Refranys oficis

Qui amb bon mestre està, aprendre deu (Certament)

oficis, ensenyar, bona

Qui amb bon mestre està, bon ofici aprèn (Certament)

ensenyar, bona, oficis

Qui amb bon mestre va, se pot ensenyar (Certament)

bona, oficis, ensenyar

Qui amb metge no tracta o es cura o es mata

salut, oficis

Qui convida al taverner, està gat o no té diner

diners, animals, oficis

Qui creu el bastó té el bastó per mestre (Qui no vol atendre raons acaba actuant a la força)

ensenyar, oficis

Qui creu els metges es penja

salut, oficis

Qui cus i no embasta sap més que un sastre

oficis

Qui de metges se n'està, o Déu el mata o se n'escapa

salut, oficis, déu

Qui du les sabates més velles, és el sabater (Es diu perquè sovint el qui més pot fer una cosa és el qui menys la fa o la frueix)

oficis, indumentària

Qui el metge no acata, Déu el salva o Déu el mata

oficis, déu, salut

Qui és bon mercader, vol molt diner

oficis, bona, diners

Qui és el teu contrari [o enemic]? El del teu ofici

oficis, amistat

Qui és el teu contrari [o enemic]? El del teu ofici (Habitualment, els professionals són competidors entre ells perquè tots voldrien la clientela de l’altre a més de la pròpia)

amistat, oficis

Qui es fa enfeinat d'ésser lleial, és mestre de falsia

ensenyar, oficis, treball

Qui és ferrer, té de morir ferrer

oficis

Qui és pastor, que munyi (Significa que cada cosa ha d'esser feta pels qui hi entenen o són de l'ofici)

oficis

Qui és sabater, que faci sabates (Vol dir que cadascú ha de fer allò que sap fer, i no allò que no entén)

oficis, indumentària

Qui fa els plats, es queda el plat pitjor (Els artesans i la gent d’ofici sol quedar-se per a si les obres defectuoses o menys vendibles)

oficis

Qui fa un cove, fa un paner i al cap de l'any n'és cisteller

oficis

Qui fila massa prim, se li sol trencar el fil (No s’ha de ser excessivament perfeccionista perquè tot té un límit i sempre falla alguna cosa o algú)

oficis

Qui ho vol fer bé, a l'hivern de pastor i a l'estiu de porquer

oficis, estacions, animals

Qui li faci por el foc que es faci forner

foc, oficis

Qui més xiula, capador [capador = veterinari, manescal, merescal] (Normalment, el més exaltat d’un grup és el més covard a l’hora de la veritat)

persones, oficis

Qui molt pesca algun peix agafa

mar, oficis

Qui no carda a Olot, no carda enlloc (Municipi capital de la comarca de la Garrotxa en la província de Girona)

oficis, llocs

Qui no pesca pel juliol, no pesca quan vol

mesos, oficis

Qui no pesca pel juliol, o no sap pescar, o pescar no vol

oficis, mesos

Qui no s'entengui la salut que no vagi al metge

oficis, salut

Qui no sap curar els altres, és mal metge per ell

salut, oficis

Qui no vol fer bondat, a mariner o a soldat (Normalment es posa soldat o mariner l’aventurer o l’inquiet que no s’acontenta de dur una vida normal i tranquil·la)

mar, oficis

Qui pare ha per jutge, segur va a plet

justicia, oficis

Qui pasta i no mol, avença tot quant vol (Significa que no convé portar el blat a moldre, perquè els moliners solen molturar massa)

oficis

Qui pesca amb barca tot ho abarca

mar, oficis

Qui pesca amb ham pesca amb fam

oficis, mar

Qui pesca en mar pesca treballs

mar, oficis, treball

Qui pren setge no li cal metge (Lloa l’excel·lència d’aquesta planta)

salut, plantes, oficis, menjar

Qui primer arriba primer mol, si el moliner vol (Qui és més diligent, matinador o llest que els altres, els porta avantatge)

oficis, treball

Qui sap ben parlar, ben nadar i ben llaurar sap fer tres feines ben costoses

camp, oficis, parlar

Qui sembra mala llavor, no arribarà a segador (Ningú vol assumir les culpes d’un altre)

camp, plantes, mal, oficis

Qui sembra mala llavor, no llogarà collidor (Ningú vol assumir les culpes d’un altre)

oficis, camp, mal

Qui té bon ofici, té bon benefici (Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit)

treball, oficis

Qui té metge aconductat té un botxí ben pagat

salut, mort, oficis

Qui té millor esca més bé pesca

mar, oficis

Qui té ofici, té benefici (Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit)

oficis, treball

Qui té ofici, té pa (Significa que el qui sap treballar bé d'un ram determinat, en treu profit)

oficis, treball

Qui té temprança no necessita metge (Qui és comedit en el menjar i el beure i evita qualsevol excés de qualsevol cosa, està invertint en salut)

persones, oficis

Qui té un metge té un metge, qui en té dos en té mig i qui en té tres no en té cap

oficis, salut

Qui té un taronger agre pot fer d'apotecari

salut, plantes, oficis

Qui va molt als mercats, si és pagès mai no té ducats

treball, oficis

Pàgina 25 de 29.

El Refranyer