Refranys salut

Un jove pot morir, però un vell no pot viure

salut, persones, mort

Un mateix remei a l'un el cura i a l'altre a la sepultura

mort, salut

Un mateix remei no és bo per tothom

salut, bona

Un metge cura; dos dubten; tres, sepulten

oficis, salut

Un mussol mai va tot sol (Es diu perquè aquests grans de la parpella solen esser dobles o bessons)

salut

Un no sap quan es pateix més, si amb diners sense salut, o amb salut sense diners.

diners, salut

Un poc de vi fa pair, molt el verí (El vi va bé amb tot, i exagerant, fins i tot amb les toxines)

beure, salut, vinya

Un remei, per amarg que sia, sempre és remei (Vol dir que les coses útils s'han d'acceptar encara que no siguin agradables)

salut

Un rot val un any de salut

salut

Una lavativa i una mica de xarop de col, i fins demà si Déu vol

salut, plantes, déu

Una nafra incurable fa la vida miserable

salut

Una nit a l’hospital, de tota manera es passa (Significa que les tribulacions o molèsties, si són curtes, són de bon passar)

salut

Una paret blanca, serveix al boig de carta

colors, salut

Una poma cada dia el metge t’estalvia [o la millor medecina] (Ens aconsella les avantatges d'una dieta natural)

oficis, plantes, salut

Ungles dues, llarga vida

salut, cos huma

Ungüent de juliol, mata els prunyons [prunyó = afecció de la pell dels dits de les mans per rentar o escurar amb aigua molt freda] (Amb l'arribada de la calor desapareixen o milloren))

mesos, oratge, salut

Ungüent pudent, el millor ungüent

salut

Unta el teu mal amb oli del llum i el curaràs al punt

salut, mal

Usa dels remeis segons et vagin ells

salut

Vaixell quan és ple no hi cap res, i qui està ple de mals no cap en ells

salut, mar, mal

Val més bon nodriment que or i argent

salut, diners, bona

Val més borratxo de vi que de medicines

beure, salut, vinya

Val més comptar les estrelles que els cabirols

salut

Val més de pa que de medecina

salut

Val més delicat que amortallat

salut, mort

Val més espatllar sabates que llençols (És preferible haver de treballar, encara que la feina sigui forta, que estar-se al llit malalt)

salut, treball, indumentària

Val més evitar [o prevenir] que curar (Destaca el valor de la prudència)

salut

Val més fer olor de vi que de medecina.

vinya, salut

Val més gana que enfit

menjar, salut

Val més jeure un dia de més que un de menys

salut

Val més la salut que els diners

salut, diners

Val més menjar que anar d'apotecaris (Vol dir que no s'han de plànyer les despeses per alimentar-se bé, car aquestes serveixen per estalviar les d'una malaltia)

menjar, salut, oficis

Val més mirada de metge que de botxí

oficis, mort, salut

Val més morir d'un tip de riure que d'un tip de ràbia

mort, riure/plorar, salut

Val més pagar el forner que el metge

oficis, diners, salut

Val més pelar que amortallar

salut, mort

Val més per a divertir-se que per a ca l'apotecari

oficis, salut

Val més petar que rebentar (Es diu per justificar algú que deixa anar pets, i en sentit figurat, referint-se a un que no sap guardar els secrets)

salut

Val més que diguin: "per allí passa un ase", que, "per allí passa un tísic" (Es diu per recomanar a algú que no estudiï massa)

salut, ensenyar, animals

Val més que quedi menjar que no estar malalt demà

salut, menjar

Val més quedar amb apetit que tenir d'anar al llit

menjar, dormir, salut

Val més sentència de metge que de jutge (Vol dir que són molts els malalts que se salven quan el metge ha pronosticat que moririen, però són pocs els que se salvin quan un jutge els ha condemnats)

justicia, salut, oficis

Val més ser magre amb robustesa que gras amb flaquesa

salut

Val més taronja i magrana que passar gana.

salut, plantes

Val més tip que prim

salut

Val més un ai que cent gemecs

salut

Val més un jorn de vida que cent de mort

salut, mort

Val més una dent que un diamant

cos huma, salut

Val més una dent que un parent

salut, cos huma

Val més vellesa que llit

persones, salut, dormir

Pàgina 44 de 45.

El Refranyer