Refranys oficis

Poeta pobre no fa bon vers

oficis, diners, bona

Porta un pet com un cadirer [o astral] (Dur una gran borratxera)

maneres de dir, beure, oficis

Qualsevol cosa és un estudiant

ensenyar, oficis

Qualsevol ofici es millor que el de pescador

mar, oficis

Quan bufa el xaloc diu el pescador: «de casa no em moc»

oficis, oratge, mar

Quan canta la perdiu, que plourà diu, pagès busca ton niu ( Canten perquè ja noten la humitat de la revivificadora pluja que els permetrà reproduir-se)

cantar, animals, oratge, oficis

Quan Déu no vol, el metge no pot.

déu, oficis, salut

Quan el deixeble està preparat, el mestre arriba [o treu el cap] (Com més anem aprenent i sabent, més anem acostant-nos al domini d’alguna matèria i assemblant-nos als nostres mestres)

oficis, ensenyar

Quan el març haja passat, mariner, fes-te a la mar (És el moment de la pesca abundosa)

oficis, mesos, mar

Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen (Qui té gran experiència en algun domini pot ajudar millor que ningú a qui practica el seu mateix ofici)

ensenyar, música, festa, oficis

Quan el metge roda el cap, mal assumpte

salut, mal, oficis

Quan el pagès està amoïnat, o li sobra vi o li manca blat

oficis, vinya, plantes

Quan el raïm comença a madurar, comencen les velles a filar (El temps luminós s’aprofita per a fer traballs casolans acurats)

persones, vinya, camp, oficis

Quan el traginer serà mort se sabrà de qui és el bast [o el matxo] (No es pot saber una cosa fins que no és ben acabada)

animals, oficis

Quan els ramats pugen a muntanya, els pastors amics i els gossos renyits, quan en tornen, els pastors renyits i els gossos amics

oficis

Quan es moren els arrieros, sabem de qui són els burros (La tendència natural dels èquids i d’altres animals de companyia, com ara els gossos, és tornar a casa de l’amo, que és la seua, per lluny que estiguen)

oficis, animals

Quan es mori el pastor sabrem de qui és el ramat (No es pot saber una cosa fins que no és ben acabada)

oficis

Quan és mort el matxo, surten els traginers (No es pot saber una cosa fins que no és ben acabada)

oficis, animals

Quan et convida el taverner, et convida amb el teu diner

oficis, diners

Quan fa banyes el sol, mariner, més que pluja vol

oficis, oratge

Quan gela i glaça, mariner a casa (És preferible romandre inactiu però calent a passar calamitats insanes)

oratge, oficis, mar, casa

Quan la formiga tanca el formiguer [o el niu], el cel plora i es riu el moliner (Les formigues s’afanyen a tapar les entrades del cau quan la gotellada és imminent, pluja que acreixerà el riu i mourà les pales del molí)

oratge, oficis, animals

Quan la grua va i ve, sembra, pagès, que hora n’és (Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant)

animals, camp, oratge, oficis

Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes [banyes = les dues puntes del quart creixent] (La lluminositat lunar atrau la pesca)

oratge, mar, oficis

Quan la mar està en bonança, tothom pot esser mariner

mar, oficis, oratge

Quan la mar va bé, tothom és bon mariner [o En bona mar, tothom és bon mariner)

mar, oficis, bona

Quan la terra és aplanada, el cavador fa la matinada

camp, oficis

Quan les gavines ballen, els pescadors reposen (Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps)

oratge, oficis, animals, mar

Quan l’arc de Sant Martí surt al matí, el pastor se’n pot anar a dormir; però quan surt al tardí, cap a pastorí Si es veu de matí anuncia pluges per tot el dia, però quan es veu de vesprada sol indicar que les pluges s’han acabat i es poden reprendre)

dormir, oratge, oficis

Quan Nadal cau en dijous el pagès sembra pels ocells; per molt gra que sembri no n'hi ha prou per a ells (El primer i el segon dia de Nadal enllacen amb el cap de setmana, i amb tantes festes es descuida les obligacions, i els animals fan la seua)

festivitats, camp, animals, setmana, oficis

Quan neva per Nadal el pagès guanya son cabal.

oratge, oficis, festivitats

Quan resa el mariner, és molta la por que té (La gent de mar li veu la cara a la mort moltes vegades)

mar, oficis

Quan s'alegra el pastor, ploren les bèsties

oficis, animals, riure/plorar, alegria

Quan tremola el vinyater, és quan torna el febrer

mesos, oficis, vinya

Quan un ha d'anar a l'altre barri, són en va metge i apotecari

salut, oficis, mort

Quan un mestre assenyala la lluna, els alumnes li miren el dit (Els ignorants o els inexperts no arriben al nivell intel·lectual de qui pretén ensenyar-los)

oratge, ensenyar, oficis

Quan un s'ha de morir, els metges duen una bena davant la vista

salut, oficis

Quan un vol menjar carn, han penjat el carnisser (Es diu quan ocorre una contrarietat inesperada que impedeix de fer allò que un volia)

menjar, oficis

Quan ve la grua de l’Empordà, sembra, pagès, que hora n’és ja (Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant)

animals, oratge, oficis, llocs

Quan ve la grua de ponent, el pagès sembra el forment (Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant)

oficis, oratge, camp, animals

Quan vegis la cega arribar, bon pagès, vés a fangar

oficis, camp

Quan vulguis menjar pollastre ves a l'hostal, no al sastre

oficis, menjar, animals

Què sap el gat de fer culleres, si mai ha estat cullerer? (Recomana no confiar un treball o un assumpte a qui no n’es professional o no hi té res a veure)

animals, oficis

Que trobarà mestre, segur

ensenyar, oficis

Quedar com el ferrer de Tibi, sense ferro ni carbó (Estar indecís, sense saber què fer, per la falta d'una persona o cosa necessària o enyorada)

maneres de dir, llocs, oficis

Quedar-se com un capellà (Es diu després de pegar una bona fartada)

menjar, maneres de dir, oficis

Quedar-se com un capità general (Es diu després de pegar una bona fartada)

oficis, maneres de dir, menjar

Qui a llaurador vol enganyar, molt matí s'ha d'alçar

oficis

Qui a Reus va cada setmana o és botiguer o tarambana (Reus és un municipi de la comarca del Baix Camp, a la província de Tarragona)

llocs, oficis, setmana

Qui a un metge està entregat tracta un botxí ben pagat

salut, oficis, mort

Pàgina 24 de 29.

El Refranyer