Refranys salut

Refranys salut

Val més viure que no fer viure

salut

Valdria més un bon cel! (Valdria més que es morís. Hom ho diu de qui està molt malament)

salut

Valen més dues queixalades de vaca que set de patata

salut

Valeriana prendràs i no et feriràs

salut, plantes

Vell i viciós de curar dificultós (Qui està dominat per un vici al llarg de tota una vida, és irrecuperable)

persones, vell, salut

Vell que es cura, cent anys dura.

persones, salut

Vellesa és malaltia de la quan hom deu morir (Que si no mors de quelcom malaltiaqualsevol dia et tindràs que morir de vell)

persones, salut, vell

Vellesa, malaltia natural

persones, salut

Vellesa, malaltia que tothom enveja

salut, persones

Vellesa, niu de malalties

persones, salut

Vells i tarats, en caure la fulla, colgats

persones, salut

Venir el cor petit (Anar perdent habilior una persona gran o un malalt)

maneres de dir, salut, cos huma

Ventre buit, panxa fresca

menjar, salut

Ventre ple demana repòs

salut, menjar

Verdura bullida allarga la vida (La verdura és bona per a sans i malalts)

menjar, plantes, salut

Verdura crua, donzella nua i beure molt treuen l'home del món

persones, beure, mon, salut, plantes

Verdura per la tardor, per a tu i per a mi no

menjar, estacions, plantes, salut

Vés a dormir d'hora i lleva't de matí si riquesa i salut vols tenir (És una recomanació mèdica i naturista)

salut, dormir, diners

Vestit de llana la pell sana

cos huma, salut

Vetllar amb claror de lluna i dormir amb claror de sol no porten salut ni honor

salut, oratge, dormir

Veu bon vi i menja bon pa i viuràs sempre sa

menjar, salut, vinya

Veure les estrelles al ple del dia (Sentir vivament un dolor)

maneres de dir, dia i nit, salut

Vi barrejat amb vi, verí.

vinya, salut

Vi damunt llet és ben fet

salut, vinya

Vi de grans és de mel, vi de premsa és de fel.

vinya, salut

Vi massa dolç fa el cos agre (Els sucs estomacals compensen la dolçor amb acidesa)

salut, beure, vinya

Vi sobre llet, salut; llet sobre vi, verí

salut, vinya

Vi, son i mel, remei de vell.

vinya, salut, menjar

Vici i disgustos, cau de malalties [o maten molta gent]

salut, mort

Viciós de joventut ni es fa vell ni té salut

salut, persones

Vida de camp, vida sana (Més que la vida urbana)

camp, salut

Vida de capellà, malaltia de casat i mort de frare

salut, oficis

Viu a la ciutat per malament que et vagi, menja moltó per car que est costi

salut, menjar, animals

Viu més qui piula que qui xiula (Solen viure més temps els malaltissos, perquè es cuiden, que els sans, que es confien en la seua bona salut i es descuiden)

salut

Viuràs mes que un bancal de argila (Viure molt)

salut

Viure malament i acabar bé no pot ser

mal, be, salut

Viure temperadament, fa viure llargament

salut

Voler-se curar és mitja salut

salut

Vols? es diu als malalts (Significa que estem encantats amb el que ens ofereixen, ja que només els malalts poden refusar les bones coses que els ofereixen pel seu bé)

salut

Xiques metzines no maten

salut, persones, mort

Xocolata i aigua freda, cagarines a la tarda

aigua, menjar, salut

Xocolata i sopa bullida allarguen la vida

salut

• Vells i malalts, en caure la fulla, colgats

salut, vell

Pàgina 45 de 45.