

Any de poc vi, el tassó petit; any de molt, el tassó gran.

Cal adaptar-se a les circumstàncies.

any vinya

Any de traspàs, cada raïm un cabàs

[any de traspàs = bixest = que té 366 dies].

any vinya

Any de traspàs, ni bóta ni sedàs

[any de traspàs = bixest = que té 366 dies]. Es diu que aquests anys donen mala collita de raïm i de cereals

any vinya

Any de verema, bodega plena.

Any de bona collita que ompliran els sellers.

vinya

Any de vespes, any de vi.

Les vespes solen rondar els penjolls de raïm; doncs la seva presència és senyal de bona collita.

vinya

Any de vi i de granons, n'hi ha de contents i de fellons.

Sempre sol passar el mateix; tots no estan satisfets.

vinya

Any de vi, any de bruixes [o Anyada de vi, anyada de bruixes]

vinya

Aprenent molt mestre de poc

La dedicació simultània a moltes activitats dificulta l'especialització i per tant la destresa en una tarea concreta

ensenyar vinya

Aquell que no fuma ni beu vinet, la boca lo fa olor a xiquet

cos huma persones vinya beure

Aquell qui té un jove per mestre, és semblant a l'home que menja raïms verds i beu vi dolç; però el deixeble del vell, menja raïms madurs i beu vi ranci.

beure persones vinya oficis

Aquest sigui el nostre purgatori i flamarades ben sovint.

Referit al beure vi

vinya beure

Arrencar una vinya

Fer una cosa molt difícil. Fer una cosa complicada

maneres de dir vinya

Arròs, carbassa i peix mor en vi i en aigua neix.

Tots tres creixen amb aigua i moren a la taula. A més a més subratlla que els aliments cuinats amb aigua (arròs, carbassa, peix) requereixen ser acompanyats amb vi per gaudir-ne plenament.

aigua menjar plantes vinya

Arròs, peix i meló, volen el vi ben felló

Als menjars consistents els va bé el vi amb cos

animals menjar plantes vinya

Arròs, peix i pebrot volen el vi ben fort

Als menjars consistents els va bé el vi amb cos

plantes vinya menjar animals

Babau, beu vi bo i viu bé !

Embarbussament.

bona vinya be beure

Batejar el vi

Afegir-hi aigua

vinya maneres de dir

Batejar és donar nom, menys al vi que li treu

Fa referència al costum antic d'afegir aigua al vi per rebaixar-lo. El joc de paraules es basa en el doble significat de "batejar": Donar nom: L'acte de posar nom a algú. Treure-li (força): En el context del vi, "batejar" significa barrejar-lo amb aigua, la qual cosa li fa perdre intensitat, qualitat o "personalitat".

donar vinya

Besar la carabassa

Beure vi

maneres de dir plantes vinya beure

Beu bon vi, i menja bon pa, i viuràs sempre sa.

bona menjar vinya beure salut

Beu bon vi, vell, i estimaràs el consell.

vinya beure consells bona

Beu fins que et puguis riure del vi i no esperis que el vi es pugui riure de tu

Recomana, per beure vi cercar el punt just.

vinya beure riure/plorar

Beu vi amb bóta i amb tassa, però mai no beguis massa.

beure vinya

Beu vi anyenc, i et lluirà la pell

Es refereix a les bondats del vi de criança

beure vinya

Beure [algú] com un trull

Beure sovint i en quantitat

beure maneres de dir vinya

Beure amb got fa borratxo

Suggereix que beure alcohol de forma habitual o en grans quantitats, independentment del recipient (got, porró, etc.), porta a la borratxera. La moderació és la clau per evitar l'embriaguesa, ja que la quantitat consumida és el factor determinant, no l'eina.

vinya beure

Beure bon vi és d'enteniment, el que no és bo és beure'l dolent

Bon pensament.

bona salut vinya beure

Beure més que un borratxo

Beure alcohol en grans quantitats.

vinya maneres de dir beure

Beure més vi que una mula aigua

És una frase feta catalana utilitzada per descriure una persona que beu vi en grans quantitats. Aquesta expressió indica un consum de vi molt elevat, comparant de manera exagerada la capacitat de beure vi d'una persona amb la necessitat d'aigua d'una mula.

aigua animals vinya maneres de dir beure